1a convocatòria d'Arts Visuals de la Casa Elizalde

  • Published on
    24-Mar-2016

  • View
    217

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Lany 2007 el jurat de la primera convocatria va seleccionar dos projectes, En dess = de lobjecte a lespai del collectiu MoMoMoMa i Vestits en construcci de lartista Marta Jimnez.

Transcript

<ul><li><p>1</p></li><li><p>2 3</p><p>Disseny imatge: Miquel CardilProducci i coordinaci: Miriam Alcaraz i Yolanda FrasMaquetaci: Marc SansalvadImpressi: Grfiques AlpresGesti tcnica: Ldic 3Dipsit Legal: 3696-2009</p><p>Barcelona, gener de 2009</p></li><li><p>4 5</p><p>La Casa Elizalde dna suport i acompanya el procs creatiu, com molts altres centres cvics de Barcelona. Equipaments qualificats, molt coneguts i ben valorats, que ofereixen una excellent oportunitat als artistes emergents per donar a conixer el seu treball al conjunt de la ciutadania. La ciutat necessita daquests espais per impulsar la cultura i la creaci des de la proximitat. </p><p>Aquest catleg recull el projecte dels dos finalistes de la Convocatria dArts Visuals de La Casa Elizalde. Iniciatives com aquesta esdevenen autntics aparadors de lacci creativa que enriqueix els diferents barris de la ciutat, on lart i la cultura sn eines essencials que contribueixen al seu dinamisme.</p><p>Vull aprofitar locasi per felicitar La Casa Elizalde amb motiu del seu 25 aniversari. 25 anys de feina ben feta que lhan consolidat com un dels millors equipaments de Barcelona per programar i apropar la cultura a tothom.</p><p>Jordi HereuAlcalde de Barcelona</p></li><li><p>6 7</p><p>Quan ens vam plantejar fer una acci que revitalitzs el servei dexposicions, vam veure de seguida loportunitat diniciar una nova lnia de treball en el camp del suport a la creaci. La programaci dexposicions dart contemporani de La Casa Elizalde est ben consolidada a la ciutat de Barcelona, amb una programaci slida i estable que mostra la diversitat de llenguatges plstics vigents en el panorama artstic actual i que serveix als creadors per difondre els seus treballs. Tanmateix, volem donar un pas ms, incidir en la creaci i participar en la producci de projectes artstics que generessin reflexi crtica sobre la societat actual i experimentaci esttica. I aix va nixer la Convocatria dArts Visuals de La Casa Elizalde, amb un clar objectiu destimular la creaci en arts plstiques i visuals, el treball interdisciplinari i lart comproms amb lentorn.</p><p>El tema proposat en aquesta primera edici ha estat el concepte en dess ents en un sentit ampli: dess despais, maneres de fer i de ser que es dilueixen, marginades per una societat global que afavoreix lhomogenitzaci, consumisme exacerbat, indispensable per sustentar el model econmic imperant i que exagera la necessitat dobjectes dutilitat efmera, avenos tecnolgics que generen multitud </p><p>daparells obsolets, residus abundants que poden convertir-se en matria primera dun obra dart... Tots aquests temes han estat tractats en les ms de 60 propostes que ens van arribar, una resposta ms que satisfactria per a una primera edici.</p><p>Finalment van ser dos els projectes seleccionats pel jurat, En dess = de lobjecte a lespai del collectiu MoMoMoMa i Vestits en construcci de lartista Marta Jimnez, que shan pogut veure a les sales de La Casa Elizalde la tardor de 2008. Desitjo que aquest catleg illustri la qualitat del discurs i el gran nivell artstic dambdues exposicions, que han tingut una acollida entusiasta per part del pblic visitant. </p><p>Per ltim voldria agrair lesfor a tots aquells que han fet possible la realitzaci daquestes exposicions i felicitar molt especialment als seus creadors. La Convocatria, sens dubte, ha estat un xit i des de La Casa Elizalde continuarem treballant amb illusi en una segona edici daquest premi, que posa de manifest la vitalitat creativa i la capacitat de generar projectes dels centres culturals de proximitat.</p><p>Miriam Alcaraz AdalidDirectora de La Casa Elizalde</p></li><li><p>8 9</p><p>inde</p><p>x</p><p>03 Presentaci 11 en TrnsiT # de lobjecte a lespai</p><p>12 PresenTaci MOMOMOMa</p><p>14 en dess</p><p>18 LObjecTe sense s</p><p>40 LHabiTaT# LObjecTe i eL seu Medi</p><p>46 LesPai abandOnaT# nOus usOs</p><p>52 LexPOsici</p><p>56 crdiTs i agraMenTs</p><p>59 vesTiTs en cOnsTrucci</p><p>64 recicLar frOnTeres</p><p>80 PLiegue y desPLiegue de induMenTarias urbanas</p><p>88 PaTrOns</p><p>94 currcuLuM</p><p>98 crdiTs i agraMenTs</p></li><li><p>10 11</p><p>en TrnsiTde lobjecte a lespai</p><p>MOMOMOMa</p><p>exposici a La casa elizaldedel 18 de setembre al 24 doctubre de 2008</p></li><li><p>12 13</p><p>Un calaix, sovint tancat, amb llibretes daltres temps, tintes mig seques, plomes per fer volar la imaginaci i sobretot ple de records i altres moments dhistries personals on conviuen el present i el passat i on simagina un futur proper basat en lexistncia.</p><p>Si imaginem que els calaixos, com en una imatge daliniana, formen part del nostre cos, obrir-los, llavors, s un fet expressiu, i observant-los hidescobrim parts de nosaltres mateixos com si ens mirssim al mirall. Com es pot veure, a casa nhi ha de tot tipus. De dun calaix ple de cables que sn les meves eines de treball, passant pels calaixos sota lescala que parlen dun amagatall i un aprofitament intens, fins a la varietat de prestatgeries del moble modular, on conviuen lart, la cultura, la infantesa i un vici que no ha estat mai el nostre. Fins i tot hi ha un calaix de calaixos, un meta-calaix necessari quan les coses sn tan petites i delicades que es perden en llocs massa grans i lliures.</p><p>De calaixos totes i tots en tenim, hi ha calaixos estables, calaixos que es recomponen, calaixos que es transformen, calaixos ntims, calaixos prctics, calaixos itinerants com s el que veieu, amb roba i objectes que es desplacen de tant en tant de Barcelona a Munic, de Munic a Barcelona, els calaixos no viatgen, per el seu contingut, s.</p><p>Calaix amb guants de llana, joies, bijuteria que he portat tantes vegades i que ara queda en aquest calaix, i que de tant en tant la meva filla es posa, moneders, unes ulleres molt fashion de la meva mare, capses amb perfums, una caixa de llauna amb ms records, ulleres de sol, caixetes, sobres i papers amb cartes,... algunes de les meves coses que em van acompanyant i van canviant de calaix segons toca. s el mn de les coses que ens envolten,les coses de les quals la nostra vida depn absolutament. </p><p>MOv</p><p> Mon</p><p>tse vi</p><p>ves</p><p>MOr</p><p> Mon</p><p>tse r</p><p>olds</p><p>MOP</p><p> Mon</p><p>tse P</p><p>ons</p><p>Ma </p><p>Mari</p><p>o Hern</p><p>nde</p><p>z</p><p>artis</p><p>ta vis</p><p>ual i </p><p>plsti</p><p>ca. T</p><p>reball</p><p>adora</p><p> de l</p><p>art i </p><p>per a</p><p> lart</p><p>artis</p><p>ta gr</p><p>fica. </p><p>Pinto</p><p>ra i il</p><p>lustr</p><p>adora</p><p>artis</p><p>ta mu</p><p>ltidici</p><p>plin</p><p>ria, p</p><p>rofes</p><p>sora </p><p>dart i</p><p> comi</p><p>ssri</p><p>a ind</p><p>epen</p><p>dent</p><p>arqu</p><p>itecte</p><p>, prof</p><p>esso</p><p>r a le</p><p>scola</p><p> darq</p><p>uitec</p><p>tura L</p><p>a sall</p><p>e, ur</p><p>L</p></li><li><p>14 15</p><p>El tema del dess ha estat desenvolupat des duna perspectiva crtica qestionant lactual model de consum i amb la intenci de crear debat per poder repensar el mn on vivim. En tota societat els objectes mostren quines sn les prioritats. La nostra societat est inundada dobjectes banalitzats. Els objectes i els espais ens parlen. Escoltem-los i fem una lectura de tot el seu contingut.</p><p>en d</p><p>ess</p></li><li><p>16 17</p><p>el de</p><p>ss e</p><p>n pers</p><p>pecti</p><p>va hi</p><p>stric</p><p>a</p><p>Dess s un terme i un concepte nou que fa referncia a una prctica relativament recent prpia de la societat de consum. Abans, quan la societat de consum encara no havia fet la seva aparici, el que avui coneixem com dess no tenia sentit: tot susava, tot es re-usava. </p><p>Des de la baixa Edat Mitjana coneixem lexistncia doficis i gremis vinculats al mn de ls i del reaprofitament: drapaires i revenedors sespecialitza-ven en la tasca de fer que cap objecte, cap boc de matria fos expulsada dels circuits de lintercanvi dins o fora del mercat. El reaprofitament , el res esdevenia una prctica que posava en funcionament distints mbits de la vida de les ciutats i de les comunitats rurals: especialistes en taxar, classificar i donar sortida als objectes per ser reutilitzats i transformats, institucions urbanes vinculades al mn del treball (gremis i confraries de taxadors, </p><p>drapaires i venedors de vell), clienteles atentes a incorporar els mercats de segona m a la seva economia doms-tica. La cultura del reaprofitament feia inviable el dess. </p><p>Lhistoriador Eduard P. Thompson i lantropleg Marvin Harris van plantejar com en leconomia moral que preced a leconomia de mercat, lintercanvi dobjectes (llenols, anells, olles, </p><p>botons, forquilles), daliments (mill, blat, vi), matries primeres (cot, llana, fusta) i serveis (ensenyament, prctiques curatives, msica i arts) es feia en el marc de les relacions de reciprocitat que vertebraven la vida de les comunitats o fins i tot en el marc del mercat incipient. En aquest context els objectes, les matries primeres, els aliments tenien un valor i un significat especfic, sovint vehiculaven relacions socials entre individus i per tant cada objecte gaudia dun determinat i com-plex capital simblic. </p><p>Els objectes eren molt preats, la major part de la poblaci disposava de poques coses que sutilitzaven i es reutilitzaven fins a lexhauriment. </p><p>La cultura de ls i de la reutilitzaci predominava sobre la cultura del dess i del malbaratament. En les cultures anteriors a leclosi de la societat de consum lusar mantenir reparar re-utilitzar predominava sobre el comprar tenir desusar llenar.</p><p>Qu s el que va fer canviar la relaci dels homes i dones amb els objectes? La resposta la trobem en leclosi de </p><p>la societat de consum que t lloc a Occident, primerament a Estats Units i desprs als pasos ms avanats d Eu-ropa en el perode dentreguerres . Els Estats Units, als anys vint del segle pas-sat, va ser el primer pas on la segona revoluci tecnolgica caracteritzada per la utilitzaci de lelectricitat, lautombil, lacer, la industria qumica i els electro-domstics va ser capa de construir una capa de consumidors conspicus disposats a consumir ms del que necessitaven. Linstrument per el qual aix va ser possible va ser la desco-berta del marketing i de les tcniques publicitries que abocaven a la poblaci a la necessitat de consumir. Consu-meixo, per tant existeixo plantejava el clebre eslgan que exhibien les bosses vermelles i negres de Vinon. s aleshores quan el consum esdev una moneda de dues cares: ls i el dess. El dess com a prctica social entra en escena. A Espanya la societat de consum va aparixer ms tardana-ment, probablement sinicia a la dcada dels seixantes aprofitant lembranzida de leconomia mundial i del final de la autarquia a lEspanya de Franco.</p><p>Ha estat per necessari que esclats la </p><p>crisi energtica dels anys setantes amb la subsegent ruptura del paradigma de progrs propi de la Illustraci (la fe illimitada amb la tcnica), i laparici de nous moviments socials -com ara el moviment ecologista- perqu la cultura del dess comences a esdevenir obso-leta i passada de moda en front de les noves veus que clamen per REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR. Probable-ment lestratgia del capitalisme actual s traslladar la cultura del consum i del dess als pasos emergents -com ara Xina, ndia i altres pasos del sud-est asitic- mentre que als pasos desenvo-lupats sobra un nou sector de mercat basat en el consum responsable i la cultura de les tres R. El consumisme i el dess esdevenen les dues cares de la mateixa moneda. </p><p>Una exposici sobre el dess s posar en evidncia laltra cara del consumis-me, donar veu i fer emergir el complex mn dels objectes proscrits, abando-nats, desusats. Els objectes parlen: dialogar amb el dess s de fet una critica corrosiva a la societat de consum i alhora esdev una aposta per una nova cultura del consum responsable que s de fet una altra manera destar al mn.</p><p>Montserrat carbonell estellerdepartament dHistria i institucions econmiques universitat de barcelona</p></li><li><p>18 19</p><p>Lobjecte sense s # Lobjecte fsicEspai estructurat en tres apartats : Lespai en procs, construt amb laportaci del pblic, dels seus objectes en dess i de les seves histries. Mapa dels desusos, classificaci visual per grups dobjectes.Espai de documentaci, llibres i altres referents fets servir per a la producci de lexposici.</p><p>Lobjecte sense s# La representaci de lobjecteFotografies rebudes dels objectes i les seves histries, penjades al bloc: http://momomoma.blogspot.com Els relats dels objectes en dess. </p><p>LObj</p><p>ecTe</p><p> sen</p><p>se </p><p>s </p></li><li><p>20 21</p><p>Los o</p><p>bjetos</p><p> disti</p><p>nguid</p><p>osEl silencio de los objetosSe podra decir que los objetos que elaboramos constituyen el medio que nos distingue en el mundo. Un medio que fija la calidad material de toda so-ciedad humana. Los objetos tangibles estn hechos y, por tanto, son pasado, un mbito que la memoria se apresta a retener; el futuro tan solo es una proba-blidad que vaga entre posibles.</p><p>Todos los objetos esconden sociedad, suponen y exponen nuestras cosas, son sntoma y mensaje de aquello que nos ubica y nos explica a la vez, aunque cuando insistimos en algo que no son, se diluyan en fetiches y smbolos.</p><p>La primera pregunta que solemos hacer a las cosas es qu son, cul es la cosa de la cosa, su objeto. El mundo est lleno de cosas, un continuum que cuando lo discriminamos generamos objetos. Los antiguos griegos crean que entre cosa y cosa slo haba aire, ahora sabemos que la materia no se interrumpe en vacos.</p><p>Lo objetos estn en situacin segn el contexto social en el que se encuentran (el lugar que ocupan dentro de la materi-alidad social en la que viven). Una mesa ser un altar segn el papel que juegue en un contexto determinado y aunque la mesa sea la misma mesa en otros. </p><p>Los objetos sufren desplazamientos de sentido a causa de los contextos. Los contextos habilitan percepciones y afec-tan en cierta manera la consideracin social que de ellos elaboramos, una con-sideracin que les imprime, a nuestro entender, carcter y sentido, al margen de para qu sirvan o de lo que hagan efectivamente. Pero tambin los objetos hacen y constituyen algo en cada situaci-n y hasta la trascienden. Debido a ello, los objetos no slo desplazan su sentido </p><p>La cosa se convierte en objeto cuando distinguimos alguna valoracin en ella (atributos, propiedades, etc.). La cosa en tanto objeto constituye al fin un pedazo peculiar de la materia. Un objeto no es ms que algo de la cosa que he-mos atendido y compartido. Primero le damos nombre para poder reconocerlo y despus intentamos comprenderlo, explicarlo, saberlo.</p><p>No hay saber sin comprobacin. Com-probar es cotejar y especificar cualida-des, definirlas y explicarlas, comprobar es el sabor del saber.</p><p>Para llegar a saber lo que son los obje-tos hay que esforzarse en la observaci-n de las cosas y en la comprobacin de que lo observado (el objeto) se ajuste a ellas (sea adecuado).</p><p>Los objetos no son algo fijo y perma-nente y, como las personas, muestran lo que son por medio de dos vas: se-gn donde estn (el papel de un objeto en una situacin puede variar en otra) y segn lo que hagan (al margen de la situacin en la que se encuentren o, inversamente, forzados por la situacin en la que se encuentran).</p><p>segn la situacin en la que se hallan, tambin hacen algo efectivamente. Un cuchillo, tiene un filo que corta, esa es su principal cualidad. Podemos pelar patatas con l, pues efectivamente es til para ello. As pues lo que los objetos sean depende tanto de la consideracin o afeccin sociales vinculadas a las situ-aciones que atraviesan, como de lo que hagan efectivamente en sociedad.</p><p>Es decir, segn dnde estn y segn lo que hagan, los objetos son.</p><p>Hasta aqu parece todo claro. Sabemos que los objetos son segn lo que hacen y dnde estn. Pero los objetos dependen a su vez del observador que los atiende. Y el observador depende tanto de su pericia individual o capacidad de obser-...</p></li></ul>