La metamorfosis de Kafka

  • Published on
    24-Jun-2015

  • View
    5.956

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Algunos estudios sobre Kafka

Transcript

  • 1. 1 Franz Kafka, La metamorfosi, traducci de Jordi Llovet, introducci i propostes de treball dAbraham Mohino i Balet, Barcelona, Les Eines, 2009.[94]El punt de vista Amb la lectura dels primers pargrafs ens hem acomodat a la veu o a les veus al punt devista narratiu- que ens conduiran durant tot el relat. Kafka opta per un narrador en tercerapersona que sallunya singularment de lomniscincia tradicional, s a dir, daquell ull que totho veu, que tot ho sap i que encarna, per aquest control absolut de lunivers hum, una ideadobjectivitat. El narrador de La metamorfosi, malgrat que participa duna condici semblant,freda i gaireb pericial, dobjectivitat, filtra en aquesta veu el punt de vista polaritzant delpensament i de la paraula de Gregor Samsa. No ho sap tot completament, aquest intermediari:lhoritz narratiu queda regulat al ms sovint per la perspectiva de les coses que pot percebre,comprendre controlar Gregor Samsa, de manera que narrador i protagonista participen dunamateixa estranyesa davant del fet trasbalsador i inexplicable de la transformaci. Va sentir una lleugera punxada a la panxa; i movent lesquena es va acostar al capal del llit per poder aixecar millor el cap; va loca[95]litzar lindret que li feia picor era ple de ntids puntets petits i blancs que no va saber explicar-se, i volia gratar-sel amb una cama, per la va enretirar de seguida perqu aquell contacte va produir-li esgarrifances (pg. 22). 1) Creieu que el narrador coneix les causes de la picor que pateix Samsa o les raons de lesgarrifana que aquest manifesta quan es grata? Quina frase daquest fragment penseu que mostra ms a la clara el to notarial que adopta el narrador?De seguida es fa pals que el narrador reprodueix els pensaments de Gregor Samsa en estildirecte, vehiculant-los amb expressions que hi sn habituals (va pensar, es va dir, etc.).Daquesta manera dna entrada a les fluctuacions de la conscincia del protagonista, a lapresencia freqent i alterna, per tant, dun jo. 2) La transcripci literal dels pensament, de les paraules i, a partir dun cert moment, del sons que emet Gregor Samsa, la veieu com una forma de mostrar o com una forma de dir o explicar? Quin efecte saconsegueix cedint veu al i personatge?Ara b, el procediment bsic que Kafka fa servir per conduir nos cap a la representaci delexperincia interioritzada del personatge (emocions i records, reflexions fantasies) s el quedenominem estil indirecta lliure. Es tracta duna variant de 1estil indirecte en qu, com slgic, es prescindeix de les cometes prpies de la citaci, per i aquesta ns la principalcaracterstica- ometent, a ms, els verbs de llengua (dir, contestar, etc.); s a dir, sesborrenles marques que expliciten les intervencions del personatge, duna banda, i del narrador, delaltra. Es tracta [96] duna confusi de veus relativa perqu el text inserit sense avs no perdmai la naturalesa de la parla que escau al personatge. Gregor en va tenir prou amb la primera paraula de salutaci del visitant per saber qui era: lencarregat en persona. Per qu havia destar condemnat a treballar en una empresa en la qual la ms petita negligncia despertava immediatament el recel ms gran del mn? s que tots i cada un dels treballadors havien de ser per fora uns drpols? No podia haver-hi entre ells ni un sol home lleial i fidel que, encara que hagus malversat al mat un parell dhores de feina, es turments amb uns remordiments de conscincia tals que, precisament per aix, li results impossible llevar-se? (pg. 27-28).

2. 2 3) Reescriviu aquesta mostra redactada en estil indirecte lliure convertint-la en un text destil indirecte. Repetiu desprs lexercici, per passant el text a estil directe. 4) La presencia de lencarregat a casa seva inquieta enormement Gregor Samsa (pg. 28). Raoneu si la manera en que sens fa participar del seu nerviosisme t a veure amb ls de lestil indirecte lliure. 5) Transcriviu dues mostres destil indirecte lliure que localitzeu dins de la primera part de lobra.Lestranyament o desfamiliaritzaci La tria de la veu narrativa apareix, de manera indissociable, unida a la tcnica central de Lametamorfosi, a la qual alludim amb els termes destranyament o desfamiliaritzaci presos delconcepte de Viktor Sklovski [del rus ostranenie: tornar estrany]. Loperaci fonamental delart es concentra en el moviment sub[97]til dalterar i somoure la nostra percepci (adormidaper la fora del costum) i de fer-nos veure all conegut amb una mirada nova (i ms autntica)amb uns ulls altres; i aix saconsegueix representant-ho duna manera estranya. Franz Kafkaporta aquesta estranyesa al lmit de la construcci metafrica: descriu i dissecciona la sevarealitat, ms ntima i immediata, per, en fer-ho, ens la presenta des de la perspectiva duninsecte. La percepci de la realitat, la canalitzen els ulls i els sentits, degradats per encarahumans, de Gregor. Adoneu-vos que la cambra, que comena sent descrita com una habitacinormal per a un home (pg. 21) i que sabrem que t pocs metres quadrats (pa. 52), en unmoment determinat, quan Gregor ja sarrossega per terra dacord amb la seva nova naturalesa,esdev una habitaci alta i espaiosa (pg. 43). Aquesta distorsi de la perspectiva, quesaccentua en el captol final, t una funci subjectivadora i s un tret, per cert, de lestticaexpressionista. 1) Busqueu i citeu dues daquestes distorsions de perspectiva que advertiu en el captol 3. Kafka tornar a emprar el recurs de lestranyament en relats com ara Indagacions dun goso Informe per a una acadmia; en aquesta darrera pea tamb sexposa el cas dunatransformaci: dun simi en home, el qual, en recordar la seva vida anterior, plasma la percepcique lanimal tenia de 1sser hum. Kafka converteix la percepci des de fora en pretextnarratiu i metafric. 2) Per qu creieu que Kafka se serveix duna transformaci com a motor del seu relat?[98]La caracteritzaci dels personatges Construir un personatge consisteix a caracteritzar-lo, s a dir, a dotar-lo de fesomia externai/o interna. La prosopografia, o descripci fsica, es el primer instrument de tota caracteritzaci.De Gregor Samsa, no en sabrem mai laparena humana, per, en canvi, lautor dedica un esforcontinuat i gradual a mostrar-ne lestat monstrus. Ho fa, direm, amb laplicaci cientfica dunentomleg, que s la persona que es dedica a lestudi dels insectes. 1) Vinculades a la nova crpora es fan una srie de descripcions, tant de les capacitats fsiques i sensorials de Gregor Samsa com de les conductuals, que completen la presentaci del personatge com a insecte. Recolliu-ne, seguint el model proposat a continuaci, dos exemples de cada captol. 3. 3 Va agafar el costum darrossegar-se dun costat a laltre, amunt i avall, per les parets i el sostre de lhabitaci. Li agradava especialment aguantar-se penjat del sostre (captol 2, pg. 52). , Sens dubte, la meticulositat amb que Kafka llavora aquest sser desposset daparenahumana i, en conseqncia, finalment tamb de la seva humanitat, s una de les claus deleficcia de la narraci. Haureu advertit, en la percaa del detall que heu realitzat en lexercicianterior, que lautor tracta lelement fantstic o inslit amb la ms estricta de les taxonomies icom la ms indubtable de les realitats. Per no quedarem persuadits de lautenticitat de GregorSamsa, si Kafka no shagus atrevit a configurar-ne una complexa etopeia o descripci delcarcter i del fons moral. En resulta, daquesta combinaci, una criatura [99] hbrida, ambfacultats humanes i uns hbits que sn el pllid record de la seva vida anterior al canvi. 2) Anoteu cinc facultats i cinc reaccions humanes del protagonista, tot indicant el captol i la pgina de procedncia. Fixeu-vos en lexemple segent: Sent escrpol i vergonya de mostrar la seva lletjor davant de Grete: I duna manera mig inconscient, no sense sentir una estranya vergonya, va crrer sota el sof (captol 2, pg. 43). El procs complet de la metamorfosi en insecte no s lorigen del relat, sin que es realitzaen el relat. El relat, prpiament, es planteja com una seqncia de la degeneraci fsica deSamsa i de lanorreament de les Seves aptituds naturals i perceptives. Es daquesta manera queles facultats humanes que encara preserva Gregor Samsa estan condemnades a descompondreso a desaparixer. 3) Localitzeu cinc passatges en que es mostri la degradaci sensorial i fsica de Gregor Samsa (no oblideu dindicar-ne el captol i la pgina). Subratlleu els exemples en que aquesta decrepitud sigui conseqncia duna ferida o duna agressi. Grete es una figura especialment complexa, que es defineix a partir de lactitud variant quemant amb Gregor al llarg del llibre. Pel paper decisiu que exerceix en el desenrotllament delacci i per la manera com soposa al personatge principal, la podem considerar antagonista. 4) Remarqueu tots aquells trets que al llarg del relat donin idea de laspecte fsic de Grete.[100] 5) Descriviu en tres pargrafs, seguint la seqncia de tres captols, levoluci del carcter i de lactitud de Grete en cada episodi. Intituleu cada pargraf amb el mot que sintetitzi el sentiment dominant. El 12 de setembre de 1912, dos mesos abans descriure La metamorfosi, Kafka anota al seudiari: Lamor entre germ i germana la repetici de lamor entre mare i pare. La pulsiincestuosa es recull en lobra, en particular al tercer captol. 6) Localitzeu i transcriviu el passatge en qu Gregor Samsa verbalitza una cosa prxima al desig per Grete i a la illusi de ser correspost. Aquest moment sembla que reprodueix els esquemes duna narraci popular molt coneguda. Sabreu dir quina? 7) Tenint present el desenlla, es pot establir algun parallelisme entre la transformaci experimentada per Gregor i la que tamb experimenta, en termes humans, Grete?Laparici, en el tercer captol, dels tres dispesers es del tot sorprenent i fora del com. Elseu comportament es mecnic i usurpen lespai de la famlia Kafka. 4. 48) Recolliu, en primer lloc, les escasses dades que informen de laparena dels dispesers?Quina obsessi els s atribuda?9) Llegiu aquest passatge corresponent al captol final dEl procs: shi produeix unasituaci que t un p

Recommended

View more >