Història Basquet Badalona

  • Published on
    18-Apr-2015

  • View
    34

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

AIRE DE BADALONA, AROMA A BSQUETBOLUn reportatge sobre el bsquet badalon i lAssociaci Esportiva Minguella

Xavier Vicedo Alconch Redacci Periodstica Universitat de Girona

1

Badalona i bsquetvan lligats des de fa molts anys, s lesport que identifica a la ciutat i com a tal est reconegut a tot arreu ens explica Albert Esteve, secretari tcnic de lAssociaci Esportiva Minguella, mentre fa un reps de la seva trajectria al club i de la importncia daquest esport a la ciutat. No es tracta dun simple joc, o duna forma doci molt estesa, sin que en aquesta ciutat del Barcelons sha convertit, ja des de fa molts anys, en una forma de viure, un sentiment que comparteixen tots els habitants daquest municipi. La reconeguda frase Badalona bressol del bsquetbol ens demostra les dimensions del fenomen basquetbolstic que es viu en aquesta ciutat en comparaci amb la resta de territoris, tant espanyols com europeus, convertint a Badalona en un dels centres datenci tant del present com del futur, en referncia a aquest conegut esport. s evident que aquest reconeixement a nivell continental no s fruit duna casualitat o duns esdeveniments propers de gran renom, sin que aquesta ciutat t una dilatada experincia i histria en referncia a la cultura basquetbolstica i, sobretot, en prctica massiva daquest esport per part de la poblaci, convertint a Badalona en una de les pedreres amb ms prestigi dEuropa. Linici del binomi bsquet - Badalona sinicia en els camps de sorra, amb pilotes de roba, a principis del segle passat. Lany 1930, un grup de joves dentre setze i disset anys formaven LSpirit of Badalona. El que no sabien aquest grup de joves s que el seu equip acabaria convertint-se en campi

2

dEuropa sota el nom de Joventut, o Penya com es coneix colloquialment a lequip ms important de la ciutat. Una dcada ms tard, lany 1941, sorgeixen dos equips parroquials que rpidament van adquirint un alt grau dimportncia dintre del mn del bsquet badalon: el Sant Josep i el Crcol Catlic. Ms endavant, lany 1972, lescola Minguella crea els seus dos primers equips per participar en els campionats de Badalona. No s casualitat que sorgissin en aquest moment, ja que un any ms tard, la temporada 1973-74, Badalona va experimentar el seu punt ms lgid basquetbolsticament parlant, despertant-se cada mat amb tres equips de la ciutat a la mxima divisi. No s una dada a passar per alt, ja que es tracta dun fet inslit que va fer embogir l orgull i la passi de la ciutat per aquest esport. Badalona ja era sinnim de bsquet, noms la federaci madrilenya i la catalana tenien ms jugadors federats que aquesta ciutat, i no s destranyar que, com ens diu el secretari tcnic de l'Associaci Esportiva Minguella, a Badalona veus bsquet els caps de setmana a qualsevol indret de la ciutat.Aquesta passi per aquest esport s noms superada per un factor, un orgull del que no es desprn mai la ciutat: la seva pedrera. Quan parlem de pedrera ens referim a totes les seccions inferiors, les fornades per jugadors que, any rere any, omplen els camps de les escoles, els pavellons, els barris... d illusi per aquest esport. Aquest bressol europeu del bsquet es relaciona rpidament amb una persona, un smbol histric de la ciutat, un home que va demostrar que els nens i les dones tamb podien jugar a bsquet, estem parlant de Pere Gol.

3

Pere Gol

va nixer a Badalona el 24 de mar de 1905. El 1926 comena a practicar-se el bsquet a Badalona, i es crea la Societat Gimnstica, on Pere Gol hi s present. A la dcada dels 30 treballa en el bsquet, latletisme i alhora s professor deducaci fsica no titulat. La temporada 1935-36 s requerit per a ser lentrenador del primer equip del Club de Futbol Badalona, grcies als seus coneixements sobre lesport i sobre el futbol. Lany segent es treu el titol oficial de monitor, entrant al curs de monitors deducaci fsica de la Generalitat de Catalunya. El 1937, Pere Gol inicia el bsquet femen a Badalona, entrenant lequip de lAteneu. Aquesta experincia saplaa fins lany 1939 degut a la Guerra Civil. Ms tard, segueix entrenant noies i fent de professor deducaci fsica fins el 1950. Daquest any fins el 1956 entrena novament al Futbol Club Badalona, sense deixar de realitzar les seves tasques com a entrenador femen i professor.

Lany 1956 es crea la secci femenina del Joventut, i en Pere Gol i el seu equip femen canvien de club. Amb aquest equip participen a diverses competicions arreu dEspanya. Durant la seva estada al club badalon, crea la secci infantil de la Penya, don sorgeixen jugadors molt coneguts a nivell estatal. Finalment, lany 1963 s cridat per lescola Minguella per donar classes deducaci fsica. Podem afirmar que la seva vida ha estat dedicada totalment al bressol del bsquet badalon. Fins fa pocs anys encara el podem veure entrenant als equips de lEscola Minguella, impartint una filosofia de joc i de valors personals que encara sarrelen a aquest club. s grcies a ell i per ell, com ens comenta lAlbert Esteve, que el club intenta seguir aquesta lnia que ell va iniciar i rendeix homenatge a Pere Gol perqu la gent spiga les arrels que perduren avui en dia.

4

La histria del Bsquet Minguella es va iniciar lany1972, quan Pere Gol portava ja 9 anys com a professor deducaci fsica a lescola. En aquells temps els entrenaments es realitzaven al pati central de lescola. Un any desprs, el 1973, es lloga ledifici del carrer Santa Madrona nm. 84, i saprofita el gran pati que tenia per collocar 8 cistelles a les parets. Aquest fet va permetre a lescola Minguella organitzar 4 equips de nois i 2 equips de noies. Els pares van prendre protagonisme al ser necesssaris per realitzar la tasca dentrenadors daquests nois. Mica en mica, els exalumnes es van anar convertint en tcnics daquests equips.

Lany 1981 sinicia una etapa de carcter consolidador sobre lestructura esportiva daquesta escola. Es van realitzar obres dampliaci que van permetre gaudir dun camp de bsquet, i al pati interior de lescola es va construir una pista de minibsquet. Aquest mateix any, aprofitant les possibilitats que oferien les noves installacions, es van fer 11 equips - 6 de nois i 5 de noies - i es va formar la Secci Esportiva de Bsquet per abarcar els nous reptes que lescola es plantejava. Juntament amb en Pere Gol es va crear lEscola de Bsquet Minguella, don sortien dos equips nous cada any.

5

LAssociaci Esportiva Minguella es crea sis anys mstard, durant el curs 87/88, que es basa en la fusi de la secci de bsquet, lAssociaci Esportiva i lAPA. El 3 de maig daquest mateix any, lEscola Minguella sinscriu com a Escola de Promoci de Bsquetbol. La nova associaci de lescola prospera en els darrers anys fins arribar a les dates actuals, sent, per sis any consecutiu, el club amb ms equips federats de tot lestat espanyol. Aquest fet es veu marcat per la base ideolgica de Pere Gol, comptant amb 19 equips masculins i 12 femenins federats, sense comptar els 80 nens apuntats a lescola de bsquet. Tots ells formen un conjunt que sapropa als 430 jugadors, amb un total de 60 tcnics a la seva disposici.

Aquests jugadors paguen una quota anual de 390 euros per any, i juntament amb esponsors com Citron, Construccions Cortijosa, BG Media o Panini, ms les aportacions dels socis collaboradors, el club gaudeix dun pressupost de 180.000 euros anuals, una xifra alta tenint en compte les caracterstiques del club. Aquest pressupost sha convertit en els ltims anys en una assegurana de vida per a lAssociaci, ja que molts clubs estan realitzant retallades o tancant degut a la crisi econmica actual.

6

A ms, per tal que un club de les caracterstiques de lAssociaci Esportiva Minguella funcioni correctament, es necessiten unes bases i uns objectius. Com diu l'article n 1 dels Estatuts de l'A.E.Minguella: "Els objectius de la secci esportiva sn el foment, el desenvolupament i la prctica de l'activitat fsica i esportiva sense finalitat de lucre". "La secci esportiva realitzar la seva activitat d'acord amb els principis de la formaci integral de les persones a travs de la prctica esportiva, intentant compaginar esport i estudis, i fomentar els valors del esfor collectiu, la participaci, l'esportivitat i la superaci personal". Aquests principis es veuen reflectits en una filosofia molt marcada dintre daquesta Associaci, on es valoren molt ms els aspectes personals que els professionals, buscant sempre el jugar b abans que el guanyar. Com ens comenta lrbitre Rafael Suanes el bsquet badalon es caracteritza per un joc net i un bon ambient, i un dels clubs precursos daquesta ideologia ha estat, sense cap mena de dubte, lAssociaci Esportiva Minguella. Aquest afany per formar persones abans que jugadors reflecteix clarament la visi de Pere Gol en referncia a les creacions dels diferents bressols basquetbolstics de Badalona.

Un dels trets diferencials de lAssociaci Esportiva Minguella, ntimament relacionat amb els conceptes comentats anteriorment, s que no es realitza selecci de jugadors cada any, s a dir, no trobem una seleccin natural per determinar quins jugadors es queden i quins no. El club, des daquest punt de vista, veu primordial el fet de mantenir els jugadors procedents de lescola, i els hi dna loportunitat de crixer com a jugadors i com a persones dintre del club. Trobem el mateix cas amb el cos tcnic, ja que la majoria daquest sn jugadors i ex-jugadors de lentitat, on aquesta els hi dna loportunitat diniciar un nou cam des de la seva inexperincia inicial, i aconseguir pujar el seu grau dimportncia dintre del club. s segurament aquest fet el tret ms diferenciador de lAssossiaci Esportiva Minguella vers els altres equips de la ciutat, un factor que diu molt daquesta entitat, i uns principis realment difcils de mantenir. Hem de tenir en compte que ens trobem en una ciutat amb grans rivalitats en quant a bsquest es refereix, i aconseguir mantenir un bon nivell en totes les categories s realment complicat.

7