La pedrera

  • Published on
    16-Jul-2015

  • View
    193

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

LA PEDRERA

LA PEDRERAMireia CortegueraMarta MonteroIDENTIFICACITtol de lobra : Casa Mil La PedreraAutor: Antoni GaudEtapa a qu pertany lobra: Primera dcada del segle XXCronologia : Entre els anys 1906 i 1910Estil : ModernismeEscola o perode de lautor: Etapa naturalista*LINK PER VISITAR https://www.youtube.com/watch?v=WEdbYH-cbc4LEDIFICI (Patrimoni de la humanitat)L'edifici t 1.323 m construts per planta en un solar de 1.620 m. Gaud va comenar els primers esbossos al seu obrador de la Sagrada Famlia, on va concebre la casa com una corba constant, tant a l'exterior com a l'interior, incorporant-hi mltiples solucions de geometria reglada, aix com elements de carcter naturalista.La Casa Mil s el resultat de dos edificis que s'estructuren entorn de dos patis que illuminen els nou nivells: soterrani, planta baixa, entresl, la planta principal (o noble), quatre pisos superiors i unes golfes. El soterrani estava destinat a garatge, la planta principal a residncia dels senyors Mil, un pis de 1.323 m, i la resta distribut en 20 habitatges per a llogar. La planta resultant t forma de 8 asimtric per la diferent forma i mida dels patis.

L'arquitectura s art; la mecnica s l'esquelet, per li falta la carn que dna harmonia, o sigui, la forma que embolica, i un cop obtinguda, l'harmonia tindr art.-Antoni Gaud

MAQUETA DE LA DISTRIBUCI DUNA PLANTA DE LEDIFICIMAQUETA ON ES VEU LA VISTA INTERIOR DE LEDIFICIQuan es va construir era privat i dhabitatge perqu la famlia Mil la van construir per a ells. i ara s pblic perqu encara ara hi viu gent per hi ha una part del banc la caixa de Barcelona que t una sala dexposicins. s destil Modernista, encara que es va fer al segle XX. Lestil dAntoni Gaud es propi , tamb religis perqu construa sants i creus, tamb fora simblic, com ho demostren les xemaneies en forma de soldats. Lestil dAntoni Gaud es propi , tamb religis perqu construa sants i creus, tamb fora simblic, com ho demostren les xemaneies en forma de soldats.Aquest edifici s tan emblematic perqu est al mig de Barcelona i t moltes figures que signifiquen moltes coses. ExteriorVista des de l'exterior es poden distingir tres parts: el cos principal dels sis pisos amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de ritme en les ondulacions similars a onades marines, amb una textura ms llisa i blanca, amb buits petits que semblen troneres; i per ltim, el cos del terrat.[La faana est composta per grans blocs de pedra calcria procedents del Garraf fins al primer pis i de la pedrera de Vilafranca per als pisos alts. Els blocs eren tallats al solar de davant seguint la projecci de la maqueta, posteriorment es pujaven a la seva ubicaci on s'acabaven d'ajustar per a alinear-los en una textura curvilnia contnua amb les peces que els envoltaven.

InteriorVESTBUL I PATISLa Pedrera presenta una soluci absolutament original en la resoluci del vestbul perqu es tracta d'un espai obert i difan per la seva connexi amb els patis interiors que, igualment, guanyen importncia en ser lloc de pas i directament visibles per qui accedeix a l'edifici. Hi ha dos patis, en forma rodona el de la banda de passeig de Grcia i ellptica el del carrer Provena.

Els dos vestbuls estan ntegrament policromats amb pintures murals a l'oli sobre superfcie de guix, mostrant un repertori molt eclctic de referncies mitolgiques i florals.

Els patis, estructuralment, sn una pea clau, ja que sostenen les crregues de les faanes interiors. El sl dels patis se sost sobre uns pilars de ferro colat. Al pati ellptic les bigues i jsseres adopten una soluci constructiva tradicional, per al cilndric, Gaud va aplicar una soluci enginyosa en fer servir dues jsseres cilndriques i concntriques tensades per bigues radials que, com si fossin els radis d'una bicicleta, van des d'un punt de la jssera exterior contra dos punts -superior i inferior- de la jssera central que fa funcions de clau de volta i treballa en tensi i compressi simultniament. D'aquesta forma se suporta una estructura de dotze metres de dimetre amb una pea de mxima bellesa i considerada l'nima de l'edifici amb una clara semblana amb les criptes gtiques.

PATI DEL PASSEIG DE GRCIAPATI DEL CARRER DE PROVENA

VESTBUL DEL CARRER DE PROVENAEL TERRAT I LES XEMENEIESApareixen al terrat sis badalots o sortides d'escala (quatre dels quals recoberts de trencads de cermica i alguns d'ells rematats en una creu doble tpica de Gaud), vint-i-vuit xemeneies algunes agrupades , torades per tal que en surti millor el fum, dos respiralls mig amagats la funci dels quals s renovar l'aire de l'edifici, coronant el cam de ronda d'aquest castell de somni, quatre cupulins abocats a la faana. Els badalots allotjaven tamb els dipsits d'aigua. Alguns d'ells presenten unes formes cargolades.

El terrat esglaonat de la Pedrera, batejat el jard dels guerrers pel poeta Pere Gimferrer per l'aspecte de les xemeneies que semblen protegir els badalots, ha experimentat una restauraci radical, eliminant les xemeneies afegides en intervencions posteriors a Gaud, i han desaparegut les antenes de televisi i altres elements que degradaven l'espai. La restauraci ha tornat l'esplendor a les xemeneies i els badalots revestits amb fragments de marbre i trencads de rajoles de Valncia. Una de les xemeneies est coronada amb capelletes de vidre . Es va restaurar amb bases d'ampolles de xampany de principis del segle XX. El treball dels restauradors ha perms recuperar la fora original del volads de pedra d'Ulldecona, amb fragments de rajoles. El conjunt t ms color que la faana, tot i que aqu les tonalitats cremoses sn dominants.

GOLFESGaud mostra l'aplicaci de l'arc parablic com a estructura de sustentaci de la coberta . En aquest cas, Gaud va fer servir la tcnica catalana del ma de pla, importada d'Itlia al segle XIV.A les golfes s'ubicaven els safareigs en una estana difana sota una coberta en volta catalana subjecta per 270 arcs parablics de diferents alries i separats uns 80 cm. entre ells que tan aviat semblen el costellam d'un animal enorme com la forma d'una palmera i que configuren un terrat gens convencional, similar a un paisatge de valls i turons. La forma i ubicaci dels patis interiors fa que els arcs s'elevin ms quan l'espai s'estreny i baixin quan l'espai s'eixampla.

BADALOT RECORBERT AMB TRENCADS DE MARBREXEMENEIA RECOBERTA PER FRAGMENTS DAMPOLLES DE VIDREVISTA GENERAL DEL TERRATCAPULINS DUN GRUP DE XEMENEIESMOBILIARIGaud va dissenyar un mobiliari especfic per al pis noble. Formava part de la concepci d'obra d'art integral prpia del modernisme en qu l'arquitecte assumeix la responsabilitat tant dels aspectes globals com l'estructura o la faana, com de cadascun dels detalls de la decoraci, disseny de mobiliari i complements, com fanals, jardineres, paviments o sostres.Resten en algunes colleccions particulars algunes peces soltes, com un paravent fet de roure de 4 m. de llarg per 1,96 m. d'alt, una cadira i taula de l'escriptori de Pere Mil i algun altre element complementari.Pel que fa a les portes de fusta, noms es van fer les del pis dels Mil i les del pis de mostra.

PORTA EN ROURE DEL PIS DE MOSTRASOTERRANIS

Una altra de les innovacions de la casa Mil s lemplaament de les cavallerisses en el soterrani de ledifici. En aquesta obra plantej per primera vegada la idea de laparcament subterrani (amb espai suficient per situar-hi el vehicle de tots els residents de ledifici). Existeix una llegenda que diu que en el primer projecte de larquitecte shavia previst una rampa helicodal que es desenvolupava desde el soterrani fins a lltima planta de ledifici al llarg dels seus patis interiors, de manera que els cotxes poguessin pujar al repl de cadascun dels habitatges.ESCALES I ASCENSORS

Les comunicacions verticals de ledifici sn tres escales i els bucs de dos ascensors. Els ascensors estan situats a lesquerra de lentrada del passeig de Grcia i a la dreta de la del carrer de Provena. Gaud situ en el punt mig de lacoblament dels dos blocs de ledifici una altra escala de servei. Les escales, no sn rectes ni planes, sin que obeeixen a superfcies guerxes i variables al llarg del seu recorregut. Un element important de les escales sn les baranes treballades amb cintes de ferro, que segueixen un movient ondulant.ESCALA INTERIOR DE SERVEI DEL PATI DEL CARRER PROVENAESCALA DACCS A LA PLANTA NOBLE DEL PASSEIG DE GRCIAELEMENTS DECORATIUS

MOTIU ORNAMENTAL DEL BASAMENT DUNA DE LES COLUMNES DEL PIS PRINCIPALRELLEU DUNA COLUMNA DE LA PLANTA NOBLE

RAJOLES SISAVADES DISSENYADES PER GAUD, INSPIRADES EN MOTIUS NATURALSDETALLS DE CELS RASOS DE DIFERENT RELLEU

ONDULACI DE LES SUPERFCIES ALS SOSTRES DE TOTES LES ESTANCES DE LEDIFICI

DETALLS DE LA PINTURA MURAL ALS PATIS DEL PASSEIG DE GRCIA I DE PROVENA

SOSTRES POLICROMATS DEL VESTBUL DEL CARRER DE PROVENAPORTES DELS PISOS, FETES AMB CINTES DE FERRO GUERXES

DIVERSOS POMS I MANETES, DE FORMES ERGONMIQUES

RELLEUS DE LA PORTA DEL PIS PRINCIPALFRAGMENT DE LA PORTA DEL VESTBUL DEL PASSEIG DE GRCIA

DETALLS POLICROMS A IMITAIC DEL TRENCADS, PINTATS AL SOSTRE DEL VESTBUL DEL PASSEIG DE GRCIASIMBOLOGIESLa Pedrera presta o dna peu a interpretacions fantstiques. Totes les seves fantasies artstiques es basen en la funcionalitat, la racionalitat i leconomia. La Pedrera ha estat vista de moltes maneres (sobretot el terrat). Sha parlat duna recreaci del pas de les meravelles, dun gran castell medieval, duna rplica de la muntanya de Montserrat, etc.

SIMILITUDS CONSTRUCTIVES

XEMENEIESCASC CORINTI

BADALOTSFORMES A CAPADCIA

ARCS CATENARIS A LES GOLFESCOSTELLAM

PORTA DACCS VESTBULCLLULA VEGETALLAUTORAntoni Gaud i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte catal que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis ms rellevants de la seva disciplina.Gaud es v