5. art i expressió. l'art de la comunicació

  • Published on
    03-Jun-2015

  • View
    166

  • Download
    5

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. HISTRIA DE LART. INTRODUCCI ies montsacopa. Olot

2. Qu s lArt ? No s possible trobar una sola resposta. El concepte art al llarg de la Histria ha anat canviant: s imprescindible conixer el context histric duna obra artstica per poder-la comprendre: Aix ens obliga a entendre els valors esttics, les creences, les pors, les idees duna societat. Una obra que resulta agosarada i trencadora en un moment donat, esdev un clssic al cap duns anys. Algunes, rebutjades en el seu moment pels crtics, sn desprs venudes per autntiques fortunes. Aix demostra els canvis en el concepte esttic i el valor en lart. Qu converteix un quadre, una escultura en una obra mestra que traspassa les poques? Quines qualitats t o ha de tenir? Per comenar, potser cal trencar algunes idees preconcebudes... 3. El concepte dart al llarg de la Histria Els antics grecs shi referien com una habilitat per fer determinades feines. Era, doncs, una capacitat. A lpoca medieval sutilitza la paraula per referir-se a una tasca mecnica. A partir del Renaixement es valora la inspiraci de lartista. Al segle XVIII es defineix el concepte de Belles Arts. Al segle XX els diferents llenguatges artstics han experimentat una importantssima evoluci. 4. Com hem de mirar, doncs, una obra dart? Primer, sense prejudicis. Segon, coneixent el context histric en que ha estat creada. Cal que ens informem. Tercer, intentant comprendre la intenci i la voluntat de lautor. Quart, deixant que lobra (lartista) ens comuniqui el seu missatge: que captem el valor esttic, la tristesa, la indignaci, lhorror o la denncia,... lalegria, lacci o la mgia , el misteri, la preocupaci, que ens permetin sentir plaer, rbia, inquietud, placidesa, Cinqu, sense oblidar mai que lart s expressi i comunicaci. s la nostra feina establir el dileg amb lobra. No sempre, per estem obligats a entendrens 5. Lart no sempre vol expressar bellesa O deixarem fora obres com aquestes: L avaricia, dAlbert Durero La periodista Sylvia Von Harden. Otto Dix 6. El nio de Vallecas de Velzquez 7. o Saturn devorant els seus fills de Rubens i de Goya 8. Daltra banda, el gust esttic canvia Raffael i Rubens, han representat de maneres molt diferents Les tres Grcies 9. Com tamb ho han fet Cranach i Barjoa 10. O les imatges dAdam i Eva al llarg del temps: Durero i Cranach... 11. ... Botero o en el cinema actual. 12. La mateixa emoci s interpretada per cada artista de manera ben diferent Giotto Rubens La mort de Crist 13. Un simple gest dna formes ben diverses... Robert Doisneau Rodin Victor Jorgensen 14. Degas va veure aix la solitud 15. Hooper la situa pels racons de les grans ciutats modernes sola... o acompanyada 16. o a lHabitaci dhotel 17. ...o tamb compartint espai, com figures allades... Falcons nocturns 18. Possiblement, aquesta dona se sent desesperadament sola... Noia en un cementiri dE. Delacroix 19. I aquesta, tamb i expressa langoixa, el dolor i el dol. Dona plorant. Picasso 20. Tamb podem captar sensacions amb la fotografia... ... la solitud. 21. ...o lalegria... 22. Ning havia vist aix la nit abans de Van Gogh Nit estelada de Van Gogh 23. Chagall va pintar la sensaci destar amb la persona estimada 24. Alguns artistes han fet arriscades interpretacions Murillo Caravaggio:La mort de la Verge. 25. Alguns aconsegueixen trasmetre sentiments, vivncies, creences Dilegs amb lobservador B. Murillo: Dues dones a la finestra 26. Podriem arribar a entendre les emocions de Rembrandt quan pintava aquests quatre autoretrats 27. Lobra dart necessita del mn real i de les idees de lautor Lobra dart ens ofereix la realitat transformada per la visi personal de lartista. Per aix utilitza el seu propi llenguatge per a comunicar-se amb nosaltres. Les influncies de lartista no sn noms les seves vivncies, tamb hi compten les circumstncies de la seva formaci: sn les seves fonts, les seves arrels 28. Com deia Magritte, el que veiem, per realista que sembli, no s la realitat sin una illusi creada per lartista 29. Les pintures de Paolo Ucello sn un exercici de perspectiva que intentaran continuar i millorar els seus seguidors 30. Per fins Ucello ning havia estat capa de veure les coses aix... 31. Caravaggio, extravagant, arriscat, irascible i genial influeix en els pintors de tota l Europa del Barroc.. David i Goliat 32. Com les seves interpretacions de Bacus Autoretrat com Bacus 33. Martiri de Sant Pere i La vocaci de St. Mateu Creador de la tcnica del chiaroscuro, es projecta molts anys desprs 34. A Frana, als Pasos Baixos i a Espanya Murillo La Tour 35. De Rembrandt a Velzquez 36. Dins dun estil trobem trets comuns en larquitectura, lescultura i la pintura Catedral de Santiago 37. G. Fernndez Salcillo Dramatisme, teatralitat... 38. Qui eren els herois per Zurbarn..? Lascetisme San Bernardino i Sant Francesc 39. Un mn femen de calma i silenci segons Vermeer El mn de la burgesia luterana 40. Noms s una rplica? 41. Bellesa en el dolor, segons Guido Reni Lamanerament i una certa esttica gay. 42. O la bellesa segons els cnons esttics ms diversos... Tot serveix en el mn de lart? 43. Ticiano: Venus del gosset El mite de la perfecci en el cos femen: Tres models de venus: 44. Venus del mirall. Velzquez 45. Bouguereau: Naixement de Venus 46. I dues ms, per acabar... 47. Eros i Psique, la mateixa histria amb interpretacions ben diferents Franois Grard 48. Bouguereau A. Canova 49. Rembrandt, transmet lemoci dun moment El retorn del fill prdig i La nvia jueva 50. Qu ens vol expressar Velzquez en aquest moment? 51. Qu pensen aquests dos personatges? A qu o qui miren? Innocenci X.Autoretrat 52. Quines histries ens expliquen aquestes imatges? Narcs. Caravaggio Presentaci de Jess al Temple. Rembrant 53. Les famlies de Holbein i Rubens... Sn iguals?