Colla Quadern Alumne CS

  • Published on
    11-Nov-2015

  • View
    217

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Guia treball La colla dels 10

Transcript

  • El gust per la lectura

    Educaci primria

    LA COLLA DELS DEU de Joaquim Carb

    QUADERN PER A LALUMNAT

    (cicle superior)

    Generalitat de Catalunya

    Departament dEducaci

  • SEMINARI El gust per la lectura

    2008-2009 Educaci primria

    Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dImmersi i s de la Llengua

    LA COLLA DELS DEU

    de Joaquim Carb

    MERC ABEY LAFONTANA

    MONTSERRAT GABARR PARERA

  • La colla dels deu

    3

    Busqueu a la coberta, a la portada i a la contraportada del llibre les dades necessries per completar la fitxa:

    Ttol:

    Autor:

    Illustrador:

    Editorial:

    Lloc dedici:

    Any dedici:

    Collecci:

    Nmero:

    Llegiu el resum que hi ha a la contracoberta i contesteu aquestes preguntes:

    Qui us sembla que sn els protagonistes de la novella?

    En qu deu consistir la recerca detectivesca?

    Quin problema creieu que pot tenir el nou amic?

    Us sembla que us agradar aquest llibre? Per qu?

    ContracobertaCoberta Portada Contraportada

  • La colla dels deu

    4

    Joaquim Carb va escriure La colla dels deu lany...?

    Busqueu informaci als llibres que parlen dhistria, sobre alguns esdeveniments importants o algunes persones que hagin destacat en algun camp del coneixement durant lany de ledici del llibre.

    Consulteu la biblioteca de lescola i tamb la biblioteca del barri o la del poble.

    Per parelles heu de triar una notcia, escriure-la en un full, enganxar-hi una fotografia i explicar perqu lheu triada.

    Entre tota la classe feu un mural amb les notcies que heu trobat ms interessants i poseu-hi un ttol amb lany que en Joaquim Carb va escriure aquest llibre.

    Els protagonistes daquesta novella noms sn nois. Lautor, en un llibre1 que parla de tots els seus llibres, ho explica aix:

    En alguna ocasi se mha retret que els protagonistes daquest llibre fossin nois, noms. s cert, i avui, aix, seria imperdonable, per sha de tenir en compte que en aquell moment les escoles eren per a nois o per a noies, ja que no sadmetia que poguessin anar a classe barrejats.

    Demaneu a persones de lescola o de la vostra famlia que tinguin ms de cinquanta anys que us expliquin coses daquella poca:

    Com eren les escoles dels anys seixanta?

    Per qu no anaven barrejats els nois i les noies?

    Expliqueu una cosa que hgiu trobat molt diferent de la vostra escola.

    Nheu trobat alguna de semblant?

    1 Carb, Joaquim. Joaquim Carb: setanta anys, un centenar de ttols, un mili d'exemplars. Prleg de Marta Mata i Garriga. Barcelona: Barcanova [etc.], 2002.

  • La colla dels deu

    5

    Aquestes frases que hi ha a continuaci, les trobareu al tercer captol Una trencadissa que portar cua.

    Les expressions marcades de color blau i en negreta tenen un sentit figurat. Substituu-les per una altra paraula o expressi que tingui el mateix significat.

    No s que els passa. Sembla que estiguin a la lluna.

    Ja veig que els haur de treure la son de les orelles.

    Tots entraren en joc en adonar-sen que feien lestaquirot.

    Amb aquell noi a classe els havia sortit un gra al clatell.

    No van tenir ms remei que tocar de peus a terra.

    Si no volia tenir tractes amb ells, que no els fes la llesca.

    Si vols jugar, ho dius, per no facis la papallona.

    Era dur de pelar, aquell noi dels vestits elegants.

    En Llovet ja patinava com una fletxa cap a la pilota.

    Intentaven tenir-lo lligat de peus i mans.

  • La colla dels deu

    6

    Al captol El colomar de lEri alguns nois de la colla parlen de la trencadissa que ha fet en Llovet. Estan molt nerviosos i diuen de tot...

    Llegiu la definici de cada una de les paraules i ompliu les caselles dels mots encreuats.

    4

    3

    2 5

    1

    6

    7

    1. Parlen molt sense dir res interessant.

    2. Sempre expliquen el que fan els altres.

    3. Li agrada fer el gandul.

    4. Es dedica a fer malb les coses.

    5. Persona de poc fiar.

    6. Babau, curt denteniment.

    7. Que fa trapelleries.

  • La colla dels deu

    7

    Si ja heu llegit els cinc primers captols sabreu que han comenat les investigacions. Cadasc ha actuat pel seu compte, per qu ha fet cada un dels nois?

    Uniu amb fletxes del mateix color que el seu nom, les accions que emprn cadasc.

    Quina s la deducci ms important que fa cada un dels nois?

    En Pebret:

    En Ri-ri:

    LEri:

    En Pmpols:

    El Cuquis gran:

    En Miquei:

    En Ri-ri

    la seva portera

    la Telefnica

    casa den Llovet

    LEri

    parla amb

    En Pebret

    el secretari de lescola

    telefona a

    En Pmpols

    va a

    visitar la zona

    El Cuquis gran

    el seu pare

    En Miquei la minyona

  • La colla dels deu

    8

    Quan en Miquei torna la carta del pare den Llovet, es fica en un bon embolic.

    Dibuixeu i expliqueu les accions que trobeu ms importants des que el noi fuig cap al terrat fins que torna a ser al carrer.

    1

    43

    2

  • La colla dels deu

    9

    Desprs de laccident tothom collabora per ajudar en Llovet a recuperar-se.

    Ompliu la taula amb el nom de totes les persones que intervenen i les tasques que fan.

    Persones que intervenen En qu collaboren

  • La colla dels deu

    10

    En aquestes alades de la novella teniu molta informaci sobre la colla. Feu una descripci de cadascun dels nois.

    Fixeu-vos en els trets fsics, personals i de carcter.

    Pebret Cuquis gran Cuquis petit Eri Npia

    Ri-ri Pmpols Miquei Frederic Llovet Jordi Mas

  • La colla dels deu

    11

    En Llovet els va explicar com havien detingut el seu pare, per... aquest fragment sha desordenat. Ordeneu-lo segons la seqncia real daccions.

    A. Un dells intent engegar el cotxe i ho aconsegu sense dificultats...

    B. Aquella vegada va avanar el viatge perqu no havia de tornar fins lendem. Pel cam va tenir una avaria i es va aturar en un rac solitari de la carretera.

    C. Llavors van sospitar i registraren el vehicle. Hi van trobar, darrera els seients posteriors, unes capsetes plenes de drogues...

    D. -Tot plegat va ser una trista casualitat... Ell, el pap, tornava de nit, per carretera. Venia duna ciutat on anava sovint a inspeccionar una sucursal del laboratori.

    E. Mentre intentava veure qu passava al motor, se li aproparen uns gurdies, uns motoristes... El pap els explic qu passava i ells es disposaren a ajudar-lo.

    1

    2

    3

    4

    5

  • La colla dels deu

    12

    Inicieu la lectura del captol El partiti observeu la manera com est feta la narraci daquest fragment en el cmic. Ara, feu vosaltres les vinyetes de cmic del fragment proposat.

    En Miquei, en aquell moment, es va donar un cop al front amb el palmell de la m:

    Ja est b! Don sortiu, si es pot saber...?

    Es pot dir que ni van contestar. Van pujar les escales de tres en tres i es canviaren de roba de seguida. Sense adonar-sen, ja eren altra vegada a baix, a punt de sortir al pati.

  • La colla dels deu

    13

    Com que la histria transcorre a finals de la dcada dels anys seixanta del segle passat, encara no existia leuro i els protagonistes tenen pessetes:

    Quant es gasta en Pebret amb el taxi que agafa per arribar de pressa a casa de lEri?

    Quant paga en Miquei pel llibre dhistria?

    A quant ven el llibre dexercicis de francs, lhome de la parada?

    Quant li sobra, a en Miquei, desprs de comprar els llibres?

    Busqueu exemples de les quantitats expressades en pessetes que surten en alguns captols del llibre. Calculeu quant els hauria costat en euros o quants diners tindrien. (1 euro = 166,386 ptes.)

    Exemples Pessetes Euros

    El taxi que agafa en Pebret 30 ptes. 0,18

    Si voleu fer ms clculs i saber quant costaven les coses fa uns quaranta anys, aqu teniu un quadre2 amb ms exemples:

    2 Aquest quadre est extret del llibret Lany 1969. Barcelona: ACV, 2006. (LAny que Tu Vas Nixer)

  • La colla dels deu

    14

    Associeu aquests fragments de la novella amb els valors que es destaca en cadascun:

    Eren, noms, un grup damics que jugaven per divertir-se i per fer exercici, no per presumir... Pensaven que hauria estat una falta de companyonia voler figurar ms que un altre. Aix , sajudaven a lhora de jugar, i a lhora de treballar o estudiar. (Pg. 34-35)

    Sadon del que perdia no essent-ne amic, dells. Per un moment imagin que potser es farien crrec del seu secret, per estimava el seu pare i no podia permetre que ning sen rigus. No volia tenir cap ms amic perqu els que havia tingut abans no havien sabut respectar el seu pare i lhavien insultat. (Pg. 72)

    I els va mirar esporuguit. Per els de la colla tenien un posat diferent duns moments abans, de quan lhavien empaitat pelcarrer. El miraven gaireb amb afecte. (Pg. 66)

    En Miquei va notar que se li feia un nus a la gola. Mir els altres. Tots estaven encongits. Mir en Llovet, sol, per terra. Shi va llanar, rpidament. (Pg. 63)

    Es van mirar fit a fit. En aquell moment, tots dos pensaven el mateix: no sabien si es tenien molta trria o si volien ser grans i bons amics. (Pg. 74)

    No devien ser-ho gaire, damics, aquells de laltra escola... Nosaltres, a un amic, sempre procurem ajudar-lo... (Pg. 76)

    Prometem sota la nostra paraula dhonor que no direm a ning el secret del nostre amic Llovet... (Pg. 82)

    No sabia encara com sen sortiria, per comptava amb la colla. Entre tots, b prou que podrien fer alguna cosa per treure lentrellat daquell assumpte...! (Pg. 85)

    solidaritat

    amistat

    companyonia

    cooperaci

    justcia

    lleialtat

    convivncia

    treball en equip

    respecte als altres

  • La colla dels deu

    15

    En una entrevista publicada a la revista Serra dOr3, Joaquim Carb explica:

    De petit, jugava molt al carrer; jo vivia per la banda de Sant Gervasi, plaa de Cardona, carrer de Madrazo... El carrer dAribau era el meu camp de futbol; era espectador de les bestieses que feien molts dels meus companys, i jo sempre mho mirava amb una mica de por i de recel, per magradava de ficar-hi el nas i estar al corrent del que passava.

    Revisc tot el cinema que mhavia empassat els dissabtes a la tarda, de pellcules dobles al cinema Bosc, a Grcia i tamb de tots els llibres daventures que havia llegit.

    A aquest tipus de novelles, mhi va introduir el meu pare quan jo era molt petit; anvem al mercat de Sant Antoni i comprvem moltes de les novelles que ell havia llegit quan era petit.

    Alhora compartia totes aquestes lectures amb tebeos, etc. Ho llegia tot.

    Desprs de llegir La colla dels deu, creieu que lautor hi ha reflectit alguna vivncia personal?

    Recordeu algun detall que tingui relaci amb lexplicaci que heu llegit?

    En algun captol surten llocs que puguin tenir alguna cosa a veure amb els que cita en Joaquim Carb en aquest article?

    Us sembla que el fet que de petit llegs llibres daventures lha influenciat a lhora descriure aquesta novella?

    3 NADAL, Marta. Joaquim Carb, un escriptor utilitari? Serra dOr [Barcelona] (setembre 1988), nm. 346; p. 10-14.

  • La colla dels deu

    16

    Al llarg de la novella heu trobat moltes frases amb maneres de dir que tenen un sentit figurat. A continuaci en teniu uns quants exemples...

    1. El professor dhistria diu als nois de la colla (pg. 140):

    Us traur la son de les orelles, durant el partit...

    Per tamb els hauria pogut dir:

    Us espavilar, durant el partit...

    2. El parent den Llovet diu a lEri (pg. 148):

    Vs a escampar la boira o te la clavo...!

    Per tamb li hauria pogut dir:

    Vs-ten daqu o te la clavo...!

    3. En Frederic diu als policies (pg. 154):

    Ara noms caldr que vosts sespavilin a fer-los cantar, aquests dos...!

    Per tamb els hauria pogut dir:

    Ara noms caldr que vosts sespavilin a fer-los-ho explicar tot, aquests dos...!

    Us imagineu que el professor dhistria, el parent den Llovet i en Frederic haguessin dit aquestes frases en sentit propi:

    Com sho faria el professor dhistria per treurels la son de les orelles?

    Qu necessitaria lEri per escampar la boira?

    Quina can els farien cantar els policies, als dos delinqents?

    Trieu alguna de les expressions amb sentit figurat que utilitza lautor, la que us faci ms grcia, i inventeu-vos una histria agafant la dita al peu de la lletra, o sigui, exactament com ho diu.

    Qu li passar a...

    Un noi a qui comena a pujar la mosca al nas (pg. 59)

    Una mare que es fica de peus a la galleda (pg. 68)

    Un pare que ha fet una planxa (pg. 70)

    ...

  • La colla dels deu

    17

    Llegiu-vos larticle sobre Els llibres de colles4 que explica quins elements shan de tenir en compte per escriure un llibre on els protagonistes sn una colla.

    Ara comproveu si La colla dels deu t tots els ingredients de la recepta literria i expliqueu com sn:

    Els noms de la colla

    Diferncies entre els membres de la colla

    Manera de ser que representa cada membre

    Objectiu com que els uneix

    Personatges que intenten impedir lobjectiu

    4 CELA, Jaume. Els llibres de colles. Cavall Fort [Barcelona] (mar 2004), nm. 1000; p. 18-19. [monogrfic Com sescriu una novella]

    Recepta literria per escriure una novella de colla

    Els noms de la colla. Molt sovint el nom es converteix en un malnom, que acostuma a ser simptic.

    Cada membre de la colla s molt diferent dels altres, tant fsicament com en la manera de ser.

    Cada component de la colla representa una manera de ser: hi ha el lder, el tossut, el simptic, el trapella, el decidit, el poruc... O la lder, la tossuda, la simptica, la trapella, la decidida, la poruga..., s clar.

    Tenen un objectiu com que els uneix: resoldre un misteri, ajudar alg que els necessita, trobar alguna cosa o alguna persona que sha perdut...

    Hi ha uns personatges que intentaran impedir que la colla faci realitat els seus objectius, i molt sovint faran servir males arts per sortir-se amb la seva.

  • La colla dels deu

    18

    El llibre sacaba quan la colla dels deu, tots amb el seu velomotor, tomben la cantonada i es perden de vista.

    Per lautor deixa el final obert i demana que continueu la histria vosaltres.

    Organitzeu-vos en petits grups i, tal com proposa en Joaquim Carb, lallargueu una mica.

    Penseu en alguna situaci que us agradi i feu un nou captol:

    Qu sexplicaran quan arribin al colomar?

    Qu els diran a casa seva, quan arribin amb el velomotor?

    Augmentar la colla amb algun altre company?

    Qu passar durant el segon trimestre?

    Continuaran jugant a bsquet sobre patins?

    Es ficaran en algun altre embolic?

    Quan tingueu els captols enllestits, els podeu ajuntar i ordenar. Desprs, feu una portada i unes cobertes amb totes les dades que han de constar en un llibre i enquaderneu-lo.

    I ja teniu un nova novella per a la biblioteca!

  • La colla dels deu

    19

  • La colla dels deu

    20

    Cavall Fort [Barcelona] (mar 2004), nm. 1000; p. 18-19.