CONEIXEM ELS MAGRIBINS

  • View
    876

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

  • LALUMNAT MAGRIBConsideracions envers la seva escolaritzaciEquip de formadors/es datenci a la diversitat multicultural.R. Almazn, E. Andjar, J.L. Estaa, J. Girona, J. Gregori A. Surez, I. Rodrguez, M. Vide Coordinador: Quim CanalsICE de la UABquim.canals@uab.es

  • CONSIDERACI INICIAL.-Tot intent de realitzar una sntesi sobre les diferents realitats dels col.lectius humans comporta, per molt que sintenti evitar, una certa tendncia a estereotipar comportaments, actituds...,Per evitar aquest efecte negatiu, volem advertir que el principi a seguir en la lectura daquestes consideracions es tenir present en tot moment que TOTS ELS ALUMNES SN DIVERSOS.Intentar atribuir a tots els alumnes i membres del col.lectiu el perfil resultant daquestes consideracions que es fan a continuaci, seria un error.Entenem que conixer aquestes caracterstiques que es donen en un nombre significatiu dalumnes i de famlies ens pot ajudar a realitzar la nostra tasca amb una visi integradora.Haurem de fer intervencions diferenciades en funci de la histria anterior de cada nen/a. Tots porten la seva motxilla cultural, com lalumnat dorigen catal.Per aprofundir sobre els aspectes socio-culturals recomanem el llibre:Inmigracin, contexto familiar u Educacions. Carrasco, Silvia y otros autores UAB

  • 1. PUNTS DE PARTIDA 2. LESCOLA EN ORIGEN 3. COM SN ELLS A L'ESCOLA I4. CONSIDERACIONS DE LAPRENENTATGE

  • PUNTS DE PARTIDA La famlia s PATRIARCAL I EXTENSA. El patriarca, que dna nom a la famlia, s la persona de ms edat. Dirigeix la famlia i la representa en lesfera pblica. El pare s la mxima autoritat i indiscutible. Educa amb severitat, i ha de ser obet.La dona no t reconeguda lactuaci en lesfera pblica. La mare t un paper central en lesfera privada de la casa. s la mxima responsable de leducaci dels fills.La famlia s el lloc de socialitzaci dels nois i de les noies. Aprenen per imitaci dels adults que sn els qui fixen les normes.La separaci entre el mn dels adults i el dels nois i de les noies s inexistent. Estan tots a tot arreu i ells i elles assisteixen a tota lactivitat familiar. Daltra banda, els horaris sn laxos.Les filles supleixen o ajuden la mare en les tasques domstiques i en la cura dels ms petits, cosa que afecta i interfereix la seva dedicaci a lescola i a lestudi.

  • La famlia, com a casa nostra, est evolucionant. Encara predomina la famlia extensa. El papers segons el gnere, estan ms diferenciats que a Catalunya, malgrat les lluites dels collectius feministes cada cop ms presents al Marroc.Els papers dins la famlia i de la famlia dins la societat es corresponen, generalment, al que passa en els pasos de lanomenat tercer mn. A casa nostra troben algunes semblances en les comunitats gitanes. El joc, el temps de lleure diferenciat dels infants a Catalunya no s generalitzable al Marroc. No s fcil trobar activitats de lleure: els infants fan la seva vida, estan a casa, al carrer, van a lescola, ajuden als adults.... no hi ha un lloc o un temps per al lleure: no els fa falta. La seva societat encara no est tan compartimentada com la nostra.

  • Ms desenvolupada econmicament i socialment.s la zona dominant culturalment i polticamentAmb ms xarxa educativa quantitativament i qualitativament millor. La dona t un paper de menys submissi a lhome. La llengua s lrab. A lhora dabordar la integraci dalumnes procedents del Marroc hem de tenir molt present:s la zona dels berbers, rural i deprimida. Una xarxa escolar molt deficitria. Sn gent amb una altssima taxa danalfabetisme, sobretot entre les dones. Les llenges ds quotidi sn les berbers: imazighen. Aquestes no tenen reconeixement oficial ni en els llibres de text, s d's familiar.EL NORDLa dualitat de la societat marroquinas un alumnat molt diversHaurem de fer intervencions diferents a lalumnat que sincorpora i procedeix del sud i del medi urb, o del nord i del medi ruralEL SUD I LA COSTA OEST

  • D'altres sn menors sense ning aqu. Vnen per ser ells els qui obrin cam a la resta, de 16 en amunt.POSSIBLES SITUACIONS DARRIBADAUns arriben per reagrupament familiar (tota la famlia propera viu aqu).Altres sn l'avanada. Tenen aqu el pare o un germ, germana/casada i vnen per ajudar a fer el salt a la resta de la famlia. Aquests tenen ms de 12 anys. La idea s estar un any o dos a l'escola/feina i poder obtenir els papers i dur la resta de la famlia. Els estudis no sn el seu objectiu.

  • SISTEMA EDUCATIU

    0-4 anysA crrec de la mare, tot i que els nois comencen a anar a la mesquita4-5 anysPREESCOLAREnsenyament no obligatori A crrec dinstitucions privadesESCOLA CORNICA (per als menys afavorits i per al medi rural)MATERNAL ( medi urb)JARDI DINFNCIA (ms modernes i per als ms afavorits)6-11 1r Cicle12-142n Cicle(9 anys)OBLIGATORI1r cicle de 1r a 6 (30 hores)IniciaciFonsEnriquiment2n cicle de 7 a 9 (24 hores)Els que no superen van a FPCURRCULUM:rabEducaci islmicaMatemtiquesCincies de la NaturaCincies socials a 3rEducaci FsicaEducaci tcnicaManualitatsFrancs a 3r16 a18 (3 anys)3 cursos:Ensenyament generalEnsenyament tcnicLletresCincies ExperimentalsCincies Exactes

  • LESCOLA EN ORIGEN ILa funci de lescola s bsicament instructiva. La funci educadora correspon a la famlia i a la mesquita.Lensenyament est basat en lacumulaci memorstica de coneixements. Lalumne t una posici passiva. La participaci de la famlia a lescola s nulla al nord, i ms mplia al sud.La visi que tenen de lescola al Marroc no s positiva, ja que lescola no els permet lascens social. Les expectatives escolars sn baixes.Les activitats extraescolars no sn necessries. Lescola s considerada com a lloc destudi, no de joc. No existeixen els ajuts, ni les beques.La relaci professor-alumne no s gens comunicativa, es basa en el respecte, en lobedincia. Molt autoritarisme, disciplina molt rgida amb cstigs. s freqent el cstig fsic a l'escola.

  • El sistema educatiu al Marroc est en un procs de reforma que comena a partir del 2003. La relaci amb el professorat s de respecte, dobedincia i disciplinada.La formaci base la fa la mare i dura fins als 4 anys. El nen sincorpora amb el pare a la mesquita. A partir daquest moment s reconegut com a musulm.Les nenes continuen en lmbit domstic amb missatges prohibitius propis de les funcions assignades a la dona.Els nois quan tenen 14 anys sels reconeix com a adults amb la corresponent autonomia i autoritat.LESCOLA EN ORIGEN IILa relaci famlia-escola s inexistent, noms es produeix per transmetre informes negatius. La famlia dna tota lautoritat al mestre.

  • LESCOLA EN ORIGEN II La famliaLa relaci famlia escola s diferent, perqu s diferent el paper dels centres escolars. A Catalunya demanem que lescola a ms dinstruir eduqui. Al Marroc, i a altres pasos, o a la comunitat gitana de Catalunya, el paper de lescola s el dinstruir. Leducaci corre a crrec de les famlies que encara no han fet deixadesa de les seves responsabilitats

  • COM SN ELLS A L'ESCOLA IEn un primer moment tmids, submisos i respectuosos. Amb posterioritat, sn oberts. En alguns casos tenen tendncia a saltar-se les normes i demanar excuses amb l'nic fi de no ser castigats.Sn molt solidaris, primer amb els seus, desprs estenen la solidaritat a la resta. Les noies sn ms solidries davant d'un nou company/a amb el desig d'ajudar-lo a incorporar-se.Quan sn ms, molts formen un grup cohesionat, tot i que sn oberts a la resta. Quan perceben rebuig es tanquen en si mateixos.Donen molta importncia al futbol. Perspectiva idealitzada de promoci (aquesta podria ser una bona forma de socialitzaci comunitria que no saprofita prou).Sempre domina el funcionament de grup dins de lescola.Passen a ser la baula feble de la cadena per prejudicis socials.Es barallen sovint comenant amb broma i rpidament arriben a les mans. En el moment que interv un adult fan pinya i amaguen el fet.Les noies quan s'enfaden entre elles sn ms rancunioses, geloses...

  • El nivell destudis que fan aqu, all els promocionaria socialment.

    Aqu, desprs d'estudiar, es troben que faran la mateixa feina que els seus pares, o no els volen per treballar. Aix els desmotiva. Sn orgullosos de la seva cultura (pas, forma de viure, religi...). Cal tenir molt en compte el que es diu i com es diu.Els adolescents de 14 anys, al seu pas, sn considerats adults, autnoms i treballen. COM SN ELLS A L'ESCOLA IQuan sincorporen al nostre pas passen a ser nens que estudien.Sn alumnes amb necessitat de comunicaci visual, fsica i gestual. Els dna seguretat.Sn sensibles a les actituds no afectives o pocs favorables en relaci amb ells.

  • HBITS Les noies sn ms treballadores, ms madures i ms conscients de les seves mancances i de les seves poques oportunitats per promocionar. S'esforcen molt ms a l'aula i en el treball de casa.Tenen la concepci que el treball escolar noms es fa a l'aula. Tot all que es fa fora d'aquest marc no el valoren com a treball escolar. Tendeixen a autoexcloure's de tota activitat aliena a l'aula.Sn alumnes amb un ritme de treball lent.No estan acostumats a treballar molta estona, s'esgoten amb rapidesa. Busquen copiar i no haver de pensar ni esforar-se.Tenen algunes dificultats per fer les tasques a casa.Sn poc polits en la seva feina, aix com en la valoraci del seu treball.Tenen dificultats en lordre, no tenen excessiva cura de la seva producci, del material propi o de lali.No estan acostumats a fer un treball raonat que impliqui aplicar la lgica. Tenen tendncia a un treball memorstic i repetitiu.

  • s recomanable que es doni all que els demanem escrit en rab (tot i que no spiguen llegir utilitzen les xarxes de solidaritat per entendre el que posa lescrit). s fonamental el paper del mediador/a com a recurs permanent. LA DONA AL NOSTRE PAIS.Quan arriben, la seva situaci de marginaci sincrementa. Aix fa que la majoria es tanquin a casa com a lloc segur.Algunes actuacions nostres sn interpretades com una ofensa. Els