Llorenç Villalonga: una mapa de narracions

  • View
    223

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • 1

    LLOREN VILLALONGA: UN MAPA DE NARRACIONS

    En Lloren Villalonga. Relats. Introducci: Joan Oleza. Alzira. Edicions Bromera. 1996. (Es tracta de la Introducci: pp.1-67)

    El personatge de Lloren Villalonga preserva un ltim reducte inaprehensible al lector,

    quelcom de sinus, d'esmunyeds, no s massa d'estranyar en un escriptor que escapa a les imatges

    convencionals de l'escriptor contemporani: no va ser un bohemi, ni un intel.lectual, no va ser un

    div ni tampoc un gauchiste, la seua identitat social era una combinaci ben estranya d'aspectes:

    un ter d'imaginari senyor de terres, un altre ter de professional de la psiquiatria, un ter final - o

    inicial? - d'escriptor, a mitges entre la literatura - la gran literatura, per tamb la literatura de

    tertlia - i el periodisme. La identitat ms personal, ms ntima, defuig els teros, s'esmuny entre

    les esquerdes.

    Comprendre des del 1995 la seua trajectria biogrfica exigeix l'esfor d'imaginaci

    necessari per assimilar-se un territori i un temps que no sn els nostres i que en ell foren

    determinants. La biografia de Villalonga seria gaireb incomprensible fora del territori de

    Mallorca, l'illa que ell provoc tant com estim, per a la qual s'hi va aferrar amb la mateixa

    decisi que aquell pi de Formentor que cant el poeta Miquel Costa i Llobera (no gens del seu

    gust). Quant al temps el seu dest l'espent a travers tres moments torbadorament dissemblants: els

    felios 20 , la corretjosa postguerra dels 40-50, la societat de consum dels 60-70. En cadascuna

    d'aquestes etapes, i sempre des de Mallorca, Lloren Villalonga an modificant-se ell i la seua

    obra, adaptant-se ms b o ms mal ( depn del punt de vista) a les mutacions de l'entorn.

    I. Una biografia literria en tres etapes

    Lloren Villalonga naixqu a Ciutat de Mallorca l'any 1897. Del costat patern les seues

    arrels - els Villalonga i els Montaner - eren de nissaga rural i antiga, senyors de terres lla on es

    troben el pla i la serra, en el cor mateix de l'illa, boscos i vessants muntanyoses de Bunyola,

    d'Alar, de Binissalem. "En la obra de Lorenzo, estos bosques, que hemos recorrido tantas veces,

    aparecen bajo el nombre de Bearn", ens confia el seu germ Miquel, a l'Autobiografa (1947).

    Bearn, el territori mtic de les narracions i novel.les de Villalonga es correspon grosso modo amb

  • 2

    les terres de Tofla, l'antiga possessi pairal dels Villalonga 1. "Sembla que abans del 1484 - consta

    a l'arxiu de la famlia - els vells apareixen ja a les seves salvatges terres de Tofla i all, a quatre-

    cents metres d'altitud, entre precipicis i nvols, s'hi estigueren fins fa poc" (El llum... 127). Eren

    senyors que "no amaban ni conocan la ciudad" (Miquel, Autobiografa, 25), que incorporaven al

    seu llinatge el genitiu "de Tofla", i que encara a principis del segle passat dataven els documents

    no a Alar , "que era el seu terme municipal" sin a Tofla, "que eren les seves terres. Tofla era,

    per ells, el centre. Desprs hi havia l'illa. Desprs, potser, ja no hi havia res" (Falses memries ,

    167). "Creo que pertenezco a una familia que cuenta demasiados siglos de antigedad", exclama

    Miquel en comenar la seua Autobiografa (27), una d'aquelles famlies que, grcies a l'isolament

    de Mallorca respecte als circuits del gran capitalisme i a l'escassssim impacte de la revoluci

    industrial, perpetu modes de vida d' altre temps. Mallorca trig a desembarassar-se del segle

    XIX, el que hi permet la sobrevivncia d'una cultura catlica i senyorial, complaguda en la seua

    insularitat i indiferent - quan no desdenyosa - als corrents civilitzatoris que en la primera meitat del

    segle incorporaren el Mediterrani - o al menys la conca septentrional - a la modernitat.

    Per part materna els Villalonga descendien d'una ben altra classe de famlia. Una avia

    d'origen balear que torn a Menorca (a Mah) procedent de New Orleans, d'on havia fugit quan la

    Guerra de Secessi nordamericana (Miquel en fa una brillant narraci a l'Autobiografa ), i un avi

    menorqu, per descendent d'emigrants grecs, van fundar una famlia ms aviat burgesa,

    d'universitaris i professionals liberals, la connexi de la qual amb Lloren, especialment el Lloren

    jove, tot just comena ara a investigar-se (J. Pomar, 1995).

    La famlia Villalonga-Pons, de nissaga nobiliria per sense gaire patrimoni que la

    sustentara (tant per part de pare com de mare descendien de lnies no heredades), vivia - amb

    comoditat de classe mitja i ascendncia social de classe alta - de la carrera del pare, que era militar,

    com s'esdevenia sovint en la noblesa mallorquina, on els fills no hereus havien de triar entre

    l'exrcit, l'esglsia i, ms rarament, el dret o les humanitats. Lloren suspengu l'ingrs a

    l'Acadmia militar i, descartades la carrera eclesistica i la jurdica, es decid per la medicina.

    I.1. L'ngel rebel

    No fou un estudiant espectacular i el seu curriculum ms s'assembla a una carrera

    d'obstacles que de les altres, peregrin per les universitats de Mrcia, Barcelona, Madrid,

    Saragossa, sortejant-ne els ossos ms durs de rosegar, i acab en Pars, on volia especialitzar-se en

    1. Per a la correspondncia entre els territoris de ficci i els de la realitat geogrfica mallorquina vegeu J. Vidal Alcover (1984).

  • 3

    psiquiatria. Al Madrid efervescent dels anys 20 tingu el privilegi d'entrar en contacte amb

    l'ambient renovellador de la Residencia de Estudiantes, on en aquells anys cristal.litzava

    l'avantguarda i on coincidiren personalitats decisives de la Generacin del 27 (Dal, Lorca,

    Buuel...), i amb el projecte intel.lectual noucentista, encapalat per Jos Ortega i Gasset, les idees

    del qual aix com la tasca d'apertura a la modernitat que dugu a terme la Revista de Occidente,

    que dirigia, influiren de manera determinant en el jove Villalonga. All lleg Freud i decid

    especialitzar-se en psiquiatria perqu "ms que un vertader art de curar els malalts, els mtodes

    psiquitrics eren com una filosofia, potica fins i tot (Notes autobiogrfiques, 143). De manera

    que, acomplint un dels ms enquimerats dels seus somnis, an a Pars2, on l'esperava la revelaci

    de l'obra literria de Marcel Proust - l'escriptor modern que ms el va marcar - i on acab de

    configurar els qui havien de ser els seus models literaris, els clssics francesos del segle XVII

    (Molire, Mme. de La Fayette, Lafontaine) i del XVIII (Voltaire, l'abat Prvost), i la qu'ell entenia

    com novel.la psicolgica moderna (A. France, M. Proust i , en menor escala, A. Gide). De retorn a

    Mallorca es dedic al periodisme i, desprs d'una primera etapa en l'exercici de la medicina, a la

    psiquiatria, que li va permetre fer-se ocupar el crrec de metge titular de la Clnica Mental de

    Jess, de beneficncia pblica, depenent de la Diputaci Balear, clnica en qu desenvoluparia tota

    la seua vida professional, fins la seua jubilaci.

    La dcada del 26 - en qu obtingu la licenciatura - al 36 constitueix la primera poca de

    l'escriptor, que l'esclat de la conflagraci civil vingu a interceptar dramticament. Aquell cadell de

    la noblesa mallorquina, a qui la seua condici de psiquiatra i de parisenc d'adopci, aix com una

    cultura no gens habitual en la bona societat de l'illa - ni per la modernitat ni pel laicisme -, feta de

    lectures de Freud, de France, de Nietzsche, d'Ortega, de Proust, donen un aire entre extic i snob,

    tri entre tots els roles possibles per fer la seua entrada en societat el d'enfant terrible . Impregnat

    dels efluvis cosmopolites d'aquells roaring twenties emprn la seua personal creuada contra

    l'autosatisfeta suficincia d'una aristocrcia provinciana, catlica i conservadora, o arremet contra

    els marmessors de l'Escola Mallorquina, custodis d'una potica banal i anacrnica, obstinats

    conreadors d'una lrica patriarcalista que exalta la pagesia, els ametlers en flor i les oliveres

    mil.lenries. "Gaireb tot el que escriu en aquests anys t l'origen en aquell esperit de reacci

    antilocalista, antifolklric i antiprovinci que esclatar aviat en un enfrontament obert amb el grup

    "La Nostra Terra" [...] smbol del localisme conservador i dels tpics literaris sobre l'illa" (M.

    Gust, 1988, 120). Miquel fu costat al seu germ en la seua militncia periodstica, qui adopt el

    2. Els germans Villalonga Pons reberen una educaci on el francs (que la mare utilitzava habitualment) era l'idioma de prestigi i Paris la capital del mon, cosa que tindria una rellevncia cabdal en la vida i l'obra de Lloren, i que comen a fer-se de notar en els anys de l'adolescncia: "Lorenzo era ya, con intermitencias, un afrancesado", escriu Miquel (Autobiografa, 71).

  • 4

    pseudnim de Dhy primer, i de Dhey desprs: "Los artculos de Lorenzo fueron acogidos con

    asombro y escndalo. Eran irnicos, independientes, poco encasillables, ligeramente tocados de

    'snobismo' [...] El grupo regionalista apareca indignado [...] Le detestaban, adems, por

    castellanista. 'No escribo en lengua verncula - replicaba Lorenzo - porque la desconozco, como

    nos ocurre a todos, y prefiero aprovechar mi tiempo aprendiendo ingls que estudiando

    mallorqun, como hacen ustedes. No creo, adems, que el mallorqun sea una lengua apta para

    expresar cosas un poco complicadas; ni siquiera que exista una gramtica mallorquina [...]

    Sospecho que ustedes usan la lengua verncula no por lirismo,