20140916 conferència uic vs 2

  • View
    121

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Conferncia inici de curs de la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya

Transcript

  • 1. Tot est per fer itot s possibleMiquel Mart i Pol (1929-2003)1Notes per a compartir en el moment decomenar la cursa ms importantDr. Joan EscarrabillPrograma dAtenci a la Cronicitat Barcelona Esquerra.Hospital Clnic (Barcelona)Plan Director de les Malalties de lAparel Respiratori(PDMAR) & Observatori de les Terpies Respiratries aDomicili (ObsTRD). FORES.Departament de Salut. Generalitat de CatalunyaSant Cugat, 16 de setembre de 2014

2. Punt de partida2Octubre1971Mai no me n'he peneditd'haver estudiat Medicina ! 3. De vegades hi ha detalls quecosten dinterpretar3Les bruixes li diuen a Macbethque no ser derrotat "fins queel gran bosc de Birnam marxicontra seu" 4. 4La primera circumvallaci del mn1519-1522Ferno de Magalhes (1480-1521)Juan Sebastin Elkano (1486-1526)27318 5. 5Antonio Pigafetta(1480-1534)Vine al Maluco, Magalhes, amic meu,si vols fer-te ric en poc tempsFent de metge us fareu rics en poc tempsper no de diners !!! 6. Agenda6HumilitatValorsAcci 7. 7Qu ens hafet humans?AgamennCrani nm. 4ATAPUERCAHiperostosi del conducteauditiu extern: sordesawww.atapuerca.tv/atapuerca/fosiles_huesos 8. La voluntat de curar s tan antigacom la humanitat8Hipcrates de Kos(460-370 AC)El cos com organismeTractaments segons els smptomesDeonotologia: Jurament hipocrticGal de Prgam(129-200/216)Procediments anatmicsRelaci de les malalties amb rgansSalut pblicaNestorians: condemnats alConcili dfes (431) fugen aPrsia. Tradueixen a lrabels clssics grecsAcadmia de Gandixapur 9. Edat mitjana9Ibn Sina o Avicena(980-1037)Cnon de laMedicinaEdat mitjanaa EuropaSeparaci de Medicina i CirurgiaPaper de la fe (pecat)Escola de SalernoMosh ben MaimonMaimonides(1135-1204)Arnau de Vilanova(1238/40-1311) 10. Les universitats10 Concentraci de coneixement Reglamentaci dels estudis de Medicina Marginaci de les dones Menyspreu pels coneixements teraputicsprctics (la majoria en mans de les dones) 11. El hospital medieval... Pobres Moribunds AlienatsHtel-dieu, Beaune (1443-1971) 12. Lexpansi de la pesta negra (1346-1353)133813471349Catalunya va perdre 1/3 de la poblaci 13. 13La paradoxas. XIII s. XIX// El coneixement mdic creix progressivament Els metges no sinteressen pels pacientsVacuna de la verolaVaccine 2007;25:42615Escorbut(dficit de vitamina C) 14. La vacuna de la verola14Lady Mary Montagu(16891762)Edward Jenner(17491823)Quantifica 15. Escorbut15James Lind(1716-1794)Observaicompara 16. Gran desenvolupament daltrescamps del coneixement16Enric el Navegant(1394-1460)Escola de Sagres1.500 km 17. Gran desenvolupament daltrescamps del coneixement17Enric el Navegant(1394-1460)Escola de SagresLeonardo da Vinci(1452-1519)Nicolaus Copernicus(1473-1543)Isaac Newton(1642-1727)Galileo Galilei(1564-1642) 18. Lorigen de la modernitat18Michel de Montaigne(1533-1592)William ShakespeareFrancis Bacon (1564-1616)(1561-1626)Erasme de Rotterdam(1466-1536)Franois Rabelais(1490-1553) 19. Lepidmia de pesta a Londres (1665)19Fueron muy severos los reproches quecayeron sobre los mdicos queabandonaron a sus pacientes durante laepidemia, y cuando volvieron a la ciudadnadie quiso recurrir a sus servicios...Se alquila doctor...algo parecido ocurri con los clrigos.Se alquila plpitoPg. 361 20. 20La medicina no ha fet gaires coses pelspacients fins fa poc ms de 150 anysThey were brillant scientist, cruel menand ineffectual doctors (p. 226) El coneixement no es dirigia a la millora de la salut Trigaven a aplicar all que ja es coneixia 21. Hpital des Invalides21Centres per atendresoldats feritsLluis XIV (1670)Molts pacients (casos)ObedientsAcostumats a tenir poca intimitat 22. John Snow(1813-1858)221854Epidmia declera a Londres 23. 23Mortalitat per febre puerperal a Londres(1831-1843)Mortalitat 10/10.000 pacients 600/10.000 pacients 24. Ignc Semmelweis(1818-1865)2427293335302520151050Agost 1842 Oct 1842 Des 1842% mortalitatFebre puerperalMortalitat al pavell Klin(Viena) 25. 25En alguns moments del 1846 lamortalitat havia arribat al 96%1818-186520 doctubre de 1846Seemelweis demana alprofessor Klin que esrenti les mans.El professor ho trobaridcul (i vexatori).Acomiaden Semmelweis 26. 26Els fonaments de la MedicinacontemporniaLouis Pasteur(1822-95)Charles Darwin(1809-82)Res en biologia nosentn sense DarwinJoseph Lister(1827-1912)Rudolf Virchow(1821-1902) 27. Les dones i els estudis de Medicina27Elena Maseras i Ribera(1853-1905)Estudis de Medicina1872 1878Examen Llicenciatura(Madrid)1882Dolors Aleu i Riera(1857-1913)1879 1882Martina Castells i Ballesp(1852-1884)1881 1882Va fer de mestraa MenorcaPrcticament nova exercir 28. Joan Gin i Partags (1836-1903)28 El doctor Gin i Partags s un dels Caps de Brot de La Esquella dela Torratxa, Barcelona, nm. 629 (31 de gener de 1891)1869 29. 29La visita en el hospitalLuis Jimnez Aranda (1897)Medicina del saviAutoritat indiscutibleTreball individualDedicaci parcialPaternalisme 30. El hospital del segle XX Jerarquitzaci Formaci Dedicaci plena Canvi rol infermeria Alta tecnologiaPrograma MIR30 31. 31Epidemia de poliomielitisLassen. Lancet 1953;i:37-411952 32. 3224 juliol - 28 desembre2722Casos de polio866 amb paralisi316 necessitat deventilaci19521856 senseparalisi12%70 pacients simultanis querequerien suport ventilatoriBag ventilation200 estudiants feien torns perventilar manualment els pacients 33. Mortalitat per tuberculosi (UK)33 34. Lesperana de vida canviasegons el barri5 parades de metro representen 5 anys desperana de vidaLes Corts85,6 anysCiutat Vella80,6 anys 35. Sempre hi hahagut bonsmetges decapalera 36. 36La professi mdica hadadaptar-se als nousreptes i realitats delscanvis socials 37. Multiplicitat de rols del metge Intermediari en la comunicaci Gestor del coneixement Expert Professional Cuidador Gerent - directiu Gestor de recursos sanitaris Agente principal del sistema37 38. Quin paper t el metge?38Paper dintermediari 39. Agenda39HumilitatValorsAcci 40. 40Evoluci del professionalismeInici segle XX 70s Inici segle XXIFlexnerPaper del clnicIndividualismeObjectiu: curaciFra del context socialTudor HartJ Royal Soc Med 1981;74:871-83JAMA 2004;291:2139-40Context socialProximitat a la comunitatComunitats estableslongitudinalitatEl MG coneix tothomRelaci dagnciaQu s el nouprofessionalisme? 41. Principis del professionalisme41Primacia del benestar del pacientAutonomia del pacientJustcia social 42. 42 La mort, la malaltia i el dolor formen part de la vida La Medicina t poders limitats (especialmene per a resoldre elsproblemes socials) Los metges no ho sabem tot i necessitem suport per prendredecisions. En temes de salut els pacients i els metges han de prendre decisionsconjuntament Els metges hem de reconixer les nostres limitacions Els poltics han de restringir les promeses extravagants i centrar-seen la realitatSmith R. BMJ 2001;322:1073-4 43. 43Atenci centrada en el pacient Respecte als valors i preferncies dels paciets Coordinaci i atenci integrada Informaci, comunicaci i educaci Comfort fsic Suport emocional Implicaci de la famlia i amicsIOM. Crossing the Quality Chasm, 2001 44. 44www.fundacionmhm.org/pdf/Mono7/Articulos/articulo3.pdf 45. 45 www.fundacionmhm.org/pdf/Mono7/Articulos/articulo3.pdf 46. 46http://gestioclinicavarela.blogspot.com.es/ s difcil Ens posar a prova 47. 47http://gestioclinicavarela.blogspot.com.es/T sentit voler ser el millor?Es pot ser el millor sempre?I, desprs darribar a ser elmillor, qu? 48. La mitjana pot ser la mediocritat48El millor ???La mitjanagoodenough 49. Covava l'ou de la mort blancasota l'aixella, arran de piti cegament alletaval'ombra de l'ala de la nit.No ploris per mi mare a punta d'alba.No ploris per mi mare, plora amb mi....plora amb micompadir49http://gestioclinicavarela.blogspot.com.es/Maria Merc Maral(1952-1998) 50. Fonts de patiment50PatimentInevitableAssociat aldiagnsticAssociat altractamentEvitableDisfunci en laprestaci delservei 51. Fonts de patiment51PatimentInevitable MitigarEvitable Evitar 52. Es pot mesurar el patiment evitable?Coordinaci de latenci Transferncies deficients Manca sistemtica deconeixement del seu plateraputic Opinions contradictries Tracte inadequat als cuidadors52Control del dolorSuport emocionalQualitat de latenciClaredat de lacomunicaciDecisions compartides 53. Agenda53HumilitatValorsAcci 54. Normes o criteris? Com ms simple millor, Com ms a la vora de lambient del pacient millor. Centrats en la persona. Pensar en els valors. Preservar lautonomia.54 55. Tampoc no costa tant!55 56. Tampoc no costa tant!Criteri Les persones amb56discapacitat es podendutxar a tot arreu. La installaci s barata Tota la ciutadaniasintegra en el mateixespaiNorma Fer xx dutxes per apersones ambdiscapacitat. 57. Mapes o receptes?57Si les normes ajuden duna manera relativa, sfcil entendre que no hi ha mapes per a totLa innovaci, com els grans descobrimnts,es fa sense mapes (o amb mapes parcials,limitats i amb moltes errades)1. No ensenyo all que s, comparteixo all que aprenc2. Aprendre els uns dels altres 58. Abordar els problemes de la mateixamanera que es fa una paella...58Ingredients bsics Arrs Aigua SofregitRecursos disponibles Verdura Marisc Costella de porc Spia Calamars 59. Orquestra simfnica o banda de jazz?59 60. 60 61. 61Els procesos assistencials no es podenclassificar en estandarditzables o noEstandarditzaciPre-operatori Post-opArt 62. 62Aprendre a conviure amb dilemeso contradiccions aparents 63. 63Better value through populationand personalised medicine.J A Muir Gray. Lancet 2013;382:200-1EfectivitatQualitatSeguretatValorPersonalitzaciVisipoblacionalPersonalitzar levidncia Biomarcadors Valors de lindividu Situaci clnica ContextResponsabilitats davant lapoblaci a la que es prestenserveis Evitar desigualtats Distribuci dels recursos 64. Letern debat entre lespecialitzacii la visi globalLespecialitzaci a ultrana(sense connexions ni relacionsamb camps afins) s una simpleacumulaci de saber en unasola direcci, que acabanecessriament en anmiaintellectualJosep Ma TerricabrasI a tu, qu timporta?.Barc