Ausiàs march

  • Published on
    21-Jun-2015

  • View
    533

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. Dani Martn Enric GonzlezMCarmen SeplvedaMxim Maas Jordi Velasco Carla Piera

2. Dani MartniEnric Gonzlez 3. Va nixer, probablement a Gandia, on vaviure amb la seva famlia. Al 1397 Era fill de Pere March, un notari de Barcelona. Era senyor de Beniarj (un petit municipi de lacomunitat Valenciana). I tamb era poeta 4. Al 1419 ja surt elnom, en undocument propi decavallers. Desdaleshores i finsal 1429 va estarocupat fenttasques de guerreral servei del reiAlfons V dArag 5. Quan va acabar la vidapoltica es va dedicar a lavida potica(25 anys) i vaescriure durant ms detrenta anys.Va escriure, en total, 128 poemes, ms de 10.000 versos,que deix en manuscrit a la seva mort i no va ser publicada fins un segle desprs. 6. Es cas per primera vegada, al 1437 ambquaranta anys. Es va casar amb IsabelMartorell(germana de lautor de tirant loBlanc). Ella mor dos anys desprs, el 1439. Es casa per segona vegada(1443) amb JoanaEscorna. El 1450 sinstallen a Valencia perdivulgar les seves obres. Joana mor al 1454 sense descendncia. 7. Mor a Valncia(3/3/1459).No tingu fillsamb la seva dona, per vatenir 5 fills daltres dones 8. MCarmen Seplveda Guerrero 9. Ausis March utilitza la comparacicom un dels seus principalsrecursos de la poesia. Comparaci: relaci de semblanaentre dos elements que tenenpropietats diferents. Aquest poeta va ser un dels primersen utilitzar la llengua catalana. 10. La seva obra est constituda percent vint-i-vuit poesies. Aquesta la podem classificar encicles temtics, cada cicle forma unaunitat de sentit, aix com sobservauna evoluci formal i conceptual enels diferents cicles. 11. Els cants damor: En lobra de March la dona s una personareal, humana i individual i, en conseqncia larelaci home - dona ser el compost de lamorsensual (sentits) i lamor intellectual(contemplaci i pensament). Quan dedica els seus poemes a una donasempre utilitzar un senyal per referir-se aella. 12. Marc recull uns quants elements de la tradicitrobaduresca per exemple, la centralitat de latematica amorosa o lestroctura de la canode cinc o tres estrofesEs mes important son les novetats de marc.Ausias marc ja no utilitza loccit, es el primerpoeta al escriure tota la seva ora en catalsigne amb el seu veritable nom. 13. Lamor de el que parla marc es diferent alamor cortes de els trobadors, no te sentitplantejar la relacio amorosa estereotipades ibuidesde contingut de trobadors. La sevaobra planteja lamor des del punt de vista delpoema 14. POEMA: Aix com cell qui es veu a prop de lamort, corrent mal temps, perillant lamar, e veu lo lloc on se por restaurar,e no hi ateny per sa malvada sort, nepren a me, qui vaig afanys passant eveig a vs, bastant mos mals delir:desesperat de mos desigs complir, irpel mon vostre ergull recitant. 15. TRADUCCI DEL POEMA: Com aquell que es veu a prop de la mortquan corre mal temps,perillant enmig de la mar i veu el lloc on porrefer-se i no hi ateny per la seva sortmalvada, mesdev a mi, que vaig passantturments i us veig a vs, que basteu perdestruir els meus mals.Desespera al poder satisfer els meusdesitjos, anir pel mn recitant el vostreorgull 16. COMENTARI: Comparaci el seu amor com si fos unnufrag Ausis March tamb utilitza moralitats: comper exemple que voldr anar lluint el seuorgull de tenir-la. 17. Veles e vents han mos desigs complir. Fahentcaminsduptosos per la mar. Mestre y ponent contradell veig armar: xaloc, levant los deuen subvenir ablurs amichs lo grech e lo migjorn, ffent humilsprechs al vent tremuntanal quen son bufar los siaparcial e que tots cinch complesquen mon retorn Bullira-l mar com la caola n forn mudant calor alestat natural, e mostrara voler tota res mal quesobre si atur hun punt horn; grans e pochs peixs arecors correran e cerquaran amaguatalls secret:ffugint del mar, hon son nodrits e fets, per granremey en terra exiran. 18. Les veles i els vents han de satisfer els meus desitjos,tot fent camins incerts per el mar. Veig que sarmencontra ell el mestral i el ponent; el xaloc i el llevant elshan dajudar, amb llurs amics el gregal i el migjorn,pregant humilment al vent de tramuntana que en elseu bufar els sigui favorable i que tots cinc duguin aterme el meu retorn.El mar bullir com la cassola al forn, canviant decolor i destat, i mostrar malvolena a qualsevol cosaque se li aturi a sobre peixos grossos i petits correrana refugiar-se i cercaran amagatalls recndits: fugintdel mar, on han nascut i shan nodrit, sortiran a terracom a millor remei 19. El poema parla de un navegant embarcat enun vaixell de vela impulsat per els vents: elmestral, el ponent, el xaloc i el llevant