L'oliva arbequina va néixer al nostre poble Joan Gras, nou president

  • Published on
    14-Feb-2017

  • View
    222

  • Download
    6

Embed Size (px)

Transcript

  • Loliva arbequina va nixeral nostre poble

    Joan Gras, nou president de la Cooperativa del Camp

    La influncia de la culturaasitica en larbequina Griselda Gras

    Lafici pel tuning entre els joves

    Nmero 4. Mar 2005 Arbeca

  • 3

    EditorialLabstenci s la paraula que ms clarament defineix com van anar les votacions pel referndum sobre la Constituci europea que va tenir lloc el passat dia 20 de febrer. A Arbeca les xifres canten -no ms que a la resta de Catalunya-, si tenim en compte que es van abstindre 1.124 persones, que vnen a ser unes quantes ms de les 738 que van anar a votar. En percentatges, la participaci va ser del 39,63% i labstenci del 60,37%. Aquests nmeros ens han de fer reflexionar a tots plegats al marge de quin fos el resultat de la votaci. No pot ser que es plantegi un referndum de joguina. Si lEstat decideix demanar lopini a la ciutadania sobre una qesti concreta, en aquest cas la Constituci europea, lhauria de tenir en compte a lhora de prendre una decisi sobre all que pregunta. Aix per comenar, ja que si enlloc de guanyar el S hagus guanyat el NO, essent la postura del partit que governa el S, igualment la decisi final hauria sigut S. Per altra banda, la manca dinformaci que sha donat a la ciutadania sobre la Constituci europea ha fet que molta gent no sabs qu shavia de votar, el per qu, amb quina finalitat, i un llarg etctera. Qualsevol persona responsable que es trobs en un estat de desinformaci com el que ha predominat en aquest cas, lopci ms clara que tenia el dia 20 de febrer era votar en blanc. Malauradament, la ms practicada ha estat labstenci, per amb aquestes dues premises tampoc no ens ha dextranyar, i ms tenint en compte que ja portem quatre eleccions en poc ms dun any. Molta gent ha optat per la comoditat de no molestar-se en emetre un vot, fet que suposa malbaratar una de les poques oportunitats que dna la democrcia perqu la ciutadania participi en la presa de decisions. Si a aix hi afegim la campanya enganyosa que han fet alguns partits, igualant que votar S s dir S a Europa, quan ning discuteix que ja som europeus i ning planteja deixar de ser-ho, la suposada informaci es dilueix i la democrcia es desvirtua. Senyors poltics, prenguin nota si no volen caure en descrdit.

    ndex

    CoordinadoraAlba Elas Ribera

    Consell de redacciJordi Esqu i BoldBerta Esqu i MoyMontse Fernndez i EgeaFrancesc Safont i GinAntonieta Safont i Masot

    Disseny portada: Jaume Nadal

    Agram la collaboraci de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportaci per elaborar els continguts daquest nmero.

    Dipsit legal: L-381-2004Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

    La Borrassa no es fa responsable ni sidentifica amb cap dels articles dopini publicats en les seves pgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que shi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crtiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superaci i dinformaci ntegra.La Borrassa convida al dileg i a la llibertat dexpressi sense ms lmits que la correcci i el respecte educat entre tots els opinants.

    I tu, qu nopines? .................. 4El dia a dia .................. 9On anem a raure... .................. 18Passi pel Tuning

    De tu a tu .................. 20Entrevista Griselda Gras

    Ho sabies? .................. 22Larbequina v dArbeca

    La butaca .................. 24 Clssics

    A foc lent .................. 27Peus de porc amb gambes

    Lletres .................. 28El cmic .................. 29

    Telfons dinters

    Ajuntament dArbeca 973 160 008

    Consultori mdic 973 160 375

    Farmcia dArbeca 973 160 419

    Cooperativa dArbeca 973 160 000

    Biblioteca dArbeca 973 160 008

    Escola Bressol 973 160 008

    Collegi pblic Albirka 973 160 067

    Casal dAvis 973 160 008

    Parrquia 973 160 034

    CAP Borges Blanques 973 142 033

    Mossos dEsquadra Borges 973 700 000

    Atenci Ciutadana 012

    Emergncies 112

    Bombers 085

    Mossos 088

    Policia Nacional 091

    Informaci Telefnica 11888

    RENFE 902 240 202

    CollaboradorsJess EliesEsmeralda FustJaume NadalNolia MotllImma Capell

  • 4

    I tu, qu nopines?

    La dansa al llarg de la vida

    Quantes vegades els infants, tant nens com nenes, al sortir de lescola, no han sentit limpuls irresistible de ballar algun o altre moviment que han observat durant el dia? A les classes de dansa ( clssica o moderna ) els alumnes aprenen a apreciar la qualitat especial de cada moviment, desarrollen una simpatia que els hi fa comprendre aquests moviments duna manera diferent, perqu cada fibra dels seus cossos, sensitiva i alerta, respon a la melodia de la Naturalesa. La cultura de la forma i el moviment del cos s practicada actualment de dues maneres diferents: per la gimnstica ( execuci duna srie de moviments corporals, estiraments, treball cardiovascular, tonificaci, certs exercicis descalfament que es realitzen abans dendinsar-se en la modalitat de ball que cada alumna/e ha escollit ) i per la dansa en qesti sigui la clssica o la moderna. Ambdues creiem que han danar juntes, perqu sense certs exercicis, sense el desenvolupament saludable i metdic del cos, la vertadera dansa s inassolible. Quan un cos ha estat desarrollat harmoniosament i portat al seu mxim nivell denergia s quan hi entra la dansa, i a partir daqu aquesta es comena a desenvolupar expressant no solament els moviments del cos, com en la gimnstica, sin tamb els pensaments i sentiments. La dansa s una manera natural en el desenvolupament de linfant, en qu el seu cos i la seva nima creixen junts. Els mltiples factors en leducaci augmenten dia a dia i lesfor en limpuls de la successi de moviments definits amb energia, grcia i refinament a la vegada, fan que un ballar o ballarina deixin summament sensible a lespectador. s una combinaci dels moviments en acci que expressen estats dnim com lemoci, la passi, lamabilitat i lalegria entre daltres, una gran satisfacci que fa possible la perceptible expressi de lenergia interna viva. Amb la prctica de certs exercicis, iniciant-se a la dansa i amb esfor, creiem que amb el temps les/els alumnes arribaran a composar la seva prpia dansa, perqu cada infant, cada persona t una manera diferent dexpressar un sentiment o un pensament acompanyat dun moviment. Per incls quan estan ballant junts, cada un forma part dun tot, i sota la inspiraci del grup, preserva la seva individualitat creativa, per totes les parts juntes componen una harmonia unificada. La continuaci de la dansa al llarg de tota la vida aporta un estat molt saludable, perqu s lexercici ms complert: coordinar ritme, temps, expressi corporal, resistncia cardaca, respiraci, funcions motors, grcia, elegncia i disciplina, tots aquests factors junts requereixen un esfor fsic i mental increble, que disminueix de manera proporcional laugment de ledat i mant el cos i nima jove per molt temps. No solament sensenya a ballar, sin que sacompanya el ball amb educaci, amb una disciplina adequada per a cada edat, i sobretot companyerisme ja que tots som un equip. Sensenya a qu els infants spiguin passar-sho b al mateix temps que aprenen i fan un exercici saludable, sense crear cap tipus de rivalitat.

    Ingrid i Eva (Estudi de dansa Eving)

  • 5

    I tu, qu nopines?

    Ens hem de moure per posar Santa Caterina al lloc que li pertoca

    Torno a parlar de Santa Caterina i ho vull fer perqu els arbequins mai deixem de recordar el que Santa Caterina va ser i represent pels nostres avantpassats. Ho vull fer perqu sapiguem ser agrats, i tornem a posar Santa Caterina on ha sigut per Arbeca al llarg de molts segles.I ho vull fer perqu com a arbequ, em dol que avui Santa Caterina hagi quedat tant en laband, o ens decidim a fer quelcom o les generacions futures ens acusaran dhaver-la deixat en loblit, quan encara som a temps de refer aquest deute envers Santa Caterina.Perqu us feu ms capaos dentendre el que us dic, us vull explicar la histria que va passar fa ms de 700 anys.En aquell temps les peregrinacions a Santiago de Compostel.la estaven en plena eufria. Lermita de Santa Caterina a ms de ser lloc on els arbequins anaven per invocar la Santa, tamb era lloc de refugi pels pobres peregrins, que de diferents llocs dEuropa, passaven per Arbeca, de cam cap a Galcia, a venerar el sepulcre de Sant Jaume.Un bon dia dhivern, daquells tan freds, de boira humida, feren cap a Arbeca dos peregrins de terres llunyanes. Els portals de la vila, per ser hora molt avanada, estaven tancats. Donaren un tomb per fora el poble per veure si podien descansar aquella nit. Els pobres peregrins, invocant-se al bon Du, sadonaren de lermita que estava dalt del tur. Fregant-se les mans per fer-se passar el fred, i a bon pas, pujaren dalt de lermita de Santa Caterina, per demanar estada durant aquella nit.Trucaren a la porta, i amb veu trmola, demanaren caritat per amor de Du. Tot seguit els contest una veu molt amable, que ja amb la porta oberta, els fu entrar i els condu a una estana no molt gran per on hi havia uns tions que cremaven, que per aquells dos peregrins, els sembl entrar a la glria. Mentre aquells dos peregrins es feien passar el fred, el bon ermit els prepar un plat ben calent, duna sopa que tan sols ell sabia preparar. Una vegada refets daquell llarg cam, del cansament, del fred i amb els estmacs plens, els peregrins demanaren per visitar la capelleta. Quedaren meravellats de la pau que all shi respirava. Pregaren a Santa Caterina i sense donar-sen compte quedaren adormits. Al mat segent anaren a donar les grcies al bon ermit i li digueren que havien de marxar per tal darribar al sepulcre de lApstol com ms aviat millor. El bon ermit els preg que es quedessin uns dies per tal de refer forces i que una vegada refets, ja emprendrien el cam.

  • 6

    I tu, qu nopines?

    Els peregrins aix ho feren. Un bon mat, dels que romangueren a lermita, a lanar a buscar llenya per fer foc, veieren un tronc molt ben tallat i digueren que per cremar-lo era malaguanyat. Ells tenien bones mans i digueren, ja sabem el que podem fer per agrair al bon ermit tot el que ha fet per nosaltres, ja que de diners

    per pagar-lo no en tenim, per a la capelleta hi falta un Sant Crist.Es posaren mans a lobra i en pocs dies esculpiren un Sant Crist. Ells mateixos quedaren meravellats de lobra que havien fet: el cap abaixat per parlar-nos, els braos oberts per acollir-nos i el cor traspassat per estimar-nos. Tot un conjunt de pau, amor i bondat. El deixaren a la capelleta i emprengueren el viatge cap a Santiago de Compostel.la.Arrib lermit, i com de costum, entr dins la capelleta per donar grcies a Santa Caterina, per en fixar-se amb laltar, qued meravellat. Al front hi havia la imatge de Santa Caterina i ajagut al peu de laltar hi havia aquell Home, que tot i estar clavat en creu i nafrat per tot arreu, inspirava pau i amor. Sort per donar les grcies a aquells dos artistes peregrins, per ja no els trob enlloc. Baix al poble i ho explic a tothom. La gent puj a lermita a veure aquell Crist, uns al veure aquell Crist, sagenollaven i li pregaven, altres, els ulls els ploraven, per tots junts lagafaren i el collocaren al bell mig del poble, dins la capella de Santa Llcia. Aquest fet, el consider un miracle i de llavors en, sempre ha

    sigut lintercessor millor que Arbeca ha tingut. Aquesta imatge romangu sempre al mig del poble dArbeca fins lany 1936 que fou cremada.Lany 1940 sentronitz la nova imatge per suplir lanterior. La devoci segu en el cor dels nostres avis i cada any, per la festa del Sant Crist, el 14 de setembre, somplia lesglsia de gom a gom com cap festa de lany.Els nostres avantpassats, en temps de pesta, acudien a implorar lajuda al Sant Crist, en temps de fam, Ell era visitat per rebre les grcies dun poble agrat. Els que us estimeu Arbeca, creieu que sha de fer quelcom per tornar a la memria part de la nostra histria? Jo crec que ja s hora de mourens i posar al lloc que li pertoca, tant a Santa Caterina com al Sant Crist. Seria bo que tothom aports iniciatives per posar-ho en marxa. La meva iniciativa s que cada set anys, quan la festa de Santa Creu caigui en diumenge, el dissabte anterior es pugs a Santa Caterina a fer una petita cerimnia cvicoreligiosa i cap a casa. I el diumenge, fer la visita al nostre Sant Crist del Camaril, que si volem ser una mica sincers, el tenim molt abandonat. Arbequins, comencem a mourens ja, que mai s tard per comenar. Les futures generacions ens ho agrairan, del contrari, ens acusaran de ser la generaci que no ha sabut passar als seus fills tota lherncia que ens deixaren els nostres pares.

    Jess Elies

  • 7

    I tu, qu nopines?

    INEFC (Institut Nacional Educaci Fsica de Catalunya)

    Fa uns 4 anys, vaig decidir que volia cursar estudis en lmbit esportiu (tot i que aquesta idea ja feia anys que la tenia en pensaments, encara que mai trobava el moment adequat per dur-la a terme, ja que estava cursant la llicenciatura en Pedagogia, (tot sha de dir), i un cop acabada la llicenciatura, vaig emprendre el cam per a realitzar-ne una altra, i no men penedeixo pas, tal vegada s una de les millors coses que he pogut fer en ma vida, de moment, perqu visc pel que estic estudiant, i per mi aquests anys vnen a sser un b del tot preuat. Un cop superades les proves fsiques dingrs, que van costar-me hores desfor i de voluntat (com tot en aquesta vida), el millor que em va poder passar va ser entrar a la Universitat dINEFC de Lleida, qu s la que jo havia demanat en primera opci, i de la que dia darrera dia naprenc multitud de coses, no sols en els estudis, sin com a formaci i creixement personal en relaci a totes les persones, companys i amics que menvolten, amb els quals compartim uns mateixos objectius i valors, situaci que ms molt gratificant. Per qu s lINEFC? A molstia dalguns i donant les meves disculpes, per potser tamb en desconeixena de daltres, quan anomeno INEFC no vull pas dir INEM. LINEFC s lInstitut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya, del qual en neixen dos centres acadmics, un a Barcelona i laltre a Lleida, acadmicament adscrits a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida . LINEFC s el centre densenyament superior creat per la Generalitat de Catalunya que t com a missi la formaci, lespecialitzaci i el perfeccionament de llicenciats en Educaci Fsica i Esport, i tamb per a la investigaci cientfica i la divulgaci dels seus treballs o estudis. A lINEFC simparteix la llicenciatura en Cincies de lActivitat Fsica i lEsport, on es combinen els coneixements de les tcniques esportives amb altres matries que capaciten per lexercici professional en el camp de la docncia, la gesti esportiva, el rendiment esportiu, lactivitat fsica i la salut.... Continguts danatomia, fisiologia, biomecnica, sinterrelacionen dins la carrera amb daltres com ara la psicologia, laprenentatge motor, la didctica, lestadstica, la sociologia, la legislaci, el lleure i la recreaci, les activitats a la natura... fins a arribar a confeccionar un pla destudis dinmic, ldic, divertit i, alhora, rigors i exigent; en una temporalitzaci de 4 anys establerta i planificada, donant opci a escollir una especialitzaci ditinerari entre quatr...