Resum paradetes gener 2015

  • Published on
    07-Apr-2016

  • View
    215

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Compilaci de resums de la comissi de formaci per les paradetes de l'assemblea de Sant Cugat (Versi Gener 2015)

Transcript

<ul><li><p>! </p><p>Compilaci de Resums de la Comissi de Formaci </p><p>Assemblea Sant Cugat </p><p>Gener 2015 </p></li><li><p>INDEX </p><p> Resum Procs Independncia </p><p> Resum Economia </p><p> Resum Corrupci </p><p> Resum Encaix de Catalunya a Espanya </p><p> Resum Reconeixement Internacional </p><p> Resum Integraci a Europa </p><p> Resum Llengua Catalana </p><p> Resum Histria </p></li><li><p>!RESUM PROCS INDEPENDNCIA Aquest Resum s provisional, a l'espera de l'acord que es pugui produir entre els partits poltics sobiranistes sobre com continuar el procs poltic catal a partir del 9N. L'escenari que es planteja en aquest document s una mescla dels plantejaments formulats pblicament pels lders dels dos principals partits a Catalunya, i t com objectiu mostrar un possible cam per assolir la independncia i donar resposta als molts dubtes que genera aquest procs. Cal destacar que s l'nic cas a la histria que un procs d'independncia s impulsat des de la societat civil, d'una manera alegre, pacfica i democrtica. ! El president del Govern de Catalunya convoca eleccions autonmiques. ! Els partits sobiranistes es presenten afegint un lema i un punt com al </p><p>programa que indiqui clarament que volen la independncia. Aix s perfectament legal i no pot ser impugnat per l'Estat espanyol. </p><p>! En cas d'uns resultats electorals que donin majoria dels partits sobiranistes, el Parlament fa una Declaraci Unilateral d'Independncia (DUI), que no vol dir que es comenci a exercir la independncia, sin que s'obre el procs per assolir-la al cap d'un cert temps. Declaraci dirigida a la poblaci, a lEstat espanyol i a la comunitat internacional. La Carta de les Nacions Unides de 1945 i la resoluci del Tribunal Internacional de Justcia de l'any 2010 suporta poder fer aquesta DUI. </p><p>! Comena el perode de transici nacional, que en funci de lactitud dels interlocutors espanyols, podria ser ms o menys llarga, per que raonablement tindria una durada d'uns dos anys. En el qual es fan bsicament: </p><p>o Construir les estructures d'Estat que falten: agncia tributria, seguretat social, organismes reguladors, banc central, servei postal, duanes, sistema judicial, codi penal, etc. </p><p>o Activitat diplomtica per obtenir el reconeixement internacional. o Redactar la Constituci catalana de la forma ms transversal possible, </p><p>amb tota la garantia democrtica de llibertat, participaci i pluralisme. o Negociaci amb l'Estat espanyol per la repartici dels Actius i Passius. </p><p>Aix es pot fer en un escenari de collaboraci amb l'Estat o no. En aquest darrer cas s'hauria de demanar la mediaci de la UE i organismes internacionals. L'acceptaci de part del Deute espanyol s una de les principals eines de negociaci, que interessa molt als creditors. </p><p>o Gesti de govern del dia a dia. El pas seguir funcionant com fins ara i la Generalitat ha de seguir fent la seva feina. </p><p>! Com s l'Estat qui recapta els impostos i en retorna noms una part a Catalunya (gran dficit fiscal actual), s de suposar que les actuals tensions de tresoreria augmentaran i que s'hagi de recrrer a finanament extern. Tamb per poder completar les estructures d'Estat que falten. Quan Catalunya recapti els seus impostos tindr diners suficients per gestionar b el seu deute. </p><p>! Un cop acabat el perode de transici s'haur de fer un referndum d'aprovaci de la nova Constituci i a la proclamaci de la independncia. s l'acte de trencament legal amb Espanya. </p></li><li><p>!RESUM ECONOMIA </p><p>Definici de Dficit Fiscal: diferncia entre els impostos que lEstat recapta a un territori (IVA, IRPF, Societats, Especials,...) i els que torna a aquest territori en forma de transferncies al seu govern autonmic i obra pblica estatal. </p><p>! Del 2006 al 2011 Catalunya ha tingut de mitjana un dficit fiscal anual mig d'uns 16.000 milions deuros (8,2% del PIB). </p><p>! Lany 2011 Catalunya va aportar el 19,5% dels impostos i va rebre el 9,4% de la despesa (amb el 16% de la poblaci). Una dada: Catalunya t un PIB/cpita un 77% ms alt que el d'Extremadura i rep un 40% menys de despesa pblica per cpita (dades 2014). </p><p>! Aix vol dir que en mitjana cada persona a Catalunya ha pagat una mitjana 2.250 euros anuals de ms (sn 9.000 al any per una famlia de 4). </p><p>! Sense aquest enorme dficit continuat Catalunya no hagus hagut de fer les grans retallades en serveis bsics. El dficit equival a tota la despesa en Sanitat, Educaci i Serveis Socials (75% del pressupost). </p><p>! En el perode 2006-2010 Espanya ha rebut 27.472 M dels fons de cohesi europeus, que sacaben el 2014. En el mateix perode Espanya ha detret 90.660 M de Catalunya. Disminuir aquest dficit fiscal en el futur?: NO. Forma part del disseny de l'Estat. </p><p>! Els costos d'un nou Estat catal serien de 383 per persona i any, molt menors que el dficit fiscal que patim, de 2.251. Balan clarament positiu. </p><p>! Catalunya t una economia molt oberta (25% exportacions d l'estat) i un PIB/cpita superior a la mitjana de la UE. Sense la sagnia fiscal, i amb una poltica industrial adequada, es reduiria molt l'atur (del 20% al 10%) i podrem estar entre els pasos europeus ms prspers. </p><p>! Els efectes del boicot comercial seran temporals i baixos, sobre productes de consum clarament identificables (de fet ja en tenim ara de boicot): 1% al 2% del PIB. Far crixer encara ms les exportacions. </p><p>! Espanya t un Deute d'un bili d'euros (97% PIB), que creix rpidament. En el pitjor dels escenaris de negociaci, Catalunya, que ara t uns 60.000 M de deute propi, quedaria amb uns 200.000 M, un % del PIB similar a la mitjana de pasos UE. No s greu. El que ser important s controlar el futur dficit pblic. </p><p>! Les pensions es paguen cada mes amb els diners recaptats de cotitzacions dels treballadors. Catalunya pot garantir millor les pensions, doncs t una poblaci ms jove, menys atur i salaris ms alts. Un sistema propi hagus perms pensions un 10% ms altes. </p><p>! Espanya s el pas d'Europa amb ms economia submergida (28% del PIB) i ms frau fiscal, estimat en 89.000 M. Lgic, en el pas amb la corrupci ms alta de la UE. s un problema estructural. </p><p>! Segons un informe de la OIT Espanya s el segon estat de la UE en desigualtat. Un 1% de la poblaci t el 27% de la riquesa. Tenen el poder econmic i poltic. A Espanya s on ms ha crescut la desigualtat als darrers 5 anys. Mentre el 10% de la poblaci ms rica ha perdut un 3% de poder adquisitiu, el 10% ms pobre ha perdut un 43%. Hi ha una forta pressi fiscal sobre les rendes del treball, per no sobre les del capital ni els beneficis de les grans empreses. </p></li><li><p> Algunes referncies: Presentaci ampliant aquest resum: https://ancsantcugat.files.wordpress.com/2013/10/economia-v4-amb-annexos.pdf Estudis del Centre Catal de Negocis: http://www.ccncat.cat/estudis/ Balances fiscals: http://www.vilaweb.cat/noticia/4118488/20130524/balances-fiscals-explicades-sala-martin.html http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/economia_del_sector_public/estadistiques_i_informes_del_sector_public/la_balanca_fiscal_de_catalunya_amb_l_administracio_central Mitjans escrits i Vdeos del Collectiu Wilson: http://www.wilson.cat/ca/mitjans-escrits/articles-dels-membres.html http://www.wilson.cat/ca/audiovisuals.html Viabilitat econmica d'una Catalunya independent: http://www.catdem.org/cat/downloads2/5.-005_informe_bosch_ca.pdf http://www.ciu.cat/media/76874.pdf http://www.esquerra.cat/documents/la-viabilitat-economica-de-catalunya-estat.pdf </p></li><li><p>!RESUM CORRUPCI Segons Transparency Internacional, una definici de corrupci s l'abs del poder per a benefici privat. Exemples sn suborn, malversaci, frau, nepotisme, trfic d'influncies, s d'informaci privilegiada, cobrament indegut de comissions, etc. Els costos de la corrupci sn poltics, econmics, ambientals i socials. DADES DE CORRUPCI A ESPANYA I CATALUNYA Espanya ocupa la posici 37 en el rnquing de corrupci mundial i una de les ms altes de la UE. s l'Estat on ms ha augmentat la corrupci l'any 2013. Fins l'inici de la crisi no s'ha fet res contra la corrupci. Forma part de la prpia estructura del sistema. A 4/2014, hi havia 1700 causes obertes a poltics, 500 estaven imputats i noms 20 condemnats. A ms a ms l'Estat ha indultat ms de 230 poltics i funcionaris. A cada persona la corrupci pblica li costa uns 845 anuals . El 95% dels espanyols creuen que la corrupci s una prctica generalitzada. Del 1983 al 2013, el PP ha tingut 226 casos de corrupci, el PSOE-PSC 212, CiU 26 i IU-ICV 18. A Catalunya la corrupci tamb s excessiva i cal atacar-la decididament. Ara b, el seu ndex de corrupci s el ms baix de l'Estat (16% de la poblaci - 7% dels casos), tot i que molts mitjans ho presenten distorsionadament, doncs s on ms poltics han estat imputats (1984-2013). La ra s que aqu hi ha ms vigilncia i menys tolerncia. La distribuci per nombre de casos s: CiU 26, PSC 12, ERC 4, ICV 1. RECOMANACIONS PER MINIMITZAR LA CORRUPCI Disposar de: </p><p> Una agncia independent de control. Unes institucions absolutament transparents. Una legislaci adequada, amb una justcia rpida i penes exemplars. Uns partits i lders poltics que tinguin un comportament exemplar. Una ciutadania formada i amb tolerncia zero en vers la corrupci. </p><p> LLUITA CONTRA LA CORRUPCI A CATALUNYA </p><p> Oficina Antifrau de Catalunya: s una instituci independent del govern que treballa, amb neutralitat poltica, per enfortir la integritat del sector pblic, mitjanant la prevenci de la corrupci i la investigaci de conductes sospitoses. Sota control del Parlament, va comenar el 2009. </p><p> ndex de Transparncia: ndex estatal per avaluar la transparncia de les CCAA El 2014 Catalunya va assolir el mxim ndex, 100. Ens hem comenat a posar les piles. </p><p> Llei de Transparncia: Aprovada el el 22/12/14, entrar en vigor el 6/2015. Regula i garanteix la transparncia de l'activitat pblica i el dret d'accs dels ciutadans a la informaci i la documentaci pblica. s aplicable a la Generalitat, l'administraci local, el Parlament i rgans estatutaris, les universitats, els partits poltics, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats privades que rebin subvencions. </p><p> Plataformes contra la Corrupci: La mobilitzaci ciutadana ha desser un dels pilars per la lluita contra la corrupci. A Catalunya hi ha molta mobilitzaci. Com a exemple citem algunes iniciatives: Stop Corrupci, Sabadell Lliure de Corrupci, Dempeus per la Salut Pblica, Associaci Lliure d'Advocats....... </p></li><li><p>!RESUM ENCAIX DE CATALUNYA A ESPANYA Fracs de lencaix de Catalunya a Espanya En ple procs independentista, un cert sector progressista, sorgit de la mal anomenada Transici Democrtica, diu que una Catalunya independent s una utopia i que seria molt millor un nou model dEstat espanyol de tipus federal. Aquesta proposta est molt allunyada del coneixement histric dels ltims 200 anys, en els quals els habitants de Catalunya han volgut i intentat formar part dEspanya sense deixar de ser catalans. Per la resposta ha sigut sempre la mateixa: subordinaci absoluta a lEstat o unes mseres competncies insuficients. En destaquem tres episodis: PRINCIPIS DE LA DCADA DE 1870 Els anys 1868 i 1874 sn el sexenni revolucionari o democrtic, on els Borbons no van ser reis de les Espanyes. Van haver mltiples conflictes socials i laparici de tota mena de rgims poltics, sent un dels ms innovadors el republicanisme federalista, que noms va tenir xit als antics territoris de la Corona dArag. Durant la curta primera Repblica Espanyola, Francesc Pi i Margall intent fer una Constituci per convertir Espanya en una federaci de diferents estats, entre els quals Catalunya. Hagu de dimitir desprs dun curt mandat. Al 1875, la dictadura del general Pava i la segona restauraci borbnica exting lnic intent federalista real dencaixar Catalunya amb Espanya. DCADA DE 1910: El catalanisme nasqu entre els anys 1880 i 1901, quan diverses forces poltiques volien que Catalunya sautorealitzs com a naci dins lEstat espanyol. Bona part de la burgesia catalana estava cada cop ms descontenta amb un Govern Central que es dedicava a atacar elements socials i poltics claus per Catalunya, com el Codi Civil o la fiscalitat. Lany 1901, els catalanistes van crear la Lliga Regionalista. El 1914 va nixer la Mancomunitat de Catalunya, presidida pel lder de la Lliga, Enric Prat de la Riva, succet per Josep Puig i Cadafalch. La Mancomunitat noms tenia les competncies que eren atorgades a les diputacions provincials espanyoles, sense cap mena de poder autonmic diferencial, per va fer moltssima feina i va representar el major grau dautogovern dels ltims 200 anys. L'any 1919 tots els partits poltics catalans suniren per demanar un nou Estatut dAutonomia. La resposta de lEstat va ser negativa i va haver una forta repressi que va fer fracassar el procs. El 13/9/1923, el general Miguel Primo de Rivera va fer un cop dEstat amb el suport del monarca Alfons XIII de Borb, instaurant una dictadura militar que dur prop de vuit anys i que va ser molt dura contra el catalanisme. Es van prohibir la simbologia i els partits catalanistes i van fer desaparixer les escasses institucions catalanes, com la Mancomunitat. DCADA DE 1930: El gener de 1930, el rei Alfons XIII va destituir a Primo de Rivera, i va comenar un perode de curts governs militars. Cau la Monarquia. Els republicans espanyols es van comprometre a permetre la creaci dun Estatut dAutonomia per Catalunya a canvi del suport catal, que li va donar ERC, presidida per Francesc Maci. Es va proclamar la segona Repblica espanyola i es va redactar un nou Estatut dAutonomia per Catalunya, conegut com lEstatut de Nria, que al 1931 saprov en referndum amb un 99% dels vots. El 1932 fou aprovat per les Corts espanyoles amb gravssimes retallades, cosa que provoc grans manifestacions a Catalunya a favor del text original. </p></li><li><p> El 1933, desprs de la caiguda del primer govern desquerres republic, pujaren al poder els republicans centralistes i centristes dirigits per Alejandro Lerroux que, amb el suport de les dretes monrquiques de la CEDA, van suprimir bona part del que havia fet lanterior govern, causant una gran onada dinestabilitat social i revoltes obreres. El Tribunal Constitucional va anular lleis catalanes, com de de Contractes de Conreus, cosa que va provocar que Llus Companys proclams el 6/10/34 LEstat Catal dintre de la Repblica Federal Espanyola, que va ser avortat per lexrcit. El 1936 es va restablir la Generalitat i Companys pogu retornar al crrec de president. Amb lesclat de la Guerra Civil Espanyola, el juliol de 1936, la Generalitat va esdevenir un Govern independent de facto. El maig del 1937, aprofitant les lluites de comunistes i socialistes contra els anarquistes, el Govern Republic, dirigit pel socialista Juan Negrn, aconsegu imposar la seva autoritat, fent que Catalunya perds tot el poder aconseguit el 1936. El 1938, quan les primeres tropes franquistes entraren a Catalunya, els militars aboliren lEstatut de Nria i qualsevol autoritat de la Generalitat. La conquesta final de lexrcit de Franco sobre Catalunya va provocar lexili del Govern de la Generalitat, la supressi de lEstatut dAutonomia, el retorn de les Diputacions com a mxim rgans jurdics de Catalunya i una repressi durssima contra tot all que fos catal. CONCLUSI Des de la mort...</p></li></ul>