Projecte De L’Arquitecte Antoni Gaudí

  • Published on
    19-Dec-2014

  • View
    3.653

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Transcript

  • 1. PROJECTE DE LARQUITECTEANTONI GAUD

2. Qui va ser gaud?

  • Nascut el 1852 a Reus (Camp de Tarragona) i fill d'un calderer de Riudoms, des de la infantesa Gaud va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometra. El 1868 decid estudiar arquitectura a Barcelona, en una escola dominada pels corrents neoclssics i romntics. Aix, la seva primera producci arquitectnica oscill entre una interpretaci dels cnons histrics amb influncia oriental i la recuperaci d'elements medievals. Essent molt jove li van arribar les primeres comandes procedents del mn eclesistic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. Entre aquests cal destacar l'Associaci de Devots de Sant Josep, que li encarreg el temple expiatori de la Sagrada Famlia (la catedral de la Barcelona moderna) i l'industrial Eusebi Gell, el millor client cabdal protector, que li confi la construcci d'un palau, l'esglsia per a una colnia industrial, uns pavellons per a la seva residncia d'estiueig i una ciutat-jard. Desprs de morir, el 1926, ell i la seva obra van entrar en un perode d'ostracisme, fins que els corrents avanguardistes i el moviment internacional el van recuperar, presentant-lo com un exemple de modernitzaci i renovaci de l'arquitectura del segle XX.

3. QUINES SN LES SEVES OBRES?

  • A ESPANYA:
  • VILLA " EL CAPRICHO (1883-1885)" (COMILLAS)
  • " CASA DE "LOS BOTINES" (1891 - 1892) (LEON)
  • PALACIO EPISCOPAL (ASTORGA)
  • CATEDRAL (PALMA DE MALLORCA)

4. A BARCELONA

  • TORRE DE BELLESGUARD
  • COL.LEGI DE LES TERESIANES
  • PARC GELL
  • FINCA GELL
  • CASA VICENS
  • CASA MIL
  • SAGRADA FAMLIA
  • CASA BATLL
  • CASA CALVET
  • PALAU GELL
  • PORTA FINCA MIRALLES
  • ESCOLES DE LA SAGRADA FAMLIA
  • ESGLSIA DE SANTY PACI
  • FANALS DE LA PLAA REIAL I DEL PLA DEL PALAU

5. A CATALUNYA

  • CRIPTA GELL(STA.COLOMA DE CERVELL)
  • CELLERS GELL (GARRAF)
  • COOPERATIVA L AOBRERA MATARONENSE (MATAR)
  • JARDINS CAN ARTIGS (LA POBLA DE LILLET)
  • REFUGI DE CATLLARS (LA POBLE DE LILLET)
  • MISTERI DE GLRIA (MONTSERRAT)

6. " EL CAPRICHO (1883-1885)"

  • Aquesta s la casa d'un nou ric, l'empresari Mximo Daz de Quijano, projectada per un arquitecte innovador i atrevit, que volia donar color a la grisa costa cantbrica. La constru d'acord amb els gustos del moment, de tendncia arabesca, i la revest amb fulles i flors llampants de cermica vidriada, de manera que les faanes tinguessin tot l'any una gran vistositat i color. Gaud va dotar la villa de tot el necessari per al confort i descans estival. Va ser la residncia ms moderna de l'poca a Comillas i, per les formes capricioses, aviat la van batejar com "El Capricho".

7. 8. " CASA DE "LOS BOTINES" (1891 - 1892)

  • Treballar i viure cmodament sense sortir de casa. Aix es podria resumir l's d'aquest edifici que representa, sense cap mena de dubte, la residncia de l'empresari amb iniciativa: la botiga i el magatzem a nivell de carrer i els habitatges a la part alta. El millor emplaament al barri histric de Lle, els millors materials de la zona i el millor arquitecte del moment aplegats per aconseguir l'edifici ms modern i singular de la ciutat.

9. 10. PALAU EPISCOPAL (1889-1893)

  • El Palau Episcopal d'Astorga s una residncia del tot original. El seu volum rivalitza amb la catedral vena, alant-se robust i esvelt, i repeteix els elements propis de les antigues fortificacions medievals. Gaud va fer aquest castell de somni amb pedra, totxo i pissarra, i hi aplic formes ogivals per apropar-lo a l'arquitectura de l'entorn sense que perds autonomia i personalitat. Per a Gaud, la majestuositat de l'edifici responia a la categoria que mereixia la seu del bisbe de la dicesi d'Astorga, tot i que, per diverses circumstncies, no serv mai per a aquesta funci

11. 12. Intervencions a la Catedral (1903-1914)

  • Abans de la intervenci de Gaud, la catedral de Palma de Mallorca era diferent. La disposici del cor i dels retaules gtic i barroc, l'ombrvola capella de la Trinitat, la falta de trones i l'opacitat de diversos finestrals gtics donaven un aspecte que Pere Campins, bisbe local, volia canviar i millorar. A les diverses reformes efectuades per l'arquitecte cal afegir la construcci de vitralls seguint el procediment de la tricomina (consistent en la combinaci de tres plaques de vidre, amb els colors primaris de les quals, l'una rere l'altra i illuminades pel sol, en surten els secundaris), aix com la installaci d'un baldaqu, la decoraci dels murs i l'execuci de mobiliari

13. 14. TORRE DE BELLESGUARD (1900 - 1909)

  • Una casa, un palauet i un castell Els merlets i la torre que rematen aquesta casa ens recorden una fortificaci medieval. Per l'austeritat i la duresa de l'aparena exterior, accentuada pel fet que Gaud hi utilitz materials extrets de l'entorn natural, contrasten amb l'amplitud i la lluminositat de l'interior, del qual tamb cal destacar els innovadors plantejaments estructurals de les golfes. La torre cnica s revestida de cermica vidriada, amb els colors de la bandera catalana que rememoren l'edifici de Mart I, ltim rei de la corona d'Arag, que antigament havia ocupat aquest terreny i del qual tamb manlleva el nom.

15. 16. COLLEGI DE LES TERESIANES (1888-1889)

  • Opac per fora i transparent per dins Aquest edifici allat, de planta rectangular i quatre pisos d'alada, per fora sembla una fortalesa inexpugnable. Per dins, per, s totalment el contrari: difan, de gran lluminositat, de distribuci regular i d'estances mplies, la qual cosa va permetre allotjar-hi un collegi, un internat i un convent de monges. Tot ell respira l'austeritat de l'orde de Santa Teresa i el sentit funcional que caracteritza l'obra de Gaud. Construt fonamentalment amb pedra i ma de fbrica, la severitat d'aquests materials contrasta amb la riquesa formal i compositiva dels relleus de la part superior i amb el refinat tractament de la cermica i la forja, plenes de simbolisme. La simbiosi entre la forma i la funci result tan prctica, que l'edifici s emprat encara ara com a centre escolar.

17. 18. PARC GELL (1900-1914)

  • Visi utpica del parads perdut El parc Gell s el somni fet realitat d'un empresari emprenedor, Eusebi Gell, i d'un arquitecte revolucionari que, a partir del model angls de les ciutats- jard, es van proposar transformar una extensa finca del nord de Barcelona, rocosa i plena de desnivells, en una zona residencial. Malgrat l'aparena ferstega del parc, tot en ell va ser pensat: els accessos, el mercat, la plaa major, els desguassos, les cisternes, els camins, les escales, les tanques ... i encara que la primera guerra mundial va fer fracassar aquesta operaci immobiliria, l'estat en que va quedar el projecte ens permet conixer el Gaud urbanista, el defensor de la natura, el creador d'escenaris buclics, el que experimentava noves tcniques constructives i el que s'inspirava en la cultura popular. Un parc que reflecteix les seves idees de simbiosi entre l'home i la natura.

19. 20. PAVELLONS DE LA FINCA GELL (1884-1887)

  • Una casa luxosa per a carruatges i cavalls A la Barcelona de finals del segle XIX, els senyors anaven en cotxe de cavalls, per la qual cosa els calia disposar de cavallerisses, picadors i espai per estacionar els carruatges. Per aix un dels prohoms ms importants de la ciutat, l'industrial Eusebi Gell, va encarregar a Gaud que, a la zona d'accs a la seva finca, situada al nord de Barcelona, construs un edifici per allotjar aquestes dependncies. El projecte de Gaud es va concretar en dos pavellons de marcat carcter musulm a les faanes, tret habitual de les seves primeres obres. L'un el destin a cavallerisses i picador de cavalls i el constru amb arcs parablics i volta de totxo. L'altre, a l'habitatge del conserge. Ambds edificis estan units per una espectacular porta de ferro forjat, que representa la figura mtica del drac, smbol de la custdia de la finca.

21. 22. CASA VICENS (1883-1888)

  • Una obra primerenca suggeridora El primer encrrec important que va rebre Gaud va ser projectar una villa d'estiueig als afores de Barcelona, avui al nord de la ciutat. El projecte, encomanat pel fabricant de rajoles Manuel Vicens, incloa una casa i un gran jard. La casa era equipada amb tot el necessari per a l'estiu i disposava d'una bona ventilaci de l'interior, que Gaud aconsegu amb persianes de gelosia. Al jard, que envoltava l'edifici, hi havia una cascada i un estany. Totxos de terra vermella, mocrabs multicolors, revestiments cermics, aplicacions de guix, pintures decoratives i treballs elaborats de fusta i forja sn els principals elements amb qu Gaud bast la casa i els que hi destaquen ornamentalment.

23. 24. CASA MIL,LA PEDRERA (1906-1912)

  • Viure en una escultura de pedra El senyor Pere Mil, que es cas amb una vdua rica, la senyora Roser Segimon, volia viure en una casa espectacular a l'avinguda ms cosmopolita de la Barcelona de l'poca: el passeig de Grcia. Gaud va ser l'arquitecte escollit, sobretot perqu acabava de construir la vena Casa Batll, considerada aleshores el darrer crit en l'arquitectura local. El senyor Mil, per, volia que la seva fos ms gran: monumental. De manera que l'arquitecte hi constru dues finques amb accessos independents, per unificades per una mateixa faana, de pedra i ritmes ondulants, que disposa de grans finestrals que permeten una bona illuminaci interior. Una sorprenent estructura al soterrani que serv de garatge, una distribuci en planta lliure als pisos que serviren d'habitatges i una particular golfa que suporta el terrat, en sn els elements ms significatius.

25. 26. TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMILIA (1883-1926)

  • Smbol d'una ciutat L'edifici ms visitat de Barcelona i el que, sens dubte, identifica la ciutat arreu del mn, s obra de Gaud. El 1883, l'arquitecte accept de continuar un projecte de plantejament neogtic ja comenat, per el va refer totalment, amb vocaci monumental i una decoraci exuberant, i hi treball fins a la seva mort, el 1926. Hi aplic, d'una manera original, formes de la geometria reglada. Paraboloides hiperblics, voltes convexes, helicoides i hiperboloides sn noms una breu referncia de la complexitat de tota l'estructura, que recull l'essncia dels coneixements i l'experincia constructiva de Gaud. Tots els elements del temple, els arquitectnics i els ornamentals, posen de manifest una voluntat simblica procedent de la tradici cristiana.

27. 28. CASA BATLL (1904-1906)

  • La metamorfosi d'un edifici El geni de Gaud transform una casa entre mitgeres, tpica de l'Eixample del segle XIX, en un dels edificis ms singulars de l'arquitectura de Barcelona: la Casa Batll. Gaud va fer-hi una reforma integral. A la faana va afegir una tribuna, nous balcons i cermica policromada. A l'interior va reorganitzar els espais i va unificar els patis i l'escala preexistent, per tal d'aconseguir-hi ms illuminaci i ventilaci. Va completar aquesta intervenci afegint-hi dues plantes, que remat amb un coronament cermic espectacular.

29. 30. CASA CALVET (1898-1899)

  • El millor edifici de Barcelona de l'any 1900 Quan la famlia d'industrials Calvet decid construir-se una nova residncia a Barcelona, no dubt en dues coses: encarregar-ne el projecte a un dels arquitectes de ms renom del moment i escollir una parcella a la zona ms de moda. Gaud constru l'edifici al carrer de Casp, seguint la tipologia tpica de les cases d'aleshores, amb espai per al negoci familiar i per a la residncia dels propietaris i amb pisos per llogar. El resultat agrad als propietaris i entusiasm l'Ajuntament de Barcelona, que guardon la Casa Calvet com a millor edifici de l'any 1900.

31. 32. PALAU GUELL (1886 - 1889)

  • Un palau per a les grans celebracions A la fi del segle XIX, Gaud constru l'edifici ms espectacular i luxs de Barcelona. Encarregat pel burgs Eusebi Gell, aquest palau va ser construt amb pedra, revestit amb delicats marbres i decorat amb fustes de la ms bona qualitat. En ser inaugurat el 1888, l'any en qu Barcelona acollia l'Exposici Universal, s'hi van celebrar diversos actes i recepcions oficials. L'edifici sorprengu els ciutadans i caus admiraci als que el visitaren, perqu trencava radicalment amb la tipologia clssica de les construccions palatines de la ciutat.

33. 34. PORTA DE LA FINCA MIRALLES (1902)

  • Una porta i un mur ondulats Mur de tancament i porta d'accs als terrenys de la finca Miralles, situada al nord de Barcelona. Del mur, de 36 metres de llarg i acabat amb una reixa de tela metl.lica, noms en resta un tros, mentre que la porta, de grans dimensions i amb la forma d'un arc lobulat a la inversa, cobert per una marquesina i una creu, s'ha conservat totalment. El propietari de la finca s l'amic Hermenegild Miralles i Angls, l'impressor que ms d'una vegada ha deixat que l'arquitecte usi les enormes premses de la impremta perqu hi provi la resistncia de les columnes de pedra que utilitza en algunes de les seves obres.

35. ESCOLES DE LA SAGRADA FAMILIA (1909)

  • Un edifici d'anticipaci Aquest edifici de petites dimensions (200 m2) s una de les obres ms radicals i modernes de Gaud i, lamentablement, una de les ms desconegudes. L'arquitecte el project com una escola provisional, annexa al temple de la Sagrada Famlia. D'una sola nau -tot i que compartimentada en tres aules, fet que en dna el nom en plural-, es caracteritza per l'ondulaci de les faanes i de la coberta, que Gaud aconsegu aplicant-hi variables de la geometria reglada. L's del totxo, un material barat i malleable, va permetre una construcci rpida i resistent. Per les seves qualitats va entusiasmar Le Corbusier quan visit Barcelona el 1928.

36. Esglsia de Sant Paci (1879)

  • Intervencions a l'esglsia del Collegi de Jess-Maria
  • Quan Sant Andreu del Palomar era un poble independent, encara no annexionat a Barcelona, el jove Gaud va realitzar un dels seus primers treballs coneguts: diversos elements decoratius per a l'esglsia del collegi de religioses de Jess-Maria. Es tracta d'un mosaic, aplics i el cadirat del temple; aquests dos ltims foren retirats quan la congregaci va abandonar el lloc i es trasllad aSant Gervasi. L'esglsia, dedicada a Sant Paci, encara conserva el mosaic delterra, que cobreix tota la superfcie i que forma un dibuix geomtric fora elaborat.

37. Fanals de la Plaa Reial i del Pla del Palau (1878)

  • Fanals de la Plaa Reial i del Pla del Palau (1878) El primer encrrec amb carcter oficial que va rebre Gaud va ser per part de l'Ajuntament de Barcelona. Es tractava de construir diversos fanals per a l'enllumenat pblic de la ciutat que l'arquitecte va dissenyar amb tres i sis braos, coronats per un casc amb ales, smbol del poder comercial que Barcelona havia tingut i que encara tenia en aquell moment. Els fanals sn de llum de gas i es conserven al cor de la ciutat: a la plaa Reial, a tocar de La Rambla, i al Pla del Palau, a l'antiga entrada porturia. Amb els anys arrib la llum elctrica i els fanals varen ser electrificats. Han estat restaurats darrerament per tal que segueixin illuminant la via pblica com fa 125 anys.

38...