Aliments transgènics2003

  • Published on
    05-Aug-2015

  • View
    189

  • Download
    7

Embed Size (px)

Transcript

<p> 1. Aliments transgnicsNom:Carla BorauCurs:4-B Data de lliurement: 24-11-11 2. INDEX Que son els transgnicscom sobtenen: processos de transformaciLes principal tcniques utilitzades sn: Microinjecci Agobiacterium tumefaccions Sistema binari Biolstica Transferncia electrofortica cointegraci avantatges i inconvenientsels aliments transgnics a Espanya etiquetatge dels aliments 3. QUE SON ELS ALIMENTS TRANSGNICS? Els aliments transgnics sn aliments obtingutsdespcies a les que shan afegit de maneraartificial gens que no els sn propis mitjananttcniques de biotecnologia i enginyeria gentica.Amb aquestes tcniques saconsegueixen alimentsamb qualitats particulars. Cal distingir entretransgnic i Organisme Gentic Modificat: mentreel primer per fora ha dhaver rebut un gen que noli s propi, el segon inclou qualsevol modificacigentica, inclosa la supressi dun gen.ndex 4. COM SOBTENEN ELSALIMENTS TRANSGNICS? Els transgnics sobtenen introduint un genduna espcie al ADN duna altra amb lafinalitat que el gen introdut sexpressi en unorganisme on abans no ho feia. De FET nosolament introdum el gen sin tamb unpromotor que el reguli i a vegades snnecessries unes seqncies homloguesamb les de lorganisme on introdum el gen.ndex 5. LES PRINCIPALS TCNIQUES: 6. MICROINJECCI Primer hem dobtenir ocits i zoides i fusionar-los per aobtenir un zigot. Seguidament injectem el DNA en elpronucli ja que al citoplasma hi ha moltes nucleases. ElDNA que injectem s lineal perqu si s circular s`haurde tallar i no sabem per a on, s ms segur si lintrodumen forma lineal. Un cop tenim lembri lintrodum en unafemella. Quan neix la descendncia hem de veurequins individus han adquirit el transgen i lexpressenadequadament. Per a comprovar si hi ha el transgenfem una PCR.Aparellant els transgnics esperarem obtenir lniestransgniques. La microinjecci s la tcnica msutilitzada per a la obtenci danimals transgnics. ndex 7. INCONVENIENTS -cost -tedis -baixa eficcia -inserci aleatria pot alterar altresgens -cada espcie t les seves dificultats afegides 8. AGROBACTERIUM TUMEFACIENS Per fer plantes trangniques noms cal eliminar el gen de lafitohormona i el gen de sntesi i en el seu lloc colloquem elsgens que volem transferir i els marcadors per fer la selecci.(cal tenir en compte que el tamany dels gens i marcadors nosigui gaire ms gran que el tamany que tenien els gensanteriors).Quan ja tenim el vector preparat infectem una ferida iesperem que es dongui conjugaci que el palmidi que contAgrobacterium passi a les cllules vegetals(usemprotoplastes)i tingui lloc la recombinaci per zonesdhomologia i el gen quedi integrat al genoma de la cllula.Posteriorment seleccionem les cllules que han incorporat elDNA-T a travs de la neomicina fosforil transferasa II, lesclules resistents a lantibitic sn les que han incorporat eltransgen per tant les que ens interessen. A partir daquestescllules podem obtenir plantes transgniques.Haurem derevisar que el transgen sexpressi. ndex 9. COM ACTA NORMALMENTA.TUMEFACIENS Com a conseqncia duna ferida el bacteri entra dinsla planta i forma uns tumors a la base de la tija. Siobservem el tumor veiem que les cllules es divideixenespontniament i si afegim antibitic no es veuenafectades perqu el bacteri ha transformat les cllules.El bacteri cont DNA-T (transformant) que forma partdel plasmidi TI (inductor de tumors) dunes 200 Kb. ElDNA-T cont gens de fitohormones i una opina(intermediari daminocids). El DNA-T est limitat perunes repeticions directes.En la resta del plasmidi hi trobem: ori C, catabolismedopines i la regi vir (sn els gens necessaris pertransferir el DNA-T).Les opines sn font de carboni initrogen per Agrobacterium.Agrobacterium obliga alsvegetals a fabricar les opines que ell necessita. 10. SISTEMA BINARI El plasmidi Ti s un vector helper, t els gens necessarisper la transferncia (gens vir) i DNA-T.A dems tenim un plasmidi pBR322 que cont ori C, gende resistncia a Amp, dos seqncies repetides directesde DNA-T i comprs entre aquestes dues seqncies hiha els gens dinters, que sn: -el promotor de dicotilednies -elements de regulaci com el S35 -npt II -gen a insertar El pBR322 el transferim a soques dAgrobacterium quetinguin el plasmidi Ti. Els factors vir actuen en trans sobreel DNA-T del plasmidi pBR322 i permet la transferncia ales cllules vegetals (no cal que hi hagi integraci). ndex 11. BIOLSTICA Tenim unes biobales de tungst o or querecobrim amb el nostre vector (obtenint aix lesbales recobertes de DNA), les colloquem en unaboca de can i fem que les microbales esdirigeixin cap als nostres protoplasmes. Elscanons que susen sn dheli que permeten unaelevada acceleraci de les biobales que ensdonar una gran penetrncia. Aquestes balesentraran a la cllula introduint aix el transgen.Finalment haurem de fer una selecci amblantibitic.ndex 12. AVENTATGES-s fcil dutilitzar -un dispar pot produir mltiplesintegracions -les cllules poden sobreviure a varisdispars -els gens que recobreixen la partcularecuperen la seva activitat biolgica -les cllules diana poden ser dediferents tipus -les partcules arriben a les capescellulars ms profundes 13. TRANSFERNCIA ELECTROFORTICA Agafem una llavor amb dues pipetes,una cont soluci tamp amb el DNAi laltra agafa la llavor. Una t unelectrde positiu i laltra un de negatiu,fem passar una corrent i el DNA estransfereix de la pipeta a la llavor. ndex 14. COINTEGRACI Introdum dins el DNA-T un plasmidi dE. coli que tots els elementsnecessaris de control:-gen npt II (resistncia a kanamicina)-ori C-lloc de clonaci-DNA-T-resistncia a ampicilina En el punt de clonaci hi inserim els gens que volem que expressi laplanta. Seleccionem les cllules resistents a ampicilina que sn lesque hauran incorporat el plasmidi i les conjuguem amblAgrobacterium. El plasmidi dAgrobacterium i E. coli tenen zones dhomologia ques el DNA-T de manera que es podr donar recombinaci. Fem uncultiu i seleccionem les cllules resistents a kanamicina quedonaran les plantes modificades genticament.ndex 15. Arguments afavor i en contrandex 16. A favor 17. Augmenta la productivitat Agricultura ms ecolgica. Ingesta de vacunes Aliments vitaminats. 18. En contra 19. Risc per la salut humana i animal Pot produir allrgies Resistncia a antibitics Risc pel medi ambient Augment dels qumics en agricultura Resistncia dels organismes modificats isusceptibilitat dels organismes no modificats. Risc per a lagricultura Alteraci del valor nutritiu Prdua de biodiversitat Reducci dels cultius susceptibles. 20. Els alimentstransgnics enEspanyandex 21. Cot Monsantova desenvoluparuncotresistent alcorcamblaintroduccidela toxinaBten la sevaconfiguracigentica. 22. Blat de moro s un altreingredient queestmolt presenttantenla nostradietaalimentriacom enla raciper aanimals.LatransnacionalsussaCiba-Geigy(Novartis) va desenvoluparun tipusde blatde moroqueprodueix elseupropiplaguicida,letalper aunacaradaanomenatbarrenillodel blat demoro.La UniEuropeaja haexpressat lasevapreocupaci perquaquestblat demorotambcont ungen quetransmetresistnciaalsantibitics. 23. Caf Amb bon gust, resistent a lesplagues, amb menys cafena. 24. Pomes Resistentsalsinsectes. 25. GerdsResistents a les gelades. 26. Bananes Amb capacitat per a albergarvacunes. 27. Gira-sol Ambmillorcomposicidcidsgrassos. 28. Mel Msdurador. 29. Patates Amb menors capacitat dabsorcidoli. Mes dolos. Resistents a lesplagues. 30. Codide barresperdetectartransgnics LInstitutNacionaldeBotnicaAgrcolabritnic(NIAB)va obtenirelpassatmesde febrerla patentper un"codidebarres"singular.Elnoumtode,basatenADN,persegueixdetectarrpidamentsiunalimenthaestatmodificatgenticamentono,qestiessencialen estudisdetraabilitat. ndex</p>