Modernisme Catalunya

  • Published on
    10-Jul-2015

  • View
    375

  • Download
    5

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>El Modernisme a Catalunya</p><p>Principals fites i autors</p></li><li><p>L Art nouveau a Europa A finals del segle XIX es </p><p>produeixen a Europa un seguit de moviments artstics que amb nom divers volen anar cap a la modernitat tot i rebutjant els gustos del passat. Aquests moviments artstics i culturals reben el nom de Modernismo a Espanya, Art Noveau a Frana, Modern Style a Anglaterra i Jugendstil a Alemanya.</p></li><li><p>Formes artstiques del Modernisme europeu</p><p> Els moviment de renovaci artstica propis del Modernisme prenen formes molt diverses. Aqu assenyalarem aquells trets propis del simbolisme i el decadentisme com: </p><p> Exaltaci dels universos decadents.</p><p> Allunyament dels referents realistes.</p><p> Rebuig per all vulgar i materialista.</p><p> Exaltaci de la figura de l artista.</p></li><li><p>El Modernisme a CatalunyaL etapa modernista a Catalunya </p><p>es pot explicar en quatre etapes:</p><p> 1a. Etapa: (1892-93). Hi destaca la importncia de la revista L Aven i es van perfilant les dues tendncies del Modernisme catal: els decadentistes i els vitalistes.</p><p> 2a. Etapa: (1894-98). Triomf del decadentisme. </p><p> 3a. Etapa: (1898-1900). Importncia de la revista Catalnia i reacci antidecadentista.</p><p> 4. Etapa: (1900-1906). Joventut i El Poble Catal..</p></li><li><p>La imatgeria modernista</p></li><li><p>Aspectes rellevants Ja hem vist la importncia de les publicacions </p><p>durant el Modernisme: revistes com L Aven, Catalnia o El Poble Catal van ser decisives pel seu pes ideolgic en la implantaci i desenvolupament del Modernisme.</p><p> L altre pilar del Modernisme a Catalunya, a banda de les revistes varen ser Les Festes Modernistes que es van celebrar a Sitges, auspiciades per Santiago Rusiol.</p></li><li><p>La bohmia modernista L artista es converteix en una </p><p>figura central durant el Modernisme. Els mateixos artistes es veien a ells mateixos com a ssers superiors, dotats d unes qualitats que el gran pblic no podia comprendre. Es consideraven sacerdots de l Art i duien una vida allunyada de les convencions de la societat burgesa.</p><p> A la vida dels artistes se la coneixia com bohmia. Destaquem la bohmia rosa o daurada i la bohmia negra.</p></li><li><p>Santiago Rusiol Santiago Rusiol (1861-1931) s </p><p>un dels representants ms destacats del corrent simbolista dins del Modernisme catal.</p><p> Pintor, poeta, narrador i dramaturg s un exemple arquetpic de la versatilitat de l autor modernista i tamb ho va ser de la bohmia .</p><p> Va ser una de les nimes de les Festes Modernistes i ha deixat per a la literatura catalana obres tan importants com: L auca del senyor Esteve, L hroe, El pati blau, L alegria que passa</p></li><li><p>Santiago Rusiol: obra</p></li><li><p>La narrativa modernista La novella modernista va </p><p>tenir moltes formes: la novella rural amb autors destacats com Vctor Catal o Raimon Casellas</p><p> La novella costumista amb autors com Santiago Rusiol.</p><p> La novella decadentista on va destacar Prudenci Bertrana</p></li><li><p>Poesia modernista: Joan Maragall</p><p> Representant mxim de la poesia modernista, a banda de poeta, va destacar com a articulista a Diario de Barcelona. Tamb va fer traduccions. </p></li><li><p>Art nouveau</p></li></ul>