Accés al capítol complet (PDF)

  • Published on
    06-Jan-2017

  • View
    222

  • Download
    7

Embed Size (px)

Transcript

  • EL SABER I LES LLENGESVERNACLES A LPOCADE LLULL I EIXIMENIS

    ESTUDIS ICREA SOBRE VERNACULARITZACI

    KNOWLEDGE ANDVERNACULAR LANGUAGES

    IN THE AGE OF LLULLAND EIXIMENIS

    ICREA STUDIES ON VERNACULARIZATION

    Edici de / Edited by

    Anna Alberni, Lola Badia,Llus Cifuentes, Alexander Fidora

    Publicacions de lAbadia de Montserrat2012

    001-El saber 01.indd 3 13/02/12 08:53

  • Primera edici: abril de 2012 els autors, 2012

    La propietat daquesta edici s de Publicacions de lAbadia de MontserratAusis Marc, 92-98 08013 Barcelona

    ISBN: 978-84-9883-430-7Dipsit legal: B. 3.345-2012

    Imprs a Grfiques 92, S.A. - Can Sucarrats, 91 - 08191 Rub

    001-El saber 01.indd 4 13/02/12 08:53

  • Comit cientfic / Scientific Board

    Charles Burnett (The Warburg Institute, London, UK), Chiara Crisciani (Universitdegli Studi di Pavia, Italia), William C. Crossgrove (Brown University, Providence,USA), Charles B. Faulhaber (University of California, Berkeley, USA), GemmaAvenoza (Universitat de Barcelona, Espanya), Claudio Galderisi (Centre dtudesSuprieures de Civilisation mdivale, Poitiers, France), Linda E. Voigts (Universityof Missouri-Kansas City, USA).

    Amb el suport de / With the support of

    Icrea

    Universitat Autnoma de Barcelona

    Universitat de BarcelonaCentre de Documentaci Ramon Llull

    Ministerio de Ciencia e InnovacinCoditecam, II (FFI 2008-05556-C03)Scincia.cat (FFI 2008-02163/FISO)

    Poesa francesa en la Corona de Aragn (FFI 2009-10065)

    Generalitat de CatalunyaGrup Consolidat: SGR-2009-1261

    Arcs: 2009/ARCS/1114

    European Research CouncilLatin Philosophy into Hebrew (FP7/2007-2013-200403)

    The Last Song of the Troubadours (FP7/2007-2013-241070)

    Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona

    001-El saber 01.indd 5 13/02/12 10:18

  • 368 abstracts

    If we compare this fully developed commentary from 1588 with medievalmedical commentaries, the lucidity of the later text is striking. Scientific writ-ing had entered a different phase of vernacularization and the Early ModernEnglish period is very different in language history.

    MEDIEVAL MAGIC IN OCCITAN AND LATIN:THE LIBRE DE PURITATS AND OTHER WRITINGS FROM

    THE CODEX BARBERINIANO LATINO 3589

    Sebasti Giralt

    This paper aims to embark on the systematic analysis of the content of theCodex Barberiniano Latino 3589 in the Vatican which has to date only beenstudied very superficially, focusing on the largest component work, the Li-bre de puritats.

    The manuscript, copied in the fourteenth century, contains a series ofanonymous texts on ritual and astral magic, some in Latin but most in Occitan,not in Catalan as had been previously thought. It is divided into three parts.The first (ff. 2r-28v) and second (ff. 29r-51v), according to all the signs, belongto the same treatise on Solomonic magic in Occitan, the Libre de puritats, whilethe third (ff. 52r-83v) is a collection of extracts, experiments and short trea-tises in Latin and Occitan, many of which are incomplete or lack a title, andwhich belong to several different traditions of magic: Solomonic, hermetic,astrological, etc. There are essentially two hands in the manuscript: the firstless careful hand copied the first and third parts, and the second copied theremainder with a greater degree of accuracy. Despite the variety in content, itappears that the volume was not put together arbitrarily, but is a collection ofwritings for personal use, of interest to the first copyist. This scribe comesacross as an expert in literature on magic: he knows some Hebrew and he in-cludes texts that he requires and omits a considerable number of passages thathe already has. Furthermore he made use of a partial copy of the Libre de puri-tats copied by the second hand.

    From internal references, we can conclude that the Libre de puritats origi-nally had three sections: the first (ff. 3r-28v) deals with how to control angelsand other spirits through Semiforas and psalms recited in pertinent astrologi-cal conditions, with the support of rites, fumigations and animal sacrifices; thesecond, which centres on an explanation of Teberiadis treatise Art de caractas(ff. 29r-51v), is structured around ten tables with values given for charactersand letters, which represent all the elements in the universe and are also of usein operations to invoke angels at astrologically significant times; as for the third

    001-El saber 01.indd 368 13/02/12 08:54

    2066228Rectngulo

  • abstracts 369

    part, we are told that it is an explanation of the Art of Images attributed toHermes but it has not survived in the manuscript, and was probably lost alongwith the missing folios. The study of the remaining parts in this paper is ac-companied by a parallel analysis of the main sources, which concludes that thework is based on the Latin version of the Liber Razielis and on several of theannexed treatises also in Latin that were added on the initiative of Alfonso X.

    Finally, it is worth highlighting that the Libre de puritats is one of the rareextant examples of the vernacularization of medieval spiritualist magic. It isnotable for the breadth of its scope, for the way in which texts from a varietyof highly technical sources have been reworked and for its combination oftheory and practice.

    BOOKS FROM FRANCE AND THE COURT OF JOAN OF ARAGONAND YOLANDE OF BAR

    Llus Cabr Montserrat Ferrer

    Thanks to the Documents published by Antoni Rubi i Lluch (1908-1921),there is an excellent chapter in Jordi Rubi i Balaguers history of Catalan litera-ture (1949) on French influences in the fourteenth century, together with othervaluable observations: for example, that the earliest translations of Classicaltexts came from the cultural centres of France, and in the first instance fromthe literary court of Charles the Wise, through the marriage of Prince Joan ofAragon with Yolande of Bar. In this paper we extend this claim to other areas,revising data from published documents, adding some new ones, and compar-ing this corpus with the inventories of the library of Charles V of France and hisson, and of other collections belonging to the royal family.

    FROM THE TRACTATUS CONTRA ASTRONOMOS JUDICIARIOS (1349)TO THE LIVRE DE DIVINACIONS (1356):

    NICOLE ORESME LOST IN TRANSLATION

    Stefano Rapisarda

    As far as France is concerned, Nicole Oresmes intellectual activity can beconsidered fundamental in the shaping of linguistic identities. It is well knownthat when Oresme began to translate Aristotles works for King Charles V,French was not a prestigious literary language and was not thought appropri-

    001-El saber 01.indd 369 01/02/12 18:35

    2066228Rectngulo

    2066228Cuadro de textoImportant correction (2014): the manuscript should be dated c. 1430. Updated information and further research (including a description of the whole manuscript) in:

    Sebasti Giralt, The manuscript of a medieval necromancer: Magic in Occitan and Latin in MS Vatican BAV, Barb. Lat.3589, Revue d'Histoire des Textes, 9 (2014), pp. 221-272.

  • MGIA MEDIEVAL EN OCCIT I LLAT:EL LIBRE DE PURITATS I ELS ALTRES ESCRITS

    DEL CDEX BARBERINIANO LATINO 35891

    Sebasti Giralt(Universitat Autnoma de Barcelona)

    Amb la present contribuci em proposo iniciar un estudi sistemtic del contin-gut del cdex vatic Barberiniano Latino 3589, centrant-me en lobra que nocupala major part: el Libre de puritats. Fins ara no sha analitzat a fons aquest manuscrit,tot i ser conegut des del segle xix, quan fou assenyalat per Menndez y Pelayo(1880-1881: I, 591-592), i haver estat objecte de diverses breus notcies (Font iSagu 1908: 7-8; Jones 1978: I, 134-135; Mettmann 1983: 99, nm. 7294; Marti-nes 2003; Cifuentes 2006: 441; BITECA manid 2317) i un article de Raimondi(2002) que proposa ledici duna petita part del seu contingut (ff. 29r-38v).

    El cdex

    El manuscrit, copiat al segle xiv, t un contingut complex. Fins ara sha dit,errniament, que cont un nic tractat (Raimondi, 2002) o b que s un volumfactici que reuneix un seguit de textos sense ms relaci entre si que la llenguai la matria (BITECA manid 2317). Tanmateix, en la meva opini, si que hi hauna vinculaci entre els textos ms enll de compartir el tema de la mgia espi-ritualista astral, si b amb certes diferncies en la seva orientaci, amb la pre-sncia de llenges diferents llat i occit amb influncia catalana i indicismaterials duna composici complexa.

    El primer que hem de considerar s lestructura material diversa daquestcdex miscellani i mixt, de paper i pergam, que, daltra banda, no ens ha arri-bat sencer, com es reflecteix en la doble numeraci: la numeraci ms tardana,que arriba als 83 folis i que s la que utilitzo, shi va incorporar quan el manus-

    1. Treball realitzat en el marc del projecte FFI2008-02163/FISO, del Ministerio de Cienciae Innovacin, Scincia.cat. Hacia un corpus digital de la ciencia y de la tcnica en cataln en sucontexto romnico durante la Edad Media y el Renacimiento, dirigit per Llus Cifuentes (Univer-Univer-sitat de Barcelona), a qui agraeixo haver-me proposat aquest tema destudi i haver-me donat suporti suggeriments al llarg de la seva elaboraci. Aix mateix dono les grcies a Antoine Calvet i KatyBernard, pels materials sobre mgia en occit que mhan proporcionat, i a Harvey Hames per lesseves observacions.

    001-El saber 01.indd 201 01/02/12 18:34

  • 202 sebasti giralt

    crit ja era incomplet, per damunt duna de ms antiga, que arriba fins al 106.Per tant se nhan perdut 23 folis.

    Shi distingeixen tres parts fonamentals: la primera part, que correspon alsdos primers plecs del cdex (ff. 2r-28v), est escrita per una primera m, descu-rada i irregular, en lletra gtica cursiva; cada plec est elaborat amb paper amb lamateixa filigrana, per t el primer i darrer foli en pergam.2 Aquesta part ofereixuns ndexs a linici i al final. La segona part, que abasta el tercer i el quart plec enpergam (ff. 29r-51v), est copiada per una segona m, ms regular i minuciosa,en lletra gtica cursiva. Si considerem laparena ms acurada en general ambmenys abreviatures, amb una puntuaci molt ms sistemtica, amb ls de cap-lletres, calderons i tocs en algunes lletres en vermell, fa la impressi de ser untreball ms professional. Les mans semblen datables, segons BITECA, en el seglexiv. El text sinterromp sobtadament per la prdua dun (o dos) plecs. La tercerapart ocupa els darrers 31 folis (ff. 52r-83v), en els quals retorna la primera m, demanera abrupta desprs dels folis perduts. A ms, la diferncia de copista potexplicar altres divergncies en determinades grafies i certs trets lingstics, perexemple aver, autre, manira/manera, ayga de la primera m enfrontdhaber, altre, maneyra, aygua de la segona.

    El roman present en el cdex ha estat considerat fins ara com a catal,llevat de la BITECA, que distingeix entre la llengua de la segona part (catal) ila de la primera i tercera parts (occit). Ara b, els especialistes en occit i ca-tal medievals que he consultat coincideixen a assegurar que totes dues partsestan escrites en occit, si b amb influncia catalana.3

    Les tres parts es diferencien tamb pel contingut com veurem tot seguit.Alhora intentarem esbrinar quina s la relaci entre les diverses parts, si s quenhi ha: es detecten referncies entre elles? Comparteixen una mateixa tradicimgica? Poden haver estat reunides per una mateixa persona, encara que apa-reguin escrites per dues mans diferents?

    Dentrada cal dir que els textos del nostre cdex pertanyen als dos correntsque shan distingit dins la mgia medieval adreada als ssers sobrenaturals o ni-gromncia, condemnada en conjunt per les elits intellectuals i tamb anomenadamgia ritual, espiritualista o destinativa pels especialistes actuals (Pingree 1987;Weill-Parot 2002: 60-62; Boudet 2006: 137-155): duna banda la branca salom-nica, dorigen judeogrec i en la qual els elements rituals predominen sobre els as-trolgics, i de laltra lhermtica, dorigen grec amb components sabeus, en la qualprevalen els factors astrolgics. En realitat, els lmits entre tots dos corrents, pre-

    2. El tancament temporal de la Biblioteca Vaticana mha impedit un estudi directe del cdex,al qual noms he pogut accedir a travs duna cpia microfilmada. Per tant, aquesta descripci esbasa sobretot en Raimondi (2002) i la base de dades BITECA.

    3. Hi alternen nit (escrit nyit) i neit, far i fer, pausar i posar, etc. Agraeixo aLola Badia, que men va advertir, Antoine Calvet, Ilaria Zamuner i Maria Sofia Corradini les sevesdecisives indicacions sobre aquesta qesti.

    001-El saber 01.indd 202 01/02/12 18:34

  • traducci i recepci / translation and reception 203

    sidits pels noms de dos personatges mtics als quals satribueixen un gran nombredapcrifs el rei Salom i Hermes Trismegist, sn difusos i permeables, comes reflecteix en el nostre manuscrit o en la tradici del Liber Razielis.

    El Libre de puritats

    Tot fa pensar que les dues primeres parts pertanyen a un mateix tractat demgia salomnica annim, que ocupa, per tant, la major part del cdex. El seuncipit s Cant daiso voldras obrar, amb un inici aparentment abrupte. Defet hem danar a linici de la segona part per descobrir les pistes ms revelado-res sobre lestructura de lobra:

    [...] faras axi com habem mostrat en hun capitol del Semiphoras de la primera part denostre libre [...]. Tu, mundifficat e deneyiat, ho altre per tu, axi com habem dit en altresdiverses capitols [...]. He daquest capitol no farem plus mentio, car volem venir a nostreperpaus he segon nostra razo e nostra sciencia, que es de las puritats dels psalms deaquest libre, de clarificar la art de Theberiadi de caractas he la art de Hermes de ymages.He nostre parlament primer sera de caractas (f. 29r).

    A ms desbossar lestructura de lobra com veurem ben aviat aquestpassatge ofereix indicis que les dues primeres parts corresponen a dues secci-ons de la mateixa obra, malgrat haver estat copiades per dues mans diferents,ats que a la segona trobem referncies a la primera com si duna obra unitriaes tracts. Totes dues parts coincideixen tamb en la coherncia en la utilitza-ci de les fonts els mateixos escrits o, si ms no, textos pertanyents a la ma-teixa tradici i en un lxic com per exemple el terme puritats per refe-rir-se a les prctiques mgiques que recull. Daltra banda, lautor va manifestantal llarg de tot el conjunt la conscincia destar redactant un llibre. El seu ttol,Libre de puritats, fou recollit per Jones (1978: I, 134-135) a partir duna refe-rncia present a la fi de la segona part (f. 51v). Cap al final del cdex tornem atrobar el mateix ttol, en una remissi al primer foli de la primera obra que his continguda. Per tant, ls del mateix ttol en referncies a linici i al final deltext conservat s una prova clara que la primera i la segona part pertanyen a lamateixa obra.4

    A partir del passatge tot just citat dedum lestructura de lobra completaen el seu estat original, o si ms no, en el projecte de lautor. Constava de tresseccions: la primera, centrada en els rituals mgics basats en els psalms i elsSemiforas, corresponent a la primera part del cdex (ff. 3r-28v); la segona,orientada a explicar el tractat titulat Art de caractas de Teberiadi, coincident

    4. Lo libre de las puritatz de jun 3 dies e los planetes, f. 79r. Una altra refernci...