Aportacions a la novel·la catalana de postguerra ?· 5 Agraïments Vull expressar el meu agraïment…

  • Published on
    07-Feb-2019

  • View
    214

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<p>Els inicis literaris de Josep M. Espins: Aportacions a la novella catalana de postguerra Treball de recerca que presenta Isabel Clara Moll Soldevila Directora: Dra. Maria Campillo Guajardo Departament de Filologia Catalana Universitat Autnoma de Barcelona 2010 </p> <p>ndex </p> <p> Agraments 5</p> <p>Introducci 7</p> <p>Captol 1 11</p> <p>La novella i les formes de realisme </p> <p>1.1 La novella: un gnere realista? 12</p> <p>1.2 Reinterpretaci i modernitat formal de la novella al segle XX: el cas de lobjectivisme 21</p> <p>Captol 2 29</p> <p>Algunes consideracions sobre les novetats formals i temtiques en la novella catalana de postguerra </p> <p>2.1 Destino i la novella 35</p> <p>2.2 Josep M. Castellet: crtic de Laye i Revista 49</p> <p>2.3 Fons i forma: les posicions de Calders i Villalonga 54</p> <p>2.4 Serra dOr i el discurs sobre les formes narratives 62</p> <p>Captol 3 67</p> <p>Els inicis novellstics de Josep M. Espins </p> <p>3.1 Histria dun comproms 69</p> <p>3.2 La concepci de lofici 75</p> <p>3.3 El model novellstic: sota el signe del realisme objectivista 81</p> <p>3.4 Anlisi de les novelles 85</p> <p>Conclusions 131</p> <p>Annex 135</p> <p>Bibliografia 137 </p> <p>5 </p> <p>Agraments </p> <p>Vull expressar el meu agrament a la professora Maria Campillo, perqu ella em </p> <p>va descobrir la vlua de lautor a qui dedique aquest treball ja fa molt de temps. </p> <p>Tamb li vull agrair la confiana que ha tingut sempre en el projecte i els savis </p> <p>consells. Al professor Jordi Castellanos, per loportunitat nica que em va donar </p> <p>demprendre un viatge enriquidor, que em va permetre iniciar lestudi. Als </p> <p>professors Carme Gregori i Vicent Simbor, els done les grcies per la </p> <p>collaboraci que mhan proporcionat des de la distncia. Molt especialment, a la </p> <p>professora Teresa Iribarren li agrair sempre la lectura acurada i crtica que mha </p> <p>regalat i la seua sincera generositat. A Josep M. Espins, li estic molt agrada pel </p> <p>tracte cordial que mha oferit en ms duna ocasi i per la interessant conversa </p> <p>que em va regalar un mat dagost qualsevol. A Nuria, Carme, Nria, Mati i Elies, </p> <p>amics benvolguts, els agraesc enormement les hores de tertlia dedicades a aquest </p> <p>tema, aix com lentusiasme amb qu han vist nixer i crixer aquest treball. A ma </p> <p>mare Conxa i a mon pare Juan, novament i sempre, els he de donar les grcies pel </p> <p>seu suport incondicional i per fer-me molt ms dolces les distncies, les absncies </p> <p>i els sacrificis. Per aquest treball no hauria pres cos ni forma sense lajut constant </p> <p>i ferm de Francesc. A ell, que mha acompanyat i animat incansablement durant </p> <p>tot aquest temps, tan discretament, li agraesc profundament lestima que dia rere </p> <p>dia mofereix. </p> <p>6 </p> <p>7 </p> <p>Introducci </p> <p>El present estudi pretn aportar una visi panormica en relaci als inicis </p> <p>novellstics de Josep Maria Espins, un autor cabdal en el panorama literari catal </p> <p>dels ltims seixanta anys. Aquest autor fa dcades que va abandonar el conreu de </p> <p>la novella de manera regular i noms shi ha tornat a dedicar ocasionalment, per </p> <p>durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX va contribuir duna manera </p> <p>decisiva a la recuperaci de la malmesa narrativa catalana. I ho va fer tenint en </p> <p>compte les tendncies narratives ms innovadores que comenaven a deixar </p> <p>emprempta a lEstat espanyol. Juntament amb la voluntat de contribuir a la </p> <p>regeneraci daquest panorama literari, Espins va exercir dautntic abanderat </p> <p>dunes tcniques i uns temes narratius que situaren la migrada producci catalana </p> <p>al mapa. La seua tasca com a crtic literari i periodista cultural al setmanari </p> <p>Destino va tenir molt a veure amb aquesta inclinaci incial vers la literatura de </p> <p>ficci a travs de la novella, la novella curta i el conte. </p> <p> El recorregut plantejat en aquest treball intenta dibuixar en primer terme el </p> <p>clima de debat sobre les formes novellesques que portaren a lautor a </p> <p>experimentar en el camp narratiu. s per aix que, al primer captol, fem un reps </p> <p>sumari de levoluci de la manera narrar en lltim segle, aix com dels punts </p> <p>essencials al voltant dels quals t lloc el debat teric sobre la novella i el conte. </p> <p>Aquest debat no s ni de bon tros exclusiu del segle XX sin que forma part de la </p> <p>mateixa voluntat dautoanlisi i evoluci que necessita un gnere per mantenir-se </p> <p>al capdavant dall que anomenem literatura. Lauge indiscutible de qu gaudeix </p> <p>la narrativa i, en especial la novella, ha estat un dels factors responsables de </p> <p>laparici massiva destudis crtics que se centren en aquest gnere. A aquesta </p> <p>posici de lideratge, cal sumar-hi la voluntat certament fructfera de plasmaci de </p> <p>la realitat. Esbossar aquest procs i assenyalar-hi els llocs comuns ens portar </p> <p>finalment a centrar-nos en laparici i ls, ms o menys reeixit, de la tcnica </p> <p>literria que, duna manera laxa, sha convingut en anomenar tcnica objectivista. </p> <p>Creiem que sha donat per suposat, en molts casos, lexistncia dun consens a </p> <p>propsit duna possible definici del fenomen i que, en realitat, les imprecisions, </p> <p>la vaguetat i el mite envolten, dalguna manera, el que realment s i significa </p> <p>8 </p> <p>aquesta tcnica en el marc de la narrativa occidental i, molt especialment, en la </p> <p>narrativa catalana i espanyola de postguerra. </p> <p>No volem per, que aquest reps general deixe de banda la descripci de </p> <p>les opinions ms controvertides i interessants que va generar la crtica literria </p> <p>catalana de postguerra a propsit de les noves formes narratives, entre les quals </p> <p>treia el cap lanomenat objectivisme. En el segon captol, per tant, veurem quin s </p> <p>el nivell dacceptaci prctica de les renovacions formals que es deriven daquesta </p> <p>teoria i fins a quin punt s qestionada dins del panorama crtic i literari de </p> <p>lpoca. Procurarem, doncs, copsar latmosfera de reaccions i comentaris diversos </p> <p>que van sorgir a partir dels nous models novellstics i delaborar una descripci </p> <p>panormica de les opinions crtiques ms significatives a propsit de </p> <p>lobjectivisme. </p> <p>Mentre que, al tercer captol, ens centrarem en la figura de Josep M. </p> <p>Espins i en els seus inicis narratius, que van estar ntimament lligats al clima </p> <p>general de renovaci formal de qu ens ocupem als dos captols anteriors. Espins </p> <p>va participar activament en la creaci duna certa escola, fruit de la voluntat de </p> <p>bastir un obra moderna, que poguera competir formalment i temtica amb les </p> <p>ltimes aportacions descriptors catalans i espanyols de lpoca. El seu corpus </p> <p>novellstic, que va veure la llum entre els anys cinquanta i seixanta, representa </p> <p>una contribuci molt valuosa en el camp de la ficci narrativa de lpoca i s per </p> <p>aix que li dediquem la part ms important daquest estudi. El captol tercer, per </p> <p>tant, t una rellevncia especial, ja que estableix lnies danlisi crtic i de lectura </p> <p>duna obra novellstica de joventut que no ha estat degudament considerada en el </p> <p>seu conjunt fins fa relativament molt poc. En cap cas, i donades les </p> <p>caracterstiques daquest treball, hem volgut construir aquest apartat de la </p> <p>investigaci des de la voluntat de lexhaustivitat, per s que hem destacat els </p> <p>aspectes ms originals, interessants i significatius de cadascuna daquestes </p> <p>novelles i que fan que lobra del nostre autor siga rellevant en el panorama de la </p> <p>literatura de postguerra. Considerem necessari ampliar en el futur el nostre estudi </p> <p>per donar cabuda als llibres de contes Vestir-se per morir (1958), Variets </p> <p>(1959), Els joves i els altres (1960) que va publicar tamb en aquella poca i </p> <p>que completarien la visi del primer Espins com a narrador de ficci. </p> <p>9 </p> <p>Lestudi que presentem vol demostrar linters i la vlua de lobra </p> <p>narrativa dEspins en relaci a una tcnica determinada, que no va passar </p> <p>desapercebuda en la literatura de postguerra, aix com destacar-ne les </p> <p>caracterstiques que hem considerat ms significatives i rellevants de cadascuna </p> <p>de les novelles. Aquest treball sobre la faceta de lEspins novellista representa, </p> <p>duna banda, una de les primeres aproximacions a unes obres literries que han </p> <p>quedat soterrades per la ingent producci posterior daquest autor i, de laltra, </p> <p>lexploraci, amb un cert deteniment, de laplicaci real duna tcnica narrativa, </p> <p>no exempta de polmica, que va ser valorada, a posteriori, per la crtica. Espins </p> <p>representa, en la nostra opini, la cara ms visible dun sector de la narrativa </p> <p>catalana, poc cohesionat, que va assumir el deure, inconscient potser, de </p> <p>revitalitzar el panorama narratiu, tot i essent conscients, per, de les prpies </p> <p>limitacions. Tanmateix, lobra daquest narrador constitueix un document brillant </p> <p>sobre les preocupacions socials i humanes dun sector de la societat catalana de </p> <p>postguerra, ubicada, en general, en una Barcelona narrativament parlant </p> <p>hostil i classista. La recuperaci i lestudi daquestes novelles creiem que </p> <p>demostren a bastament la vlua dunes narracions totalment accessibles i </p> <p>tcnicament molt interessants. Volem, per tant, oferir una aproximaci a unes </p> <p>obres poc conegudes i reconegudes dun escriptor de renom que, com veurem, va </p> <p>bastir en molt poc de temps un univers narratiu que no pot ser obviat. </p> <p>10 </p> <p> 11</p> <p>Captol 1 </p> <p> La novella i les formes de realisme </p> <p>La novella i les formes de realisme </p> <p> 12</p> <p>1.1 La novella: un gnere realista? </p> <p>El segle XIX s, sens dubte, el segle dor per a la novella com a gnere majoritari </p> <p>i triomfant dins del panorama literari occidental.1 El realisme i, seguidament, el </p> <p>naturalisme, en totes les seues vessants i matisos, revesteixen el gnere narratiu </p> <p>duna solidesa i duna sobirania sense precedents. Duna manera molt original, s </p> <p>el que ens transmet Albrs en lassaig on fa un reps a lesmentat gnere en la </p> <p>seua forma contempornia: Le roman avait t le nouveau riche du XIXe </p> <p>sicle.2 La novella passa a ocupar un lloc de privilegi grcies a la fecunditat amb </p> <p>qu els escriptors hi treballen i tamb a la voracitat amb qu els lectors responen.3 </p> <p>No s menester que ens entretinguem ara a citar els novellistes consagrats </p> <p>sota el signe del realisme a Frana, Anglaterra, Rssia o Espanya, entre daltres, </p> <p>per s que s necessari apuntar que les seues obres configuren una espcie de </p> <p>cnon occidental cap al qual la narrativa posterior shi ha anat girant </p> <p>contnuament.4 La novella del segle XX parteix indiscutiblement daquesta </p> <p>novella realista i la transforma, la reorganitza, la manipula en funci de les noves </p> <p>tendncies, sempre, per, prenent-la com a model, com a forma cannica i gaireb </p> <p>primignia. Apuntem ac unes paraules que corroboren el triomf del realisme </p> <p>sobre qualsevol altra forma de narraci: </p> <p> 1 Ian Watt, The Rise of the Novel (Harmondsworth: Penguin Books, 1966). 2 Ren-Marill Albrs, Histoire du roman moderne (Pars: ditions Albin Michel, 1962), p. 79. Vegeu tamb Bourneuf i Ouellet, que atribueixen, en part, el triomf de la novella al segle XIX a lextensi de leducaci entre la poblaci, la invenci de les rotatives periodstiques i editorials i la consegent reducci dels costos de producci de llibres i novelles per entregues. Roland Bourneuf &amp; Ral Ouellet, La novela, Trad. Enric Sull (Barcelona: Ariel, 1975), p. 18. 3 Segons lopini del crtic francs, Albrs, la bona resposta del pblic lector, que va adaptant-se a les noves formes narratives, constitueix la causa de la progressiva desaparici de la novella fulletonesca, que s, en definitiva, la precursora de la novella realista fins i tot en alguns casos la frontera no s gens clara. Albrs, Histoire du roman moderne, p. 80. Vegeu tamb, en relaci a aquest aspecte, el comentari dAguiar e Silva en referir-se al gnere fulletonesc: La novela folletinesca, invencin de las pirmeras dcadas del siglo XIX, constituy igualmente una manera hbil de responder al apetito novelesco de las grandes masas lectoras, caracterzndose, en general, por sus numerosas y descabelladas aventuras, por el tono melodramtico y por la frencuencia de escenas emocionantes, particularmente aptas para mantener bien vivo el inters del pblico de folletn a folletn. Vtor Manuel de Aguiar e Silva, Teora de la literatura (Madrid: Editorial Gredos, 1993), p. 204-205. 4 En aquest sentit, Bourneuf i Ouellet citen La comdia humana, El roig i el negre, Leducaci sentimental, Els Rougon-Macquart, Els germans Karamzov o Guerra i pau entre els monuments literaris del segle XIX. Bourneuf &amp; Ouellet, La novela, p. 16. </p> <p> 13</p> <p>Realism has been only one of the novels modes, though a central mode, and its pressures </p> <p>have led the novelist to struggle through all its transformations to deal with things </p> <p>as they are rather than as he would like them to be for his own convenience.5 </p> <p>Partim, doncs, de dos fets que formen part de la histria literria contempornia; </p> <p>primerament trobem un gnere que sobresurt a partir del segle XIX: el gnere </p> <p>narratiu, i, en segon lloc, aquest triomf que sorgeix a partir de ladopci del </p> <p>realisme com a via de narraci. El realisme, com a moviment, influeix en la seua </p> <p>popularitzaci, i s per aix que, en els anys a venir, quedar com a residu </p> <p>inherent, gaireb, en la novella i la narraci curta. La novella realista </p> <p>aconsegueix de transmetre, com un projecte vast i totalitzador, el pas i la </p> <p>transformaci a la societat moderna, per descriurens el progrs cientfic i tcnic, </p> <p>el procs dindustrialitzaci, els nous problemes i debats de la societat.6 El </p> <p>gnere novellesc esdev no noms adient per a la distracci i lentreteniment sin </p> <p>una eina danlisi duna societat que, cada vegada ms, t accs a la literatura i </p> <p>que es veu reflectida en lobra de ficci amb totes i cadascuna de les seues </p> <p>preocupacions.7 Algun crtic fins i tot es qestiona, en aquest punt, la pertinena </p> <p>del gnere, en el sentit modern del terme, al domini dall que considerem </p> <p>estrictament artstic o literari.8 </p> <p>A aquest projecte tan sumament ambicis no li van faltar, per, detractors. </p> <p>Els surrealistes, per exemple, capitanejats per Andr Brton, van fer campanya </p> <p>contra aquesta concepci de la novella i la seua pretensi desmesurada de </p> <p> 5 George Levine, Realism reconsidered, dins Essentials of the Theory of Fiction, eds. Michael J. Hoffman i Patrick D. Murphy, 2 edici (Durham: Duke Universitiy Press, 1996), p. 243. El subratllat s nostre. 6 lex Broch, Sobre el concepte de realisme i realisme histric, Caplletra, 28 (2000), 11-18 (p. 12). 7 Le roman est un genre littraire superficiel (vulgaire dans lantiquit mprise jusquau XVIIIe sicle), qui sest enrichi dintentions trangres son essence. Albrs, Historie du roman moderne, p. 10; En aquest sentit, tot i que la novella estiga unida a altres formes de pensament i que la seua puresa es pose contnuament en qesti, es diferencia de la filosofia o la cincia, tal com afirma un altre crtic, perqu no intenta probar nada: la nov...</p>