Modernisme Catalunya

  • View
    375

  • Download
    5

Embed Size (px)

Transcript

  • El Modernisme a Catalunya

    Principals fites i autors

  • L Art nouveau a Europa A finals del segle XIX es

    produeixen a Europa un seguit de moviments artstics que amb nom divers volen anar cap a la modernitat tot i rebutjant els gustos del passat. Aquests moviments artstics i culturals reben el nom de Modernismo a Espanya, Art Noveau a Frana, Modern Style a Anglaterra i Jugendstil a Alemanya.

  • Formes artstiques del Modernisme europeu

    Els moviment de renovaci artstica propis del Modernisme prenen formes molt diverses. Aqu assenyalarem aquells trets propis del simbolisme i el decadentisme com:

    Exaltaci dels universos decadents.

    Allunyament dels referents realistes.

    Rebuig per all vulgar i materialista.

    Exaltaci de la figura de l artista.

  • El Modernisme a CatalunyaL etapa modernista a Catalunya

    es pot explicar en quatre etapes:

    1a. Etapa: (1892-93). Hi destaca la importncia de la revista L Aven i es van perfilant les dues tendncies del Modernisme catal: els decadentistes i els vitalistes.

    2a. Etapa: (1894-98). Triomf del decadentisme.

    3a. Etapa: (1898-1900). Importncia de la revista Catalnia i reacci antidecadentista.

    4. Etapa: (1900-1906). Joventut i El Poble Catal..

  • La imatgeria modernista

  • Aspectes rellevants Ja hem vist la importncia de les publicacions

    durant el Modernisme: revistes com L Aven, Catalnia o El Poble Catal van ser decisives pel seu pes ideolgic en la implantaci i desenvolupament del Modernisme.

    L altre pilar del Modernisme a Catalunya, a banda de les revistes varen ser Les Festes Modernistes que es van celebrar a Sitges, auspiciades per Santiago Rusiol.

  • La bohmia modernista L artista es converteix en una

    figura central durant el Modernisme. Els mateixos artistes es veien a ells mateixos com a ssers superiors, dotats d unes qualitats que el gran pblic no podia comprendre. Es consideraven sacerdots de l Art i duien una vida allunyada de les convencions de la societat burgesa.

    A la vida dels artistes se la coneixia com bohmia. Destaquem la bohmia rosa o daurada i la bohmia negra.

  • Santiago Rusiol Santiago Rusiol (1861-1931) s

    un dels representants ms destacats del corrent simbolista dins del Modernisme catal.

    Pintor, poeta, narrador i dramaturg s un exemple arquetpic de la versatilitat de l autor modernista i tamb ho va ser de la bohmia .

    Va ser una de les nimes de les Festes Modernistes i ha deixat per a la literatura catalana obres tan importants com: L auca del senyor Esteve, L hroe, El pati blau, L alegria que passa

  • Santiago Rusiol: obra

  • La narrativa modernista La novella modernista va

    tenir moltes formes: la novella rural amb autors destacats com Vctor Catal o Raimon Casellas

    La novella costumista amb autors com Santiago Rusiol.

    La novella decadentista on va destacar Prudenci Bertrana

  • Poesia modernista: Joan Maragall

    Representant mxim de la poesia modernista, a banda de poeta, va destacar com a articulista a Diario de Barcelona. Tamb va fer traduccions.

  • Art nouveau