Lectures Astronomia

  • View
    23

  • Download
    3

Embed Size (px)

Transcript

ASTRONOMIA

Plut s un planeta nan. Fins lany 2006, se'l considerava el nov planeta del Sistema Solar.

Per ara es sap que no t les mateixes caracterstiques que un planeta, s ms petit.

Plut est format per roca i gel. T una fina atmosfera que es congela i cau sobre la superfcie a mesura que s'allunya del Sol.

Va ser descobert lanyClyde William Tombaugh HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/1930" \o "1930"

1930 per .

Est tan lluny de la Terra que fins al moment se n'ha obtingut molt poca informaci. Encara no ha estat visitat per cap nau espacial.

T 3 satllits coneguts, el ms gran es diu Caront.

Tarda en donar una volta sencera 249 anys. I quan est lluny del Sol pot arribar a -223C.

1- Quin any va ser descobert Plut?

2- Quants satllits t Plut?

3- Quan tarda en donar una volta sencera?

Nept s el vuit planeta del sistema solar ms prop del Sol, s el ms lluny. Per s el quart ms gran.

Va ser descobert per Johann Gottfried Galle, el 23 de setembre de 1846.

Com que est tan lluny del Sol, Nept rep molt poca calor. La temperatura pot arribar a -218 C.

Nept s un gegant gass perqu no t superfcie slida, forta, tot s gas. La velocitat del vent a Nept, arriba fins a 2.000 km/h.

Nept ha estat visitat noms per una nau espacial, la Voyager 2, que va passar prop del planeta el 25 d'agost de 1989. Per visitar-lo, sha de fer un viatge de 12 anys.

En l'actualitat es coneixen 13 satllits de Nept. Trit, s el ms gran.

1- Qui va descobrir Nept?

2- Fa molt de vent a Nept?

3- Ha estat visitat Nept? Per qui?

4- Quants satllits t Nept?

Ur s el set planeta des del Sol i el tercer ms gran. La seva distncia al Sol s el doble que la de Saturn. s tan lluny que, des d'Ur, el Sol sembla una estrella ms. Aix s, molt ms brillant que les altres.

Va ser descobert per William Herschel el 13 de mar de 1781. Va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi. Per s visible sense telescopi. Segur que alg l'havia vist abans, per l'enorme distncia el fa brillar poc i moure lent. A ms, hi ha ms de 5.000 estrelles ms brillants que ell.

T una composici similar a la de Nept, est format per gel i roca. Ur posseeix 11 anells, anomenats Anells Obscurs, ja que es tracta d'uns anells formats pels materials ms foscos que s'han identificat en el sistema solar. Lanell ms exterior es diu Epsilon i est format per roques de gel grans i t color gris.

Tarda en donar la volta sobre ell mateix 84 anys.

Ur t 27 satllits naturals coneguts. Els satllits ms grans sn Titnia i Ober, de mida similar. Cap dels satllits d'Ur t atmosfera.

Un altre satllit dUr s Miranda i t el penya-segat ms alt del Sistema Solar, una altssima paret de 20 km d'altura (10 vegades ms alta que les parets del Gran Cany, a la Terra).

Ha estat visitat per Voyager 2.

1- Ur va ser descobert usant un telescopi?

2- Quants anells t Ur? Sn clars o foscos?

3- Quants satllits t Ur?

4- Com es diu el satllit que t el penya-segat ms alt del Sistema Solar?

5- Qu medeix aquest penya-segat?

Saturn s el sis planeta del sistema solar ms prxim al Sol. s el segon planeta ms gran del Sistema Solar, desprs de Jpiter i s l'nic que t anells visibles des de la Terra. Es veu aplanat pels pols perqu gira molt rpidament.

L'aspecte ms caracterstic de Saturn sn els seus brillants anells. El primer a observar-los va ser Galileu Galilei el 1610. El sistema d'anells li dna un aspecte molt bonic. En t dos de brillants, A i B, i un ms suau, el C.

Cada anell principal est format per molts anells estrets. Els anells contenen aigua, podrien ser icebergs o boles de neu, barrejades amb pols.

s l'nic planeta que t una densitat menor que l'aigua, aix vol dir que si trobssim un oce molt i molt gran, Saturn suraria.

Saturn t 56 satllits naturals entre els quals destaca Tit, l'nic satllit del sistema solar amb una atmosfera important. Rea, un altre satllit, est format per roques i un oce d'aigua gelada. Els crters provocats pels impactes dels meteorits duren poc, perqu l'aigua es torna a gelar i els esborra. Un altre satllit s Japet, t una cara fosca i una cara clara. La cara fosca potser material dun antic meteorit.

L'interior del planeta s semblant al de Jpiter, est format per gels. A la superfcie de Saturn shi produeixen bastants tempestats.

Saturn ha estat visitat en vries ocasions, als anys 2000, 2003, 2004 i 2005.

1- Quin s laspecte ms caracterstic de Saturn?

2- Qui va ser Galileu Galilei?

3- Qu contenen els anells?

4- Quants satllits t Saturn? Digues el nom dalgun satllit i les seves caracterstiques.

Jpiter s el cinqu planeta ms lluny del Sol. s el planeta ms gran del sistema solar, s unes 11 vegades ms gran que la Terra. La seva caracterstica ms important s la Gran Taca Vermella. s una enorme tempesta que dura des de fa 300 anys. Aquesta Gran Taca s ms del doble de gran que la Terra.

s el planeta que t ms satllits, en t 63. Els ms importants sn quatre: I, Europa, Ganimedes i Callisto. Fa 400 anys, Galileu va dirigir el seu telescopi casol cap a Jpiter i va veure que l'acompanyaven tres puntets. Va continuar mirant i, quatre dies ms tard, en va descobrir un altre. No podien ser estrelles, perqu havia observat que giraven a l'entorn del planeta. Eren satllits, i, fins aleshores, no es coneixia cap altre planeta que en tingus (tret del nostre, s clar).

Jpiter s el planeta amb la velocitat de rotaci ms rpida i per tant el perode de rotaci ms curt, tarda menys de 10 hores en girar.

Generalment, s el quart objecte ms brillant del cel, desprs del Sol, la Lluna i Venus.

T una atmosfera coberta de nvols de colors rogencs, hi ha nvols, vents i tempestes, per aix t diversos colors i taques.

Jpiter t un sistema danells tnue, sn invisibles des de la Terra, sn ms senzills que els de Saturn.

1- Com s de gran Jpiter?

2- Quina s la seva caracterstica ms important? I qu s?

3- Qu sn Io, Europa, Ganimedes i Callisto, estrelles o satllits? Per qu?

4- De quin color s la seva atmosfera?

L'Univers s tot, sense excepcions: Matria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'Univers. L'univers s, sobre tot, espai buit.

El nostre mn, la Terra, s minscul comparat amb l'Univers. Formem part del Sistema Solar, perdut en un bra d'una galxia que t 100.000 milions d'estels, per noms s una entre els centenars de milers de milions de galxies que formen l'Univers.

Com es va formar lunivers sexplica amb el Big Bang: Fa 15.000 milions danys tota la matria de l'Univers estava concentrada en una zona extraordinriament petita de l'espai, i va explotar. La matria va sortir impulsada amb gran energia en totes direccions.

Els xocs i un cert desordre van fer que la matria s'agrups i es concentrs ms en alguns llocs de l'espai, i es van formar els primers estels i les primeres galxies. Des d'aleshores, l'Univers continua en constant moviment i evoluci.

1- Qu s lUnivers?

2- Qu s el Big Bang?

3- LUnivers es mou?

Sn acumulacions enormes d'estels, gasos i pols.A l'Univers n'hi ha centenars de milers de milions. Cada galxia pot estar formada per centenars de milers de milions d'estels i altres astres.

En el centre d'una galxia s on es concentren ms estels.

Hi ha galxies enormes, com Andrmeda, o petites, com la seva vena M32.

N'hi ha en forma de globus, de lent, planes, ellptiques, espirals (com la nostra) o de formes irregulars.

Les galxies formen grups ms grans, anomenats "cmuls de galxies".

La galxia gran ms propera s Andrmeda. Es pot observar a ull nu i sembla una taca lluminosa d'aspecte broms. Actualment se la coneix amb la denominaci M31. s el doble de gran que la Via Lctia.

La Via Lctia s la nostra galxia. Els romans l'anomenaren "Cam de Llet". s gran, t forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol.

En nits serenes podem veure una franja blanca que travessa el cel de banda a banda, amb molts estels. Sn noms una petita part dels nostres vens. Entre tots formem la Via Lctia.

1- Qu sn les galxies?

2- Quantes galxies hi ha a lUnivers?

3- Quina forma tenen les galxies?

4- Com es diu la nostra galxia, on es troba el Sistema Solar?

Els estels sn grans masses de gasos que emeten llum. Les estrelles sn els nics cossos de l'Univers que emeten llum. Es troben a temperatures molt elevades.

Veiem els estels, llevat del Sol, com a punts lluminosos molt petits en el cel, i noms de nit, perqu sn a unes distncies molt grans de nosaltres.

L'estel ms proper, desprs del Sol, s Alfa Centauri.

Les Noves i les Supernoves sn estrelles que exploten i alliberen a l'espai part del seu material.

Lestel ms gran de lUnivers es diu Antares.

El Sol s l'estrella ms propera a la Terra i l'element ms gran del Sistema Solar.

El Sol s molt important perqu ens dna llum i calor. T una gran fora que atreu als planetes i els fa girar al seu entorn.

El Sol es va formar fa 4.500 milions d'anys i t combustible per a 5.000 milions ms. Desprs, comenar a fer-se ms i ms gran. Finalment, s'enfonsar pel seu propi pes i es convertir en una estrella enana blanca, que pot trigar un trili d'anys a refredar-se.

El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al voltant del centre de la Via Lctia, la nostra galxia. El Sol dna una volta cada 200 milions d'anys.

1- Qu sn els estels?

2- Com es diu lestel ms gran de lUnivers?

3- Qu dna llum i calor a la Terra?

4- Quan de temps fa que es va formar el Sol?

El sistema solar s el conjunt de tots els astres que orbiten (giren) al voltant d