6B - a Reus el 1852, Gaudi va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona ...

  • Published on
    17-May-2018

  • View
    213

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

  • 1

    107.CASAMILPEDRERAGAUD

    (1.Presentaci i context. Identificaci icatalogacidelobraiContexthistric)LaCasaMilsuncompendidelesaportacionsmsrellevantsde l'arquitectura del segle XIX i un avan d'alguns delselements ms caracterstics del segle xx. En la construcci,Gaudvadeixarvolarenllibertat la imaginaci i la fantasia, sense oblidar, per,l'aspectefuncional.Lesrefernciesalanaturahisnconstantspotserperaix l'arquitectevadesterrarla lniarecta,exempledel'artificiositathumana.Declaradaedificidecarcterartsticabansque se'n finalitzslaconstrucci,constitueixunade lesobresclausdel'arquitecturamoderna.

    (1.1.Ttol.)CasaMilolaPedrera(1.2.Autor.):GaudiiCornet(Reus1852Barcelona 1926)(1.3.Localitzacicronolgica):19071910(1.4.Materialsconstructius)Pedra,ma, cermica iferro

    (1.5. Sistema constructiu .) : Es combinaarquitecturaarquitravadaIdevoltaambnousmaterials(1.6.Dimensions)(1.7.Ubicaci)Barcelona:EixampleCerdPasseigdeGrcia(1.8.Estil):artnouveauomodernisme(1.9.Funci.)(Tipus de construcci)Residencialilocalscomercialsalaplantadelcarrer

    (1.10. Contex histric )( biografia de lautor i elseuperode,tantartsticcomhistric.)Nascut a Reus el 1852, Gaudi va estudiar a l'Escola d'Arquitectura deBarcelona, on es va impregnar del corrent neomedievalista que s'hirespiravagrciesa arquitectes comEliesRogent. Linici de la sevaobrapertany a aquest moviment, Si b a poc a poc va emprendre un campersonalquevadesenvoluparenelmodernisme,unllenguatgeinnovadorgrciesalqualsinternacionalmentconegut,ambobrescomCasaBatll, la cripta de la colnia Guell , el Parc Guell, la Pedrera , la SagradaFamlia,lacasaBotinesdeLle,elCaprichodeSantander,etc

    *Context histric de lobra: A Catalunya, el modernisme s lestil artsticacceptatperuna burgesiaqueha vist comel seuprojectepera Espanyahaquedat redut a la defensa del proteccionisme, i que acabar articulant uncatalanismepoltic reformador.EssentBarcelona la ciutatms grandEuropaqueno s capital dun Estat, cases i palaus fan la funcidembelliment urbqueendaltresindrets,comelParsdHaussman,sdirigidaperlEstat.

    (2.Anlisiformal./Anlisiestructural.)

    (2.1.Plantaespai)

    Planta rectangularaixamfranadaamblesparetspenrimetralsondulants.L:edifici tdoscelobertsinteriorsdegransdimensions.Adifernciadelesconstrucionsqueesduienatermeenaquellmoment,Gaudvapreveured'lnstallarhiascensori vaferhiunaescaladevensredudaenbeneficidel'espaiilaclarordelsceloberts(2.2.Elementsdesuportisuportats).

    Pilars depedraque suporten jsseresdeferro,distribuidesde formaradialapartirdelspilars,soIuciquepermetunaplantalliure iirregular,senseparetsmestres.Lafaana s buida de carregues i els tancaments de pedra hi sn noms per unaconcepciescultricadeledifici.Elementssostinguts:Voltaanullard'arcsparablicsocatenaris.L'edifici se sustenta en una estructura de ferro queatorga una gran llibertata l'hora de distribuir la plantacombinadaamblautilitzacidepedranaturalimaons.La faana no actua de mur de crrega, sin queconstitueixunaestructuraautnomaconnectadaalcosdel'edificimitjanantuncomplexsistemade biguesitirantsdeferro.Vaserconstrudaambcarreusblocsenformadeparal.leleppederectangulardepedranaturaltalladaapeud'obra(d'aquelsobrenomdeLaPedrera).Lesplantes,lliuresdemursdecrrega,recolzenenpilarsi jsseres corbes (bigues gruixudes que en sostenend'altres), mentre que arcs parablics i columnesinclinades desafien l'equilibri i compensen, amb unacomplexatcnica,elsesforosverticalsihoritzontals.

    (2.3.Espaiexterior:volums,faanes,urbanisme,.)Volums: l'edifici va ser concebut per ocupar la parcella d'eixample que teniaassignada, i respectava la formaquepredeterminavael plaCerd pel que feia alsedificisresidencials.

    Faanes: Launitat formal de la faanano s simtrrca peraconsegueix ungranequilibriIharmomagrciesalesfileresdebalconsques'ondulenalternativamentIirregularment.EIcoronamentsenrajolatblanc.

    *Urbanisme: Tot Ique respecta lesnormesurbanstiquesde l'Eixamplebarcelon,lasevairregulantatfaqueledificidestaquipersobredelaresta.Semmarcadinselprojectede leixampledeCerd iniciat el1859 i lesmansanesaixamfranadesdegran visi de futur .Undels carrers principals seria elPaseigdeGrciaones concentresels edificis ms representatiusdelmodernismebarcelonrepresentatsemelquadratdor.

    Vistadesdel'exterior,laCasaMilsemblaunamuntanyadepedrade formes capricioses.La lnia rectahi s absent en el seu lloc,corbes iparbolesdominen totselscontoms, totcreantunefectenic.Lesoberturesdelesfinestresilesportes2ibalconades,fetesambferroforjatimodelatenformademotiusvegetals,segueixenlamateixatnica.L'edifici es compon d'una planta baixa, cinc pisos i un ticdominat per arcs parablics i revestit totalment de tesselles decermica blanca. Arran de carrer uns pilars 4 en forma d'arbresinclinatsenllacenexteriormentambelsvolumsdepedradelspisossuperiors.Al terrat,unescapricioses formesescultriques querecordenelspaisatgesdelaCapadcia(Turquia)acullenelsdipsitsdel'aiguailes capses de les escales i dels ascensors, i es converteixen enalguns delsclementsmsemblemticsdel'edifici.

    (2.4.Espaiinterior:illuminaci.(llumicolor)

    Il.luminaci:LafaanailaplantaIliuresdeparetsdecrregafanpossiblesunesbonesoberturesextenorspera IentradadellumElsceloberts,degransdimensions,contribueixenalail.luminaciinteriordetoteslesplantesEn travessar la llinda de l'accs principal A, a la planta baixa,s'arribaaundelsdosceloberts6Bquecontl'edificiiqueaportenventilaciillumnaturalal'interior.sentornd'aquestsespaisques'articulaladistribucidelesplantes,compartimentadesdemanerairregularisenseunordreaparent,fetquednacomaresultatunshabitatges amb cambres de formes poligonals C que oblig amoblarlosambunmobiliariadaptatalespeculiaritatsde l'espai,dissenyatpelmateixGaud.Laprofusadecoraciinteriorsegueixuna lnia modernista, amb estucs als sostres, panys amb motiusflorals...L'artistainnovtambenelsaccessosalshabitatges,prescindintdeles habituals escales (noms conserv unes escales de servei) idisposant un sistema d'ascensors que porten directament acadascundelshabitatges.

    (2.5.Elementsdecoratius).LadecoracistambobradeGaudamblaIntervencidelseucol.laborador,iarquitecteJosepMariaPujol,*BonapartdelmobiliariespottrobartambalMNAC.

  • 2

    Exterior: Les ondulacions dels balcons concebudes com un elementescultric sn dinmiques I provoquen un joc de clarobscurs moltdecoratius.Lespedresdels balcons van ser tallades,precisament ,in situper picapedrers, motiu pel qual alg va batejar, sarcsticament l'edificiamb el nom de la Pedrera. Les baranes de ferro forjat simulen formesvegetats entrellaades i a la cornisa superior en relleu de pedra hi hainscrita la invocacimariana : Ave GratiaM (monogramadeMaria) / (larosa d'un rosari) / plena, Domnus tecum. EI terrat superior, els dipsitsdaigua,lesescalesilesxemeneiestenenformesorgniquesiestanrecobertes de trencads. D'acord amb el projecte inicial, a la part superior hihavia d'anar una torratxa coronada per una esculturamonumental de laMare de Du del Roser (1226). *Lesclat de la Setmana Trgica aBarcelona (1909),per,vainterrompreaquestprojecte,ijanoesvaarribarafermai.

    Interior: liinterior esbasaenel traatpoligonal irregularde lesestances,parets irregulars i falsos sostresambformesd'onadessinuoses.Aqueststrets obligaven a tenir mobles fets a mida que van ser dissenyats perGaudmateix,amblaqualcosaesgarantialacohernciatotaldel'edifici.Malauradament per, quanGaud vamorir i lamodadelmodernismeesvaabandonar, els interiors van ser remodelats i s'hi imposaren les Iniesrectes.

    (2.6.Elements propis de lestil.) .(Assenyalarelsgenerals ielsquees trobenpresentsa lobratotargumentantlos).La creativitat personal de l'arquitecte i la sinuositat de les formes ambtotalmancanadeIniesrectes,consideradesalienesalanaturalesa,sndos dels elements ms caracterstics del modernisme catal. EI treballartes (balcons de ferro forjat trencads ... ), oposat a l'industrial, es fapalsenaquestedifici,malgrat lautilitzaci de jsseresdeferro colat deproducci industrialquepermeten sostenir tot l'edifici ideixar lesplanteslliures. Aquesta combinaci de tcnica i artesania fou bsica en elmodernisme.La Casa :Mil s'emmarca plenament en l'estil modernista.

    Constitueix,enaquestsentit,unclarexponentdelareaccien

    contradel'uniformismearquitectnicimposatperlaRevoluci

    Industrial. Gaud apleg els elements fonamentals que

    conformavenlasevaconcepciorgnicadel'arquitectura.Toti

    quenohiutilitzpolicromiaexterior(comalaCasaBatll,per

    exemple), la combinacientre la forma sinuosa dels blocsde

    pedra iel ferroutilitzata les balconadesatorgaa l'edificiuna

    gran fora expressiva, fins al punt que autors com Oriol

    Bohigas l'han considerat un dels antecedents de l'arquitectura

    expressionista alemanya com desprs farien els

    expressionistes amb el formig, Gaud usa la pedra amb

    finalitatescultrica.

    (3.Comentari de lobra./Interpretaci:significat de laconstrucci.)

    (3.1.Relacientrelaformailafunci./Valoracidellloci espai que ocupa/Clientela:finalitat i recepci delencrrec)

    Comaedifici residencial,Gaud l'adaptalscriteris funcionalsde l'poca: vadeixarlaplantaprincipalperalafamniaMil,ilaresta,peralloguer.Tot i que actualment algunes parts de l'edifici s'hanrecuperatperaactivitatsculturals,lasevafuncioriginaleraexclusivamentresidencial.Encaraavuesconservenalguns dels apartaments originals, amb el mobiliaridissenyatperl'arquitecte.

    (3.2.Elements simblics: (explicaci dels significatsaparentsisimblics.)

    *Ledifici havia de ser coronat per una escultura dedicada a la Mare de Du delRoserde4m,sostingudaenlacornisa,propd'onencarahiconstenlesinscripcionsmarianes.S'hadeteniren compteque la senyoraMilesdeiaRoser.Malgratqueaquestdetallreflecteixlareligiositatdelaburgesiacatalana,totl'edificissmboldelpoder econmicde la famliaMil, queencarreg l'obraaundels arquitectesmscontrovertitsdel'poca.

    La Casa Mil constitueix l'exponent ms clar del'arquitectura orgnica de Gaud el qual, en l'intent derebutjar tota noci d'uniformitat, desterr completamentla utilitzaci de la lnia recta en la construcci. Lasinuositatde la faana fapensar,vistade lluny,queLaPedrera ha estat modelada en argila tanmateix, lacomposicidepedrailasevatallagranuladaliatorguenunaconsistnciacomparablealadedeterminadesformesgeolgiques.Totiqueactualmentsdifcildetectarho,laCasaMilresponalaprofundareligiositatdelseuautor.Elprojecteinicial contemplava la disposici, al capdamunt del'edifici,d'ungranconjuntescultricdedicatalaMaredeDu deGrcia, demanera que l'edifici era una enormebasedepedra.Tanmateix,elsatacsalareligienaquellsmoments, materialitzats en la crema de convents iesglsiesdurantlaSetmanaTrgicadel1909,impulsarenelpropietaridel'immobleasuprimirelsdetallsreligiososdelprojecte.

    LaCasaMilvaserencarregadael1906aGaudperlareusencaRoserSegimondeMil,ilaconstrucciesrealitzentreel1907iel1910.Lariquesapalesaentotselsdetalls,laimportnciadonadaa cada bloc de pedra, que va ser tractat individualment, lesevocacions onriques de les xemeneies i, en general, l'audciaconstructiva que regalima per tots els costats de l'edifici, laconverteixen en un dels referents fonamentals de l'arquitecturamoderna.

    3.3.Relacipocaconstrucci:EIcreixementindustrialidemogrficdeBarcelonavafernecessariunnouplaurbanstic.EI1859s'aprov el pla de l'Eixample d'Ildefons Cerd (1270) i es comenaren a construir grans edificisdirigits pels millors arquitectes dedicats a infraestructures (1272). Quant a la Casa Mil, lestensions socials, poltiques i religiosesde l'pocaparal.lelesa l'anticlericalisme llavors imperant ique culminaren en la Setmana Trgica, van forar a eliminar les referncies religiosesmonumentals d'aquest edifici civil. Cal recordar que llavors Gaudi ja dirigia la construcci de laSagrada Famlia, que era un temple expiatori dels pecats anticlericals que havien fet elsbarceloninsenrevoltessocialsanteriors.

    (3.4.Transcendncia de lobra en altres autors i altrespoques./Originalitat, innovacionsiaportacions/LLigamambobresanteriorsiinflunciesposteriors,reutilitzacions)LaPedrera vateniruna influnciaestticadirectasobre lesobresde l'arquitecturaexpressionista(1538), especialment pel carcter estructural i pel disseny orgnic de l'edifici. Fins i tot quan elmodernismevapassardemoda ise'n criticava l'enfarfegamentdecoratiu,algunsarquitectescomLeCorbusier(1426)vancontinuaradmirantl'estructuradelaPedrera.D'altrabanda,ijadintredelesartsplstiques,l'edificifouadmiratpelssurrealistes,encapalatsperSalvadorDalliManRay,que publicaren un article sobre l'edificaci. Actualment el mn de Gaud s admirat per tots elsarquitectescontemporanis,quen'aprecienlarelacientretcnica,esttica,funciiespai.

  • 3

  • 4