August Sander

  • View
    213

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Obra, trajectria i temtica fotogrfica August Sander

Transcript

  • August

    Sander

    Marta Bona Marn

    Laia Pla Barreras

    2n Bat D

  • Vida i obra dAugust Sander

  • BIOGRAFIA

    El 17 de novembre de 1876 August Sander neix a

    Herdorf. De 1890 a 1896 treballa de pe en una

    mina de ferro de Herdorf. Coneix al fotgraf

    professional Heinrich Schmeck, el qual desperta el

    seu inters per la fotografia. I s a partir quan

    sintrodueix en el mn de la fotografia, doncs es

    compra el seu primer equip de fotografia.

    De 1896 al 1901 fa el servei militar i treballa per el

    fotgraf Trveris Georg Jung. Durant tots aquests

    anys daprenent va evolucionant fins que el porten a

    Berln, Magdeburgo, Halle, Dresde i Leipzig. I ms tard treballa per la Photographische

    Kunstanstalt Greif a Linz (Australia).

    Del 1902 al 1909, en lpoca de Linz, es casa amb Anna Seitenmacher al 1902. I ms tard tenen

    un primer fill Erich (1903) i un segon Gunter (1907). Just en aquest mateix fa nombroses

    exposicions i li fan homenatges pels seus mrits fotogrfics.

    Del 1910 al 1920 es trasllada a Colonia i neixen els seus dos bessons Sigrid i Helmut (1911).

    Ms endavant funda el estudi Colonia-Lindenthal i comena la seva activitat fotogrfica en la

    regi de Westerwald. Per a causa de la guerra, ell s mobilitzat i Anna Sander sencarrega de

    dirigir el estudi durant aquesta etapa.

    Del 1920 al 1943 t una intensa relaci amb el grup dartistes progressistes. Analitzen la seva

    obra de teatre Hombres del segle XX. A ms, al 1929 apareix el llibre de fotografies de Sander:

    El rostre del nostre temps.

    Del 1944 al 1946, el seu fill Erich mort a la pres de Sieburg al 1944, ja que era un pres poltic.

    El estudi de Colonia s destrut pels bombardejos i es traslladat a Kichhausen (Westerwald),

    per tot i aix Sander aconsegueix salvar uns 10.000 negatius aproximadament. Ms tard,

    per, al 1946 un incendi destrueix entre 25.000 i 30.000 negatius que encara es trobaven en el

    soterrani de la seva casa.

    Del 1951 al 1962 per iniciativa del catedrtic L.Fritz Gruber, esposa en la segona photokina

    (1951) i rep la visita de Edward Steichen, que en aquells temps era director de la secci

    fotogrfica del Museum of Modern Art de Nova York. I al 1953 vent a la seva ciutat, Colonia, la

  • seva carpeta. A ms, participa en lexposici itinerant dirigida per Steichen The Family of Man

    (1955).

    Considerat fill predilecte de Herdorf, la seva ciutat natal, publica el llibre Espejo de los

    alemanes (1962). Finalment al 20 dabril de 1964 mort a Colonia desprs dun atac dapoplexia.

  • OBRA I TRAJECTRIA

    La seva obra esta basada en un espai geogrfic molt determinat,

    la seva Alemanya natal. Concretament l'etapa que ms ens

    interessa del artista correspon a la seva estada a Colonia i els

    seus viatges a la regi muntanyosa de Westerwald. August

    Sander va nixer a Herdorf, una ciutat minera a prop de Colonia

    el 17 de novembre de 1876. Va ser el tercer fill del matrimoni

    August Sander i Rosette Jung i va crixer entre vuit germans. El

    seu pare era miner i per tant la situaci econmica era

    insuficient per assegurar la prosperitat a tota la seva famlia.

    Encara que els pare de l'artista no tenien intenci de que els seus fills acabessin treballant a la

    mina desprs de la escola obligatria que en aquella poca nomes durava sis anys.

    Afortunadament aquest escenari es on va canviar el seu dest, quan un dia li van ordenar

    acompanyar al camp a un estrany amb un equipatge pesat; un trpode que va adaptar al

    terreny amb molta cura, un tub de llaut que va enroscar a una caixa que prviament havia

    fixat al trpode i que en conjunt va cobrir amb una tela negre per seguidament introduir el seu

    cap sota la tela. L'August va fer tantes preguntes al senyor fotgraf que aquest va accedir a

    deixar-li mirar per la cmera, sota la tela i per primer cop va veure la projecci d'un petit

    paisatge invertit sobre un vidre. Diuen que aquesta imatge va commocionar tant al jove August

    que va decidir aconseguir una cmera per poder seguir l'exemple d'aquell senyor. Encara que

    el seu pare no tenia els diners suficients per aquest caprici, el seu oncle que si que s'ho podia

    permetre li va comprar una i altres accessoris necessaris. Seguidament el seu pare i ell van

    improvisar junt a casa seva una caseta de fusta per construir la cmera fosca. Per aquestes

    dates la tcnica fotogrfica havia avanat suficientment com per no tenir que revelar les

    plaques al moment i conseqentment portar un laboratori porttil. Ara el fotgraf podria sortir

    amb la seva cmera i trpode i revelar les fotografies a la cmera fosca. Tamb va ser a

    principis de segle que es van posar de moda els lbums de fotos familiars i els estudis

    fotogrfics es van ampliar. Mentrestant l'August practicava els seu futur ofici incansablement i

    aprofitava qualsevol situaci ja fos a les files ajudant a fotgrafs de retrats militars o

    posteriorment en assumptes ms tcnics com assistent de fotgrafs d'arquitectura. En les

    seves primeres aventures en solitari i en consonncia amb la seva poca va passar per el

    perode denominat com a fotografia artstica. Un estil que intentava limitar a la pintura i que

    bviament no es limitava a la representaci precisa, sin que per arribar a resultats

  • satisfactoris, es sotmetien les fotografies a complicats processos qumics que suavitzaven i

    abstreien

    nitidesa a la imatge. Tot i a la complexitat d'aquestes tcniques August amb nomes 28 anys el

    petit obrer de mines convertit en fotgraf va comenar a aconseguir els seus primers xits,

    entre ells varis premis i algunes medalles d'or.

    Aix va ajudar a que el seu estudi estigues ms freqentat i per consegent en la obtenci de

    ms ingressos. Per August no satisfet amb el que havia aconseguit sempre va estar pensant

    entre la relaci de la imatge i la realitat i per aconseguir acostar-se a una fotografia ms

    compromesa amb la veritat es va plantejar el nou repte de fotografiar als models a les seves

    cases o ambients determinats, en comptes de fer-ho al estudi. La seva intenci era fotografiar

    als camperols de la regi, aquests van quedar molt satisfets amb el resultat, aix que li van

    suposar uns ingressos extres.

    Al esclatar la primera guerra mundial Sander va

    ser avisat com reserva. La seva esposa va

    continuar portant el negoci encara que la guerra

    ho dificultava, per ella va buscar nous clients

    entre els militars, ja que tenien dos cuartels a prop

    de casa i feia retrats de grups de soldats.

    August no va tornar fins els final de la guerra lany

    1918 i va aprofitar la situaci per seguir treballant

    com fotgraf de les tropes docupaci que majoritriament eren de Canad o Nova Zelanada.

    Tenien molta feina i aquesta va augmentar quan es va fer obligatori que tots els ciutadans

    tenien que tenir una fotografia per el carnet didentitat. Es formaven cues i August tenia de

    treballar fins altes hores de la matinada. Per agilitzar la feina i no fer esperar tant als clients

    August enlloc de fotografiar a la gent individualment ho feia en grup amb una placa ms gran

    de 18x24 i desprs tallava les fotos de cada persona.

    August va poder viatjar va tornar a Westerwald. All era un vell conegut i va ser molt ben

    rebut i molta feina ja que li demanaven sobretot ampliacions de parents que havien

    desaparegut a amb la guerra.

    Un dia va ampliar un retrat dun camperol en un paper que noms utilitzava per fotografia

    tcnica. Aquesta tenia una superfcie ms brillant i definia amb nitidesa cada detall. August veu

  • amb satisfacci que desapareix per complert lefecte pictric i a partir daquest moment

    descarta la fotografia pictrica i decideix dedicar-se noms a una fotografia objectiva,no

    falsejada i mes fidel a la realitat. Daquesta manera Sander es va decantar per la fotografia com

    un mitj per s mateix,desemmascaren lautonomia del llenguatge fotogrfic i desvincular-lo

    de la pintura.

    La primera srie daquestes noves fotografies precises i objectives les va dedicar als camperols

    de Westerwald, per August tenia un projecte que sanomenaria gent del segle XX amb el

    que volia donar un testimoni de la societat del seu temps. Totes les classes, tots els oficis i tots

    els mbits socials es tenien de representar,

    Les fotografies les dividiria en set grups: el camperol, lartes, la dona, les classes,els artistes, la

    gran ciutat i els marginats, malalts o amb alguna disminuci ja fos fsica o psquica.

    Les persones retratades apareixen sense nom i el ttol noms feia referncia a larquetip. Es

    tractava de crear a partir dun retrat individual un catleg collectiu, reflectint la histria

    cultural i sociolgica de lAlemanya del seu temps.

    En aquest moment Sander estava vinculat a un grup dartistes de Colonia i sobretot amb el

    pintor i escultor Franz Wilhem, amb el que intercanviava opinions sobre la fotografia com mitj

    artstic i document social.

    Molts pintors de lpoca alemanys vanguardistes

    van passar a transmetre langustia i lhorror que

    havien viscut al allistar-se per fer la guerra. Els

    artistes i intellectuals de lpoca fan sorgir la

    nova objectivitat que simbolitza aquesta presa

    de conscincia de la realitat i pretn un llenguatge

    clar, directa utilitzant lart com un instrument

    poltic i de crtica social. En aquest sentit els

    retrats dAugust tro