Colla Quadern Alumne CS

  • Published on
    11-Nov-2015

  • View
    217

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Guia treball La colla dels 10

Transcript

<ul><li><p>El gust per la lectura </p><p>Educaci primria </p><p>LA COLLA DELS DEU de Joaquim Carb </p><p>QUADERN PER A LALUMNAT </p><p>(cicle superior) </p><p> Generalitat de Catalunya </p><p>Departament dEducaci </p></li><li><p> SEMINARI El gust per la lectura </p><p>2008-2009 Educaci primria </p><p>Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dImmersi i s de la Llengua </p><p>LA COLLA DELS DEU </p><p>de Joaquim Carb </p><p>MERC ABEY LAFONTANA </p><p>MONTSERRAT GABARR PARERA </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 3</p><p>Busqueu a la coberta, a la portada i a la contraportada del llibre les dades necessries per completar la fitxa: </p><p>Ttol: </p><p>Autor: </p><p>Illustrador: </p><p>Editorial: </p><p>Lloc dedici: </p><p>Any dedici: </p><p>Collecci: </p><p>Nmero: </p><p>Llegiu el resum que hi ha a la contracoberta i contesteu aquestes preguntes: </p><p> Qui us sembla que sn els protagonistes de la novella? </p><p> En qu deu consistir la recerca detectivesca? </p><p> Quin problema creieu que pot tenir el nou amic? </p><p> Us sembla que us agradar aquest llibre? Per qu? </p><p>ContracobertaCoberta Portada Contraportada</p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 4</p><p>Joaquim Carb va escriure La colla dels deu lany...? </p><p>Busqueu informaci als llibres que parlen dhistria, sobre alguns esdeveniments importants o algunes persones que hagin destacat en algun camp del coneixement durant lany de ledici del llibre. </p><p>Consulteu la biblioteca de lescola i tamb la biblioteca del barri o la del poble. </p><p>Per parelles heu de triar una notcia, escriure-la en un full, enganxar-hi una fotografia i explicar perqu lheu triada. </p><p>Entre tota la classe feu un mural amb les notcies que heu trobat ms interessants i poseu-hi un ttol amb lany que en Joaquim Carb va escriure aquest llibre. </p><p>Els protagonistes daquesta novella noms sn nois. Lautor, en un llibre1 que parla de tots els seus llibres, ho explica aix: </p><p>En alguna ocasi se mha retret que els protagonistes daquest llibre fossin nois, noms. s cert, i avui, aix, seria imperdonable, per sha de tenir en compte que en aquell moment les escoles eren per a nois o per a noies, ja que no sadmetia que poguessin anar a classe barrejats. </p><p>Demaneu a persones de lescola o de la vostra famlia que tinguin ms de cinquanta anys que us expliquin coses daquella poca: </p><p> Com eren les escoles dels anys seixanta? </p><p> Per qu no anaven barrejats els nois i les noies? </p><p> Expliqueu una cosa que hgiu trobat molt diferent de la vostra escola. </p><p> Nheu trobat alguna de semblant? </p><p> 1 Carb, Joaquim. Joaquim Carb: setanta anys, un centenar de ttols, un mili d'exemplars. Prleg de Marta Mata i Garriga. Barcelona: Barcanova [etc.], 2002. </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 5</p><p>Aquestes frases que hi ha a continuaci, les trobareu al tercer captol Una trencadissa que portar cua. </p><p>Les expressions marcades de color blau i en negreta tenen un sentit figurat. Substituu-les per una altra paraula o expressi que tingui el mateix significat. </p><p>No s que els passa. Sembla que estiguin a la lluna. </p><p>Ja veig que els haur de treure la son de les orelles. </p><p>Tots entraren en joc en adonar-sen que feien lestaquirot. </p><p>Amb aquell noi a classe els havia sortit un gra al clatell. </p><p>No van tenir ms remei que tocar de peus a terra. </p><p>Si no volia tenir tractes amb ells, que no els fes la llesca. </p><p>Si vols jugar, ho dius, per no facis la papallona. </p><p>Era dur de pelar, aquell noi dels vestits elegants. </p><p>En Llovet ja patinava com una fletxa cap a la pilota. </p><p>Intentaven tenir-lo lligat de peus i mans. </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 6</p><p>Al captol El colomar de lEri alguns nois de la colla parlen de la trencadissa que ha fet en Llovet. Estan molt nerviosos i diuen de tot... </p><p>Llegiu la definici de cada una de les paraules i ompliu les caselles dels mots encreuats. </p><p> 4 </p><p>3 </p><p> 2 5 </p><p>1 </p><p> 6 </p><p> 7 </p><p>1. Parlen molt sense dir res interessant. </p><p>2. Sempre expliquen el que fan els altres. </p><p>3. Li agrada fer el gandul. </p><p>4. Es dedica a fer malb les coses. </p><p>5. Persona de poc fiar. </p><p>6. Babau, curt denteniment. </p><p>7. Que fa trapelleries. </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 7</p><p>Si ja heu llegit els cinc primers captols sabreu que han comenat les investigacions. Cadasc ha actuat pel seu compte, per qu ha fet cada un dels nois? </p><p>Uniu amb fletxes del mateix color que el seu nom, les accions que emprn cadasc. </p><p>Quina s la deducci ms important que fa cada un dels nois? </p><p> En Pebret: </p><p> En Ri-ri: </p><p> LEri: </p><p> En Pmpols: </p><p> El Cuquis gran: </p><p> En Miquei: </p><p>En Ri-ri </p><p>la seva portera </p><p>la Telefnica</p><p>casa den Llovet</p><p>LEri </p><p>parla amb</p><p>En Pebret </p><p>el secretari de lescola</p><p>telefona a</p><p>En Pmpols </p><p>va a </p><p>visitar la zona</p><p>El Cuquis gran </p><p>el seu pare </p><p>En Miquei la minyona </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 8</p><p>Quan en Miquei torna la carta del pare den Llovet, es fica en un bon embolic. </p><p>Dibuixeu i expliqueu les accions que trobeu ms importants des que el noi fuig cap al terrat fins que torna a ser al carrer. </p><p>1 </p><p>43 </p><p>2 </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 9</p><p>Desprs de laccident tothom collabora per ajudar en Llovet a recuperar-se. </p><p>Ompliu la taula amb el nom de totes les persones que intervenen i les tasques que fan. </p><p>Persones que intervenen En qu collaboren </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 10</p><p>En aquestes alades de la novella teniu molta informaci sobre la colla. Feu una descripci de cadascun dels nois. </p><p>Fixeu-vos en els trets fsics, personals i de carcter. </p><p>Pebret Cuquis gran Cuquis petit Eri Npia </p><p>Ri-ri Pmpols Miquei Frederic Llovet Jordi Mas </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 11</p><p>En Llovet els va explicar com havien detingut el seu pare, per... aquest fragment sha desordenat. Ordeneu-lo segons la seqncia real daccions. </p><p>A. Un dells intent engegar el cotxe i ho aconsegu sense dificultats... </p><p>B. Aquella vegada va avanar el viatge perqu no havia de tornar fins lendem. Pel cam va tenir una avaria i es va aturar en un rac solitari de la carretera. </p><p>C. Llavors van sospitar i registraren el vehicle. Hi van trobar, darrera els seients posteriors, unes capsetes plenes de drogues... </p><p>D. -Tot plegat va ser una trista casualitat... Ell, el pap, tornava de nit, per carretera. Venia duna ciutat on anava sovint a inspeccionar una sucursal del laboratori. </p><p>E. Mentre intentava veure qu passava al motor, se li aproparen uns gurdies, uns motoristes... El pap els explic qu passava i ells es disposaren a ajudar-lo. </p><p> 1 </p><p>2 </p><p>3 </p><p>4 </p><p>5 </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 12</p><p>Inicieu la lectura del captol El partiti observeu la manera com est feta la narraci daquest fragment en el cmic. Ara, feu vosaltres les vinyetes de cmic del fragment proposat. </p><p>En Miquei, en aquell moment, es va donar un cop al front amb el palmell de la m: </p><p>Ja est b! Don sortiu, si es pot saber...? </p><p>Es pot dir que ni van contestar. Van pujar les escales de tres en tres i es canviaren de roba de seguida. Sense adonar-sen, ja eren altra vegada a baix, a punt de sortir al pati. </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 13</p><p>Com que la histria transcorre a finals de la dcada dels anys seixanta del segle passat, encara no existia leuro i els protagonistes tenen pessetes: </p><p> Quant es gasta en Pebret amb el taxi que agafa per arribar de pressa a casa de lEri? </p><p> Quant paga en Miquei pel llibre dhistria? </p><p> A quant ven el llibre dexercicis de francs, lhome de la parada? </p><p> Quant li sobra, a en Miquei, desprs de comprar els llibres? </p><p>Busqueu exemples de les quantitats expressades en pessetes que surten en alguns captols del llibre. Calculeu quant els hauria costat en euros o quants diners tindrien. (1 euro = 166,386 ptes.) </p><p>Exemples Pessetes Euros </p><p>El taxi que agafa en Pebret 30 ptes. 0,18 </p><p>Si voleu fer ms clculs i saber quant costaven les coses fa uns quaranta anys, aqu teniu un quadre2 amb ms exemples: </p><p> 2 Aquest quadre est extret del llibret Lany 1969. Barcelona: ACV, 2006. (LAny que Tu Vas Nixer) </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 14</p><p>Associeu aquests fragments de la novella amb els valors que es destaca en cadascun: </p><p> Eren, noms, un grup damics que jugaven per divertir-se i per fer exercici, no per presumir... Pensaven que hauria estat una falta de companyonia voler figurar ms que un altre. Aix , sajudaven a lhora de jugar, i a lhora de treballar o estudiar. (Pg. 34-35) </p><p>Sadon del que perdia no essent-ne amic, dells. Per un moment imagin que potser es farien crrec del seu secret, per estimava el seu pare i no podia permetre que ning sen rigus. No volia tenir cap ms amic perqu els que havia tingut abans no havien sabut respectar el seu pare i lhavien insultat. (Pg. 72) </p><p>I els va mirar esporuguit. Per els de la colla tenien un posat diferent duns moments abans, de quan lhavien empaitat pelcarrer. El miraven gaireb amb afecte. (Pg. 66) </p><p>En Miquei va notar que se li feia un nus a la gola. Mir els altres. Tots estaven encongits. Mir en Llovet, sol, per terra. Shi va llanar, rpidament. (Pg. 63) </p><p>Es van mirar fit a fit. En aquell moment, tots dos pensaven el mateix: no sabien si es tenien molta trria o si volien ser grans i bons amics. (Pg. 74) </p><p>No devien ser-ho gaire, damics, aquells de laltra escola... Nosaltres, a un amic, sempre procurem ajudar-lo... (Pg. 76) </p><p>Prometem sota la nostra paraula dhonor que no direm a ning el secret del nostre amic Llovet... (Pg. 82) </p><p>No sabia encara com sen sortiria, per comptava amb la colla. Entre tots, b prou que podrien fer alguna cosa per treure lentrellat daquell assumpte...! (Pg. 85) </p><p>solidaritat </p><p>amistat </p><p>companyonia</p><p>cooperaci </p><p>justcia </p><p>lleialtat </p><p>convivncia</p><p>treball en equip </p><p>respecte als altres</p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 15</p><p>En una entrevista publicada a la revista Serra dOr3, Joaquim Carb explica: </p><p>De petit, jugava molt al carrer; jo vivia per la banda de Sant Gervasi, plaa de Cardona, carrer de Madrazo... El carrer dAribau era el meu camp de futbol; era espectador de les bestieses que feien molts dels meus companys, i jo sempre mho mirava amb una mica de por i de recel, per magradava de ficar-hi el nas i estar al corrent del que passava. </p><p>Revisc tot el cinema que mhavia empassat els dissabtes a la tarda, de pellcules dobles al cinema Bosc, a Grcia i tamb de tots els llibres daventures que havia llegit. </p><p>A aquest tipus de novelles, mhi va introduir el meu pare quan jo era molt petit; anvem al mercat de Sant Antoni i comprvem moltes de les novelles que ell havia llegit quan era petit. </p><p>Alhora compartia totes aquestes lectures amb tebeos, etc. Ho llegia tot. </p><p> Desprs de llegir La colla dels deu, creieu que lautor hi ha reflectit alguna vivncia personal? </p><p> Recordeu algun detall que tingui relaci amb lexplicaci que heu llegit? </p><p> En algun captol surten llocs que puguin tenir alguna cosa a veure amb els que cita en Joaquim Carb en aquest article? </p><p> Us sembla que el fet que de petit llegs llibres daventures lha influenciat a lhora descriure aquesta novella? </p><p> 3 NADAL, Marta. Joaquim Carb, un escriptor utilitari? Serra dOr [Barcelona] (setembre 1988), nm. 346; p. 10-14. </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 16</p><p> Al llarg de la novella heu trobat moltes frases amb maneres de dir que tenen un sentit figurat. A continuaci en teniu uns quants exemples... </p><p>1. El professor dhistria diu als nois de la colla (pg. 140): </p><p>Us traur la son de les orelles, durant el partit... </p><p> Per tamb els hauria pogut dir: </p><p>Us espavilar, durant el partit... </p><p>2. El parent den Llovet diu a lEri (pg. 148): </p><p>Vs a escampar la boira o te la clavo...! </p><p> Per tamb li hauria pogut dir: </p><p>Vs-ten daqu o te la clavo...! </p><p>3. En Frederic diu als policies (pg. 154): </p><p>Ara noms caldr que vosts sespavilin a fer-los cantar, aquests dos...! </p><p> Per tamb els hauria pogut dir: </p><p>Ara noms caldr que vosts sespavilin a fer-los-ho explicar tot, aquests dos...! </p><p>Us imagineu que el professor dhistria, el parent den Llovet i en Frederic haguessin dit aquestes frases en sentit propi: </p><p> Com sho faria el professor dhistria per treurels la son de les orelles? </p><p> Qu necessitaria lEri per escampar la boira? </p><p> Quina can els farien cantar els policies, als dos delinqents? </p><p>Trieu alguna de les expressions amb sentit figurat que utilitza lautor, la que us faci ms grcia, i inventeu-vos una histria agafant la dita al peu de la lletra, o sigui, exactament com ho diu. </p><p>Qu li passar a... </p><p> Un noi a qui comena a pujar la mosca al nas (pg. 59) </p><p> Una mare que es fica de peus a la galleda (pg. 68) </p><p> Un pare que ha fet una planxa (pg. 70) </p><p> ...</p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 17</p><p> Llegiu-vos larticle sobre Els llibres de colles4 que explica quins elements shan de tenir en compte per escriure un llibre on els protagonistes sn una colla. </p><p>Ara comproveu si La colla dels deu t tots els ingredients de la recepta literria i expliqueu com sn: </p><p>Els noms de la colla </p><p>Diferncies entre els membres de la colla </p><p>Manera de ser que representa cada membre </p><p>Objectiu com que els uneix </p><p>Personatges que intenten impedir lobjectiu </p><p> 4 CELA, Jaume. Els llibres de colles. Cavall Fort [Barcelona] (mar 2004), nm. 1000; p. 18-19. [monogrfic Com sescriu una novella] </p><p>Recepta literria per escriure una novella de colla </p><p> Els noms de la colla. Molt sovint el nom es converteix en un malnom, que acostuma a ser simptic. </p><p> Cada membre de la colla s molt diferent dels altres, tant fsicament com en la manera de ser. </p><p> Cada component de la colla representa una manera de ser: hi ha el lder, el tossut, el simptic, el trapella, el decidit, el poruc... O la lder, la tossuda, la simptica, la trapella, la decidida, la poruga..., s clar. </p><p> Tenen un objectiu com que els uneix: resoldre un misteri, ajudar alg que els necessita, trobar alguna cosa o alguna persona que sha perdut... </p><p> Hi ha uns personatges que intentaran impedir que la colla faci realitat els seus objectius, i molt sovint faran servir males arts per sortir-se amb la seva. </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 18</p><p>El llibre sacaba quan la colla dels deu, tots amb el seu velomotor, tomben la cantonada i es perden de vista. </p><p>Per lautor deixa el final obert i demana que continueu la histria vosaltres. </p><p>Organitzeu-vos en petits grups i, tal com proposa en Joaquim Carb, lallargueu una mica. </p><p>Penseu en alguna situaci que us agradi i feu un nou captol: </p><p> Qu sexplicaran quan arribin al colomar? </p><p> Qu els diran a casa seva, quan arribin amb el velomotor? </p><p> Augmentar la colla amb algun altre company? </p><p> Qu passar durant el segon trimestre? </p><p> Continuaran jugant a bsquet sobre patins? </p><p> Es ficaran en algun altre embolic? </p><p>Quan tingueu els captols enllestits, els podeu ajuntar i ordenar. Desprs, feu una portada i unes cobertes amb totes les dades que han de constar en un llibre i enquaderneu-lo. </p><p>I ja teniu un nova novella per a la biblioteca! </p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 19</p></li><li><p>La colla dels deu </p><p> 20</p><p>Cavall Fort [Barcelona] (mar 2004), nm. 1000; p. 18-19. </p></li></ul>