Comunicació 2.0

  • View
    1.611

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentaci per al modul de comunicaci externa del Curs d'Especialista Universitari en Economia i Gesti Pblica Local, organitzat per la URV i la Diputaci de Tarragona

Transcript

  • 1. Especialista Universitari en
    Economia i Gesti Pblica Local

2. Introducci
Presentaci
Conceptes
Web 1.0
Web 2.0
Web 3.0
3. Introducci
Presentaci
RGrupSolucions
Mrqueting i
Comunicaci
Organitzaci
desdeveniments
Neix el novembre de 2006, dedicada inicialment al disseny web, grfic i imatge corporativa, per passar a especialitzar-se en comunicaci i especialment a les xarxes socials i nous canals de difusi. Actualment lempresa tamb treballa molt especialment amb temes de posicionament de webs als cercadors (SEO)
4. Introducci
Conceptes
Web 1.0
Comena als anys 60 fins a la febre del .com del 2001
Webs amb contingut esttic
Interacci amb el visitant gaireb nulla
Llibres de visites
5. Introducci
Conceptes
Web1.0
Exemple
6. Introducci
Conceptes
Web 2.0
OReally, una editorial nord americana, parla de web 2.0 per primer cop al 2004
Es caracteritza per ser lusuari lactiu ms important en les webs i aplicacions 2.0
7. Introducci
Conceptes
Principalscaracterstiques
Interactivitat. Comunicaci total, bidireccional i multidireccional entre tots els usuaris de forma instantnia
Collaboracionisme. La comunicaci oberta permet el treball en grup, laprenentatge entre tots, la participaci i la collaboraci
Multidireccionalitat. Un sol clic pot fer arribar el missatge a mltiples usuaris diferents, siguin o no el mateix target
Llibertat de difusi. Els continguts poden ser editats i difosos per tal de ser coneguts per daltres internautes
8. Introducci
Conceptes
Web2.0
Exemple
9. Introducci
Conceptes
Web 3.0
Desapareixeran les cerques intils i tots els resultats estaran
adaptades a les preferncies de lusuari
s el pas cap a un internet intelligent
Les webs es caracteritzen per conixer lusuari i adaptar-se a les seves necessitats grcies al coneixement del seu perfil
10. Introducci
Conceptes
Web 3.0
Exemple
Posem per exemple una web 3.0 de campanya electoral
Imaginem una jove de 25 anys que entra a la web, com que el sistema coneix el perfil de lusuari, la web automticament sadaptar a les seves preferncies:

  • Disseny modern i jove

11. Es mostrar automticament aquells punts del programa que puguin ser dinters; formaci, habitatge, ajudes, etc 12. Incls es podran personalitzar missatges, felicitacions, etcTot aix grcies al que sanomena WEB SEMNTICA, s a dir, aquella que s capa de captar, ordenar, interpretar continguts grcies al creuament de dades
13. Institucions 2.0
Cultura
Motivaci
Espai
Productivitat
Perfils
Llibertat
Espiral
Consultoria
Instruments
Usuari
14. Institucions 2.0
Einesvs Conceptes

Per entendre la Cultura 2.0 cal saber diferenciar leseinesdelsconceptes.
Unaeinaper exemple seria elGoogle Calendar, o elFacebook, per aquestes eines no sn conceptes.

La seva aplicaci sense tenir unconcepteclar reduiria l's d'aquestes eines a tan sols una qesti tecnolgica.


Els objectius sn la participaci, la compartici i el treball en xarxa, i d'aqu neix el concepte que volem desenvolupar;
disposar d'unes eines per tal de dur a terme un treball ms participatiu, compartit i en xarxa.

Cultura
Tenim un concepte clar:
La necessitat de poder-nos organitzar amb agendes compartides
Leina
15. Institucions 2.0
Motivaci



Aquest concepte; motivaci 2.0, s'ha de plantejar de forma lliure, els integrants d'un grup o d'un departament han d'escollir lliurement si volen participar o no amb d'altres projectes en xarxa, i aquests projectes no han de ser remunerats en un principi, tot i que si la cosa funciona a la llarga es podria contemplar aquesta situaci.

Aquestes sn les bases per a unacultura de la participaci, que els seus integrants ho facin perqu hi creuen, perqu els motiva, en cap cas de forma obligada.
16. Institucions 2.0
Motivaci
Un exemple de motivaci 2.0 en una organitzaci
Una de les empreses amb una implantaci ms arrelada de la cultura 2.0 s, com no, Google. Serveis que han revolucionat el mn d'internet, com ara Gmail, han sorgit de la poltica de Google en el terreny de lamotivaci 2.0.
L'empresa dna als seus treballadors un 20%, del seu temps total per contracte, per a que facin el que vulguin, sense lmits.

bviament, l'administraci no s Google, per certament lamotivaci 2.0 existeix, i es pot donar tamb a l'administraci.



Tempslliure
Motivaci
Confiana
17. Institucions 2.0
Lespai



On hi hagi idees, participaci, collaboraci i debat hi haur empresa 2.0, s a dir, la teva empresa.
En el mn 2.0 no existeixen les oficines, ni les seus, ni els departaments, tan sols un espai com on convergeixen tots els espais fsics.
D'aqu la importncia d'aquest concepte en les administracions, que sovint compten amb un alt ndex de dispersi dels seus espais fsics.
18. Institucions 2.0
Productivitat

Aquest punt t relaci directa amb el segon (Motivaci)

Si imposem a la nostra organitzaci les eines 2.0 no aconseguirem crear treballadors ms productius, sin que l'nic que farem s augmentar les seves obligacions.

Per tant la implantaci de la cultura 2.0 ha de ser gradual, horitzontal i espontnia entre els diversos membres (directius, treballadors, clients, provedors, etc).

La nostra organitzaci pot proposar l's d'aquestes eines per millorar la productivitat, deixar passar el temps, i veure quins sn els seus efectes. Desprs cal avaluar si l'experincia ha estat positiva.


19. Institucions 2.0
ElsPerfils
Seguint amb el que hem parlat anteriorment, per tal de no crear un ambient de refs d'aquestes eines i conceptes entre els agents de la nostra instituci, la millor opci s comenar per aquells que hi creguin, que vulguin conixer o que vertaderament estiguin interessats en elles.
A totes les organitzacions hi ha perfils 2.0, gent que en el seu temps lliure ha experimentat amb eines i conceptes 2.0 i per tant estan preparats i motivats per fer-los servir al seu lloc de treball.
Aquests seran la prova pilot, i que serviran a mig termini com a ham per a la inclusi de la resta de companys.


20. Institucions 2.0
Llibertat



Encara que pot semblar lgic tenir uns objectius generals en l's i creaci d'una empresa 2.0 o instituci 2.0 (augment de vendes, reducci de costos en mrqueting, augment de la confiana amb el ciutad, etc) no conv marcar massa directrius, ni lmits.
Els integrants d'aquesta nova cultura donaran ms de si si no hi ha lmits, d'aquesta manera les seves aportacions seran ms grans, i les faran ms seves, i tamb aprendran ms dels seus errors, i es sentiran ms orgullosos dels seus xits.
21. Institucions 2.0

Espiral


En l'entorn 2.0 es pot ser efica per dos vies; la primera des de les aplicacions (Google Calendar ens ajuda a ser ms organitzats), per tamb ms eficaos des de les idees; les quals es poden materialitzar mitjanant aplicacions.


Un espiral positiu,les idees ens porten a les eines, i aquestes ens aporten altres idees.
22. Institucions 2.0
Espiral



23. Institucions 2.0
Consultoria
El desenvolupament d'un entorn o cultura 2.0, s a dir treball en xarxa, participatiu i compartit, converteix cadascun dels seus integrants en consultors interns.
Els processos de detecci de problemes i de control de qualitat es fan ms gils i eficaos donades les condicions de treball que s'han creat.

Per tant suggerir i corregir sn unes tasques ms de la motivaci 2.0, i per tant es poden millorar tots els processos engegats, com per exemple el model d'atenci a la ciutadania, o els plans de comunicaci i participaci d'una ciutat.
24. Institucions 2.0
Instruments
Els instruments i la infraestructura seran la clau per al desenvolupament d'una cultura 2.0.
Aix com una brigada de serveis municipals no pot fer b la seva feina sense una flota de vehicles adaptada a les seves necessitats, els integrants d'un entorn 2.0 no podran sumar-se un entorn collaboratiu ptim si no tenen les eines adequades
25. Institucions 2.0
Lusuari
Si aconseguim tenir en compte tots els punts anteriors ens trobarem davant d'un model ptim de cultura 2.0, i de cara a la nostra imatge, davant d'un usuari 2.0, o el que podrem anomenar un prosumidor, que s el mxim nivell que podem aconseguir, s a dir, un client o usuri, d'empresa o instituci que consumeixi dels productes o serveis (o que aporti recursos amb els seus impostos) i que a l'hora aporti idees.
Consum i aportaci, si es dna aquest binomi tindrem molta feina feta ja que el client o usuari ens donar totes les respostes;el que vol comprar o consumir.
26. Facebook
Twitter
LinkedIn
Delicious
Twitxr
Flickr
Wordpress
Netvibes
Google
Les Eines
27. Eines
Una de les xares socials dabast mundial ms reconegudes
Neix al 2004 fruit del treball duns estudiants que van crear una xarxa social interna, inicialment, per a la Universitat de Harvard
El 2007 aconsegueix ser una de les xarxes socials ms importants i es comena a estendre per Europa
Al 2008 arriba el Facebook en llengua catalana grcies a laportaci dels propis usuaris
28. En xifres
Eines
+ de 400 milions dusuaris registrats
El 50% daquests usuaris es connecta cada dia
60 milions dusuaris actualitzen el seu estat almenys un cop al dia
3 bilions de fotos es pugen a la xarxa mensualment
Hi ha m