Capítol 1 música amagada

  • Published on
    27-Jun-2015

  • View
    815

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. 2011, Joan Bustos. 2011 Editorial Barcanova, SA. 1 QUAN LLEGIU AIX SABREU ON VISC, QUI SC I QU FAIG AIX QUEEM LLEVOLa meva habitaci s un raconet encaixat entre parets molt primes. No hi hacap porta i per una escletxa hi entra la llum de lalba i tamb el vent de lesmuntanyes del nord, que segur que de matinada va apagar el foc de la llar.Quin fred! Fa setmanes que puc dormir duna tirada, malgrat tot. Mhe fet gran,sense saber com, i ja tinc dotze anys. Ja no cal que la mare em xopi el frontamb un drap perqu em baixi la febre, com cada hivern.Aix puc somiar tota la nit. Acabo de somiar que vaig cap a un bosc que noconec a dalt dun cavall enorme. Jo diria que s lOrgull, amb qui estic aprenenta muntar amb lajuda de nAgns, ma germana gran. La llum del sol no hi entra,dins del bosc, de tan junts que estan els faigs, els castanyers i els roures. Hi haombres i silenci, tot i ser de dia.Per jo no tinc por, sin curiositat. Encara que sc esquifit, no sc gens poruc.Aleshores maturo a la vora dun rierol i descavalco perqu lOrgull pugui beure.Jo tamb majupo per mullar-me la cara. I en comptes de veure-hi la mevareflectida damunt laigua, hi veig la de mon pare. Tots dos ens diem igual: Hugde Vallplana.Quines coses ms estranyes em passen pel cap! El que ms em sorprn suna msica que apareix sovint en els meus somnis. No sabria explicar-la ambparaules. Noms s dir que s bonica i que em fa sentir tranquil. La llstima sque sempre desapareix quan obro els ulls, com ara mateix, i no puc repetir-laperqu els altres la sentin.Que b que he dormit! I ves, tinc una gana de llop!La mare es diu Elionor de Vallplana. Ara mateix deu pujar a poc a poc lesescales que la duran a la torre. Fa set anys que espera que torni el pare, i faci1

2. 2011, Joan Bustos. 2011 Editorial Barcanova, SA.el temps que faci, a lalba i quan el sol es pon,mira cap a lhoritz esperant queels camins ens tornin qui sen va anar.NHug de Vallplana, noble cavaller, va marxar cap a Terra Santa amb les tropesdel bon comte, el nostre senyor Guerau de Ponts. I des daleshores s com sise lhagus empassat el cam, llarg i ple de perills.Hi havia una multitud darmadures que resplendien al sol de lalba. A dins decadascuna, un cavaller. Ni cavalls ni banderes no es van moure fins que el boncomte va deixar anar un crit que volia dir En marxa!.El pare no es va tombar en cap moment. Aix s el que crec que va passar. Hos perqu mho han explicat mil vegades, i a cpia de sentir-ho, he acabantveient-ho i recordant-ho.Tamb s que viatjar s cansat i avorrit, que has danar amb els ulls benoberts, i com diria ma germana Agns, amb la m al pom de lespasa.Quan era petit em van dur a visitar uns parents. Anvem amb una carreta, ambmes germanes i ma mare. Era a comenament de la tardor. Havia plogut lasetmana abans i els camins, estrets i costeruts, eren plens de fang. Els soldatsque ens acompanyaven havien dempnyer la carreta de tant en tant per treureles rodes dels bassals espessos. Recordo com fuetejaven els cavalls i deienparaulotes, com si les pobres bsties entenguessin les amenaces. Tant els era,als soldats, que la mare els renys per aquella manera de parlar. De tant entant plovia, i laigua regalimava pertot arreu. Sort de les histries que na Lauraens anava explicant. Quan parla quedes bocabadat. s com si fossis ben benmig del que est passant. Si descriu el mar, encara que cap de nosaltres noel conegui, sents lolor de la sal i la remor suau de les onades que deixenlescuma damunt la sorra. I lescalfor del sol. Quan vam arribar, jo tenia febre.No hem sabut res del pare en tot aquest temps. Alg ens va dir que elscavallers del comte shavien ajuntat amb daltres vinguts de lArag, de Navarrai de Castella, de Frana i fins i tot de la Llombardia. Per qu tanta gent i tandiversa?2 3. 2011, Joan Bustos. 2011 Editorial Barcanova, SA.La mare ens va aclarir que feien falta molts braos per reconquerir els llocs onhavia viscut nostre Senyor Jesucrist. Ara hi viuen els sarrans, amb els seuscostums diferents, va afegir, i els cristians no hi podem anar de pelegrins. Peraix cal la guerra, encara que no ens agradi.Tampoc no sabem si el pare i els seus companys van embarcar per fer msvia. I si haguessin naufragat en la mar fosca on dormen serps de set caps? I siels pirates grecs o sarrans els han fet presoners? Potser mon pare ha deixatde ser cavaller i ara fa desclau per a un senyor cruel que el fueteja cadavegada que li ve de gust. Per aix mateix, perqu tot sn imaginacions, mesgermanes i jo no en parlem, perqu la mare somia cada nit coses terribles delviatge del pare. I com que no pot dormir, es lleva cada mat abans que surti elsol, com si aix pogus aconseguir que els malsons es quedessin per semprems all on sn.Al peu del llit hi tinc una arqueta de fusta on guardo el que anomeno els meustresors. Per no vull que penseu que hi ha or i joies. Molt millor: hi haandrmines meravelloses, curioses de mirar, de tocar, dolorar. Hi tinc dostrossos de vidre en forma de llgrima, la ploma dun ocell que crec queanomenen au fnix, un clau sarra que no es rovella, un pot petit amb perfum,un llatQuan mavorreixo, obro larca, en trec les coses, les desembolico, les miro, lesendreo i les desendreo, i les hi torno a desar. El temps passa sense adonar-men.Sovint agafo el llat i toco les canons que mensenya el meu amic Ismal.Algun dia sabr tocar la msica que somio. Algun diaAra deu ser gaireb lhora desmorzar. Corro descal cap a lhabitaci deldavant. All hi trobo na Laura, dos anys ms gran que jo, que cus davant lafinestra des que surt el sol. 3 4. 2011, Joan Bustos. 2011 Editorial Barcanova, SA.Bon dia, bon dia! crido com un boig, i comeno a botar perqu esticcontent, perqu lhivern magrada, perqu he dormit i he somiat, perqu tincganaI em poso a udolar a quatre grapes, alant el cap,mentre miro de rell magermana. Sembla que est a punt de renyar-me. Que pesat, ser el petit i quetothom tingui el dret a estirar-me les orelles!Per la cara que fa s per una altra cosa. A poc a poc aixeca el llenol imensenya un llibre. Ho fa daquesta manera perqu a la mare no li agraden leslletres. Diu que no sn cosa de dones, sin de monjos.Com es diu, Laura?Ma germana no respon i em convida a obrir-lo. Va ser ella qui em va ensenyara llegir.Quan les lletres sn petites, barrejo les cues dunes amb els braos de lesaltres i em costa dentendre-les perqu no mhi veig gaire b.Per lesfor val la pena, perqu amaguen tot dhistries fantstiques, com perexemple la dun home que es converteix en llop.Quina histria per explicar havent sopat, a la vora del foc, mentre torremcastanyes!La veritat s que em fa una mica de por i, tot i que magrada, em fa veniresgarrifances. Per aix el tanco de cop.Un home que es converteix en llop? Quina bestiesa! Aix no sho creu ning!crido.Que nets, de ximple, nen! em retreu ma germana mentre fa el senyal de la4 5. 2011, Joan Bustos. 2011 Editorial Barcanova, SA.creu per allunyar el perill. Doncs que spigues que va passar de veritat. Nos si thi has fixat, per el mn s ple de meravelles que no entenem. Com larcde Sant Mart, els llamps i leco. I com totes les coses que amagues dins la tevaarqueta. Em sembla que tens por, oi? afegeix desprs duna pausa, imabraa.Una altra cosa que mempipa de ser el petit s que mabracin quan creuen quetinc por. Tothom hi est obligat: mes germanes, els criats, el cuiner Tothommenys la mare, s clar.Que jo no tinc por! Com tho he de dir? crido mentre em desempallego delsbraos de na Laura. Sc petit i prim, per algun dia em convertir en cavaller.Com el pare, saps? s el que toca. s el meu dest.Aix ltim, ho afegeixo amb la boca petita.El monjo Heribert, que mensenya llat, matemtiques i msica, en diu dest,de les coses que shan de fer, tant si vols com si no.Na Laura es disculpa. Potser per primera vegada mha vist decidit, segur de mimateix. Potser s perqu en el meu somni jo mirava la meva cara i hi veia la demon pare.On s nAgns? pregunto mentre torno a amagar el llibre on era.On vols que sigui, Plan? diu sacsejant el cap.Una rialleta mrria se li escapa. Sovint, per copiar el posat seris de la mare,sembla molt ms gran. Per ja hi tornem a ser! Mes germanes em diuen Planper empipar-me.No em diguis aix! Ja no sc una criatura, sin gaireb el senyor deVallplana. Em deus un respecte, saps? Perqu sc lhome de la casa 5 6. 2011, Joan Bustos. 2011 Editorial Barcanova, SA.I abans que pugui continuar em clava un cop de coix que em fa trontollar perno caure.s la guerra! 6