Emile Zola 1a quinzena de maig

  • Published on
    19-Dec-2015

  • View
    63

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre de la quinzena de Ploma a Qu Llegeixes.

Transcript

<ul><li><p>Literatures</p><p>Roubaud, sotscap de lestaci de tren de Le Havre, des-cobreix que la seva dona, Sverine, va tenir un aferamb Grandmorin, un dels directors de la companyiaferroviria. Desprs de forar-la a confessar, Rou-baud, que se sent humiliat, assassina Grandmorin enel trajecte de Pars a Le Havre. Latzar fa que el crimsigui presenciat pel maquinista Jacques Lantier, elqual s vctima dun mal hereditari: en ell, el desigfsic duna dona sacompanya duna irresistible neces-sitat de matar-la. Una mania que tracta de canalitzara travs de la relaci, gaireb sexual, amb la sevamquina de tren, la Lison. Lantier aviat es veur atra-pat per la seva vinculaci amb els Roubaud i, quanesdevindr lamant de Sverine, es creur guarit. Perun dia, la bstia que hi ha dins seu tornar a sortir.</p><p>La bstia humana s, com tot el cicle dels Rougon-Macquart, una novella sobre el pes de lherncia. stamb una novella sobre el mn del ferrocarril, docu-mentada fins al ms petit detall. I s, sobretot, unanovella negra, amb crims i catstrofes, sovint inspi-rats en fets reals, una mena de thriller que va sorpren-dre els contemporanis de Zola, i que avui s consideradacom una de les seves obres ms perdurables. Adap-tada en diverses ocasions al cinema, en destaquen lesversions de Jean Renoir, protagonitzada per Jean Gabin,i de Fritz Lang, amb Glenn Ford en el paper principal.</p><p>mile Zola</p><p>LA B</p><p>STIA H</p><p>UM</p><p>AN</p><p>A</p><p>mile Zola (Pars, 1840-1902) s un delsms grans novellistes francesos delsegle XIX i el mxim exponent del correntliterari del naturalisme. De formaciautodidacta, va destacar com a periodis-ta poltic, conegut sobretot per la sevaintervenci en lafer Dreyfus, i va arri-bar a ser un autor de gran xit. Desprsdhaver publicat la seva primera novellaimportant, Thrse Raquin (1867), i influtper Balzac i el seu cicle de la Comdiahumana, Zola va planificar el gruix dela seva obra com una srie, Els Rou-gon-Macquart, que expliqus la hist-ria duna famlia durant el Segon Imperi(1852-1870). Aquest cicle inclou 20 ttols,entre els quals La Cure [El carnatge],LAssommoir, Nana, Pot-Bouille, Ger-minal, LOeuvre [Lobra], La Terre [Laterra], La Bte humaine, LArgent i LeDocteur Pascal, tots ells publicats entre1871 i 1893, i alguns dels quals han estattraduts darrerament al catal.</p><p>Josep M. Muoz Lloret (Barcelona, 1959)s historiador i fa deditor. A LAven hatradut El coronel Chabert, de Balzac,Adolphe, de Benjamin Constant i Elsltims dies dImmanuel Kant, de Tho-mas De Quincey.</p><p>LTIMS TTOLS PUBLICATS</p><p>Robert Louis StevensonLEMIGRANT AMATEUR</p><p>Heinrich von Kleist MICHAEL KOHLHAAS</p><p>Benjamin Constant</p><p>ADOLPHE</p><p>Joan Tod</p><p>LHORITZ PRIMER</p><p>Santiago RusiolMXIMES I MALS PENSAMENTS</p><p>Thomas De QuinceyELS LTIMS DIES DIMMANUEL KANT</p><p>Enric BouDESVIACIONS</p><p>Nikolai LeskovLADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK</p><p>Santiago RusiolEL CATAL DE LA MANXA</p><p>Marian VayredaRECORDS DE LA DARRERA CARLINADA</p><p>mile Zola</p><p>LA BSTIAHUMANATraducci de Josep M. Muoz Lloret</p><p>www.lavenc.cat</p><p>BIC FCISBN 978-84-88839-83-1</p><p>coberta Zola2b_cobertaBou5_mida gran.qxd 10/10/2014 13:38 Pgina 1</p></li><li><p>LA BSTIA HUMANA</p><p>tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 3</p></li><li><p>tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 4</p></li><li><p>mile Zola</p><p>ELS ROUGON-MACQUART</p><p>Histria natural i social duna famlia durant el Segon Imperi </p><p>LA BSTIA HUMANA</p><p>Traducci de Josep M. Muoz Lloret </p><p>LAVENBarcelona</p><p>2014</p><p>tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 5</p></li><li><p>Ttol original: La Bte humaine, 1890</p><p> de la traducci, Josep M. Muoz Lloret daquesta edici, LAven, S.L., 2014Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a08010 Barcelona Telfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16www.lavenc.cat </p><p>Barcelona, novembre de 2014</p><p>Es reserven tots els drets.Cap part daquesta publicaci no pot ser reproduda, emmagatzemada o transmesaper cap mitj sense perms de leditor.</p><p>Disseny i composici: LAvenIllustraci de la coberta: Jean Gabin, en un fotograma de La bte humaine, de Jean Renoir (1938) </p><p>BIC: FCISBN: 978-84-88839-83-1Ref. AVEN063Dipsit legal: B. 22.955-2014 Imprs a Book Print Digital, S.A.</p><p>tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 6</p></li><li><p>7I</p><p>En entrar a lhabitaci, Roubaud va deixar sobre la taula un pa de mig,un pat i una ampolla de vi blanc. Al mat, abans de baixar al seu lloc,mad Victoire devia haver cobert el foc de lestufa amb una tal carbo-nissa que la calor era sufocant. I el sotscap destaci, desprs dobriruna finestra, shi va repenjar.</p><p>Era al carrer dAmsterdam, a lltima casa a m dreta, un edificialt on la Companyia de lOest allotjava alguns dels seus empleats. Lafinestra, al cinqu pis, a langle del sostre de mansarda que feia recol-zada, donava sobre lestaci, aquella rasa ampla que foradava el barridEuropa, tot un descabdellament sobtat de lhoritz que aquella tar-da semblava fer ms gran encara un cel gris de mitjan febrer, dun grishumit i tebi, travessat pel sol.</p><p>Davant, sota aquella polseguera de rajos, les cases del carrer de Romasenterbolien, sesborraven, lleugeres. A m esquerra, les marquesinesdels molls coberts obrien els seus porxos gegantins, amb les vidrieres fu-mades: la de les grans lnies, immensa, on la vista es perdia, i que els edi-ficis de correus i de la caldereria separaven de les altres, ms petites, dAr-genteuil, de Versalles i del Cintur; mentre que, a m dreta, el pontdEuropa tallava amb la seva estrella de ferro la rasa, la qual reapareixiaper anar ms enll, fins al tnel de les Batignolles. I, sota la finestra ma-teix, ocupant tot el vast camp, les tres dobles vies que sortien del pont esramificaven, se separaven en un ventall les branques de metall del qual,multiplicades, innombrables, sanaven a perdre sota les marquesines. Lestres casetes dels guardaagulles, ms enll de les arcades, mostraven elsseus petits jardins nus. En lesborrament confs dels vagons i les mqui-nes que obstruen els rails, un gran senyal vermell tacava el dia pllid.</p><p>tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 7</p></li><li><p>Durant un instant, Roubaud shi va interessar, comparant, pensanten la seva estaci de Le Havre. Cada vegada que venia a passar un diaa Pars, i que sinstallava a casa de mad Victoire, la professi el torna-va a atrapar. A la marquesina de les grans lnies, larribada dun tren deMantes havia animat les andanes; i va seguir amb els ulls la mquina demaniobra, una petita mquina-tnder, de tres rodes baixes i acoblades,que comenava a desenganxar el tren, amb lobligat senyal dalarma,portant, empenyent els vagons cap a les vies de la cotxera. Una altramquina, ben potent, una mquina dexprs, amb dues grans rodes de-voradores, aparcava sola, deixant anar per la xemeneia un gran fum ne-gre, que pujava dret, ben lent dins laire calms. Per tota la seva aten-ci la va atreure el tren de les tres i vint-i-cinc, amb destinaci a Caen,que ja era ple de viatgers i esperava la mquina. Aturada ms enll delpont dEuropa, no la veia; noms la sentia demanar la via, amb lleugerstocs de xiulet apressats, com alg a qui ven la impacincia. En sentircridar una ordre, va respondre amb un toc breu que havia comprs.Desprs, abans de posar-se en marxa, hi va haver un silenci, els purga-dors es van obrir, el vapor va xiular arran de sl, en un broll eixor -dador. I aleshores va veure sobreeixir del pont aquella blancor que sinflava, arremolinada com un borrissol de neu, envolada a travs delarmadura de ferro. Tot un rac de lespai nestava emblanquit, mentreque els fums engrossits de laltra mquina deixaven anar el seu vel negre. Darrere, sapagaven uns sons prolongats de botzina, uns crits decomandament, unes sotragades de plataformes giratries. Es va pro -duir un esquin i va distingir, al fons, un tren de Versalles i un tren dAu-teuil, lun ascendent, laltre descendent, que sencreuaven.</p><p>Quan Roubaud anava a deixar la finestra, una veu que pronuncia-va el seu nom va fer que shi aboqus. I va reconixer, a baix, a la ter-rassa del quart pis, un noi duna trentena danys, Henri Dauvergne,conductor en cap, que vivia all en companyia del seu pare, cap adjuntde les grans lnies, i les seves germanes, Claire i Sophie, dues rosses dedivuit i vint anys, adorables, que portaven el pndol de la casa amb elssis mil francs dels dos homes, enmig dun esclat continu dalegria. Sesentia riure la gran, mentre la petita cantava, i una gbia, plena do-cells extics, rivalitzava en refilets.</p><p>Guaita, Roubaud, s a Pars? Ah, s, per lafer amb el sotspre-fecte! </p><p>8</p><p>tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 8</p></li><li><p>Repenjat de nou, el sotscap destaci va explicar que havia hagut demarxar de Le Havre aquell mat mateix, amb lexprs de les sis i qua-ranta. Una ordre del cap dexplotaci el cridava a Pars, i acabaven defer-li un bon serm. Estava prou satisfet de no haver perdut la plaa.</p><p>I la seva senyora? va demanar Henri.La senyora havia volgut venir, ella tamb, per fer unes compres. El</p><p>marit lesperava all, en aquesta habitaci de la qual mad Victoire elsdonava la clau a cada viatge, i on els agradava dinar, tranquils i sols,mentre la bona dona estava ocupada a baix, al seu lloc de la higiene.Aquell dia havien menjat un panet a Mantes, perqu abans que res vo-lien treures els encrrecs del damunt. Per havien tocat les tres, i esmoria de fam.</p><p>Henri, per ser amable, va fer una altra pregunta:I es queden a dormir a Pars?No, no! Sen tornaven tots dos a Le Havre al vespre, amb lexprs</p><p>de les sis i trenta. Compta, de vacances! No tempipen si no s per es-broncar-te, i de seguida cap a caseta! </p><p>Un moment, els dos empleats es van mirar, assentint amb el cap.Per ja no se sentien, un piano endimoniat acabava desclatar en notessonores. Les dues germanes devien tocar juntes, rient ms fort, exci-tant els ocells extics. Llavors, el jove, divertit tamb, va saludar, i vatornar a entrar a lapartament; i el sotscap, tot sol, va quedar-se unmoment amb els ulls sobre la terrassa, don pujava tota aquella alegriade joventut. Desprs, en alar la mirada, va distingir la mquina quehavia tancat els purgadors, i que el guardaagulles enviava cap al trende Caen. Els ltims borrallons de vapor blanc es perdien entre elsgrans remolins de fum negre, embrutant el cel. I va entrar, tamb, alhabitaci.</p><p>Davant el rellotge de cucut que marcava les tres i vint, Roubaud vafer un gest desesperat. Per qu diantre Sverine sendarreria tant? Ja noen sortia, quan entrava en una botiga. Per enganyar la gana que li ro-segava lestmac, va decidir parar taula. La gran pea, de dues fines-tres, li era familiar; servia alhora de dormitori, menjador i cuina, ambels mobles de noguera, el llit cobert de cotonada vermella, el bufet, lataula rodona, larmari normand. Va agafar, al bufet, tovallons, plats,forquilles i ganivets, i dos gots. Tot plegat era duna pulcritud extrema,i es divertia amb aquestes feines de casa, com si hagus jugat a cuine-</p><p>9</p><p>tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 9</p></li><li><p>tes, feli de la blancor de la roba de casa, molt amors de la seva dona,rient ja de la rialla fresca amb qu ella esclataria quan obrs la porta.Per quan va haver posat el pat en un plat, i collocat, al costat, lam-polla de vi blanc, es va inquietar, va buscar amb la mirada. Desprs, rpidament, va treures de les butxaques dos paquets que shavia des-cuidat, una petita llauna de sardines i un formatge gruyre.</p><p>Van tocar dos quarts. Roubaud caminava de llarg a llarg, parant, alms petit renou, lorella cap a lescala. En la seva espera desvagada, enpassar davant del mirall, es va aturar, es va mirar. No envellia gens, sacostava a la quarantena, sense que el roig ardent dels seus cabellsarrissats hagus empallidit. La barba, que duia sencera, es conservavaespessa, tamb, dun ros de sol. I, destatura mitjana, per dun vigorextraordinari, sagradava, estava satisfet de la seva testa una micaxata, amb el front estret i el clatell gruixut, de la seva cara rodona isangunia, illuminada per dos ulls vius. Les celles se li ajuntaven, em-bullant el front amb la ratlla dels gelosos. Com que shavia casat ambuna dona quinze anys ms jove, aquestes ullades freqents al mirall eltranquillitzaven.</p><p>Hi va haver un soroll de passos, i Roubaud va crrer a entreobrir laporta. Per era una venedora de diaris de lestaci, que entrava a casaseva, al costat. Va tornar, es va fixar en una capsa de petxines, sobre elbufet. La coneixia b, aquella capsa, un regal de Sverine a mad Vic-toire, la seva dida. I amb aquest petit objecte nhi havia hagut prou: seli va fer present tota la histria del seu matrimoni, ben aviat faria tresanys. Nascut al Midi, a Plassans, dun pare carreter, es va llicenciaramb els galons de sergent major; durant molt de temps factor mixt alestaci de Mantes, havia passat a factor en cap a la de Barentin; i eraall que lhavia coneguda, la seva dona estimada, quan ella venia deDoinville a agafar el tren en companyia de la senyoreta Berthe, la filladel president Grandmorin. Sverine Aubry noms era la filla petitadun jardiner, mort al servei dels Grandmorin; per el president, padri tutor seu, laviciava de tal manera, que en va fer la companya de laseva filla i les va enviar totes dues al mateix pensionat de Rouen. Teniauna tal distinci natural, que durant molt de temps Roubaud shaviaacontentat a desitjar-la de lluny, amb la passi dun obrer instrut perun joiell delicat, que considerava precis. All hi havia lnica novellade la seva existncia. Shi hauria casat sense un duro, noms per la joia</p><p>10</p><p>tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 10</p></li><li><p>de tenir-la, i quan per fi shi havia atrevit, la realitzaci havia ultrapas-sat el somni: a ms de Sverine i un dot de deu mil francs, el president,ara jubilat, membre del consell dadministraci de la Companyia delOest, li havia donat la seva protecci. Lendem mateix del matrimo-ni lhavien nomenat sotscap a lestaci de Le Havre. Hi havia sensdubte a favor seu les notes de bon empleat, slid al seu lloc, puntual,honest, dun carcter limitat, per molt dret, tota mena de qualitatsexcellents que podien explicar lacollida immediata de la seva peticii la rapidesa del seu ascens. Ell preferia creure que ho devia tot a la sevadona. Ladorava.</p><p>Quan va haver obert la llauna de sardines, Roubaud va perdre de-cididament la pacincia. La cita era a les tres. On podia ser? No li fa-ria creure que la compra dun parell de botines i sis camises exigia totel dia. I, en passar de nou davant del mirall, es va adonar que tenia lescelles eriades i el front tallat per una lnia dura. A Le Havre no en des-confiava mai. A Pars, simaginava tota mena de perills, denganys, defaltes. Un flux de sang li pujava al cervell, els punys dantic mosso detren se li serraven, com al temps en qu empenyia vagons. Esdeveniade nou lanimal inconscient de la seva fora: lhauria esclafat, en unimpuls de furor cec.</p><p>Sverine va empnyer la porta, i va aparixer tota fresca, tota joiosa.Sc jo Et devies pensar que mhavia perdut.En lesclat dels seus vint-i-cinc anys, semblava alta, esvelta i molt</p><p>gil, grassa tanmateix i amb els ossos petits. Dentrada no era gens bo-nica, la cara llarga, la boca grossa, illuminada per unes dents admira-bles. Per, ben mirat, sedua per lencant, lestranyesa de...</p></li></ul>