L'Agulla, 053

  • Published on
    08-Apr-2016

  • View
    226

  • Download
    7

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Transcript

  • Febr

    er 2

    007

    - A

    ny X

    II -

    Nm

    ero

    53

    Per favor, bisbes catalans!Com s obvi, entre el moment en qu aquesta revista va a impremta i el moment

    en qu arriba a casa dels subscriptors, passen alguns dies. I aquest cop ens agradaria que, durant aquests dies, perds el seu sentit el que volem demanar en aquesta pgina perqu, quan els subscriptors la llegissin, ja shagus realitzat.

    El que volem demanar s que els bisbes catalans prenguin posici i diguin una paraula clara i contundent davant el que est passant darrerament al nostre pas, uns fets dels quals el moment ms lgid per ara ha estat la recusaci del magistrat del tribunal constitucional Pablo Prez Tremps perqu no pugui intervenir en la decisi sobre els recursos dinconstitucionalitat contra lEstatut catal, amb tot el que aix s previsible que comporti.

    La dreta espanyola, representada polticament pel Partit Popular i mediticament sobretot per la COPE, est disposada a fer tot el que sigui i destruir tot el que calgui per recuperar el poder. Est disposada a crear un clima que impossibiliti la normalitat democrtica, en una escalada que sembla que no tingui aturador.

    Davant daix, lEsglsia hauria de parlar. La jerarquia eclesistica espanyola no sembla tenir cap inters a fer-ho, sin que continua donant cobertura als plantejaments cada cop ms directament colpistes que personatges com Federico Jimnez Losantos van proclamant des de lemissora de la qual sn accionistes majoritaris.

    Per aix demanem als bisbes catalans que parlin. Que desautoritzin clarament els que volen destruir la convivncia de tots, que defensin la legitimitat dels parlaments catal i espanyol i els seus governs respectius, que reclamin el dret dels catalans a tirar endavant les lleis legtimament aprovades Cal que els bisbes catalans prenguin la paraula, perqu el que est passant s greu i estan en joc valors molt seriosos des del punt de vista evanglic: el que est passant s indubtablement ms greu que moltes altres qestions que s que han donat peu a pronunciaments jerrquics. I cal que prenguin la paraula, ms encara, per contrapesar dalguna manera el desastre que les posicions de la COPE representen per a lanunci de lEvangeli entre la gent honesta del nostre pas. Ens hi juguem molt tots.

  • 2Per subscriures a lAgulla. Es tracta, simplement, domplir la butlleta de domiciliaci bancria (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la.

    Butlleta de subscripciAmics,Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripci anual de lAGULLA a travs del compte que us indico.Atentament,

    Firma

    Nom i cognoms: ____________________________________________

    NIF: ____________________________________________________

    Adrea: _________________________________________________

    Poblaci: ______________________________________ CP: _____

    Telfon: _________________________________________________

    Correu electrnic: __________________________________________

    - - -Entitat Ocina Control Compte o llibreta

    LAGULLABUTLLET DE REFLEXI I DILEG

    Any XII. Nmero 53febrer 2007

    Periodicitat:cinc nmeros lany.

    Subscripci anual: 10

    Grup promotor:Jaume Botey

    Joaquim M. Cervera Salva Clars Kitty Guirao

    Maria J. Hernndez Tere Jorge

    Josep LligadasJosep Pascual

    Merc Sol

    Coordinaci: Josep Lligadas

    Compaginaci: Merc SolDibuixos:

    Montserrat CaboCapalera:

    Merc Gallifa

    Imprimeix: Multitext, S.L.

    D.L.: B - 41803 - 97

    Adrea:Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1

    08018 BarcelonaC/e: soletey@terra.

    esTelfon:

    93.308.37.37(Josep Pascual)

    SumariVeure, mirar

    03 El Dakar: prepotncia, hipocresia i mrqueting solidari. M.J. Hernndez04 Davant les situacions de feblesa. P. Montaner05 Quins valors volem transmetre a lescola avui?. J. Bou i G. de Pieri06 Valors, escola i societat. J. Gubert

    La palmera i la font08 Consiliaris destar per casa. M. Bargall i M.A. Jimnez09 Abb Pierre: comproms i humanitat. M.J. Hernndez

    amb entitat (i experincia)10 Apropem-nos: per la convivncia. E. Rdenas

    Receptes rpides, bones i piadoses (o no)11 Calots abrigats. T. Jorge11 Un moble en vies dextinci S.Clars

    Avui parlem amb...11 Enric Vil, cristi i homosexual. J. Lligadas

    15 Puntades

    15 PER AIREJAR EL CERVELL

    Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari sumari

    De la COPE a LAgullaNo, a nosaltres no ens han donat el micrfon (o ploma) dor que en Buenafuente ha refusat per no estar a lalada del Jimnez Losan-tos. Tampoc no contribum a nanar lEsglsia catlica amb els dividends que generem. Ni promovem la derrota de ning.

    Per qu tenim en com (o no) la COPE i LAgulla? Ho sabreu si veniu el proper 4 de mar, a les 17,30, a la parrquia de Sant Josep Oriol...

  • 3Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... .

    Amics Boucabar i Mohamed. Ara fa un any vau morir atropellats pel Rally Dakar. Tu, Boucabar, tenies 10 anys, i caminaves de la m de la mare als afores de Kourahoye, a Guinea. Un cotxe del Rally, a 130 km per hora, et va fer volar pels aires i morir. Lendem va ser el teu torn, Mohamed. Amb noms 12 anys, al Senegal mories atropellat per un cotxe dassistncia. Ha passat un any i en veure les no-tcies grandiloqents de linici del Dakar, la meva indignaci creixia. Com podeu caure en loblit? De fet, s el que volen els organitzadors. Que ens noblidem. Sobretot, quan amb una pe-tita investigaci es pot descobrir fcilment que no heu estat els nics casos datrope-llaments dinfants pel Dakar, encara que hgiu estat tractats com si fssiu anima-lons de lfrica, com si la vostra vida val-gus menys que la dun nen dOccident.

    La histria fosca del Dakar s la que no surt gaire a les notcies, perqu els prin-cipals patrocinadors del Rally sn impor-tants anunciants de TV i altres mitjans de comunicaci (penseu en Repsol IPF: cada dia sanuncia en la franja ms cara de la TV, en horari de mxima audincia). La histria fosca datropellaments dinfants (i noms parlarem dinfants, i ha daltres casos de morts no vinculats al Rally) comena el 1982, amb un nen a Mali. El 1984 un Range Rover atropellava a Burkina Faso una nena i la seva mare. La mare va morir i la lla va quedar malferida. Lany 1985 una nena va mo-rir a Nigria, atropellada per un altre participant. El 1988 una nena va morir atropellada a laldea de Kitta, a Mali, i una dona i un nen a Mauritnia. El 1994 va ser el torn dun nen senegals i el 1996 una nena guineana va morir desprs de ser atrope-llada a Tarembal pel motorista francs Marcel Pilet. El 2005, una nena de cinc anys va ser atropella-da per un cami a Mboro, 60 quilmetres a lest de Dakar. I lany passat la mort va arribar als nens Boucabar i Mohamed, amb un dia de diferncia, el 13 i el 14 de gener.

    I qu passa aquest 2007? Ha canviat alguna

    cosa? La prepotncia dOccident continua fent ser-vir de pista de carreres el continent ms espoliat de la terra. Perqu la humiliaci als africans no s noms atropellar-los, s passejar la nostra riquesa i opulncia per una terra on la sida afecta a milions de persones, on laigua potable s escassa i on la fam s endmica. Occident va all a divertir-se, a un escenari natural que podria ser meravells si la injustcia no els esclafs.

    I sabeu com pretenen rentar-se la cara els or-ganitzadors del Rally? Doncs amb lanomenat Dakar Solidari, una Fundaci que trasllada, junt amb el Dakar, ma-terial mdic a diferents hospitals de Mauritnia i Senegal. Un amic meu, vinculat a la Universitat de Barcelona, mha ex-plicat com la Fundaci Dakar Solidari va reco-llir diners entre els es-tudiants. A canvi dun

    donatiu de 5 euros, sapuntaven a una mena de cursa. En lacte van recollir uns 400 euros, per el desplegament de camions publicitaris, el muntatge, la sonoritzaci, les gorres que van regalar (a cente-nars...) qu van costar? En denitiva, mrqueting o solidaritat? No nego que el material mdic que compren i recullen arribi a lfrica, per sn les pr-pies ONG que treballen all durant tot lany les que alerten que aquests desembarcaments de materi-al, sense un projecte humanitari concret i de futur, no sn la millor manera de ser solidari. O dit duna altra manera, en qui conarem ms? En Repsol IPF o en Medicus Mundi? La utilitzaci mercantil de la pobresa s tan greu com atropellar. Qu no ens aixequin la camisa! Ni que sigui per respecte a la memria dels infants atropellats pel Rally!

    Maria Josep Hernndez s periodista

    EL DAKAR: PREPOTNCIA, HIPOCRESIA I MRQUETING SOLIDARI

    Maria Josep Hernndez

    Sest fent una recollida de rmes per protestar contra el Rally Dakar a travs del web: www.stop-rallyedakar.com

  • 4Tinc 52 anys, estic casada, sc mare de tres lls i treballo com a metgessa en un hospital des de fa ms de 25 anys. Du-rant tot aquest temps la meva tasca ha estat fonamentalment assistencial, fet que mha donat loportunitat de tractar de prop amb persones en situaci de fe-blesa i precarietat.

    Sovint, quan ho miro retros-pectivament, aquesta proximitat professional amb la feblesa la veig com una sort. En canvi, en el dia a dia, en cada situaci con-creta acostumo a viure-ho amb sentiment de duresa i daclapa-rament.

    El que fa febles les perso-nes sn els problemes i la inca-pacitat o la impossibilitat de re-soldrels. Inicialment, la feblesa amb la qual jo menfronto cada

    DAVANT LES SITUACIONS DE FEBLESAPaquita Montaner

    dia, s la derivada dels proble-mes de salut de les persones que acudeixen al hospital. So-vint, per, aquesta situaci inici-al s noms la punta de tot un iceberg de problemes que viu la persona: histria personal, d-cits o desarrelament culturals, problemes familiars, addicc