Llibre edició 2009

  • Published on
    07-Mar-2016

  • View
    218

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre 1a edici

Transcript

<ul><li><p>Contesdahir i davui</p><p>Collegi Mare de Du de la Salut de Badalona Residncia davis Llegat Roca i Pi</p></li><li><p>Contesdahir i davui</p><p>Collegi Mare de Du de la Salut de Badalona Residncia davis Llegat Roca i Pi</p><p>ndex</p><p>Conte 1. Lliga daurada - El guila dorada 9</p><p>Conte 2. La rateta entremaliada - La ratita traviesa 13</p><p>Conte 3. El follet saltador - El enano saltarn 17</p><p>Conte 4. Lisard - La cabra montesa 21</p><p>Conte 5. El porter - El portero 23</p><p>Conte 6. Les tres cabretes - Las tres cabritas 25</p><p>Conte 7. Els tres porquets - Los tres cerditos 29</p><p>Conte 8. Blancaneus - Blancanieves 33</p><p>Conte 9. Narcs - Narciso 37</p><p>Conte 10. El mapa del tresor - El mapa del tesoro 41</p></li><li><p>Introducci</p><p>En una societat com la nostra, caracteritzada per una prdua de valors socials i una manca de comunicaci intergeneracional, s necessari establir noves modali-tats daprenentatge que fomentin el dileg i la convivncia entre generacions Daquesta necessitat neix el projecte Contes dahir i davui, un projecte que pretn facilitar laprenentatge i coexistncia entre petits i grans, fomentar el dileg entre generacions i potenciar lesperit solidari dels alumnes Un projecte que a ms daportar als alumnes nous coneixements, fomenta el desenvolupament de nous valors, hbits i actituds per tal que ambdues generacions es mirin als ulls, es donin la m i caminin juntes Contes dahir i davui s un projecte dintercanvi intergeneracional i bidireccional desenvolupat pels alumnes de 4t de Primria del Collegi Mare de Du de la Salut de Badalona i la gent gran de la residncia davis Llegat Roca i Pi de la mateixa ciutat El projecte sha desenvolupat en sessions presencials el primer dimecres de cada mes durant 7 mesos a la mateixa residncia, convertida en punt de troba-da on la gent gran ha narrat histries, histries fantstiques, reals, imaginries, inversemblants mentre els alumnes escoltaven, sentien, semocionaven Les persones grans, per les seves vivncies, experincies, aporten molt a les noves generacions i la comunitat educativa pot aprendre i collaborar amb elles per tal de satisfer algunes de les seves necessitats ja siguin socials com afectives Donar-los hi un rol social i fer-los partcips dun projecte comunitari, millorar la seva autoestima i salut psicolgica Per ltim, felicitar i donar les grcies tant a tots els professionals que han partici-pat en el projecte, com als alumnes de 4t de primria i les persones grans que han treballat per fer realitat aquest llibre Moltes grcies a tots i totes David Garca Gimeno Coordinador del projecte Contes dahir i davui Mestre-Tutor de 4t de primria del Collegi Mare de Du de la Salut</p></li><li><p>Objectius</p><p>ObjeCtius instituCiOnals Promoure espais de trobada i relaci entre les perso-nes grans i els nens </p><p>Establir contacte amb altres entitats del barri amb la finalitat dobrir lescola a les possibilitats de lentorn </p><p>Establir dinmiques de treball per projectes </p><p>Ampliar el ventall de recursos pedaggics del centre </p><p>ObjeCtius didCtiCs</p><p>en relaci als infants:</p><p>Sensibilitzaci amb la realitat social </p><p>Prendre conscincia de la prpia capacitat per gene-rar felicitat als altres </p><p>Conixer algunes de les malalties prpies daquest collectiu </p><p>Expressi plstica </p><p>Expressi escrita Tipologia textual: el conte </p><p>en relaci a les persones grans: </p><p>Promoure les potencialitats de les persones grans augmentant la seva autoestima Adquirir capacitats cognitives i motores Possibilitar la transmissi de valors i coneixementsPotenciar lexpressivitat i la creativitat Millorar la imatge social de les persones grans </p><p>cOntinguts</p><p>en relaci als infants:</p><p>tica, religi i educaci per a la ciutadania: solidari-tat, amor al prosme, ONGs, etc </p><p>Expressi plstica: elaboraci duna rosa amb mate-rial de papereria </p><p>rea de llengua i literatura (expressi escrita: es-tructura dels contes, connectors temporal i descrip-tius, etc )</p><p>rea de Coneixement del Medi Social (socialitzaci, realitat dun collectiu )</p><p>en relaci a les persones grans:</p><p>rea Cognitiva: Llenguatge (expressi verbal, vocabulari i lxic),atenci i concentraci, memria (episdica, semntica, biogrfica i de treball) praxis (gestualitat i comunicaci corporal), gnosis i funci-ons executives(capacitat de raonament, abstracci, planificaci i execuci) </p><p>rea social i comunitria: sentiment dutilitat, trans-metre valors i coneixements, adquisici i utilitzaci dhabilitats socials </p></li><li><p>MetOdOlOgia</p><p>en relaci als infants La metodologia de treball que hem realitzat s la segent: </p><p>abans de la sortida Equilibri entre el treball per grups i treball individual de reflexi Lestratgia instructiva ha previst tcni-ques com: visionats de vdeo, debats, fitxes personals de reflexi, etc </p><p>durant la sortida Lactivitat consisteix a disposar els alumnes per grups, juntament amb els avis Cada nen t una res-ponsabilitat: secretari, interlocutor per a la creaci del conte </p><p>desprs de la sortida Grups de treball: elaboraci dels contes per grups, de la crnica del dia i elaboraci de les presentacions digitals </p><p>en relaci a les persones grans:En primer lloc, sha fet una selecci dels avis que per la seva situaci tant fsica com cognitiva puguin realitzar aquest projecte </p><p>Abans de cada sessi les persones grans conjunta-ment amb leducadora social ha realitzat un apre-nentatge dels contes, on sha treballat tant lexpres-si corporal com loral </p><p>A cada sessi assistiran dos avis amb lobjectiu que es puguin ajudar a lhora de narrar el conte, se sen-tin ms segurs, </p><p>avaluaciShan fet dos tipus davaluaci, una sumativa per com-provar el grau deficcia del programa (canvis dacti-tuds, grau de sensibilitzaci, grau de satisfacci, etc ); una formativa, per identificar els punt forts i febles del projecte i introduir millores </p></li><li><p>Lliga Daurada</p><p>La histria real va succeir a la comarca de Girona, concretamente a lEmpord, al Golf de Roses </p><p>Dues germanes que estaven de vacances, decidiren anar a passejar pel bosc que era a prop de casa seva, i desprs danar-hi passejant contemplant la natura, es trobaren una formosa liga </p><p>Rellua en el cam, doncs tenia les ales daurades, per Estava ferida en una de les ales! Aleshores, la van agafar i se la van emportar a casa amb el cotxe </p><p>Arribaren a casa i la van posar a la terrassa Una de les germanes va agafar unes benes per poder-li guarir lala malmeta </p><p>La guar, i aleshores van pensar que li podien donar de menjar i li donaren carn </p><p>Laltra germana va anar a la cuina i va tallar un tros de carn que era a la nevera, la va posar en un plat i li port Anaren a la terrassa per veure si menjava tota sola Mentre la miraven per la finestra damunt de la terrassa, laliga el posava uns ulls que deien grcies per tot </p><p>Lliga ja caminava, per arrossegant lala Van decidir de trucar a diversos llocs per saber qui sen podria fer crrec </p><p>Una persona del Centre daus protegides de Roses els va dir que anidien a bus-car-la Lendem, dimarts, va venir un senior, obr la porta de la furgoneta, es pos uns guants i va treure una gbia molt petita </p><p>Es va dirigir a la terrassa i va veure que la senyora tenia lliga agafada sense cap protecci La senyora li digu que en una gbia tan petita no hi cabia Mentres-tant, el senior li digu: Deixi anar lliga que li far mal, senyora!La sennyora no lentenia perqu lliga no li feia cap mal </p><p>La senyora agaf lliga daurada i la fic a la furgoneta </p><p>Laltra setmana la senyora va rebre uan trucada de la creu roja daus protegides, donant-li les grcies per haver-la guarit i alimentat </p><p>Ara mateix lliga daurada vola en llibertat pel Golf de Roses Les dues germanes, felices, creuen veure lliga daurada des de la finestra, com si volgus donar-los les grcies </p><p>9</p><p>La gente mayor nos ensea muchas cosas Andrea Prez 4t de primria.</p></li><li><p>El guila Dorada</p><p>La historia real sucedi en la comarca de Girona, concretamente en el Empor-d, el Golfo de Roses </p><p>Dos hermanas que estaban de vacaciones decidieron ir a pasear por el bosque que tenan al lado de su casa, despus de ir paseando y contemplando la na-turaleza, se encontraron un guila hermosa Brillaba en el camino, pues tena las alas doradas pero Estaba herida en una de ellas! Entonces la cogieron y se fueron con ella en el coche a casa </p><p>Cuando llegaron la pusieron en la terraza Una de las hermanas fue a coger vendas para poder curarla, ya que tena el ala maltrecha La cur y entonces estuvieron pensando que le podan dar de comer y decidieron darle carne La otra hermana fue a la cocina y cort un trozo de carne que tena en la ne-vera, la puso en un plato y la llev para drsela Se fueron de la terraza para ver si coma ella sola, mientras la observaban por una ventana que daba a la terraza Cuando salan a la terraza el guila las miraba con unos ojos como diciendo gracias por todo El guila ya caminaba, pero arrastrando el ala Decidieron llamar a distintos sitios para ver quin quera hacerse cargo Di-eron con un seor del Centro de aves protegidas de Roses y les dijo que vendran a recogerla Al da siguiente, que era martes, vino el seor, abri la puerta de la furgoneta, se puso unos guantes y sac una jaula muy pequea Fue a la terraza y vio que la seora la tena cogida sin ninguna proteccin La seora le dijo que en esa jaula tan pequea no caba El seor mientras tanto le dijo: Suelte el guila que le har dao seora! La seora poda entender al seor porqu el guila no la haca nada La seora cogi el guila dorada y la meti en la furgoneta </p><p>A la semana siguiente la seora recibi una llamada de la cruz roja de aves protegidas dndole las gracias por haberla curado y alimentado </p><p>Hoy da el guila dorada vuela en completa libertad por el Golfo de Roses Las dos hermanas, felices, creen verla alguna vez desde la ventana volando por all como si quisiera darles las gracias </p><p>11</p><p>Me gustara repetir la experiencia otro ao Mars Beltrn 4t de primria.</p></li><li><p>La Rateta Entremaliada</p><p>Una rateta celebrava una festa a casa seva, de cop i volta, no se sap molt b per qu, va caure i es va trencar la boca Corrents, va anar a dir-li a la seva mare; la seva mare li va dir, cridant: Ves de pressa al sabater perqu et cusi la boca La rateta va anar al sabater i aquest li digu que necessitava un pl de gos per cosir-li la boca, aleshores la rateta va dir: Ara mateix vaig a buscar un gos i li demanar un pl Va trobar el gos i li digu: Gos, em pots donar un pl? El gos li respongu: S, per mhas de donar pa </p><p>Perfecte, contest la rateta, vaig un moment al forner a demanar-li pa </p><p>La rateta va anar al forner i, de pas,li va explicar perqu necessitava pa; el necessitava per donar-ho al gos, que li donaria un pl, i el pl el donaria al sabater, el sabater li cosiria la boca </p><p>El forner digu que necessitava llenya, la rateta va pensar on podria aconse-guir llenya i finalment decid demanar-la al bosc </p><p>An al bosc i digu: Senyor bosc, em podeu donar llenya? El bosc respongu: per, per qu necessita llenya una rateta com tu? La rateta respongu: s una histria una mica llarga, ja la hi explicar, senyor bosc; s per donar-la al forner i aix em donar pa, el pa, el donar al gos perqu em doni un pl i amb el pl que em doni el gos, el sabater em cosir la boca, doncs em vaig fer mal en una festa El senyor bosc va escoltar atentament el que explic la rateta i li va dir que li donaria llenya, per necessitaria aigua </p><p>La rateta qued pensirosa i, pensant on podria aconseguir aigua, fins que li vingu la idea danar al riu Va anar al riu, per el riu estava sec i aleshores la rateta es pos trista i comen a demanar als nvols que si us plau comencs a ploure, peruq aix podria donar-li aigua al bosc, llenya al forner, pa al gos, pl al sabater i aix li cosirien la boca </p><p>Els nvols lescoltaren, entengueren la rateta i comen a ploure molt fort El riu es va omplir daigua, la rateta agaf aigua del riu i la port al bosc, el bosc li don llenya pel forner, el forner li don pa pel gos, el gos li don el pl pel sabater, i el sabater molt content li cos la boca a la rateta </p><p>La rateta molt contenta, an a ensenyar-li la boca cosida a la seva mare </p><p>13</p><p>Mha agradat molt lactivitat perqu ara coneixem ms a les persones grans i ens hem fet amics grcies als contes compartits dahir i davui Sandra Frias 4t de primria</p></li><li><p>La Ratita Traviesa</p><p>Una ratita estaba celebrando una fiesta en su casa, de repente no se sabe muy bien porqu se cay y se rompi la boca, fue a decrselo a su madre y sta le dijo exclamando: -Ve corriendo al zapatero para que te cosa la boca La ratita fue al zapatero y ste le dijo que para coserle la boca necesitaba un pelo de un perro, entonces la ratita le dijo: -Ahora mismo voy a buscar un perro y le pedir un pelo Encontr al perro y le dijo: Perro Me puedes dar un pelo?, el perro le dijo: S, pero me tienes que dar pan </p><p>Perfecto, dijo la ratita, voy un momento al panadero a pedirle pan La ratita fue al panadero a pedrselo y de paso le explic porqu necesitaba pan, que era para drselo al perro para que le diera un pelo, el pelo se lo dara al zapa-tero y el zapatero le cosera la boca El panadero le dijo que necesitaba lea, la ratita pens donde podra conseguir lea y al final decidi pedrsela al bos-que Fue al bosque y le dijo: -Seor bosque, Me puede dar lea? El bosque le dijo: pero, para que necesita una ratita cmo tu lea? La ratita respondi: Es una historia un poco larga, se la explicar seor bosque; es para drsela al panadero y as me dar pan, el pan se lo dar al perro para que me de un pelo y con el pelo que me de el perro se lo dar al zapatero para que me cosa la boca pues me hice dao en una fiesta El seor bosque escuch atentamente lo que le explic la ratita y le dijo que le dara lea pero que necesitaba agua La ratita se qued pensando y pensando donde poder conseguir agua, hasta que le surgi la idea de ir al ro Fue al ro pero el ro estaba seco la ratita se puso muy triste y empez a pedir a las nubes que por favor empezara a llover porque as podra darle agua al bosque, lea para el panadero, pan para el perro, pelo para el zapatero y de este modo le coseran la boca Las nubes la escucharon, entendieron a la ratita y empez a llover con mucha fuerza El ro se llen de agua, la ratita cogi agua del ro se la llev al bosque, el bosque le dio lea para el panadero, el panadero le dio pan para el perro, el perro le dio el pelo para el zapatero y el zapatero muy contento le cosi la boca a la ratita </p><p>sta muy contenta fue a ensearle la boca cosida a su madre y desde aquel da volvi a ser feliz </p><p>15</p><p>La gente mayor sabe muchas ms cosas que nosotros y les tenemos que escuchar siempre Emmanuel Corts 4t de primria.</p></li><li><p>El Follet Saltador</p><p>Una princesa vivia en un castell, i el seu marit va marxar a la guerra En una batalla fou atacat, i va morir La princesa tenia la illusi dun fill, i ara veia que era impos-sible, alesmores la seva vella serventa, veient la seva tristesa li digu:</p><p>Hi ha un nan que et podria ajudar a tenir...</p></li></ul>