Emile Zola 1a quinzena de maig

  • View
    63

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre de la quinzena de Ploma a Qu Llegeixes.

Transcript

  • Literatures

    Roubaud, sotscap de lestaci de tren de Le Havre, des-cobreix que la seva dona, Sverine, va tenir un aferamb Grandmorin, un dels directors de la companyiaferroviria. Desprs de forar-la a confessar, Rou-baud, que se sent humiliat, assassina Grandmorin enel trajecte de Pars a Le Havre. Latzar fa que el crimsigui presenciat pel maquinista Jacques Lantier, elqual s vctima dun mal hereditari: en ell, el desigfsic duna dona sacompanya duna irresistible neces-sitat de matar-la. Una mania que tracta de canalitzara travs de la relaci, gaireb sexual, amb la sevamquina de tren, la Lison. Lantier aviat es veur atra-pat per la seva vinculaci amb els Roubaud i, quanesdevindr lamant de Sverine, es creur guarit. Perun dia, la bstia que hi ha dins seu tornar a sortir.

    La bstia humana s, com tot el cicle dels Rougon-Macquart, una novella sobre el pes de lherncia. stamb una novella sobre el mn del ferrocarril, docu-mentada fins al ms petit detall. I s, sobretot, unanovella negra, amb crims i catstrofes, sovint inspi-rats en fets reals, una mena de thriller que va sorpren-dre els contemporanis de Zola, i que avui s consideradacom una de les seves obres ms perdurables. Adap-tada en diverses ocasions al cinema, en destaquen lesversions de Jean Renoir, protagonitzada per Jean Gabin,i de Fritz Lang, amb Glenn Ford en el paper principal.

    mile Zola

    LA B

    STIA H

    UM

    AN

    A

    mile Zola (Pars, 1840-1902) s un delsms grans novellistes francesos delsegle XIX i el mxim exponent del correntliterari del naturalisme. De formaciautodidacta, va destacar com a periodis-ta poltic, conegut sobretot per la sevaintervenci en lafer Dreyfus, i va arri-bar a ser un autor de gran xit. Desprsdhaver publicat la seva primera novellaimportant, Thrse Raquin (1867), i influtper Balzac i el seu cicle de la Comdiahumana, Zola va planificar el gruix dela seva obra com una srie, Els Rou-gon-Macquart, que expliqus la hist-ria duna famlia durant el Segon Imperi(1852-1870). Aquest cicle inclou 20 ttols,entre els quals La Cure [El carnatge],LAssommoir, Nana, Pot-Bouille, Ger-minal, LOeuvre [Lobra], La Terre [Laterra], La Bte humaine, LArgent i LeDocteur Pascal, tots ells publicats entre1871 i 1893, i alguns dels quals han estattraduts darrerament al catal.

    Josep M. Muoz Lloret (Barcelona, 1959)s historiador i fa deditor. A LAven hatradut El coronel Chabert, de Balzac,Adolphe, de Benjamin Constant i Elsltims dies dImmanuel Kant, de Tho-mas De Quincey.

    LTIMS TTOLS PUBLICATS

    Robert Louis StevensonLEMIGRANT AMATEUR

    Heinrich von Kleist MICHAEL KOHLHAAS

    Benjamin Constant

    ADOLPHE

    Joan Tod

    LHORITZ PRIMER

    Santiago RusiolMXIMES I MALS PENSAMENTS

    Thomas De QuinceyELS LTIMS DIES DIMMANUEL KANT

    Enric BouDESVIACIONS

    Nikolai LeskovLADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK

    Santiago RusiolEL CATAL DE LA MANXA

    Marian VayredaRECORDS DE LA DARRERA CARLINADA

    mile Zola

    LA BSTIAHUMANATraducci de Josep M. Muoz Lloret

    www.lavenc.cat

    BIC FCISBN 978-84-88839-83-1

    coberta Zola2b_cobertaBou5_mida gran.qxd 10/10/2014 13:38 Pgina 1

  • LA BSTIA HUMANA

    tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 3

  • tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 4

  • mile Zola

    ELS ROUGON-MACQUART

    Histria natural i social duna famlia durant el Segon Imperi

    LA BSTIA HUMANA

    Traducci de Josep M. Muoz Lloret

    LAVENBarcelona

    2014

    tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 5

  • Ttol original: La Bte humaine, 1890

    de la traducci, Josep M. Muoz Lloret daquesta edici, LAven, S.L., 2014Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a08010 Barcelona Telfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16www.lavenc.cat

    Barcelona, novembre de 2014

    Es reserven tots els drets.Cap part daquesta publicaci no pot ser reproduda, emmagatzemada o transmesaper cap mitj sense perms de leditor.

    Disseny i composici: LAvenIllustraci de la coberta: Jean Gabin, en un fotograma de La bte humaine, de Jean Renoir (1938)

    BIC: FCISBN: 978-84-88839-83-1Ref. AVEN063Dipsit legal: B. 22.955-2014 Imprs a Book Print Digital, S.A.

    tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 6

  • 7I

    En entrar a lhabitaci, Roubaud va deixar sobre la taula un pa de mig,un pat i una ampolla de vi blanc. Al mat, abans de baixar al seu lloc,mad Victoire devia haver cobert el foc de lestufa amb una tal carbo-nissa que la calor era sufocant. I el sotscap destaci, desprs dobriruna finestra, shi va repenjar.

    Era al carrer dAmsterdam, a lltima casa a m dreta, un edificialt on la Companyia de lOest allotjava alguns dels seus empleats. Lafinestra, al cinqu pis, a langle del sostre de mansarda que feia recol-zada, donava sobre lestaci, aquella rasa ampla que foradava el barridEuropa, tot un descabdellament sobtat de lhoritz que aquella tar-da semblava fer ms gran encara un cel gris de mitjan febrer, dun grishumit i tebi, travessat pel sol.

    Davant, sota aquella polseguera de rajos, les cases del carrer de Romasenterbolien, sesborraven, lleugeres. A m esquerra, les marquesinesdels molls coberts obrien els seus porxos gegantins, amb les vidrieres fu-mades: la de les grans lnies, immensa, on la vista es perdia, i que els edi-ficis de correus i de la caldereria separaven de les altres, ms petites, dAr-genteuil, de Versalles i del Cintur; mentre que, a m dreta, el pontdEuropa tallava amb la seva estrella de ferro la rasa, la qual reapareixiaper anar ms enll, fins al tnel de les Batignolles. I, sota la finestra ma-teix, ocupant tot el vast camp, les tres dobles vies que sortien del pont esramificaven, se separaven en un ventall les branques de metall del qual,multiplicades, innombrables, sanaven a perdre sota les marquesines. Lestres casetes dels guardaagulles, ms enll de les arcades, mostraven elsseus petits jardins nus. En lesborrament confs dels vagons i les mqui-nes que obstruen els rails, un gran senyal vermell tacava el dia pllid.

    tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 7

  • Durant un instant, Roubaud shi va interessar, comparant, pensanten la seva estaci de Le Havre. Cada vegada que venia a passar un diaa Pars, i que sinstallava a casa de mad Victoire, la professi el torna-va a atrapar. A la marquesina de les grans lnies, larribada dun tren deMantes havia animat les andanes; i va seguir amb els ulls la mquina demaniobra, una petita mquina-tnder, de tres rodes baixes i acoblades,que comenava a desenganxar el tren, amb lobligat senyal dalarma,portant, empenyent els vagons cap a les vies de la cotxera. Una altramquina, ben potent, una mquina dexprs, amb dues grans rodes de-voradores, aparcava sola, deixant anar per la xemeneia un gran fum ne-gre, que pujava dret, ben lent dins laire calms. Per tota la seva aten-ci la va atreure el tren de les tres i vint-i-cinc, amb destinaci a Caen,que ja era ple de viatgers i esperava la mquina. Aturada ms enll delpont dEuropa, no la veia; noms la sentia demanar la via, amb lleugerstocs de xiulet apressats, com alg a qui ven la impacincia. En sentircridar una ordre, va respondre amb un toc breu que havia comprs.Desprs, abans de posar-se en marxa, hi va haver un silenci, els purga-dors es van obrir, el vapor va xiular arran de sl, en un broll eixor -dador. I aleshores va veure sobreeixir del pont aquella blancor que sinflava, arremolinada com un borrissol de neu, envolada a travs delarmadura de ferro. Tot un rac de lespai nestava emblanquit, mentreque els fums engrossits de laltra mquina deixaven anar el seu vel negre. Darrere, sapagaven uns sons prolongats de botzina, uns crits decomandament, unes sotragades de plataformes giratries. Es va pro -duir un esquin i va distingir, al fons, un tren de Versalles i un tren dAu-teuil, lun ascendent, laltre descendent, que sencreuaven.

    Quan Roubaud anava a deixar la finestra, una veu que pronuncia-va el seu nom va fer que shi aboqus. I va reconixer, a baix, a la ter-rassa del quart pis, un noi duna trentena danys, Henri Dauvergne,conductor en cap, que vivia all en companyia del seu pare, cap adjuntde les grans lnies, i les seves germanes, Claire i Sophie, dues rosses dedivuit i vint anys, adorables, que portaven el pndol de la casa amb elssis mil francs dels dos homes, enmig dun esclat continu dalegria. Sesentia riure la gran, mentre la petita cantava, i una gbia, plena do-cells extics, rivalitzava en refilets.

    Guaita, Roubaud, s a Pars? Ah, s, per lafer amb el sotspre-fecte!

    8

    tripa zola2_llibre mida gran_literatures.qxd 10/10/2014 14:06 Pgina 8

  • Repenjat de nou, el sotscap destaci va explicar que havia hagut demarxar de Le Havre aquell mat mateix, amb lexprs de les sis i qua-ranta. Una ordre del cap dexplotaci el cridava a Pars, i acabaven defer-li un bon serm. Estava prou satisfet de no haver perdut la plaa.

    I la seva senyora? va demanar Henri.La senyora havia volgut venir, ella tamb, per fer unes compres. El

    marit lesperava all, en aquesta habitaci de la qual mad Victoire elsdonava la clau a cada viatge, i on els agradava dinar, tranquils i sols,mentre la bona dona estava ocupada a baix, al seu lloc de la higiene.Aquell dia havien menjat un panet a Mantes, perqu abans que res vo-lien treures els encrrecs del damunt. Per havien tocat les tres, i esmoria de fam.

    Henri, per ser amable, va fer una altra pregunta:I es queden a dormir a Pars?No, no! Sen tornaven tots dos a Le Havre al vespre, amb lexprs

    de les sis i trenta. Compta, de vacances! No tempipen si no s per es-broncar-te, i de seguida cap a caseta!

    Un moment, els dos empleats es van mirar, assentint amb el cap.Per ja no se sentien, un piano endimoniat acabava desclatar en notessonores. Les dues germanes devien tocar juntes,