ARISTÒTIL - ÈTICA - ?· ARISTÒTIL - ÈTICA Ramon ALCOBERRO ARISTÒTIL: BIOGRAFIA. Aristòtil va néixer…

  • Published on
    25-Dec-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<p>ARISTTIL - TICA </p> <p>Ramon ALCOBERRO </p> <p>ARISTTIL: BIOGRAFIA. Aristtil va nixer lany 384 a.n.e. a Estagira, una petita ciutat propera a Macednia, poblada per una barreja de macedonis i tracis, per on es parlava grec. El seu pare era metge personal dAmintes III, rei de Macednia i el model de la medicina est molt present al rerefons de lobra aristotlica. Lany 366 (en tenia 17 o 18) Aristtil arrib a Atenes com a alumne a lAcadmia de Plat i all visqu fins la mort del mestre, lany 347. Mentre ell residia a Atenes, la ciutat dEstagira fou destruda en la guerra i per aquesta causa Aristtil tingu tota la seva vida lambigu estatut de metec (foraster) a Atenes. Cal tenir present que el Plat que va conixer Aristtil era el de la darrera poca, el ms centrat en qestions matemtiques i tamb el ms mstic. Daqu que algun cop el titlli de pitagric. s prou conegut el text de ltica a Nicmac (I,4) en qu, fent un retret molt elegant al vell Plat, sens diu que: </p> <p>Veritat i amistat ens sn estimades luna i laltra, per per a nosaltres s un deure sagrat atorgar la preferncia a la veritat. </p> <p> Per oposici a la dialctica i al model de cincia matemtica que defensaven els platnics, Aristtil tindr com a model de saber la lgica i les cincies biolgiques. Quan Plat va morir (348 a.n.e.), lAcadmia pass al seu nebot Euspesip, com si es tracts dun negoci familiar, i Aristtil va marxar-ne, potser decebut per aquesta tria. Aquest trencament s prou significatiu. Duna banda, Plat ser sempre el mestre: </p> <p>Ell, lnic dels mortals que mostr clarament ... Que virtus i feli s tot un per a lhome! (Aristtil: Himne a la virtut, fr. 673 R) </p> <p> Per Aristtil s un deixeble creador, no pas un epgon que es limita a repetir llions. Ser filsof, s a dir, ser amic de la saviesa, tant per a Plat com per a Aristtil, implica exercir el pensament creativament (no copiar-lo) i aix s el va pretendre Aristtil sempre. Establert, doncs, pel seu compte, com a pensador independent Aristtil emigr una ciutat a Assos, a les costes dsia Menor, on funcionava una mena de cercle filosfic, avui en direm una filial de lAcadmia, fundat per Hrmies, tir dAtarneu A Assos, Hrmies dorigen humil havia arribat al poder amb lajuda dels perses i dun exrcit de mercenaris. Admirador de Plat, va canviar de bndol i entr en relaci amb els macednics; per quan els perses se nadonaren, envaren la ciutat i el van matar, crucificant-lo. Per a Aristtil, Hrmies a qui els grecs consagraren una esttua a Delfos s un heroi de l aret [Virtut]. Possiblement a Assos va comenar la reflexi tica que sexpressa en lTICA A EUDEM. Tamb segons la tradici, all es cas amb Pties, parenta dHrmies, amb qui fug de la invasi persa de la ciutat. </p> <p> 2</p> <p>Es dna per cert que, posteriorment, va viure a Lesbos, tamb com a professor de filosofia, fins que cap al 342, el rei Filip de Macednia el va convidar a dirigir leducaci del seu fill, el futur Alexandre Magne, que llavors tenia tretze anys. Aristtil tenia experincia poltica des de la seva coneixena dHrmies i a ms provenia duna famlia tradicionalment lligada als macednics. En conseqncia, va emprendre la tasca, acompanyat duna alumne, Teofrast draso [raso s un indret de Lesbos] que, temps a venir, fou el segon escoliarca del Liceu. De 342 a 334, Aristtil viu a la cort de Macednia com a preceptor del futur Alexandre Magne. Hi ha dubtes sobre quina mena densenyament adre a Alexandre, perqu de fet lalumne va fer quasi tot el contrari del que recomanava el mestre. Aristtil era clarament partidari de la filantropia, que distingeix de lamistat (E.N., VIII) i potser buscava una manera de reconciliar grecs i brbars a travs del govern duna monarquia prudent. Per Alexandre, que va fer-se rei lany 336, tenia uns altres plans, clarament imperials. Amb la conquesta de lImperi persa (que arribava fins a les fronteres de lndia) va comenar un nou perode en la histria grega. La ciutat grega es devalua, passa a ser una mena de protectorat, lindividu se sent perdut dins el gran Imperi i apareixen o es desenvolupen tiques de caire ms individualista (cnics, estoics, epicuris). Tal com mostra la Poltica, Aristtil vol ser el darrer testimoni nostlgic de les virtuts de la polis clssica. Conv recordar que, pel que fa a les seves tesis poltiques, Aristtil s un nostlgic. A E.N. IX,9 diu que: la soledat s font de moltes penes i, en bona part, lEstagirita result ser lltim representant dun mn mental que havia entrat en collapse definitiu: el de lautonomia de les ciutats gregues. </p> <p> Sadmet generalment que Aristtil veia amb mals ulls el projecte expansionista macednic i que fou contrari a envair Prsia. De fet, tota la POLTICA s un cant enyorat a les polis que els macednics havien ensorrat. Si ms tard va escriure realment una epstola a Alexandre SOBRE LA COLONITZACI, convidant-lo a actuar com a prncep amb els Grecs i dspota amb els Orientals s un tema molt discutit sobre el qual no tenim testimonis incontrovertibles. De fet, com ja hem insistit, Alexandre va actuar quasi fil per randa a linrevs del que pretenia Aristtil; la poltica imperial consist a fondre les dues races i a procurar que els grecs adoptessin al menys en part els costums asitics. Un nebot dAristtil, lhistoriador Callstenes, fou crucificat a Prsia per negar-se a saludar a Alexandre com si aquest fos un du i aquest fet dna la mesura de lallunyament entre el rei i el filsof. </p> <p> Possiblement la relaci directa dAristtil amb Alexandre es va interrompre quan amb dinou anys aquest fou proclamat rei. La qesti s que lany 335 el filsof torn a Atenes per establir, potser amb lajut econmic dels macednics, el seu propi centre densenyament, el LICEU, aix anomenat perqu es trobava prop del temple dApollo Liceu. No se sap gran cosa del funcionament escolar del centre, excepte que tenia una bona biblioteca, amb una collecci important de Constitucions (fins a 158 sistemes poltics diferents de tot el mn mediterrani, de Xipre a Marsella), cosa que a parer dalguns mostra que era una eina poltica i intellectual al servei dels macednics. </p> <p> A lpoca que Aristtil funda el Liceu, Euspesip ja havia mort i lAcadmia platnica era dirigida per Xencrates de Calcednia, matemtic i mstic, que a parer dAristtil encarnava els aspectes menys atractius del platonisme. Es pot suposar, doncs, que el Liceu accentu, en contraposici, els aspectes realistes, quasi empiristes, del seu ensenyament. Segons una tradici antiga, Aristtil parlava molt malament, arrossegant les r. Tamb diu la tradici que Aristtil feia les classes conversant amb els seus alumnes al llarg dun perpat, o porxo amb columnes, don prov el nom de filosofia peripattica. Bertrand Russell pensava que Aristtil havia estat: El primer </p> <p> 3</p> <p>[filsof] que escrivia com un professor... un mestre professional i no un profeta inspirat. En tot cas, els seus llibres deriven de cursos professats al Liceu, tot i que sovint compilats amb criteris estranys, o avui directament incomprensibles, per editors del perode hellenstic o rom. </p> <p> A la mort dAlexandre (323) esclat una revoluci a Atenes intentant recuperar les llibertats perdudes sota els macedonis. Aristtil fou denunciat com a collaboracionista i acusat dimpiu com ja havia succet amb Scrates per haver compost un pean [himne religis] en memria del seu amic Hrmies. Sense esperar el judici, Aristtil fug a Clcis, a lilla dEubea, el lloc natal de la seva mare, on va morir lany segent a seixanta-tres anys. Es va casar dos cops segons la tradici i Nicmac a qui tal volta est dedicada una de les tiques podria ser un fill del segon matrimoni. ARISTTIL OBRES </p> <p> Les obres dAristtil plantegen una gran quantitat de problemes filolgics perqu van ser recopilades i passades per tantes mans deditors que resulta impossible reconstruir-les amb criteris comprensibles. No est clar, per exemple, que lautor de la HISTRIA DELS ANIMALS sigui el mateix que el de lTICA A NICMAC, ni per lorganitzaci del text, ni per lestructura de les frases, ni tan sols per les doctrines que shi exposen. Digenes Laerci dna una llista de 146 tractats aristotlics, molts dels quals no ens han pervingut. En tot cas, Aristtil tenia una mentalitat enciclopdica. Dant lanomen: mestre dels que saben i, efectivament, el seu saber s impressionant per variat, tot i que avui hom considera que molts dels seus llibres no sn sin quaderns de treball que el filsof no considerava definitius. </p> <p> Duna manera tpica en Aristtil, com en gaireb tots els filsofs grecs antics, es distingeix des del punt de vista acadmic entre dues menes dobres diferents en la seva concepci original: </p> <p> Obres Exotriques: Sn els dilegs dimitaci platnica que noms ens han arribat fragmentriament i que ja shavien perdut en poca romana imperial. Sabem que va comenar a escriuren quan estava a lAcadmia platnica i alguns daquests textos sn importants perqu illuminen aspectes de les doctrines no-escrites de Plat. Epicur sembla basar les seves crtiques a Aristtil en aquests textos que al segle III a. C. es deurien conservar perfectament, i Cicer encara els havia llegit. </p> <p> Obres Esotriques: Sn les notes que feia servir per a les classes, els esquemes, ms o menys retocats pels deixebles i editors diversos. No es tracta tant dapunts de classe com de papers, textos que el mestre donava als seus alumnes per encetar les classes i les converses filosfiques. I cal tenir present que els alumnes del Liceu no anaven a rebre una informaci positiva (com els de les Universitats actuals) sin a formar-se, a millorar com a individus. Possiblement Aristtil considerava que com a director i organitzador del Liceu li pertocava parlar de una muni de temes en qu volia sobretot resumir aportacions anteriors (dels fsics atomistes, de Plat etc.) i mostrar-ne la seva opini divergent. Aix pot explicar per qu Aristtil sembla tenir estils literaris diferents en aquestes obres: senzillament hauria copiat manuals, textos ja publicats etc., per tal de fer-ne una crtica o anlisi prpia. </p> <p> Al voltant de lany 250 a. C. sen va fer una edici i cap a lany 75 a. C. nhi hagu una altra (aquest cop a Roma) a cura del peripattic Andrnic de Rodes; per s possible que nhi haguessin daltres entre tant. </p> <p> 4</p> <p>Werner Jaeger lany 1923 va proposar que els tractats aristotlics corresponen a dos moments de redacci molt distanciats en el temps. Un primer nivell hauria estat escrit a Assos i un altre al Liceu, refent quaderns de notes del perode anterior. A.E. Taylor deia que calia veure en lobra dAristtil la histria dun home que a poc a poc perd la seva nima, en el sentit que els textos ms antics semblen ms independents mentre que els ms moderns sn ms moderats, ms pactistes, ms vinculats a la poltica macednica... Altres autors, per, consideren que laristotelisme s un llarg procs de maduraci des duns orgens platnitzants cap a una veu prpia, que sintetitza lidealisme i el realisme. Sacostumen a diferenciar quatre grans grups dobres aristotliques: 1.- OBRES DE LGICA: La lgica s lorganon val a dir: linstrument el coneixement del qual s previ a totes les cincies. No pot filosofar ning que no en spiga i que no lapliqui correctament. Els llibres ms significatius sn: CATEGORIES, DE LA INTERPRETACI, PRIMERS ANALTICS, SEGONS ANALTICS, TPICS, etc... 2.- OBRES DE FSICA: Sn textos dedicats a lestudi de la natura i de la biologia i datribuci ms dubtosa. Cal esmentar la FSICA, el DE NIMA (el text fundacional de la psicologia), HISTRIA DELS ANIMALS, DE LA GENERACI DELS ANIMALS, etc. 3.- ESCRITS DE FILOSOFIA PRIMERA: Aristtil mai no va escriure cap llibre que es digus Metafsica, per aquest nom fou atribut pels seus editors. Ell usava els mots prot filosofia [filosofia primera] o, simplement, sofia [saviesa]. Per tant, els editors van agrupar textos de Metfisik [etimolgicament: ms enll de la fsica] en el sentit que sn textos de fonamentaci general del saber. 4.- OBRES DE FILOSOFA PRCTICA: Sn els textos dtica (TICA A NICMAC, TICA A EUDEM, PROTPTIC i, potser, la GRAN TICA) i la POLTICA. De fet, Aristtil no distingeix estrictament entre tica i poltica. En aquest grup sinclouen tamb obres del que avui anomenarem esttica com la POTICA i la RETRICA. LES OBRES DTICA I EL SEU CONTEXT. </p> <p> El Corpus aristotelicum inclou tradicionalment tres tractats morals: </p> <p> tica a Nicmac (E.N.) tica a Eudem (E.E.) Gran tica (M.M. pel seu nom llat Magna Moralia) </p> <p>Cal afegeix a aquestes tres obres un text que no est incls al Corpus: el Protrptic [en catal: Exhortaci], que la tradici atribueix a Jmblic (neoplatnic del s.III d.C) el qual, senzillament, en va copiar pargrafs sencers. Daquesta manera ens ha quedat aproximadament 1/3 de lobra tica original dAristtil. No est gens clar quina s lordenaci cronolgicament correcta daquests textos. Duna manera tradicional es diu que E.E. s anterior a E.N. (que seria una mena de reconsideraci del text anterior amb afegits). Al segle XIX i a les primeries del XX es pensava que M.M. s un apcrif dambient acadmic, per darrerament sha reivindicat no noms com autntic, sin com anterior als altres (seria un esborrany per a fer classes?). Ja lany 1817 Friedrich Schleiermacher havia reivindicat M.M. perqu a lobra noms es jutja lhome per les qualitats morals (i no per les intellectuals). </p> <p> 5</p> <p> No resulta fcil establir qui foren de deb Nicmac i Eudem. Nicmac podria ser el fill dAristtil (un noi que va morir a 18 anys en una batalla), per no sembla que, per aix mateix, hagi pogut tenir gaire participaci en ledici de lobra del seu pare. Tradicionalment es deia que E.N. sn un conjunt dapunts o, millor, desborranys usats en les classes, recollits per deixebles dAristtil i oferts al fill, en homenatge dels deixebles, com una manera de mostrar-li qu sespera dun home com cal. Per aix s poc ms que una llegenda o una suposici. Eudem, per la seva banda, podria ser un escoliasta tard del Liceu. </p> <p> Hi ha encara una altra dificultat, plantejada per Burnet (1900) que va observar com les obres tiques aristotliques no tenen res a veure amb les doctrines psicolgiques del De nima. Sembla estranya aquesta contradicci i aix ha portat a considerar que en el Corpus aristotlic hi ha o autors diversos (se nhan proposat fins a cinc o ms!) o moltes capes redaccionals contraposades. </p> <p> Altres autors, partidaris dun mtode gentic, shan sorprs tamb perqu no apareix en ltica cap rastre de la teoria hilemrfica. Aix podria significar que la reflexi tica hauria estat elaborada per Aristtil amb anterioritat a lestudi de la fsica. </p> <p> Una opci (Dring) s la de considerar que les tiques presenten diferncies en funci del pblic al qual sadrecen. La M.M. seria per a joves, el Protrptic un text publicitari, E.E. un curs universitari per a alumnes avanats i E.N. el mateix curs per refet literriament per a un pblic ms extens. LA TESI GENTICA: TRES MOMENTS EN EL PENSAMENT DARISTTIL Segons els partidaris del mtode gentic (Jaeger, Mansion, Ross, Gauthier), hi ha tres fases evolutives en el pensament aristotlic. En un primer moment Aristtil hauria estat un idealista platnic, convertit desprs en mecanicista i, fin...</p>