Peixos litorals

  • View
    258

  • Download
    11

Embed Size (px)

Transcript

  • Mikel ZabalaAntoni Garcia-Rubies

    Jordi Corbera

    Peixos litorals

  • cap1intro 11/12/05 18:33 Pgina 2

  • PEIXOS LITORALS

    Mikel ZabalaAntoni Garcia-Rubies

    Jordi Corbera

    Collecci Norai 10Ajuntament de Badalona

    Badalona, 2005

    cap1intro 11/12/05 18:33 Pgina 3

  • Peixos litoralsCollecci Norai 10

    Ajuntament de Badalona per aquesta edici Mikel Zabala, Antoni Garcia-Rubies i Jordi Corbera, text Jordi Corbera, illustracions Fotografies, cada un dels autors

    Foto de la coberta: Antoni Garcia-Rubies

    Assessorament lingstic: M. Merc Estvez

    Edita:Escola del Mar, Centre dEstudis Marins de Badalonambit de Medi Ambient i SostenibilitatAjuntament de Badalona

    Amb la collaboraci de:Diputaci de Barcelona

    Disseny grafic: Jordi CorberaImprs a: El Tinter, SAL. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS).Dipsit legal: B-53.540-2005 ISBN: 84-606-3879-0

  • L'Escola del Mar, Centre d'Estudis Marins de Badalona, ha esdevingut,en el transcurs dels anys, una instituci de referncia a Catalunya. Grciesa l'aquari i el laboratori, la biblioteca especialitzada, les exposicions i con-ferncies que programa, les activitats que proposa, milers de persones detotes les edats i procedncies han pogut conixer, entendre i estimar, unamica ms, el mar. No sols aix: molts han descobert Badalona com unaciutat amb tradici i vocaci marinera i han establert una relaci clara entreBadalona i el mar. Ms encara avui, que els badalonins estrenem el portesportiu i pesquer.

    Els llibres de la collecci Norai, encetada ja en els inicis de l'Escoladel Mar, han esdevingut una eina d'estudi i de consulta tant per a afec-cionats com per a experts, i han projectat ms enll de l'mbit deBadalona la imatge i el tarann d'una ciutat amb 5 quilmetres de plat-ja, oberta a l'horitz mar.

    Els peixos del nostre litoral formen part del valus patrimoni naturalbadalon. Els seus noms l'aranya, el tac, el sard, la lluerna, la mabra, elmoll, com tamb els dels arts i de l'activitat pesquera, integren el nostrepatrimoni etnolgic. B mereix, doncs, ser coneguda una mica ms a fonsaquesta fauna, tan lligada a la nostra cultura i a la nostra gastronomia.

    Quan fullegeu aquest llibre us adonareu que no s una guia ms. Hi des-cobrireu els peixos vius, veureu com es comporten, com es reprodueixen, onviuen, com neden i, tamb, com podem identificar i reconixer les diversesespcies. Les fotografies no sn d'aquari, de museu ni de llotja de pescadors,sin que copsen els peixos en el propi entorn natural.

    Peixos litorals, doncs, ens convida a observar i conixer el patrimoninatural del nostre mar. Per la voluntat divulgativa que duu a termel'Escola del Mar no s sols didctica, sin que forma part d'una pedago-gia conscienciadora que acompanya l'atractiu de conixer els peixos, eldeure de protegir, divulgar i potenciar el nostre litoral, l'entorn mediter-rani, tan local, tan global.

    MAITE ARQU VIRGNIA MUR Alcaldessa de Badalona Regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat

    cap1intro 11/12/05 18:33 Pgina 5

  • cap1intro 11/12/05 18:33 Pgina 6

  • Taula

    Presentaci ............................................................................................... 9

    Qu s un peix?........................................................................................ 15

    La classificaci dels peixos. Sis pistes per a la identificaci dun peix ........ 19

    Els peixos de les roques superficials .......................................................... 25

    Els peixos de les roques profundes............................................................ 89

    Els peixos de les coves............................................................................... 102

    Els peixos de la praderia de posidnia ...................................................... 109

    Els peixos de fons sedimentaris................................................................. 122

    Els peixos daiges obertes ........................................................................ 147

    Observaci de peixos ................................................................................ 159

    Estudi de peixos litorals............................................................................ 170

    La reproducci del mero i una breu histria de com es va descobrir......... 175

    Pesca i protecci de la ictiofauna litoral mediterrnia: les reserves marines................................................................................... 184

    Bibliografia............................................................................................... 187

    ndex........................................................................................................ 189

    cap1intro 11/12/05 18:33 Pgina 7

  • cap1intro 11/12/05 18:33 Pgina 8

  • 9

    Presentaci

    El que teniu entre les mans s la reedici millorada dun modest llibret publicat fams de deu anys en aquesta mateixa srie (collecci Norai, nmero 8). Els amics delEscola del Mar de Badalona ens han premiat amb una reedici amb un format i unescondicions editorials envejables. Per correspondre a aquest esplndid oferiment, hemvolgut fer un esfor equivalent i millorar-ne els continguts.

    La primera preocupaci ha estat evitar la pudor de refregit que acostumen a fer lespresentacions de qualsevol reedici. Per com es pot compatibilitzar la frescor que sem-pre volem que tingui un producte nou (i estem parlant de peix!) i les inevitables refe-rncies al treball anterior? Potser el ms encertat s conservar el que ens sembla vigentde la primera versi, s a dir, lexplicaci de la seva filosofia, mentre actualitzem elque ha quedat obsolet o demana un nou marc geogrfic; de passada, sembla interes-sant analitzar els canvis que shan operat en la dcada llarga que sha escolat entremig.

    Comenant per la filosofia, lany 2005 ens hem de continuar confessant igualdamateurs com ictilegs com lany 1992. Res no canvia el fet que hgim dedicat mol-tes hores dels anys segents a comptar, mesurar i observar sota laigua els peixos del lito-ral mediterrani, i que aquests esforos hagin donat fruits divertits, com lobservaci dela fresa del mero, a la qual dediquem un apartat en el darrer captol del llibre. De formaque, si la publicaci dun llibre sobre peixos va ser en el seu moment un atreviment, laseva reedici s quelcom que demana una explicaci. Aix s el que intentarem fer enaquesta presentaci, alhora que aprofitem per demanar excuses pels errors i les impreci-sions que, per la nostra exclusiva responsabilitat, shagin pogut escolar o cometre.

    Dues de les tres idees que ens van fer decidir a empendre laventura segueixen ple-nament vigents. Duna banda, seguim convenuts que els peixos han desdevenir perals submarinistes el que els ocells sn per als naturalistes terrestres: latractiu essencialdels passeigs submarins, el grup animal observat i estudiat per milers daficionats.Sacompleixen tots els requisits perqu el fishwatching arribi a ser tan popular com elbirdwatching:

    - Els peixos desperten lenveja de lhome per la seva manera gil de nedar, aix comles aus ens fascinen pel seu vol. Com els ocells, els peixos exhibeixen una enorme diver-sitat de formes i, encara que sembli impossible, uns colors encara ms explosius.

    - El que s ms important, uns i altres es deixen veure amb facilitat, sobretot a lesrees protegides. En aquests llocs els peixos presenten fins i tot un avantatge envers lesaus: la distncia dobservaci s molt ms petita sovint duns pocs metres a centme-tres. Aix que si duna banda hem danar equipats amb mscares, respirador o peus d-

    cap1intro 11/12/05 18:33 Pgina 9

  • nec (i potser escafandre), a canvi ens estalviem la necessitat dutilitzar aparells enutjo-sos prismtics o telescopis.

    - Els peixos han estat una de les primeres fonts dalimentaci humana i, com a ata-visme del caador o del pescador neoltic que tots portem a dins, continua vigent ennosaltres linstint de la seva captura.

    - Els peixos ens brinden un divertit objecte de caa fotogrfica.Si prenem seriosament aquestes consideracions resulta estrany entendre el que amics

    monitors i companys dafici ens han confirmat: que un percentatge notable de personesabandona la prctica de les activitats subaqutiques al cap dun temps diniciar-shi, avo-rrides pel fet de no saber qu fer sota laigua. O el que s pitjor, que altres derivin el seuavorriment cap a la rapinya de qualsevol objecte del patrimoni natural o arqueolgic sub-mar: peixos, corall, llagostes, mfores, monedes, etc. La segona ra que ens ha mogut areunir aquestes pgines ha estat el desig doferir als practicants dactivitats submarines lo-portunitat de descobrir un camp dobservaci fascinant que pugui entretenir les sevesimmersions durant anys i anys ms enll de la pura activitat esportiva: el comportamentdels peixos. Encara que no sigui lobjectiu prioritari del llibre, en les ltimes planes hemrecollit un resum molt concs del que avui saben uns quants especialistes sobre la repro-ducci, les lliurees o la cooperaci dalgunes espcies litorals. Noms nhem apuntat elsdetalls que ens han semblat ms divertits i espectaculars. Per en queden molts daltres imoltes espcies per estudiar. Aqu sobre un camp ampli dinvestigaci on els observadorsaficionats podran aportar un suport insubstituble als estudis dels cientfics. Una vegadams el cam ens el mostra lornitologia, disciplina en la qual bona part dels coneixementsactuals serien impensables sense la collaboraci dobservadors aficionats.

    El 1992 atribuiem la inexplicable poca afecci al fishwatching a la manca de mate-rial didctic assequible. No s que no hi hagus llibres de peixos mediterranis. Nhihavia, i de molt bons. El que passava s que les descripcions que ens fan dels peixos elsictilegs convencionals, que sn una mena de forenses de