Intel·ligencia Creativa 1er capítol

  • Published on
    23-Mar-2016

  • View
    219

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Descobreix 7 estratgies pel desenvolupament de la intelligncia creativa, necessries en un mn cada cop ms complex

Transcript

  • 15

    HI HA UNA INTELLIGNCIA

    CREATIVA?

    Sabem qu s la intelligncia?

    Entenem que les persones que hagin vist el ttol daquest llibre pu-guin, dentrada, desconfiar. Des de la triomfal aparici, ara fa quasi vint anys, del llibre Intelligncia emocional de Daniel Goleman1 shan publicat desenes i desenes de llibres sobre suposades intelligncies: comercial, sexual, executiva, ecolgica (del propi Goleman), relacio-nal i un llarg etctera. Duna banda ens sembla correcte desmitificar la intelligncia tot fent-la ms especfica i humana. Per es cert que cal ser rigorosos quan parlem de les facultats intellectuals de les persones. Si fins i tot hi ha gent que dubta de lexistncia de la fa-mosa intelligncia emocional, qu diren sobre una suposada intel-ligncia creativa?

    Intentarem doncs en primer lloc justificar el perqu duna intel-ligncia de la creativitat i desprs estudiar-ne set possibles manifes-tacions, aplicables tant a individus com a equips i organitzacions senceres. Hi ha persones creatives, s cert. Per, qui dubta de lexis-tncia dequips creatius? I dorganitzacions especialment innovado-res? Una persona en aparena poc intelligent o poc creativa pot transformar-se en una altra amb aquestes capacitats si es rodeja de gent intelligent i creativa o si viu o treballa en entorns estimulants de la innovaci. La clebre frase Jo sc jo i la meva circumstncia ens sembla especialment rellevant en parlar dintelligncia i creati-vitat.

    1. Veure Intelligncia emocional de Daniel Goleman. Barcelona, Kairs, 2000.

    PROFIT - inteligencia creativa CTP.indd 15 04/03/13 10:13

  • 16 Hi ha una intelligncia creativa?

    No s fcil definir la intelligncia. Molts autors creuen que s la capacitat de reconixer els problemes (siguin del tipus que siguin) i resoldrels convenientment. Altres experts creuen que ser intelligent vol dir tenir lhabilitat de relacionar conceptes o idees dispars. Aques-ta definici ens apropa molt intelligncia i creativitat perqu la ca-pacitat de crear tamb es defineix sovint com lhabilitat de relacio-nar coses que, dentrada, semblen poc relacionables. El psicleg de Harvard Howard Gardner ha fet mundialment famosa la seva teoria de les intelligncies mltiples segons la qual no es pot parlar duna nica facultat intellectual, sin de vuit o nou de diferents. Gardner parla dintelligncia lgico-matemtica, lingstica, espacial, musi-cal, intrapersonal, interpersonal, cinestsico-corporal, naturalstica i existencial. Cada persona rep una herncia que refora algunes daquestes intelligncies que, a ms, es poden desenvolupar molt durant les primeres dcades de la vida si leducaci les t en compte. En general, aix que sanomena intelligncia no deixa de ser una mena de calaix de sastre on hi posem diverses facultats cognitives humanes convenientment barrejades: memria, creativitat, gesti de les emocions, etc. Francisco Rubia2 comenta amb encert que proba-blement lexpressi intelligncia pertany ms al mn del llenguat-ge com que no al de les disciplines cientfiques que intenten estu-diar-la, ja que no sembla haver-hi massa unanimitat en trobar una definici clara i contundent.

    Al nostre entendre, el problema que hi ha hagut respecte a la intelligncia s que durant massa temps sha assimilat que ser intel-ligent volia dir ser-ho des de la perspectiva estrictament lgico-matemtica. De fet, els diferents tests dintelligncia general (Wechs-ler, Raven, etc.) posaven (i posen encara) lmfasi en aquest tipus dhabilitat cognitiva. En nom de la intelligncia, doncs, shan coms moltes barbaritats. Sha discriminat a moltes persones que, en no donar una puntuaci mnima en les proves tipus test, han estat apar-tades de processos de selecci a lescola, a la feina, en oposicions, etc. Ls daquestes eines noms pot justificar-se quan va acompanyat daltres apreciacions paralleles que puguin oferir, en el seu conjunt, una visi ms integral de lindividu analitzat.

    2. Veure el llibre Qu sabes de tu cerebro? 60 respuestas a 60 preguntas de Francisco Rubia. Madrid, Temas de hoy, 2000.

    PROFIT - inteligencia creativa CTP.indd 16 04/03/13 10:13

  • Intelligncia creativa 17

    Sabem qu s la creativitat?

    No sembla gaire ms f cil definir la creativitat. Tot i que dentrada tots creiem tenir-ho molt clar, quan busquem les paraules adequades notem que no sn f cils de reunir. La majoria de diccionaris defi-neix creativitat com a capacitat de crear. s ben cert que aix ens diu molt poc. Qu s crear, aleshores? Per a molts experts en la ma-tria leix fonamental de la creativitat s la generaci didees. Ser creatiu, per tant, s ser capa de generar idees sobre un tema deter-minat. Una altra cosa s quina qualitat tenen aquestes idees. Es trac-ta didees realment originals? Sn idees tils i aplicables? El mateix concepte didea pot ser equvoc perqu tenim certa tendncia, tots plegats, a intellectualitzar-lo. Una idea pot ser musical, pot estar relacionada amb una manera dentendre els colors o lespai, etc. No s un esportista creatiu quan fa un moviment que li permet resoldre una situaci al seu favor en dcimes de segon? Cal doncs treure cr-rega cognitiva al concepte didea. Com a conclusi de tot lante-rior podrem dir que ser creatiu s generar idees originals i poten-cial tils en qualsevol camp de lactivitat humana.

    Per daltres experts posen lmfasi en el que podrem dir la concepci combinatria de la creativitat. Pensen que ser creatiu s combinar idees aparentment contraposades per crear conceptes nous o diferents. La combinaci dun llapis i una goma, per exemple, do-naria com a resultat un llapis que t a un dels seus extrems una pe-tita goma desborrar, etc. De fet, molts dels ginys creatius que obser-vem al nostre voltant sn el resultat de combinacions o associacions creatives fetes moltes vegades per persones o empreses relativament annimes.

    Cientficament i metodolgica ens trobem potser amb els matei-xos problemes que amb les definicions dintelligncia. Possiblement la creativitat fa referncia a un conjunt de facultats difcils de separar o didentificar amb precisi. No obstant aix, s cert que hi ha per-sones molt intelligents i daltres que, pels motius que sigui, no ho sn tant. Podem constatar tamb que hi ha persones altament crea-tives i persones que sn poc capaces de manifestar comportaments creatius.

    PROFIT - inteligencia creativa CTP.indd 17 04/03/13 10:13

  • 18 Hi ha una intelligncia creativa?

    Podem integrar intelligncia i creativitat?

    El filsof Jos Antonio Marina3 ha publicat diversos assaigs sobre el que ell anomena la intelligncia creadora. Marina diu que, en definitiva, ser intelligent s el que permet desenvolupar un projecte de vida satisfactori i amb sentit (per a un mateix i per als altres). A ms, lexercici de la intelligncia ens hauria de permetre ser raona-blement felios (amb totes les dificultats que t tamb la definici de la felicitat). Sembla lgic: t sentit una intelligncia que ens fa poc o gens felios i que no ens ajuda a tirar endavant un projecte de vida engrescador?

    Molta gent es considera a si mateixa raonablement intelligent. Si ho preguntem a un grup de persones durant un sopar, una reuni, una classe, etc. segurament obtindrem aquest tipus de resposta. Gai-reb ning no es considera a si mateix poc o gens intelligent. En canvi, si fem la pregunta respecte a la creativitat, moltes persones ens diran sense cap tipus de problema que no es consideren creatives, o que en tot cas ho sn ms aviat poc. Curis, oi? Molta gent creu que ser intelligent s ms o menys normal i habitual per que per ser creatiu cal ser gaireb un geni. I aix s rotundament fals. Els genis sn persones creatives, evidentment. Ning no dubta que Picasso, Jobs o Pau Casals fossin persones molt creatives. Per la creativitat no els pertany en exclusiva. Hi ha milions de persones que fan coses molt creatives cada dia i que no sn reconegudes com a genis. Tots tenim moments dalta creativitat, on ens hem sorprs a nosaltres mateixos generant idees brillants que ens han donat excellents re-sultats en algn mbit de la nostra vida. Per qu no s ms freqent aquest procs? Doncs probablement una de les respostes s que la inteligncia creativa s al nostre interior en forma de potencial: s un procs espontani sense judicis ni censures, ni internes o prpies ni externes o alienes. Ser important doncs examinar qu s el que fa que aquest procs natural que tots tenim i hem experimentat en alguns moments de les nostres vides no es converteixi en una cosa habitual, un recurs poders per afrontar reptes petits i grans. Qu s el que ens limita aquesta capacitat humana que ens dota de solucions niques, personalitzades i altament efectives? Probablement algunes

    3. Teora de la inteligencia creadora, Barcelona, Anagrama. 2000

    PROFIT - inteligencia creativa CTP.indd 18 04/03/13 10:13

  • Intelligncia creativa 19

    de les respostes les trobem en la nostra histria personal, que ha estat plena de creences que ens han debilitat o bloquejat aquest poder personal. La clau, doncs, rau en com convertir una facultat que ten-deix a no expressar-se o a fer-ho de forma tmida en quelcom que brolli constantment del nostre interior i ens permeti ser creatius de forma regular.

    I la pregunta ms important: perqu serveix la intelligncia si no ens permet ser creatius? s a dir, quin sentit t ser altament intelligent si desprs aquesta suposada intelligncia no es converteix en capacitat de crear? Sembla un contrasentit. En efecte, caldria parlar duna mena defecte dintegraci entre les fa-cultats cognitives i emocionals que relacionem amb la intelligncia i les que associem amb la creativitat. Noms una intelligncia crea-tiva pot assegurar que les nostres cabries mentals acabin conver-tint-se en actes (petits o grans) de creativitat.

    s en aquest sentit que creiem que val la pena parlar duna intel-ligncia creativa. No ens correspon a nosaltres crear un constructe cientfic vlid. Des daqu pretenem tan sols apuntar en aquesta di-recci per tal de fer entendre a moltes persones desconfiades de la seva creativitat que val la pena combinar els seus esforos intel-lectuals amb la seva capacitat creativa individual o grupal. Que val la pena entendre que la creativitat es relaciona amb la capacitat dalli-berar el nostre potencial per tal de proposar coses al mn. I que sense persones intelligents i creatives la innovaci a la societat es fa molt ms difcil.

    El perqu daquest llibre

    Lobjectiu daquest llibre no s, per, teoritzar sobre les relacions entre intelligncia i creativitat. Ens limitem, en aquest sentit, a cons-tatar les mltiples associacions que hi ha entre les dues facultats, avalats per opinions dexperts, estudis i recerques en el camp de les neurocincies o la psicologia. Lobjectiu daquest llibre s mostrar al lector de quina manera aquesta intelligncia creativa es pot apren-dre i convertir en quelcom til i profits per a les nostres vides. Recordem un cop ms que si la creativitat intelligent no es tradueix en fets cal preguntar-se perqu serveix. El concepte dintelligncia

    PROFIT - inteligencia creativa CTP.indd 19 04/03/13 10:13

  • 20 Hi ha una intelligncia creativa?

    creativa, doncs, noms tindr sentit si ve acompanyat dun conjunt de reflexions, mtodes i prctiques que el converteixin en quelcom til i aprofitable. I, com ja hem explicat ms amunt, tots aquests pro-cessos han de tenir lloc al nostre interior, cal que els assumim en profunditat. No vindr ning a donar-nos la pndola de la creativi-tat.

    Creiem que la intelligncia creativa pot expressar-se o vehicu-lar-se a travs de set grans estratgies: Zen, Po, Open, Flow, Emo, Happy i Team. Aquest llibre ofereix una detallada explicaci de com funciona cadascuna daquestes estretgies i, a ms, ofereix un con-junt dexercicis al final de cada captol que poden permetre al lector posar en prctica les idees de cada secci. Un cop ms, la creativitat

    PEN

    SAR

    ZEN

    PENSAR P

    O

    PENSAR O

    PEN

    PE

    NS

    AR

    FLO

    W

    SENTI

    R E

    MO

    SENTIR HAPPY

    PE

    NSA

    R T

    EA

    M

    PROFIT - inteligencia creativa CTP.indd 20 04/03/13 10:13

  • Intelligncia creativa 21

    s acci: entendre els conceptes s bsic per s molt ms important fer-los servir i incorporar-los com a eines creatives en la nostra vida quotidiana, tant personal com professional (si s que hi ha una clara separaci entre aquests dos mbits...).

    Com un dels altres grans objectius s que aquestes estratgies funcionin i ens permetin incrementar les nostres possibilitats, tamb hem incls en cadascuna delles el treball amb el nostre observador, perqu sigui ell el que ens ajudi a fer-ho possible, a alinear els domi-nis de qu disposem, llenguatge, emocions i cos, a obtenir el mxim profit del nostre aprenentatge. I com aprenentatge que s, s estmul i aventura, s canvi i passi, s oportunitat i saviesa, s, en definitiva, intelligncia al servei de la nostra prpia maduresa com a ssers creatius.

    Les set estratgies

    Oferim a continuaci una breu descripci de cadascuna de les 7 estratgies que el lector trobar desprs molt ms desenvolupades. No estan relacionades per ordre dimportncia ni dexecuci. Es tracta simplement de set maneres diferents i complementries dexercir la intelligncia creativa a nivell individual, grupal o orga-nitzatiu.

    Pensar Zen

    Sense temps per pensar s difcil ser creatiu. Si ens deixem arrosse-gar pel dia a dia el ms probable s que acabem fent el de sempre. La creativitat, sovint, necessita espais de reflexi, de connexi amb el mn interior. Passejar pel bosc, practicar meditaci o aprendre a concentrar-se sn algunes de les prctiques zen que veurem ms endavant. Les persones que no saben trobar aquesta connexi amb el seu mn interior tenen moltes ms dificultats per expressar la seva creativitat. No es tracta de forar res: es tracta de saber trobar espais de pau interior que permetin que la nostra creativitat natural brolli de forma espontnia.

    PROFIT - inteligencia creativa CTP.indd 21 04/03/13 10:13

  • 22 Hi ha una intelligncia creativa?

    Pensar Po

    La paraula po s molt utilitzada en pensament creatiu. Va ser crea-da per Edward de Bono i vol dir operaci provocativa (Provocative Operation). Si volem ser creatius hem daprendre a desafiar els con-vencionalismes adherits a tot el que ens envolta. Hem de ser provo-catius amb la forma de pensar i de plantejar-nos la realitat. Si ja ens est b el que veiem, quina necessitat hi ha de ser creatius? Po vol dir preguntar-se constantment coses, desafiar el que sembla obvi, inten-tar veure de quina manera les coses podren ser diferents i un llarg etctera. s una de les habilitats ms importants per construir una autntica intelligncia creativa.

    Pensar Open

    La creativitat necessita despais ntims, com ja hem vist. Per tamb dinteracci. Pensar Open vol dir tendir ponts de dileg entre reali-tats diferents, obrir els conceptes a mons diferents als nostres. s di-fcil que una persona o una organitzaci tinguin, per si soles, una idea. Sovint cal aprofitar la intelligncia que ens envolta per tal de culminar el procs creatiu. Cal connectar amb altres fonts de saviesa i combinar-les amb la nostra. Les relacions i el networking poden millorar moltssim una idea embrionria.

    Pensar Flow

    Coneixem algunes de les eines ms tils...