CAPÍTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

  • Published on
    31-Dec-2016

  • View
    215

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

280

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

ESTRUCTURA DEL TREBALL DINVESTIGACI

CAPTOL I. LES AVANTGUARDES A LES COMARQUES Estat de la qesti.

CAPTOL III.EL CONTEXT HISTRIC. Context histric. Context Cultural. Historiografia Artstica.

CAPTOL II.OBJECTIUS I METODOLOGIA. Objectius. Metodologia. Planificaci.

PRIMERA PART

CAPTOL IV. LART DE POSTGUERRA A SABADELL. Lart i la dictadura.

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL. El procs dintroducci.

CAPTOL VI. ELS ARTISTES. El paper dels artistes en la introducci de les avantguardes.

CAPTOL VII. CONCLUSIONS. Possible incidncia en la historiografia artstica.

SEGONA PART

OBJECTIUS DEL CAPTOL V .

Descriure els procs histric que es va generar en el mn artstic local, posant de manifest les activitats, els agents collectius o individuals, artistes, obres, crtics, entitats, publicacions o contactes que van fer possible lavantguarda a Sabadell.

G 17

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

281

Avui dia, quasi cent anys desprs de la seva irrupci al mn artstic i

cultural, les avantguardes continuen sent un tema suggerent i polmic.

Avantguarda, avantguardes, primeres avantguardes, segones

avantguardes, transvantguarda, avantguardista i antiavantguardista s

evident que el panorama artstic del segle no es pot dibuixar sense comptar

amb la seva influncia. Magnificada o menyspreada, la seva presncia no

deixa indiferent, no es deixa definir fcilment i generalment, entre molts

altres continguts, va associada a la innovaci. Fins i tot en el nom sembla

resistir-se al procs d'absorci cultural en la societat que tendeix a convertir

en clssiques les manifestacions culturals amb qu s'identifiquen

determinades poques histriques. Historiar el fet artstic avantguardista

suposa en l'actualitat quasi enfrontar-se a un mite cultural del present. Per

noms historiant-la podrem posar-la al lloc que li correspon, noms la

histria podr desfer el mite i guanyar les seves aportacions, i finalment la

pedagogia podr estendre-la. s per aix que ens trobem davant del captol

fonamental d'aquesta investigaci. Es dna per descomptada lexistncia

d'altres tendncies i moviments artstics, o en tot cas no es valora

negativament la seva absncia. En el cas de l'avantguarda, per la vigncia

encara del concepte, sembla una realitat que ha d'haver arribat, o haur

d'arribar al mn social i artstic. s com un hoste d'honor, desitjat encara

que noms sigui per criticar-lo. Aix que des de la comarca, des de Sabadell

en aquest cas, s inevitable qestionar-se el paper desenvolupat per

aquests moviments per contribuir parcialment i proporcionadament a

ordenar histricament la globalitat de les arts plstiques i la histria de la

cultura en general, en lmbit catal.

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

282

5.1. LES PRIMERES AVANTGUARDES

Saber de l'existncia d'uns temes, o d'unes tendncies artstiques en

aquest cas, no s exactament el mateix que identificar-s'hi, compartir la

proposta o desenvolupar-la amb treball propi. s possible que les propostes

avantguardistes fossin conegudes pels artistes sabadellencs, per no eren

unes manifestacions sobre les quals s'hagin trobat seguidors i compradors a

Sabadell els anys vint i trenta. Barcelona no quedava lluny de Sabadell

aquells anys, malgrat que per mesurar tamb en temps disponible

quant ms modesta fos la persona, ms allunyada es trobaria de la capital.

Ara b, abans de la guerra ja s'hi van deixar sentir les avantguardes, les hi

van conixer, i en tot cas no les van desenvolupar. Per Pars van passar un

bon nombre de sabadellencs en diferents anys. El 1930 diu Castells que hi

van coincidir Joan Vila Puig, Camil Fbregas, Mrius Vilatob, i Esteve Valls

Baqu entre daltres. Antoni Vila Arrufat ja hi havia anat, i de Durancamps

es coneixen els seus contactes amb lavantguarda parisina i les seves

relacions amb Picasso. Alguns fins i tot van fer encontres amb alguna

avantguarda, com s el cas de Pere Elias, que ja hi havia anat el 1926 i el

1927, i que va fer algunes indagacions plstiques al voltant de l'abstracci.

Aquestes tendncies que els joves sabadellencs van conixer a Pars no les

van installar a Sabadell.

Seguint alguns dels estudis fonamentals sobre les avantguardes a

Catalunya, com el catleg de l'exposici Avantguardes a Catalunya 1906-1939, editat per la Fundaci Caixa de Catalunya el 1992, Joan M. Minguet i

Jaume Vidal comenten a "Avantguardes a Catalunya. Cronologia crtica

(1906-1939)" la importncia del Grup de Sabadell

"Van entrar en contacte amb les potiques i amb les actituds de

l'avantguarda, i ells mateixos en van ser partcips, en un primer moment, a

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

283

travs d'actes volgudament provocatius o rupturistes i, ms tard, amb una prctica cultural oberta, per b que no estrictament acostada a l'avantguarda [] Ms tard, el 1929, comenar a publicar novelles [Francesc Trabal], com L'home que es va perdre (1929) o, el 1936, Vals, que demostren el seus deutes amb algunes idees d'avantguarda, sobretot l's d'un humorisme urb." 1

Tamb parlen, entre d'altres qestions, de les publicacions de Joan

Oliver, Pere Quart, ja a Les decapitacions, i de la seva prctica cultural en

defensa de l'ordre republic. No recullen per, segurament pel marcat

accent noucentista, l'exposici d'Art Nou Catal celebrada a Sabadell el

1915, com a un important esdeveniment de modernitat a la ciutat. Cap altre

cita d'aquesta cronologia ens ha perms comprovar un possible contacte de

l'avantguarda amb l'ambient artstic de Sabadell. Tamb Juan Manuel

Bonet, al seu Diccionario de las vanguardias en Espaa 1907-1936 fa una

entrada amb "Sabadell" on posa de manifest les activitats de la Colla i diu

"Creadores que no sobrepasaron el mbito de lo local,

desarrollaron una cierta actividad vanguardista, con , conferencias provocadoras y encuestas en la prensa. [] estuvo proyectada una srie de monografias sobre pintores como Dal, Francesc Domingo, Mir i Picasso [] En pintura hay que destacar a Pere Elias, y el trabajo de aquella poca de Antoni Vila Arrufat."2

Segons els estudis actuals sembla que certament van sobrepassar

lmbit local, per en tot cas, lentrada del diccionari potser no t tota la

informaci necessria relacionada amb el Grup, ja que Pere Elias tampoc

era membre del Grup. De Joan Oliver, entrat al diccionari com a Pere

Quart3, mant el mateix nucli informatiu, membre del Grup, fundador de La

Mirada, director del Diari de Sabadell, Illustrador del llibre de Trabal Lany

1 Joan M.MINGUET i BATLLORI; Jaume VIDAL i OLIVERAS, "Avantguardes a Catalunya. Cronologia crtica (1906-1939), Avantguardes a Catalunya. 1906-1939, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya,1992, p.511. 2 Juan Manuel BONET, Diccionario de las vanguardias en Espaa 1907-1936, Madrid, Alianza Editorial, 1995, p.544-545. 3 J.M. BONET, ob. cit., p.505.

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

284

que ve, actiu durant la Repblica, exiliat a Xile... per sense cap altra valoraci de tipus esttic. Tamb destaca l'entrada d'Antoni Vila Arrufat

" Pintor. Alumno de su padre Joan Vila Cinca, de la Lonja barcelonesa y de San Fernando. A partir de 1920 pas estancia en Pars -donde estuvo en contacto con Mela Mutermich- e Italia. Feliu Elias, como , apoy sus primeros pasos. Entre sus trabajos de signo vanguardista destaquemos su colaboracin en L'any que ve (1925) de Trabal, y sus murales para el pabelln de los industriales laneros de su villa en la exposicin de Barcelona de 1929. Posteriormente se decant como uno de los pintores ms acadmicos de la escena catalana."4

Est clar que l'acte ms revulsiu portat a terme a la ciutat abans de la

guerra va ser l'exposici d'Art Nou Catal el 1915, contestat per una

exposici de caire ms acadmic des de l'Acadmia de Belles Arts. Encara

cal recordar que hi ha obres de joventut de Joan Vila Puig i d'Antoni Vila

Arrufat, amb determinades caracterstiques impressionistes, d'una fora que

ja no tindran amb la maduresa d'unes formes ms fetes i reconegudes

socialment. Antoni Vila Arrufat, desprs dels seus viatges per Itlia, anir

quallant un estil fora personal amb matisos que podrien dir-se entre

noucentistes i un aire de classicisme renaixentista. El que queda bastant

clar s que a cap dels artistes que van participar a l'exposici d'Art Nou

Catal podia atribuir-se-li una esttica avantguardista en aquells moments

com Aragay, Badrines, Canyelles, Rafael Benet, Togores, Sunyer, Pia,

Obiols, Marqus Puig, Vayreda, Borela, Ricard Canals, Domnec Carles,

Josep Clar, F. Labarta, M. Humbert, Fontanals, P. Inglada, Monegal,

Casanovas, Joan Colom, Feliu Elias, Josep Obiols, Iu Pascual, Nonell,

Mari Pidelaserra, R. Solanich, Joaquim Mir i Joaquim Torres Garcia. A

lexposici alternativa que va muntar lAcadmia de Belles Arts per

contrarestar els modernitzants (segons anomena A. Castells) participaven

Joan Vila Cinca, Joan Vilatob, Lloren Llad Juli, Joan Figueras, Antoni

4 J.M. BONET, ob. cit., p.626.

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

285

Estruch, Pous Palau, Domnec Soler, Josep Casanovas Clerch, Josep

Domnech, Samaranch, Antoni Vila Arrufat, Rafael Durancamps i altres5.

Recordem que la participaci de Torres Garcia o de Joaquim Folguera

a l'exposici, aix com la seva participaci a la revista Ars, els deixen

clarament decantats en aquell moment cap al noucentisme, encara shaur

desperar un parell danys per apreciar el gir avantguardista del primer. Ms

endavant ser la Colla de Sabadell qui portar l'enrenou i la polmica a la

vida cultural de la ciutat fins els anys republicans. Sn les persones que

aporten una posici ms avanada. I s a travs de la Colla, com

reflecteixen les cites abans esmentades, que podem trobar algun dels pocs

contactes que l'ambient cultural ciutad va tenir amb les primeres

avantguardes. Diu Miquel Bach, especialista en el tema de la Colla

"L'humor que van practicar durant aquests anys com a collectiu era

un humor absurd i gratut, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat la sabadellenca de primers de segle tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una esttica de la transgressi molt semblant [] Amb l'activisme cultural, en canvi, es feien seu l'ideal regenerador de la Catalunya-ciutat i participaven en l'intent de bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que ajudaria a vertebrar el pas, a l'estil del que, des del Romanticisme, havien fet les diverses cultures europees." 6

Un altre estudis sabadellenc, Joan Ripoll, tracta el tema de la relaci

de l'avantguarda amb Sabadell a una ponncia a la Fundaci Bosch i

Cardellach Noucentisme i Avantguarda. Tres fites Sabadellenques 7. 5Antoni VILA ARRUFAT, Les belles arts a Sabadell, Anuari del Museu de Sabadell, Sabadell, Museu de Sabadell, 1934, pp. 33-49. 6 La cita de Miquel BACH prov del seu article Una mirada indiscreta, Nexus, nm. 22, juliol de 1999, p.6 (pp.2-15), per tamb el podem veure amb articles molt rigorosos a El coro de Santa Rita, Altrament anomenat Grup de Sabadell (I i II) Arraona 9 i 10, tardor 1991, primavera 1992; Prleg i notcia dArmand Obiols, dins Armand OBIOLS, Mirall antic i altres poemes, Sabadell, Ajuntament,1999. Tamb al ms recent La Colla de Sabadell. Entre el Noucentisme i lAvantguarda, Sabadell, Fundaci la Mirada, 2002, amb textos de Miquel Bach. 7 Joan RIPOLL, "Noucentisme i avantguarda. Tres fites Sabadellenques", Quaderns d'arxiu de la Fundaci Bosch i Cardellach nm. LXXVII. Sabadell, Fundaci Bosch i Cardellach, 1996.

CAPTOL V. LES AVANTGUARDES A SABADELL

286

Desprs de situar la ponncia en l'poca de relaci i permeabilitat entre

Noucentisme i Avantguarda, recolzat en Joaquim Moles i en Joan Fuster

entre d'altres, passa a tractar sobre aquestes tres fites: Joaquim Folguera,

Feliu Elias i Pere Quart. De fet, no correspon a la nostra investigaci fer

l'esfor per demostrar o corroborar la gran vlua de cap d'aquests artistes,

ni en l'alada literria o plstica, ni en la dignitat personal; el que s cal veure

s quina s la identificaci que tenen amb les avantguardes per valorar la

influncia que podien exercir a la ciutat. Potser Feliu Elias ser el ms

allunyat daquestes tendncies, ms quant ms radicalment es manifestin.

Pel que fa a Joaquim Folguera, Joaquim Moles diu

En principi, alguns dels poetes que, formats en les deus

noucentistes, intervingueren en la definici duna potica postsimbolista admeteren les propostes dAvantguarda com a una dada ms de laventura. Una dada ms o menys marginal, per dada a la fi. En efecte: pretenien de viure amb la plenitud els temps moderns i, sobretot, dincorporar Catalunya a Europa.

[...] Aix, la militncia futurista de Folguera, de Sol de Sojo i fins, en

alguns aspectes, de Foix obe a raons substancialment culturals i/o patritiques. El primer tradu una colla de poemes francesos italians- i tingu, a ms, la idea de confeccionar una gran antologia de la poesia europea dAvantguarda , per a la qual deman un prleg a Apollinaire.8

Tamb Josep Murgades fa referncia a J. Folguera

El llibre Poemes (1920), publicat pstumament, recollia lobra

anterior i aplegava alguns dels poemes dispersos a diaris i revistes o b indits. Destaquen en aquest volum alguns poemes davantguarda. Les experincies avantguardistes de Folguera cal entendre-les com una experincia de cultura, i sn paralleles de les de J. V. Fiox (si ms no en els seus inicis), de qui fou un bon amic ms que no pas com una experincia vital i literria molt radicalitzada. Per sn una mostra de linters i latracci de Folguera per les ma...