Física acústica i audiologia - ddd.uab.cat ?· 4- Audiologia i Audiometria Bases psicofísiques de…

  • Published on
    21-Oct-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>Utilitzaci d'idiomes a l'assignatura</p><p>NoGrup ntegre en espanyol:</p><p>SGrup ntegre en catal:</p><p>NoGrup ntegre en angls:</p><p>catal (cat)Llengua vehicular majoritria:</p><p>Professor/a de contacte</p><p>DavidG.Quintana@uab.catCorreu electrnic:</p><p>David Garcia QuintanaNom:</p><p>2018/2019</p><p>Fsica acstica i audiologia</p><p>Codi: 101708Crdits: 6</p><p>Titulaci Tipus Curs Semestre</p><p>2500893 Logopdia FB 1 1</p><p>Equip docent extern a la UAB</p><p>Helen Rowson (Intervenci en veu)</p><p>Lorraine Baqu (Alteracions de la parla)</p><p>Pilar Calvo (Logopdia de l'audici)</p><p>Prerequisits</p><p>No hi ha prerequisits. Tot i que les competncies de l'assignatura sn ms fcilment assequibles des delbatxillerat cientificotcnic, la metodologia i el plantejament de l'assignatura garanteix assolir-les, al marge delrecorregut formatiu previ, a tothom que treballi l'assignatura aplicant-hi l'esfor que exigeix ser un/a bon/aprofessional.</p><p>Objectius</p><p>L'objectiu general de l'assignatura s l'adquisici de competncies bsiques en anlisi de la veu, de la, tres de les cinc branques de la .parla i de l'audici Logopdia</p><p>Els objectius especfics inclouen:</p><p>Entendre qu s la veu i com la generem.Comprendre les claus acstiques que defineixen els diferents sons de la veu i de la parla.Esdevenir competent per analitzar les qualitats vocals sanes i disfniques mitjanant mtodes d'anlisiacstica.Entendre les bases psicofsiques de l'audici. Comprendre els mecanismes que intervenen en latransmissi auditiva des de l'ona sonora fins al senyal nervis.Comprendre les proves audiomtriques ms habituals i la informaci que pot obtenir-se ambcadascuna d'elles.Entendre les bases de les hipoacsies ms prevalents i de les principals estratgies correctores.</p><p>Competncies</p><p>Analitzar i sintetitzar informaci.</p><p>Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autnom.1</p></li><li><p>1. 2. </p><p>3. 4. </p><p>5. 6. </p><p>7. </p><p>8. </p><p>9. 10. </p><p>Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autnom.Demostrar que es comprenen els trastorns de la comunicaci, el llenguatge, la parla, l'audici, la veu iles funcions orals no verbals.Desenvolupar un pensament i un raonament crtics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant enles llenges prpies com en una tercera llengua.Integrar els fonaments biolgics (anatomia i fisiologia), psicolgics (processos i desenvolupamentevolutiu), lingstics i pedaggics de la intervenci logopdica en la comunicaci, el llenguatge, la parla,l'audici, la veu i les funcions orals no verbalsTenir una actitud d'aprenentatge estratgica i flexible.Utilitzar les tcniques i els instruments d'exploraci propis de la professi i registrar, sintetitzar iinterpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informaci.Valorar de manera crtica les tcniques i els instruments d'avaluaci i diagnstic en logopdia, aix comels procediments de la intervenci logopdica.Valorar les produccions cientfiques que sostenen el desenvolupament professional del logopeda.</p><p>Resultats d'aprenentatge</p><p>Analitzar i sintetitzar.Aplicar els coneixements sobre mtodes audiomtrics objectius i subjectius per interpretar-ne elsresultats.Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autnom.Descriure la relaci entre les caracterstiques anatmiques dels rgans fonadors i les caracterstiquesfsiques del so vocal.Descriure les caracterstiques fsiques de la veu normal i de la veu patolgica.Descriure les tcniques i els instruments d'avaluaci de la veu i l'audici, i valorar de manera crtica laimplicaci que tenen per a la logopdia.Desenvolupar un pensament i un raonament crtics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant enles llenges prpies com en una tercera llengua.Explicar els aspectes essencials de les produccions cientfiques en l'mbit de l'audiologia i valorar-neles implicacions per a la logopdia.Identificar les bases fsiques de la producci de la veu i la parla, i de l'audici.Tenir una actitud d'aprenentatge estratgica i flexible.</p><p>Continguts</p><p>1- Bases d'acstica de la veu</p><p>Natura de l'ona sonora. Eines d'anlisi acstica de la veu.Fonaci: generaci del so glotal.L'harmnic com a unitat de veu.Prctica 1: Inicialitzaci a les eines d'anlisi acstica dels sons de la veu i de la parla. L'harmnic com aunitat de veu.El so glotal com a so pluripotent. Ressonncies al tracte vocal. Formants. Prctica 2: El so glotal com a Els sons voclics. so pluripotent. Regulaci del to. Regulaci de la intensitat.</p><p>2- Anlisi acstica de les qualitats vocals</p><p>Limitacions i errors en l'avaluaci logopdica perceptiva de la veu. Taller GRBAS.Correlaci de la informaci espectral amb les categories perceptives logopedico-fonitriques. L'atac vocal. Identificaci dels diferents tipus d'atacs vocals.Ressonncies i veu eficient.Anlisi acstica de les diferents alteracions en veus disfniques. Presncia i implicacions de:</p><p>Rugositat ( ) Subtipus.roughness . Buf ( ).breathinessExcs de tensi ( ).strain</p><p>2</p></li><li><p>Astnia ( ).astheniaTrencaments de la fonaci.Irregularitats. Subtipus.</p><p>Prctica 3: Anlisi acstica en l'avaluaci logopdica de la veu (I). Prctica 4: Anlisi acstica en l'avaluaci logopdica de la veu (II).Seminari 1: Helen Rowson, Calidades vocales, percepcin, base acstica, intervencin.</p><p>3- Acstica de la parla </p><p>L'espectrograma de banda ampla com a eina d'anlisi acstica de la parla.Claus acstiques canniques de reconeixement dels diferents sons de la parla:</p><p>Sons sonors i sons sords.Sons voclics, sons nasals, sons laterals.Sons consonntics oclusius, rtics, fricatius, africats.Sons aproximants.</p><p>Prctica 5: Acstica de la parla: anlisi de sons consonntics i de paraules. Sons cannics icompensacions.Seminari 2: Lorraine Baqu, Compensacions acstiques en persones amb afsia.</p><p>4- Audiologia i Audiometria</p><p>Bases psicofsiques de la percepci de la intensitat:Nivell d'intensitat i escala de decibels.Nivell de sonoritat, corbes isofniques i escala de fons.</p><p>Dany auditiu immediat i llindar de dany a llarg termini.Prova audiomtrica: l'audiograma.</p><p>Via aria i via ssia.Audici creuada.Emmascarament.Alteracions a les hipoacsies ms prevalents.</p><p>Funcionament de l'aparell auditiu:Orella externa, mitjana i interna.Anlisi de freqncies: distribuci tonotpica de la membrana basilar.</p><p>Audiometria topodiagnstica.Timpanometria.Emissions otoacstiques (OAE) evocades.</p><p>Intervenci:L'audifon de via aria. Limitacions.L'audifon percutor de conducci ssia.L'implant coclear.</p><p>Prctica 6: Audiologia i audiometria.Seminari 3: Pilar Calvo, Logoaudiometria infantil.</p><p>Metodologia</p><p>L'assignatura t com a objectiu l'adquisici de competncies bsiques per a l'anlisi de la veu, la parla il'audici. Les competncies no es poden escoltar, prendre'n apunts i memoritzar. Cal un aprenentatge actiu i</p><p> per part de l'estudiant.experiencial</p><p>1- Aprenentatge dirigit:</p><p>Classes en grup complet (22 sessions d'1,5 h). Les classes s'estructuren de la segent manera:</p><p>A l'inici de cada sessi es dedica un fruit de l'estudi autnomtemps illimitat per resoldre preguntes previ, o per debatre una qesti proposada prviament pel professor per preparar la classe.El professor fa una , amb prctiques i amb la presentaci de la matria nova demostracions</p><p>(donacions de mostres de veu i de parla).participaci activa de les estudiants </p><p>3</p></li><li><p>Discussi en equip i formulaci de dubtes i de conclusions ( aprenentatge horitzontal ipeer-learning collaboratiu). Discussi conjunta.Al final de cada sessi es porta a terme una de la comprensi, .prova curta autoavaluativa</p><p>Classes en grup partit (6 sessions de 2 h). Part essencial de l'aprenentage competencial. Prctiques delaboratori per parelles. Mitjanant el programa Praat, de referncia per a l'anlisi de la veu i de la parla,s'aborda l'anlisi de la veu humana, els components de les diferents qualitats vocals (components d'eficincia,alteracions disfniques), aix com les claus acstiques que defineixen els diferents sons de la parla, cannics ialterats, compensacions. Les prctiques han de ser repetidesposteriorment com a treball autnom individual(bloc ).estudi</p><p>Seminaris, en grup complet (3 sessions d'1,5 h). (1) Helen Rowson, . (2) Dra. Lorraine Baquvoice coach ,logopeda investigadora en alteracions de la parla. (3) Pilar Calvo, logopeda especialista en audici infantil.</p><p>2- Aprenentatge supervisat:</p><p>Aprenentatge basat en la resoluci de qestions i problemes. Plantejats a propsit de les classes o com apreparaci prvia.</p><p>Treball de Camp. Treball de recerca de temtica lliure, que aplica integradament el conjunt de competnciesteriques i prctiques de l'assignatura. Implica aprenentatge collaboratiu i aprenentatge social. L'equip triauna temtica del seu inters (discussi en tutoria), obt les mostres de veu, de parla o d'audici corresponentsi porta a terme la seva anlisi. Constitueix l'activitat avaluada a l'evidncia EV3.</p><p>Tutories. S'encoratja a sollicitar tutories per tal d'aclarir dubtes individualment, identificar punts febles odemanar guiatge. Les tutories poden ser consultes a travs del la missatgeria del Campus Virtual o bpresencials (a la Unitat de Biofsica, Facultat de Medicina). Per a les tutories presencials cal concertar dia ihora, tamb travs de la missatgeria del Campus Virtual.</p><p>3- Aprenentatge autnom:</p><p>Treball setmanal. Part per poder progressar en l'assignatura.Inclou: (1) L'estudidels materials deessencial classe (apunts, vdeos, demos...), complementat amb la cerca d'informaci a llibres i a fonts fiables,preferentment acadmiques, a internet. (2) La resoluci de problemes i casos prctics proposats pel professor.(3) L'experimentaci lliure en l'anlisi dels sons de la veu i de la parla mitjanant el programa Praat. A ms,l'estudi s la base per formular durant la discussi oberta a l'inici de cada classe.dubtes fruit de l'estudi</p><p>4- Altres:</p><p>Al Campus Virtual de l'assignatura s'hi incorporen materials complementaris com vdeos o enllaos d'utilitat. Els estudiants que aix ho desitgin poden penjar-hi materials o formular qestions per investigar idebatre entre tots.</p><p>Activitats formatives</p><p>Ttol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge</p><p>Tipus: Dirigides</p><p>Classes en grup complet 36 1,44 2, 4, 5, 6, 8, 9</p><p>Classes en grup partit 12 0,48 1, 3, 5, 6, 7</p><p>Seminaris 3 0,12 1, 3, 7, 9, 10</p><p>Tipus: Supervisades</p><p>4</p></li><li><p>Resoluci de qestions i problemes 12 0,48 1, 3, 7, 9, 10</p><p>Treball de camp 18 0,72 1, 3, 5, 6, 7, 10</p><p>Tutories 4 0,16 1, 3, 7, 10</p><p>Tipus: Autnomes</p><p>Estudi 45 1,8 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10</p><p>Avaluaci</p><p>Activitats d'avaluaci:</p><p>Desprs de cada prova es discutiran les respostes correctes i s'aclariran els dubtes que puguin sorgir.L'objectiu s que l'activitat d'avaluaci sigui part del procs d'aprenentatge: .avaluaci formativa</p><p>Evidncia 1- (possibles entre les setmanes 2-15): proves escrites breus, individuals, algunesProves curtespresencials i d'altres virtuals, al llarg de tot el quadrimestre. La nota final s la mitjana del conjunt de provesEV1 en que s'ha participat (mnim 5; les que manquin per sota d'aquest nmero promitjaran com a zero).Poden ser: (I) Algunes de les proves de la comprensi del final de classe, que en general sn d'autoavaluacino-acreditativa (= sense nota), seran sense previ avs acreditatives com a part de l'EV1. (II) Contribucions alsfrums de discussi dels seminaris impartits per les 3 expertes externes invitades. (III) Alguns dels exercicisd'aprenentatge autnom plantejats al llarg del quadrimestre podran tenir valor acreditatiu.</p><p>Evidncia 2- (setmana 13): prova individual, escrita, presencial,Avaluaci de les competncies prctiquesd'anlisi de la veu, de la parla i de l'audici. Les estudiants podran disposar de tots els materials que desitgin,inclosos els seus resultats de les classes prctiques, accs a internet i llibres -per aquest motiu, el temps de laprova ser limitant, per tal de poder discriminar entre els estudiants que han incorporat les competncies i elsque no. Donat que es tracta d'una prova subjectiva, el professor publicar la rbrica de correcci, indicant lacontribuci relativa de cada unitat d'evidncia.</p><p>Evidncia 3- (lliurament entre les setmanes 15-16): prova en equip, escrita, lliurament enTreball de camplnia. Descrita a la secci d'activitats formatives. Avaluaci integrada final del conjunt de competnciesteriques i prctiques de l'assignatura a travs d'un informe escrit en format de treball de recerca cientfica iles mostres enregistrades. Les estudiants disposaran amb antellaci de la rbrica especificant les diferentsevidncies d'aprenentatge que s'avaluaran i la contribuci de cadascuna a la nota. El professor atorgar unnombre de punts global al treball i els diferents membres de l'equip se'ls repartiran entre ells (co-avaluaci).</p><p>Evidncia 4- (setmana 17): prova individual, escrita, presencial, d'avaluaci integradaAvaluaci integrada finalfinal del conjunt de competncies teriques i prctiques de l'assignatura. Examen de resposta mltiple. Senseaccs a informaci de suport.</p><p>Treballs i contribucions excepcionals, tals com un treball de camp de qualitat excepcional, la resoluciexcepcionalment brillant d'una de les qestions o problemes plantejats, o una aportaci proactiva de qualitat al'assignatura, poden sumar fins a un 1 punt a la nota.addicional</p><p>Definici d'assignatura superada: Complir les segents dues condicions: haver aprovat individualment lesevidncies EV2, EV3 i EV4 i obtenir una nota global (incloent la de l'EV1) igual o superior a 5. En cas de nosuperar una de les evidncies obligatries (desprs de les recuperacions, vegeu a baix), la nota final del'assignatura ser la de l'evidncia no superada.</p><p>Definici d'estudiant no-avaluable: Segons normativa de la Universitat, es considera no-avaluable totestudiant que hagi lliurat evidncies d'aprenentatge amb un pes inferior al 40% de la nota, independentmentde la qualificaci obtinguda.</p><p>5</p></li><li><p>Proves de recuperaci: Segons normativa de la Universitat, podr optar a realitzar alguna de les proves derecuperaci final aquell alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l'assignatura i que hagiestat prviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mnim de dues terceres</p><p>. Setmana docent 19.parts de la qualificaci total de l'assignatura</p><p>Prova de sntesi: Segons normativa de la Universitat, a partir de la segona matrcula, l'avaluaci del'assignatura podr consistir en una prova de sntesi en comptes de l'avaluaci continuada si l'estudiant ho</p><p> A aquesta assignatura cal demanar-ho demana. abans de participar a qualsevol de les evidncies EV2,. La prova de sntesi consistir en una avaluaci oral en la qual un tribunal constitut pel professor iEV3 o EV4</p><p>un segon docent avaluar els resultats d'aprenentatge fonamentals indicats a la guia docent de l'assignatura.Per normativa de Facultat, no hi ha mecanismes de recuperaci.</p><p>Irregularitats: Segons normativa de la Universitat, en cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat (cpia,plagi,...) que pugui conduir a una variaci significativa de la qualificaci d'una evidncia d'avaluaci, esqualificar amb 0 aquesta evidncia d'avaluaci. En cas que es produeixin ms irregularitats en lesavaluacionsd'una mateixa assignatura, la qualificaci final ser 0. El responsable de l'assignatura comunicara la coordinaci dela titulaci qualsevol acci que s'hagi produt en aquest sentit.</p><p>Activitats d'avaluaci</p><p>T...</p></li></ul>

Recommended

View more >