Pxp gener 2015

  • Published on
    07-Apr-2016

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Transcript

  • Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

    http://tgnapau.blogspot.com tgnapau@tarragona.tinet.org

    nm. 161 gener 2015

    "El poder d'un pas es mesura pelshomes i dones educats que t,

    i no pel seu nombre desoldats i armament"

    Malala YousalzaiPremi Nobel de la Pau 2014

  • CAMPO DE GUERRA

    Sergio Gonzlez Rodrguez

    El mn emergent s un escenari bllic. Ja siguiper les tensions socials que estraguen a lessocietats urbanes de tot el planeta o pel sorgimentde conflictes diversos, cada vegada ms s'imposauna nova cosmovisi com a forma de governglobal.

    Camp de guerra analitza la tendncia geopolticaencapalada per Estats Units d'Amrica, que, ambel pretext de combatre el terrorisme al mn, haimposat el control i la vigilncia a partir deplataformes militars, i ha impulsat l'ordre gradualde grans corporacions mundials; la sinergia enl'espionatge absolut s'ha revelat en els ltimstemps.

    Aquest assaig documentat i inquietant exploraaquesta geopoltica que aprofita la inestabilitatsocial, els crtels de la droga, la repressi del'Estat i el paramilitarisme per establir les basesd'un domini integral. Un indici al mn del demque va comenar a ser avui.

    Edita: AnagramaCollecci ArgumentosISBN 978-84-339-6365-9168 pgines

    Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament l'obra i fer-ne obres derivadesAmb les condicions segents:

    Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant laprocednciaNo comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.Compartir amb la mateixa llicncia. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, noms podeudistribuir l'obra generada amb una llicncia idntica a aquesta.

    "Paraules per la Pau", publicaci de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la PauD.L.: T-1274-2005Equip de redacci i edici: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.Coordinaci i maquetaci: Equip R A.La redacci del full no es responsabilitza de l'opini dels collaboradors.

    pgina 2 Materials per la pau nm. 161 gener 2015

    Materials per la pau Amadeo Lpez

    Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar: cada 1r diumenge de mes a les 12h a Paraules per la Pau

    (Pl. de la Font, Tarragona) cada dilluns, a les 20h, a C/ Misser Sitges, 9

    enviant un email a tgnapau@tarragona.tinet.orghttp://tgnapau.blogspot.com

    al Facebook: tarragona patrimoni de la pauhttp://issuu.com/tgnapau

  • Imatges i narratives transformadores per a lapau i la igualtat

    Les imatges sintetitzen conceptes i tenen un granpoder per transmetre idees. Aquesta capacitat dela comunicaci visual per conformar limaginaricollectiu s el que va motivar un grup dinvestiga-dores del Centre dEducaci i Investigaci per a laPau (CEIPAZ) a emprendre lestudi Visibles ytransgresoras, un treball publicat el 2013 queanalitza les representacions visuals i escrites reco-llides al projecte 1325 mujeres tejiendo la paz.

    El punt de partida s la convicci que els missat-ges i les imatges creats per les dones que treba-llen per la pau tenen una especificitattransgressora respecte dels discursos violents do-minants i poden transformar el mn. Per aix, calposar-los en valor. A partir de les histries de vidade dones que han destacat per la seva contribucia la pau durant el conflicte armat, en la rehabilita-ci postbllica, en la justcia o en la promoci deldesenvolupament, les autores han identificat elsvalors positius que hi ha darrere daquests com-portaments i accions des duna perspectiva de g-nere. Desprs, han analitzat les imatges queacompanyen aquestes histries de vida atenent alselements visuals i simblics ms caracterstics quemostren les dones com a subjectes actius i prota-gonistes, compromeses amb la realitat que viuen iactives en el foment de la pau.

    Aquest estudi constata que, tot i la saturaci visualque ens envolta, hi ha una invisibilitat de les donesque naturalitza la seva exclusi duna part delsmbits de la vida. Hi ha una manca de representa-ci de les dones als mitjans de comunicaci enmolts espais de la societat i, quan apareixen, insis-teixen en els rols tradicionals, de manera que noes percep la seva diversitat. El resultat s un ima-ginari collectiu ple dimatges simplificadores i in-completes sobre les dones, amb visionsdeformades i estereotipades.

    Alguns dels marcs conceptuals que identifica la in-vestigaci en la seva anlisi de les narratives dis-cursives i visuals sn pau negativa, assimiladatradicionalment amb labsncia de violncia o gue-rra, contra pau positiva, entesa com una transfor-maci pacfica dels conflictes en lmbit personal,grupal i internacional; dona vctima contra homeheroi, que relaciona la imatge de lhome fort i ar-mat amb la de la dona feble i desarmada reforantles relacions de dependncia; i dona pacfica con-tra home violent, una dicotomia que considera ales dones naturalment orientades a la pau i als ho-mes a la guerra reforant estereotips de gnere idevaluant el concepte de pau, quan convindria

    universalitzar-lo i recollir les aportacions de donesi homes.

    Per ltim, lestudi analitza el marc de les dones vi-sibles i transgressores que han treballat i treba-llen per la pau. Un marc sustentat en estructureshoritzontals, obertes i democrtiques, generadorde xarxes que connecten les persones activant va-lors dequitat, dinamisme, creativitat, resilincia iresistncia. Per illustrar aquest marc, lestudimostra les representacions alternatives de les do-nes incloses al projecte 1325 mujeres tejiendo lapaz i subratlla els valors i conceptes que el com-posen: valors inclusius, universals i emancipats,com ara uni, solidaritat, afecte, cura, pluralisme,dileg, moviment, canvi, innovaci, valentia, recu-peraci, alegria, humor o optimisme.

    Visibles y transgresoras s un reconeixement ales contribucions de les dones en el foment de lapau que obre un debat sobre ls social de lesimatges i facilita nous referents. Per aix, com acolof del document, les investigadores ofereixenun seguit de recomanacions a tenir en compte enles representacions visuals sobre dones i pau per ales organitzacions i institucions que treballen enlmbit de la pau, el desenvolupament i el gnere.

    Podeu consultar lestudi a lenlla: http://visiblesy-transgresoras.org/

    pgina 3 Paraules nm. 161 gener 2015

    Disseny dIsabel Martnsobre la politloga colombiana Claudia Lpez.

    Dones visibles i transgressores Maria Romano Serrano

  • pgina 4 Opini nm. 161 gener 2015

    Pablo Iglesias, dirigente dePodemos, en diversas ocasionesha hecho manifestaciones alaba-ndo el papel de las fuerzasarmadas espaolas. Este artculopretende recordar que el ejrcitoespaol se ve favorecido conprivilegios que no tienen otroscuerpos del Estado. Aparecido enel diario Pblico del 01/12/2014.

    La nueva fuerza poltica Podemosy su lder, Pablo Iglesias, generangrandes expectativas de cambioy transformacin tanto socialescomo polticas en el Estadoespaol. Expectativas que sebasan en las promesas que lan-zan sus lderes para regenerarlas instituciones del Estado, hoycarcomidas por los privilegios,cuando no por la corrupcin dequienes las gobiernan. PabloIglesias ha lanzado diatribascontra el corporativismo de lascastas que controlan esasinstituciones con el nimo degenerar entusiasmo en la hoydesencantada ciudadana por laspolticas de los gobiernos delPSOE y PP.

    Pero las expectativas tambingeneran dudas sobre las trans-formaciones que Podemos pre-tende acometer. Por ejemplo, delas crticas de Iglesias se ha

    salvado una institucin, lasFuerzas Armadas, a quien PabloIglesias ha dedicado diversospiropos. En ms de una ocasinha repetido que esa es unainstitucin fundamental delestado de derecho y que llegadoel caso no dudara en reforzarla.Si eso ocurriera, Podemos, no sediferenciara de los partidos quese han alternado en el Gobiernode este pas, que han colmado deparabienes, privilegios y hanmimado al ejrcito como si fuerael pilar fundamental que garan-tiza la seguridad de nuestraescasa democracia. Entrecomi-llado que sugiere que desdeluego podra ser muy superior ala que gozamos.

    Ese estamento bien merece unaprofunda revisin. Entre lascuestiones ms urgentes est elnmero de efectivos, hoycompuesto por 122.256, de loscuales, 45.587 son mandos y76.669 la tropa y marinera. Unasimple divisin nos revela quehay un mando por cada 1,68soldados. Dentro de esa despro-porcin de mandos, tambinexiste una casta, la de los altosmandos, que nada ms y nadamenos contiene 250 generales,1050 coroneles y 3500 tenientescoroneles. Sin duda, estos altosmandos son la proporcin ms

    elevada con respecto a la tropade todos los pases de la OTAN.Tropa, que en s misma ya estsobredimensionada para lasnecesidades reales de la defensa.Esto lo corrobora el propioministro de defensa del PP, PedroMorens, cuando cifra en 27.000los efectivos necesarios parahacer frente a los compromisostanto de la defensa del territoriocomo para las misiones en elexterior. As ha dispuesto dejar12.000 efectivos para la segu-ridad interna, vigilancia marti-ma y espacio areo; y 15.000como una fuerza de intervencinrpida para las misionesinternacionales. Es decir, que elresto del contingente, 95.526efectivos, hace vida cuartelaria oapagan incendios forestales,aunque ese no es el cometidopara el que se enrolaron en elejrcito.

    Sobre el nmero de efectivos,aadir, que segn la Directiva deDefensa Nacional se deberanalcanzar una cifra de entre130.000 y 140.000. Es decir queaspiran a ms, pero como lacrisis aprieta, de momento, seconforman con menos. As, para2015 se propone reducir sunmero a 120.000 a la espera detiempos mejores...

    Podemos y las Fuerzas Armadas Pere Ortega

  • pgina 5 Opini nm. 161 gener 2015

    Pero las Fuerzas Armadasespaolas, adems, como esobvio, para ser crebles en ladefensa del territorio y sushabitan