Revista ELS CINGLES - n48 Desembre 2002

  • Published on
    12-Nov-2014

  • View
    172

  • Download
    1

DESCRIPTION

La revista "ELS CINGLES de Collsacabra" es publica en paper a Tavertet des de fa 30 anys.La Associaci Amics dels Cingles del Collsacabra esta satisfeta amb la tasca feta al llarg daquests 30 anys i, el conjunt dels 60 exemplars publicats de la Revista ELS CINGLES son un llegat per a tota la societat, tot gracies a la constncia i a la bona feina feta per lequip de redacci i a tots els collaboradors que, de manera desinteressada i any rere any, han omplert de contingut els mes de 500 articles publicats que constitueixen un patrimoni de gran valor per a les generacions actuals i venidores.Al portal web de la revista: www.elscingles.org, podreu consultar tot el material publicat i tamb fer recerques dels seus continguts per trobar ms fcilment all que cerqueu.

Transcript

Any XXIII, Nm. 48. DESEMBRE DE 2002 Redacci i administraci: C. de les Escoles, s/n. 08511 - TAVERTET tel i fax: 93 856.52.24 E-mail: redacci@elscingles.org subscripcions@elscingles.org EGPAGES@terra.es Pgina web: www.elscingles.org Director: Xavier Viladomat i Gil Consell de redacci: Joan Reixach i Curt, Ernest Gutirrez i Pags, Joan Soldevilla i Calvo Collaborador habitual: Jordi Sanglas i Puigferrer. Corrector lingstic: Anna Borbonet i Maci Disseny: Albert Majoral. Maquetaci i impressi: Impremta Plans - St. Hiplit de Voltreg Publicaci a Internet: Jordi Mas Caball. Corresponsal a Rupit: Miquel Bans i Blanch. Corresponsal a Cantonigrs: Isabel Corominas Corresponsal a l'Esquirol: Mar Saborit La redacci de la revista no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen lopini dels seus autors. La revista Els Cingles, editada per lassociaci Amics dels Cingles de Collsacabra, es publica sense cap finalitat de lucre. Dipsit legal: B-8.390-79. Preu daquest exemplar: 2,4 euros NORMES DE PUBLICACI DE ELS CINGLES.Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, han de tenir present el segent: Els articles cal que siguin escrits correctament en catal i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4, deixant uns marges laterals de 2 cm. S'aceptaran preferentment en format de disquet Pc. Els peus de les illustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part, precedits per un nmero que es repetir a la fotografia o dibuix corresponent.

EL MUSEU DE TAVERTETMuseu: Plaa Major, 4 (baixos de la Rectoria) Hores de visita: Festius i dissabtes: d'11 a 2/4 de 2. Tamb a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borrs Tel. 93 856 51 66

S

U

M

A

R

I

Editorial .............................................................................................................. 1 Altars antics a l'esglsia de Tavertet .... Jordi Sanglas .............................. 2 Restes dels nostres avantpassats a Cantonigrs Isabel Corominas i Carles Comella................ 5 Vivncies matinals .................................... Jordi Sanglas ............................... 7 Masos, terres i topnimis de Tavertet...... Rafael Ginebra ............................. 9 Un auditori ................................................ Jordi Gum .................................. 15 Antics oficis al Collsacabra: El moliner .... Miquel Bans .............................. 16 Per les muntanyes de Tavertet ................ Rafael Sevilla ............................. 20 Crnica del Collsacabra .................................................................................. 24 Rac del poeta ........................ Miquel Bans i Salvador Sunyer ............... 28 Fitxes de les plantes .............................................. Santi Jvega

LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES: Amer: Llibreria Ca l'Olmo Barcelona: Llibreria Quera. Llibreria la Pleta Cantonigrs: LEstanc. l'Esquirol: Estanc La Baldufa Llibreria El Detall. Manlleu: Benzinera Feixas Aulet Llibreria Contijoch Roda de Ter: Benzinera Feixas Aulet Llibreria Can Manolito Rupit: Ca lAmple. Susqueda: Restaurant Coll de Condreu Tavertet: El Rebost de la Isabel Torell: Llibreria Xicoi. Vic: Llibreria La Tralla. Llibreria Impremta Joan Camp PORTADA: Sant Joan de Fbregues, esglsia romnica dels segles XI-XII i antiga parrquia del terme de Rupit. Foto: Antoni Trujols

EDITORIALEl fenomen de concentraci al voltant de les grans ciutats, porta evidentment a la despoblaci del camp i especialment dels pobles de muntanya. Aquest fenomen que ja sarrossega des de fa 150 anys es va acceler els anys 60 del segle passat de forma extraordinria. Aquesta massiva despoblaci no ha perms, en alguns aspectes, conduir la nova forma de vida dels pobles de muntanya a les exigncies de la modernitat. El dret a lensenyament, a la medicina gratuta, a laccs a la cultura i a les vacances anuals, no sn renunciables per a aquells que viuen als pobles de muntanya. En una poca en qu les comunicacions han fet petit el territori i permeten el contacte instantani mitjanant el telfon fix o mbil, el fax i Internet, creiem que no s ni bo ni desitjable que la diferncia de serveis i de forma de vida entre el mn de muntanya i la gran ciutat sigui tan abismal. Els pobles de muntanya tenen dret a rebre els serveis de telecomunicaci en unes condicions que realment acostin el poble als centres de decisi. No s lgic que les poblacions ms allunyades tinguin ms problemes per comunicar-se que les venes a la ciutat. Per aix cal adequar el mxim possible les vies de comunicaci dels pobles ms allats per tal que la dificultat de trasllat a la ciutat es vegi minimitzada. La soluci que de moment sha pensat per a aquests pobles ha estat el turisme, transformant una realitat de vida en quelcom folklric, que pot deixar els habitants del poble de muntanya com a ciutadans de segona i com una atracci antropolgica ms dins del paisatge. Hem daconseguir que la igualtat de drets i obligacions de tots sigui una realitat i que alhora hi hagi un tracte recproc de respecte mutu entre els habitants de fora i els autctons. El creixement dels pobles mitjanant el turisme, tan ests actualment i com a nica sortida, ha de ser solament la primera baula de la cadena que ha de portar els pobles de muntanya a un desenvolupament seris i a una qualitat de vida immillorable. En el fons el turisme, en general i el de muntanya especialment, s un parany; la facilitat darribada del turista pot produir una manca didees per a laprofitament del recursos propis, que sn els que enfortiran la poblaci rural i la faran econmicament autnoma. El turisme no s ms que la soluci a lestrs i al mal viure que produeix la ciutat a aquells que han perdut les arrels de camperol i tenen la necessitat de trobar el reps en la natura. Daltra banda, laproximaci de la forma de vida de la ruralia a la de les ciutats pot no ser adequada per millorar el nivell de vida dels pobles de muntanya. Un esfor global daquells que estan orgullosos de la seva condici de Camperol, amb majscula, pot aconseguir nous cultius i noves formes de tractar els productes del camp. Un bon exemple ns el curs que sest preparant a travs de lOficina de Promoci Econmica del Collsacabra: Alternatives de les Explotacions Rurals Tradicionals en el qual es faran xerrades i debats que, entre altres temes, faran referncia a lagricultura i la ramaderia ecolgiques. Un altre tema a tenir en compte s la cultura. s necessari incrementar els actes culturals i buscar temes que facin referncia a la muntanya i crear institucions dedicades a donar a conixer el territori a fi de poder-lo estimar i ajudar a respectar-lo. Afortunadament, en el Collsacabra comptem amb bones manifestacions culturals: el Festival Internacional de Msica de Cantonigrs, la Fira del Llibre de Muntanya, el projecte de lAvenc de Tavertet, el concurs de Bolets de Cantonigrs, el Pessebre Vivent de Rupit, els estudis antropolgics del Amics de Tavertet, concerts, exposicions Aix doncs, creiem que s important lligar quatre temes bsics: les comunicacions de noves tecnologies, la promoci de lagricultura i de la ramaderia ecolgica, el foment de la cultura de muntanya i finalment limpuls dun turisme sostenible.

FEIXAS Estacions de Servei

AULET Distribuci de Gas-oils

ENERGIA PER A OSONA1

Tels. 93 850 01 21 - 93 850 00 68

ALTARS ANTICS DE LESGLSIA DE TAVERTETLesglsia parroquial de Sant Cristfol de Tavertet tenia uns quants altars que li donaven una esplendidesa remarcable. Diem tenia perqu, dissortadament, avui no existeixen ja que foren destruts durant la guerra del 1936. Amb el propsit dexplicar en aquestes lnies com eren aquells altars, hem tingut unes converses amb la senyora Magdalena del Jofr per tal de fer un recull de tot el que hem pogut recordar i fer-ho constar aqu per a la memria histrica del nostre poble. ALTAR DE LA MARE DE DU DEL COR Es trobava en entrar a lesglsia, desprs de la pica daigua beneda. No podem recordar si era barroc o gtic, potser ms aviat era gtic. Tenia una forncula a la paret i lara, que sortia uns centmetres per cada costat de la forncula, era balmada per sota i amb algun ornament. La imatge de la Mare de Du, gtica dalabastre i policromada, del segle XV, s la mateixa que es guarda avui dintre de la vitrina, asseguda damunt una peanya. Als peus de la Mare de Du hi havia la imatge de santa Filomena que, igualment que la Verge, tenia les seves pabordesses, les quals es cuidaven de posar-hi flors en dies de festa i tamb recollien almoines. La famlia del Jofr tenia cura de la roba de laltar. ALTAR DE LA PURSSIMA Era situat enfront de lentrada de lesglsia, dintre la nau gtica i adossat a la paret de cara a tramuntana. Sembla que era molt senzill, ja que consistia en un doms de color blau o verd, aplicat a la paret, recobert destrelles platejades. La Verge duia un vestit blau cel amb daurats. El dia de la Immaculada, i tamb pel mes de Maria, se li posava un vestit propi de les diades. Sota els peus mostrava una mitja lluna. Les pabordesses i les filles de Maria es cuidaven daquest altar i el dia de la Purssima i lltim diumenge de maig es feia la process amb una imatge ms petita posada sobre un tabernacle ben adornat, acompanyada del pend de lassociaci. ALTAR DE SANT ISIDRE Era situat a la mateixa paret i a poca distncia de laltar anterior, a llevant. Era ms antic i podria ser que fos gtic. Hi tenia una imatge del sant fora alta, que anava amb cala curta i amb la seva rella a la m on, per la seva diada, se li posava un grapadet despigues de blat. Crec que a aquest altar shi havia afegit un sant Antoni abat o del porquet, de baixa estatura. Per la festa de sant Isidre, el dia 15 de maig, que igualment era la festa dels pagesos, se

Bancs actuals de lesglsia amb el nom del seu propie-tari. Foto: Xavier Coll

ALTAR DEL SANT CRIST Aquest altar tenia un santcrist bastant alt i antic amb els pals pintats de negre. Al seu costat shi trobava la Mare de Du dels Dolors, que duia una capa negra i un cor de metall amb sagetes grogues clavades. De laltar i del retaule no nhem pogut recordar gran cosa, per podria ser que hagus tingut algun cortinatge negre. Estava posat en una petita nau o creuer que, com una capella fonda, sestirava cap a la banda de migdia. Tenia adossada, per la banda de llevant, la paret de la sagristia que, amb una porta, comunicava amb el presbiteri. Fa uns trenta o quaranta anys que la sagristia es va enderrocar, ja que tapava una part de labsis, i avui ocupa el lloc on hi havia aquest altar que hem descrit.

2

El desaparegut retaule barroc de laltar major de lesglsia de Tavertet, dedicat a Sant Cristfol. Foto: Arxiu Mas. Institut Amatller dArt Hispnic. Barcelona. Ref. G/ A-4205

RESTAURANT

SAU VELLCLUB NUTICVILANOVA DE SAU - TEL. 93 744 71 303

celebrava una process pels carrers del poble amb una imatge petita del sant sobre un tabernacle ben enramat i sostingut per dos pabordes i dos pagesos; tamb sortia la bandera prpia. Recordo, quant a les banderes, que tamb en tenien de prpies els altars del Roser i del Santssim, aix com gonfanons(*) que es portaven a les processons ms importants. Tots els primers diumenges de mes, en acabar la missa major, tenia lloc la process del Roser, sense banderes ni gonfanons, amb el recorregut curt, o sigui que noms donava una volta a la plaa, i en tornar a lesglsia es cantaven els tradicionals goigs del Roser. ALTAR DEL SAGRAT COR En el pany de paret entre laltar del Roser i el de sant Isidre shi va excavar una forncula on hi havia un Sagrat Cor destatura regular, per sense ornaments i shi posaven flors. Pensem aue el motiu dinstallar aquest altar deuria ser el costum que, pels voltants de lany 1921, es va practicar dentronitzar el Sagrat Cor de Jess a totes les cases del poble que ho van desitjar. LALTAR MAJOR ltimament, i grcies de la recerca del senyor Rafael Ginebra, es va poder localitzar una valuosa fotografia de laltar major i el seu bonic retaule barroc que ja parla per ella mateixa, cosa que ens ha alegrat. La fotografia deuria ser presa a darreries dels anys vint o a primeries dels trenta del segle XX, ja que shi veuen els actuals bancs de lesglsia amb els noms dels seus propietaris, copiats dels antics. El canvi dels bancs es va fer entre els anys 1927 i 1928. Antigament, si entrava a lesglsia el propietari dun banc per assistir a la missa i es trobava el seu banc ocupat, calia que algun dels que hi seien saixequs per deixarli el lloc, i, si estava de sort, buscar un altre seient. Naturalment, alguns dels propietaris ja han passat a millor vida i, malgrat que es conservin els noms, ara tothom seu al banc que vol. Caldria, per, que els bancs es restauressin. Una cosa ben curiosa i bona de recordar s la colla de captaires que per les festes anyals es congriaven a lesglsia a pidolar4

cadascun pel seu altar o sant que li tocava. Si no recordem malament en passaven donze a dotze, uns amb safates i altres amb paneres o senalles. Comenaven els que captaven per les nimes del purgatori, deprs els de lObra, els del Roser, els de sant Isidre i aix anaven captant per tots els sants i santes, i tots, un darrere laltre, repetien cada set o vuit passes: caritat pel Roser, caritat per la Mare de Du, caritat per sant Cristfol i aix fins a lltim. Desprs passaven comptes del que havien recollit. Pensem que en aquell temps abundaven ms les peces de dos, cinc i deu cntims que no pas els duros i pessetes. Arrambada a la paret del capdavall de la nau gtica de lesglsia es trobava una gran arca on es guardava el fustam amb qu es muntava el que sen deia el moniment que, pel Dijous Sant, tapava gaireb tot laltar major. Durant els dies del novenari es collocava un gran llenol negre que mostrava una colla dnimes socarrimant-se enmig de les flames. Penjat a la paret de lescala del cor hi havia el que en diem el rotllo, que era una roda de fusta voltada de picarols de diverses mides, cadascun amb un so diferent. Tibant duna corda es feia voltar la roda i els picarols sonaven amb tons variats, duna manera curiosa i alegre. Especialment es tocaven a les festes importants, al moment de la consagraci a la missa, i tamb a lhora de lalleluia de Pasqua. Tot aix, ms o menys, s el que hem pogut recordar daquelles poques passades que, vulguem o no, formen part de la nostra histria particular i collectiva. Jordi Sanglas(*) El gonfan, dorigen medieval, s un estendard que penja dun pal travesser i que sol ser la insgnia duna confraria o corporaci. (N. de la R.)

Hostal Restaurant Can PascualDes de 1944 AL SEU SERVEI Cuina tradicional i de mercat Amb reservatsPlaa Verdaguer, 3 - 08519 FOLGUEROLES Tel. 93 812 21 18 - Fax 93 812 22 75 e-mail: jaumepascual@jazzfree.com web: www.osonaweb.com/pascual

RESTES DELS NOSTRES AVANTPASSATS A CANTONIGRSDesgraciadament coneixem ben poques coses dels remots avantpassats que visqueren al Cabrers; aquests pocs coneixements provenen en gran part del descobriment de sepultures, entre les quals figuren una srie de dlmens, alguns fora estudiats com el de Sant Corneli o el de Puigsespedres. Per tamb han aparegut diversos enterraments anomenats de camps durnes, dits aix perqu incineraven els cossos i les cendres eren dipositades dins dunes urnes que podien ser o b de fang assecat o b de terra cuita. Moltes vegades dins daquestes urnes eren dipositats diversos objectes ds personal, com podien ser braalets, agulles, penjolls etc... que podien ser de bronze o de ferro. Per desgrcia daquests camps durnes en queden ben pocs, ja que han estat destruts pel conreu de la terra. A lany 1988, a Cantonigrs, al capdavall del carrer de Sant Bartomeu, sobre la carena del serrat de Bal, quan el senyor Valent Villanueva va voler fer uns arranjaments al jard de casa seva, aparegueren uns enterraments per incineraci que es poden datar sobre la segona meitat del segle VIII a.C., s a dir, cap a finals de ledat del bronze. Aquesta possible necrpolis confirma que els habitants de tota aquesta contrada tenien uns establiments propis i autctons. Per les peces que shi trobaren es pot establir una relaci amb diferents enterraments dels Pirineus amb els quals sens dubte existien relacions comercials. A lrea del Cabrers shan trobat diferents necrpolis, totes dincineraci, si b la de Cantonigrs s molt interessant a causa de les restes de metall que shi van recollir, les ms nombroses de totes les daquesta zona, ja que, per exemple, en el camp durnes de Collsavenc, de trenta urnes estudiades tan sols es trobaren dues peces de metall, mentre que tan sols en una urna recuperada sencera al serrat de Bal shi varen trobar unes quinze peces. Ax doncs, quan es varen remoure les jardineres que es varen fer per respectar unes alzines, en Francesc Punt vei unes terres negres i unes cendres que el van moure a avisar al grup arqueolgic Cota Zero, de Vic, que tot seguit es varen fer crrec duna petita excavaci, i dic petita perqu la situaci de les troballes no els permet fer-hi ms. Es varen trobar tres enterraments en tres jardineres. En una delles va aparixer una urna de forma troncocnica amb plat tapadora, situada prcticament al mig de lestructura que varen obrir. Tamb aparegueren diversos fragments de cermica, algunes restes dossos cremats, per collocats fora de lurna, possiblement perqu aquesta estava trencada, un gran fragment de cermica decorat i uns petits fragments de metall. En el segon enterrament trobaren tamb una urna que conservava el fons i una part de la panxa. Segurament aquesta segona

Urna cinerria de forma bitroncocnica, de boca ampla i base plana, amb una decoraci linear. R e v i s t a Empries. Nm. 48-50. Dipu-taci de Barcelona. Pg. 229

fossa era molt petita, tan sols per poder-hi posar lurna que contenia uns quants ossos cremats, dues agulles, una de cap rectangular i una altra amb un forat amb forma de rombe a la part de dalt, cosa que ens indica que era una agulla de cosir. A la tercera jardinera varen aparixer diversos fragments cermics; lenterrament probablement tenia unes mides semblants a

5

Una interessant agulla de cap enrotllat forma part duna cadeneta danelles i un original sistema de tanca-ment. Penjoll de rodeta de tres anells concn-trics i una petita anella per penjar-lo. R e v i s t a Empries. Nm. 48-50. Pg. 230. Article: El Serrat de Bal. Una necrpolis dincineraci a Cantonigrs, Osona. Autors: Josep Cas-tells, Walter Cruells i Miquel Molist.

les de la segona jardinera per es trobava en molt mal estat. No hi ha cap dubte que aquests tres enterraments pertanyien a la mateixa poca. La cermica trobada a la primera jardinera consisteix com ja hem dit en una urna troncocnica amb la boca en forma dembut ample i una decoraci de dues lnies dobles formades per vuls que salternen amb tres lnies de petites estries, totes situades a la part alta del vas. La pasta s de color vermells, ms marr a lexterior. Dintre daquesta urna hi havia dos penjolls molt semblants, el que est ms ben conservat est format per tres anells concntrics, amb unes lnies helicodals unides per quatre raigs llisos, i una anella per poder-lo penjar, una agulla amb cap rectangular decorat per les dues cares, amb una tija circular acabada en punta molt semblant a la trobada a la segona jardinera. Una segona agulla, de caracterstiques ben significatives, t el cap enrotllat en forma danella que est unida a un cadena que

acaba amb una tanca de doble anell don penja una pea al capdamunt formant una anella i al capdavall una U ms tancada per la punta. Van aparixer, tamb, cinc braalets tots amb una decoraci molt semblant, dos dels quals, per, estan deformats i en comptes de ser circulars o ovalats com els altres, tenen forma de V, fragments dun collaret o torques, tres anelles que no se sap ben b si eren penjolls, arracades o anells. Dispersos pels voltants de les tombes es va trobar un gratador de pedra tallada. Les persones que varen fer lexcavaci es varen endur totes aquestes peces per estudiar-les i catalogar-les, per mai ms se nha sabut res. Ats que aquestes restes, encara que petites, sn fora significatives, i a ms sn les niques que shan trobat a Cantonigrs, el Grup dAcci Cultural, recolzat per lAssociaci de Vens, est intentant localitzar-les amb lesperana que un dia puguin ser exposades en el petit museu monogrfic, el muntatge del qual est en estudi, com a mitj per recuperar una part important de la nostra histria com a poble. Isabel Corominas Carles ComellaBibliografia: COTA ZERO nm. 4, abril de 1988 (pgs. 6 i 7) EMPRIES nm. 48-50, 1986-1989 (pgs.224 a 236)

Construcci en general Especialitat en pedra Venda de cases i terrenys c. del Mig, 10 Tel. i Fax 93 856 50 16 08511 TAVERTET

HOSTAL ** ESTRELLARUPIT Tel. 93 852 20 05 www.hostalestrella.com6

BAR - L'ERA - FORN DE PACOQUES DE FORNER I DE LLARDONS CARQUINYOLIS DE RUPIT RECORDS I EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - Pl. Era Nova, 1 Tels. 93 852 20 34 - 93 852 20 50 RUPIT I PRUIT

VIVNCIES MATINALSLalba apunta, els primers raigs del sol naixent dauren els turons i serralades tot donant el bondia a la natura que sest deixondint, encara endormiscada; les exquisides floretes comencen a desplegar els seus ptals i exhalen riques flaires que ens ofereix la generosa natura: tot convida a sortir a fer un passeig pel camp entre prats i boscries, a gaudir del joliu ambient que a cada instant ens ofereix loratge matinal, del qual he gaudit aquest mat. Mhe llevat de bon mat, he agafat la meva companya, la gossa, la Lira, i muntats damunt el vell Panda hem pujat a Collsaplomera per emprendre la marxa i fer la volta al puig de les Baumes. Quantes recordances de la meva adolescncia i ja de ms gran! He recordat que quan tot just era un vailet, per aquests verals hi guardava el bestiar: les vaques, la ruca i a voltes tamb cabres. All ens ajuntvem els guardians de la Perereda, del Crous i de vegades tamb del Sunyer i fiem una bona xerinola mentre el bestiar pasturava tot junt, sense respectar termenatges com si tot fos de com. Tamb he recordat que quan ja era gran, amb el meu germ hi tallvem les alzines per fer carb i fiem les piles per al carboneig, les carboneres. Tot seguit mhe dirigit cap a les lleixes de Collsaplomera per rodejar el puig de les Baumes mentre passava arran duna de les antigues carboneres, tot deixant a m dreta, sota la cinglera del puig, la balma on en altre temps shi havia tallat moles de mol. Ben aviat hem arribat al pla de les roques dels Bugaders passant pel davant duna balma on ms duna vegada mhi havia aixoplugat quan guardava les vaques i tamb quan carbonejvem el bosc. Tot seguit, pel damunt de la carbonera dita del pla esmentat, el cam es fica entre les dues grans roques dels Bugaders que ja hem descrit en el llibre Tavertet i els seus verals; ms tard, per, shi feren prospeccions i sha pogut comprovar que hi ha restes dun antic habitatge. No cal dir que mentre fiem cam tamb he pogut gaudir de les meravelloses vistes del poble de Tavertet, dels paratges de

Monteis i de la Finestrica, i tamb cap als sots de Quers i les serres que els envolten. Cam enll, la gosseta al davant meu a cada moment trobava un lloc apropiat per esgarrapar a terra i arrencar arrels amb les dents, el seu divertiment. Aix, tot passejant, ben aviat hem arribat a la balma de les Piques. Bonica i espaiosa, t setanta metres de llargada seguint pel repeu del cingle, i de cinc a set metres de fons, segons els llocs, amb les boniques piques cap a la meitat, que li han donat el nom. Sn dues piques bessones sobre les quals goteja laigua, igual a lestiu que a lhivern. Com les recordo aquestes piques, de les vegades que nhavia begut aigua fresca i quan shi abeurava el bestiar! A lhivern, les candeles de gel que penjaven de la balma sajuntaven amb les piques. En tinc unes meravelloses fotografies. Desprs mhe abocat per damunt duna roca vora la rostada per contemplar la casa o el niu on vaig veure la primera llum del sol i on em vaig mantenir fins al trenta-un anys amb penes i alegries, tal com s la vida en qualsevol lloc on es visqui; tamb he comtemplat els camps i feixes que em van donar, com s natural, a costa de suades, el pa i altres aliments necessaris per a la vida i, a ms, he gaudit de les belles panormiques de les Guilleries i el Montseny, la Plana de Vic, altiplans de Savassona i el pant de Sau mig ple. Tot seguit, continuant la ruta, he passat entre les roques dites del Collet i pel

Caramells de gel a la balma de les Piques. F o t o : Jordi Sanglas

7

Tavertet des del puig de les Baumes. Foto: Anna Borbonet

mateix collet, coll o estrenyall que separa el puig de les Baumes del den Perereda, del qual ja nhem fet una glossa al llibre mencionat ms amunt. En aquest collet encara shi mantenen les restes duna paret que servia de tanca perqu el bestiar de les Baumes no pogus passar a laltra banda, que s del terme de la Perereda, i el daquesta no pogus anar a la de les Baumes, per a ms tranquilitat dels guardians. B, doncs amb la Lira hem passat a laltre cant, on es troben rics planells, que en el temps en qu hi pasturaven les vaques i altre bestiar eren atapets dherbei, per avui les alzines i les bardisses ho acaben denvair tot; les roques des de dalt de les quals es veien les cases del Crous, la Corbera, la Serra i lAubert i belles

panormiques i on tamb hi jugvem els vailets, estan totes tapades per branques i romegueres, sols queda mig obert el cam que porta des del pla de lAlzina de Sant Joan, damunt de la Perereda, fins a Collsaplomera Mentre passava pel lloc on havia hagut una carbonera, mhe recordat de lltima vegada que nosaltres, el meu germ i jo, el dia que vrem posar foc a la pila, mentre hi estvem treballant, tot i ser plena primavera, l1 de maig del 1945, sens va posar a nevar, amb gran gresca, fins que amb poques hores ja hi havia ms de vint centmetres de neu i a la nit segent una glaada va matar tots els blats, ja espigats. B, estant immers en aquestes recordances i fent cam mhe trobat de nou al collet de Collsaplomera on ens esperava el Panda per tornar a casa desprs de passar un mat feli fruint de la natura i de bells i vells records. Jordi Sanglas i Puigferrer

REPARACI DE COTXES

J J

Josep Juvanteny

Taller: C. Pedr, s/n Tel. 93 856 83 27 SANTA MARIA DE CORC

Formatgeries artesanes de CantonigrsCtra. de Vic a Olot, Km 24 08569 Cantonigrs (Osona-Barcelona) Tel. 93 852 50 06

RESTAURANT

CAN BAUMESC. de Baix, 2 Tel. 93 856 52 07 08511 TAVERTET

Restaurant

COLL DE CONDREUCtra. Vic-Olot Tel i Fax 972 44 43 19 17166 SUSQUEDA (Girona) 8

Hostal CollsacabraBAR-RESTAURANT HABITACIONSPasseig de les gorgues, 6 Tel. 93 856 81 53 08511 SANTA MARIA DE CORC - L'ESQUIROL

MASOS, TERRES I TOPNIMS DE TAVERTET SEGONS EL CAPBREU DE 1523Durant lpoca medieval i moderna els senyors jurisdiccionals rebien rendes i prestacions de totes les possessions que la gent tenia sota els seus dominis. Amb el pas del temps, per, i amb els canvis de possessors per herncia o per compravenda, sovint hi havia conflictes sobre qu havia de pagar i prestar cadasc per les diferents terres o possessions, i per aix peridicament els senyors feien una capbrevaci: obligaven a tothom que tenies terres sota el seu domini a fer un document davant de notari reconeixent totes i cada una de les propietats que tenien i el que pagaven (en diners o en espcie), per cada una delles. En casos en qu el possessor no tenia documents o els havia perdut o en qu es volien renegociar les condicions i les prestacions, el senyor feia un nou establiment del mas o terra en qesti o una confirmaci destabliment, fixant aquests aspectes. El document que recollia aquestes confessions i establiments sanomenava, i sanomena, capbreu. Seguint aquest s, lany 1523, Antoni de Vila, cavaller domiciliat a Vic (bar de Savassona), i Miquel de Malla, donzell domiciliat a Girona (successor de la nissaga osonenca), senyors per indivs del terme del castell de Tavertet, van efectuar una capbrevaci del terme. Cada un dels propietaris va detallar davant del notari, Bernat Alegret, tots els bns pels quals tenien obligacions envers els senyors del terme, precisant i descrivint cada una de les terres o propietats i el que en pagaven. Aix, en el capbreu, conservat junt amb els altres llibres del notari esmentat a lArxiu de la Cria Fumada de Vic (amb el topogrfic provisional ACF- CB/33), queda recopilada una quantitat ingent de topnims del terme. Tamb, lgicament, shi recullen els tipus de prestacions, que van des de quantitats en diner a parells de gallines, pernils, costelles de porc o caps de costella, lobligaci de tenir el mas habitat, etc., per en aquest cas ens hem volgut limitar a recollir de forma el ms concisa possible les diferents propietats que esmenta cada un dels propietaris, amb

les afrontacions que sesmenten en el document. Aix proporciona, a banda dels topnims en si, la possibilitat de situar-los en funci de les relacions entre ells, cosa que ha de permetre avanar una mica ms en el coneixement de la toponmia tant actual com histrica del terme de Tavertet, que afortunadament disposa ja de treballs cabdals com els de Quirze Pars i de Jordi Sanglas i Anna Borbonet, entre daltres. Segueix, doncs, la llista de propietaris, amb les propietats que reconeixen tenir i les afrontacions que hi consten (abreujades E: est, S: sud, O: oest, N: nord). Seguirem lordre del document; en aquest resum nhem actualitzat lortografia per hem respectat la grafia del topnim. Joan de sAvenc Mas Rajols. E: coll de Morena; S: coll de Rajols, O: honors del mas Avenc, a N: honors del mas Cornudells. Mas Ricart. E: riba del camp de terra anomenat dEra Bona; S: torrent de lAvenc; O: honor de la Balma; N: honor de lAvenc. Terra abans plantada de vinya. E: honor den Vilaspinosa, S: honor de mas Jofr; O: roca; N: honor den Vilaspinosa.

Torre de la Perereda, masia que ja existia al segle XIV. Foto: Anna Borbonet

9

Escut de la famlia Avenc, al portal adovellat de la masia. Foto: Anna Borbonet

Terres del Quer ses Eres en cap a lesglsia de Tavertet. Camp del mas Rajols al lloc de Quer Gallerench. Afronta per tot amb terres de lAvenc. Pea del mas Cornudelles. Afronta per tot amb terres de lAvenc Mas de lAvenc dAll (on habita Joan de sAvenc) Mas de lAvenc. Joan des Perer Mas des Perer. E: torrent del mol del Perer; S: honor mas de Camilonga i en una coma de terra de propietat del Perer; O: lesmentada coma; N: dita coma. Coma del Perer: E en honor de la Fredera; S: cases del mas Perer; O: la muntanya; N: bosc anomenat Bosc sa Vila. Mas Fredera i Mas Camilonga. E: honor del mas de la Fbrega; S: honors del mas Cornudels i den Pujol. O: en la Muntanya o en honors den Calm i den Monells; al N: honor den Vila de Sant Lloren o en un bosc del dit Vila. Joan Monteys i el seu fill Joan Mas Monteys. E: honor de lAvenc i de la Balma; S: cam que va del mas Avenc a lesglsia de Tavertet. O: honor de la Riba. N: honor del Gronys dAll.10

Feixa al lloc anomenat la Balma E: torrent de lAvalanosa. S: honor de la Balma. O honor de Monteys; N: honor de lAvalanosa. Boscs sota la roca. E: la roca; S: honor de la Coromina. O: la roca; N: honor des Roser. Feixa a la canal de les Gotes. E: (no consta); S: honor de la Coromina; O: Balma de les Gotes; N: honor que s de lesglsia de Tavertet. Feixa de terra o bosc sota la roca: E: honor de Tuvira; S: amb un serrat; O: la roca Roja; N: honor dels Gronys. Pea al bosc de Bal. E: la roca; S; honor de la Coromina; O: riera de Bal. N: honor del Sunyer. Pea al bosc de Bal, a lEsqueleta, sota la roca. Les afrontacions signoren. Pea sota la riera de Tavertet . E: la riera de Tavertet i amb una terra dels mateixos; S: honor den Pont; O: en part amb honor den Pont i en part amb honor den Novelles dAll; N: part amb en Novelles i part amb en Novelles de Munt. Climent Parareda Mas de Parereda, de Capussol i des Collell. Mas de sa Calm (es refereix a la Cau): E, S i ponent: honors de Novelles; N: amb honor den Perer i amb Reveleus. Mol fariner amb casal derrut en possessions del mas Crosos (es refereix al Crous), a la riera de Bal. Miquel Pont i el seu fill Gaspar Mas Pont. E: en honor del castell de Tavertet i en honor de Novelles i en part en honor de Casarajola; S: amb el castell; O: la riera; N: honor de Novelles de Munt mitjanant un torrent. Mas Ses Cases. E: part amb una riba i en part amb el cam pblic o missader que hi ha all; S: part amb el torrent i part amb una feixa de terra de la Riba; O: amb la riera i amb les Esplugues, i part amb la Fbrega; al N: honor de les Esplugas i amb el castell. Possessions al bosc de Bal Tros de terra al lloc anomenat Les Valls Masada anomenada de Ses Canals Mas anomenat sa Closa

Pea del Vinyal. E: honor dels Gronys; S: honor de ses Novelles; O i al N amb en Novelles. Pea de Balma Cortesa Pea de nEntentes Pea sobre lhonor del castell de Tavertet. E: honor del Correu i amb altres; S: honor del camp de Casarajola; O: honor del castell; N: honors de Novelles de munt. Pea sobre el camp de Casarajola: E: honor de Novelles i den Monteys; S: honor de la Boixeda; O: honor de Casarajola; N: honor de la Riba. Pea a les Coromines de Tavertet. E: honor den Coromina; S: honor den Jofr; O: honor den Dalmau; N: honor den Coromina. Masoveria de ses Canals, ermes i boscoses. E: Riera de lArcatera; S: honor del mas Pont; O: honor de la Guardiola; N: honor de Novelles dAll. Pere de Crosos i el seu fill Toms Masos Crous de Vall i de Munt: E: honor de les Balmes; S: honor den Parereda; O: honor den Noguer i honors de Casacuberta. N: honor del mas de Massaguda. Mas Queroller, rnec i deshabitat Mol a la riera de Bal, derrut Joan Serra Masoveria de la Serra Tria sobre el quer Borrell, sota les roques. E: honor des Roser; S i O: honor del mas Jofr; N: honor del Pont. Pea de terra anomenada Corbatera. E: coma de Turtures; S: serrat den Plana; O: alou de Sant Cristfol; N: la roca. Terra a Tuura, que fou de la masada del Roser dAll, del mas des Bosc. E: honor del mas Jofr i honor des Bosc; S: honor den Plana; O: el torrent del Roure i en honor del Gronys i dels Monteys. Pea anomenada al Pla de ses Basses, en la qual passa un cam pblic que va a lesglsia, una altra que hi ha al roure Martorench sota la roca de lhort de ses Basses, i una altra a la costa de Cayer, tal com s dividida, per dalt i per baix, amb lhonor de la serra. Una feixa anomenada Quer des Carols Feixa als Ginebres i feixa a les Moles

Bartomeu Sunyer Mas Sunyer. E: honor des Correu; S: honor de sa Balma; O i N: la roca. Erms i boscos de propietat del mas Sunyer. E: honor de les Canals; S: honor den Pont; O: honor den Crous. N: honor den Vilarn i de sAlbert mitjanant un torrent. Terra plantada de vinya. E: honor del Correu. S: honor des Portell; O: honor de la Balma. N: honor de la Balma i en part amb en Crous. Masada anomenada ses Esplugues. E: honor del castell de Tavertet; S: honor de la Fbrega i honor den Pont; O: honor den Pont. Masoveria anomenada sa Closa de Vall. E: amb en Pont; S: honor de nEsplugues; O: honor de la Plana des Reig; N: honor den Sunyer. Masoveria anomenada a Guardiola. E: honor de la Canal; S i O: honor den Sunyer; N: honor de la Serra. Feixa anomenada la Rovira de las Esplugues. E: honor de la Serra; S: balma Forquesa, en honors den Pont; O: honor den Pont; N: honor den Sunyer i amb la roca. Feixa de terra a les Muntadelles. E: honor mas Company; S: honor den Jofr; O: honor del mas Company; N: honor de Bartomeu Sunyer. Camp anomenat Camp ses Peres. E i S: cases den Pont; O: honor del mas Company; N: honor den Pont. Tres feixes al lloc anomenat Bal: una anomenada lArtiga del Sunyer: E amb la roca; O amb la riera i al N amb el salt. Una altra sota les Gleves: E: amb la riera de Bal; S: honor del mas Company; O: la roca; N: honor de les Balmes. La tercera s a Balma Llonga i se nignoren les afrontacions. Dues feixes a les Esplugues. Una s sota el mas de ses Esplugues, laltra sota el Quer Major. Totes afronten per tots cantons amb honors del mas Esplugues. Honor anomenat Escanyaboc o a Banyaboc. E: honor dels Gronys. S honor del Bosc i masoveria de la Plana; O: honor dOliu i honor del mas Company; N: honor de la Fradera.

11

Reproducci dun fragment del capbreu de 1523 (ACF-CB/33) Foto: Rafel Ginebra

Bernat Novelles de Vall Mas Novelles de Vall, Mas Vilarell i mas des Quers (units). E: honor de Novelles de a i dels Gronys; S: honor de la Quereda; O: honor de Fradera; N: honor de ses Canals i de Maneges. Mol derrut que fou del mas de la Calm, junt amb un camp contigu. Pastures a les muntanyes que arriben fins al coll de ses Lleceres i fins al Portell des Parer i fins la feixa de terra anomenada Maneges i fins el quint den Calm. Sota la roca, una terra o bosc. E i S: honor anomenat dAlbareda. Les altres afrontacions les ignora. Mas Llobet Camp del Cort Feixa anomenada les Tries. Miquel Castell Mas Castell Mas des Gronys de a. E i S: mas Grony dall; O: honor den Novelles; N: honor del mas Gronys. Terra. E i S: mas Gronys: O: la roca; N: honor de la Closa. Una tria. E: el riu; S: honor den Portell; O: honor den Sunyer; N: feixa den Sala.12

Peola de terra anomenada sa Closa. E: honor del mas Novelles; O: honor del mas des Llobet; N: honor del mas Novelles. Feixa al lloc de sOlivar des Sunyer. E: honor del mas Avenc; S: el serrat de la Plana; O: honor del mas del Pujol; N: honor de lesglsia de Tavertet Feixes al cingle de Boixeda. E: honor del mas de la Riba i amb la roca; S: honor den Boixeda; O i N: la roca. Feixa de terra. E: honor dels Gronys; S: honor den Bruguer; O: la roca; N: honor dels Gronys. Feixa al Pla de Castell. E: la roca de Font Padrosa; S: feixa de Sant Cristfol; O: la roca de les Balmes. N: honor den Jofr. Peola de terra al lloc anomenat les Balmes del coll de lesglsia. Afronta per totes bandes amb honors del mas Company. Un tros de terra a la vall de Bal. E: honor den Jofr; S: honor den Coll; O: honor den Balmes; N: honor den Castell Feixa de sa Mola, sobre el mol des Roser. E i S: honor que fou de Pere des Roser. Feixa a les Fonts. E en el cam pblic; S honor den Coromina; O: honor que fou del mas Sunyer; N: honor den Bruguer.

Feixa que fou del mas Sunyer. E: feixa de les Fonts; S: honor den Fbrega; O: la riera que va per la balma avall; N: honor den Fbrega. Feixa al Comellar de Tartures. E: torrent de Tuura; S: mas Company; O: el serrat den Plana; N: honor de sa Boixeda a la roca blanca. Un lloc al costat de les meves cases, i una era, tot a la sagrera de Tavertet. Possessions que foren de la Casarajola. E: un camp de pertinences de Casarajola que s de Lluc de Montpaxent mestre de cases, i en part amb honor den Jofr; S en part amb honor den Coromina i en part amb honor meu; a O in honor den Coromina; N: honor den Jofr. Tres cases a la sagrera, derrudes, que foren de la casa de Casarajola. E: Casarajola lias Graver (o Graner); S: honor meu; O: hort de la rectoria; N: cementiri de lesglsia de Tavertet. Una feixa amb hort, a la sagrera. E: clos de lesglsia; S: via pblica que va al portell de ses Gotes; N: feixa den Coromina. Feixa de terra prop lhort que fou dElisenda, esposa de Bernat Esqueric. E: honor dEsqueriga. Bartomeu Pont lias Manages i Sagimona, propietria del mas de Menages. Mas de Menages. E: la Plana; S: nAubert; O: el torrent de Bal; N: en Cos. Terra a la Plana. E: honor de Novelles de Vall; S: honor den Sunyer; O: una balma anomenada del Sunyer; N: honor nostre. Jaume Jofr Mas Jofr Mas Riba. E: honor den Monteys; S: honor del mas Jofr; O: mas Capmany; N: honor den Pont. Feixa als Clapers. E i N: honor den Jofr. Terra que fou del mas Portell. E: honor del mas nomenat de Somisol; S i O: amb la roca de Bal; N: honor del mas de la Fbrega. Pea de terra sota el Camprodonell. E: en un honor i amb la roca; S, O i N: honor del mas de la Fbrega. Terra plantada de vinya anomenada ses Fontanelles. E: la tria de Ses Cases i en

honor de lAvenc que fou de pertinences del mas Bosc; S: honor del mas Roser vers lo roure gros i amb termes que hi ha fixades; O: la serra del puig sArola i lhonor del mas Vilardell; N: la roca. Bosc al lloc anomenat Contiu. E: honor del mas Vilaspinosa i den Roser; S i O: honor del mas Roser; N: honor den Roser. Un Honor al lloc de Centiu, de la masada del Roser. E, S i O: en honor de Vilaspinosa i des Roser; N: honor den Vilardell de munt. Feixa sota el coll de lesglsia. E: honor den Riba. S: honor den Capmany tal com est termenat amb fites; O: el torrent; N: honor de la Riba. Mas anomenat Roser Mas de la Fbrega. E: honor mas Company; S: honor den Sunyer; O: la riera; N: honor de les Esplugues. Una pea de terra de pertinences del mas Roser. S: honor del mas Plana; O: honor mas Bosch; N: honor del mas Conquer. Dues parts del camp que hi ha entre el mas de la Riba i el mas Cases. E: honor den Pont; N: honor den Pont. Feixa a Tuura, que fou del mas Jofr. E: honor del mas Jofr. S: honor de la Plana; O: honor de la Fredera o de na Micona. N: honor dels Gronys. Dues feixoles de terra: un sai de terra al mig del quint i del Roser de munt de sa

Porta dun petit i interessant edifici, anomenat la Casica, al costat de la masia de Monteis. Foto: Anna Borbonet

13

Plana. E: el Roser de munt; S: torrent del mol; O; quint de la Plana; N: honors de lAlbareda. Laltra feixola s al mig de la coma del Roser de munt. E: el Serrat Mig; S: el Roser de Munt; O: honors de lAlbareda; N: honors del Roser de Munt. Mol que fou de Bertran de Sunyer hereu del mas de ses Esplugues, a la riera de Bal. Joan de Coromina, de la sagrera. Mas Capmany derrut i deshabitat. E: cam que va de la sagrera al mas de lAvenc; S: el clos que es t per lesglsia de Tavertet; O: honor den Castell lias Correu; N: honor den Jofr. Feixes entre la creu des coll sEsglsia. E: honor den Jofr; S: honor den Castell lias Correu; O: lloc anomenat Morral del Puig; N: honor den Jofr. Feixes. E i S: la roca; S: honor de sa Lambrusquera; N: cam pblic que va de la sagrera al mas de sAvenc. Feixes. E: la roca; S i O: honor den Castell; N: honor de lesglsia de Tavertet. Terra al bac de les Fonts. E: honor den Correu; S: honor den Graell; O: la roca; N: honor den Bruguer. Terra anomenada Coromines del mas Capmany. E: honor del Benifet; S: honor den Fbrega; O: la riera; N: honor de nEsplugues. Feixa. E: honor del mas Jofr; S: honor de Salom; O: honor den Bruguer; N: honor mas Jofr. Dues feixes vers Novelles, una que fou de possessions del mas Fredera i laltra de possessions del mas Llobet. E: lera del mas de Novelles i baixa per lhort; S i N: honor del mas Novelles; O: honor que fou de sa Fredera. Honor al lloc anomenat Claps i envers les fonts de sota lesglsia i cap a ponent i cap al N. O: Coromines del mas Capmany; S: honor den Dalmau i den Jofr; O: honor den Fbrega. Feixa sobre el mas del Pont. E: honors del Llobet; S: honor dels Gronys; O: honor de Ses Cases; N: honor dels Gronys. Feixa o tria sota la roca. E: honor de nAvenc; S: honor del Vilardell; O: honor den Jofr; N: la roca.

Pea de terra a Aiguabona. E i N: honor de Plana; S: mas Roser; O: honor del mas Llobet. Mas de la Coromina Mas de sa Boixeda, aterrat i deshabitat. E: honor den Jofr; S i O: castell de Tavertet; N: camp de Novelles. Feixa al Sl del Comellar den Tortures. E: honor den Novelles; S: el Serrat den Plana; O: honor den Tortures; N: el serrat den Tuura. Feixa al lloc del Tuura que fou del Graell. E: honor den Bach; O: honor del Tuura; N: honor den Jofr. Bosc o tros de terra sota la roca, anomenat los Vinyets. E: honor den Novelles; S: el bac del mas Rossell; O: la roca; N: el serrat de Plana. Hort o tros de terra sota la sagrera de Tavertet. E: carrera (cam de carro) pblica que passa per la sagrera de Tavertet; S: honor meu; N: les coromines del benifet de Santa Maria. Lluc de Montpaxent, mestre de cases del bisbat de Sant Flor, regne de Frana, habitant i casat a la sagrera de Tavertet. Casa anomenada Casarajola, a la sagrera. E: la roca que hi ha sobre lhonor den Coromina; S: una era de roca; O: uns casals o cases derruts den Castell lias Correu, fins a la cal de les parets de les dites cases; N: cementiri de lesglsia. Camp de terra sota la creu del coll sEsglsia. E: la creu del coll sEsglsia i part la via pblica; S i O: honor den Correu; N: honor den Coromines. Gens Balmes Mol amb la seva casa, a la riera de Bal, el qual s a punt per moldre ja que t de tot menys laigua per poder moldre. Mas Portell. E: riera de Bal; S: la roca de Bal; O: honor den Sunyer; N: honor den Castell. Mas del Coll Mas de ses Balmes Mas des Portell. Rafel Ginebra i Molins

14

UN AUDITORIPer a moltes persones, sobretot per a habitants de ciutat, el Collsacabra s un pas singularitzat per muntanyes, cingles, camins encisadors, natura verge i moltes altres caracterstiques que lhan definit com a lloc de pelegrinatge per gaudir de la flaire bosquetana i contemplar larquitectura o el tipisme popular. Alg, per, sha adonat que, a ms, hi ha unes fores tellriques que donen vida, atrauen, captiven i obliguen a fer-hi ms estada que la dun simple itinerari encuriosit de cap de setmana. Aix ha nascut, al llarg dels anys, una comunitat, parallela a lautctona que, integrant-se en el medi, i valorant tot el seu contingut material i hum, fa estada total o peridica, indentificant-se amb aquesta terra. Alguns components del nou grup han aportat valors complementaris adients als trets personals de cada individualitat, potenciant, i en certs casos introduint, uns aspectes culturals no previsibles en dcades passades. Si volem especificar, podem parlar dun ventall fora nodrit dactivitats que van de la poesia a la filosofia, del teatre a la dansa, del fet tradicional a la cincia pura; per avui ens abelleix referir-nos concretament a un vessant de la msica. Noms cal seguir els precedents dorquestres i cobles a lEsquirol, o lesclat que representen els festivals internacionals de Cantonigrs, per adonar-nos que al Collsacabra, sestima, es cultiva, es produeix i sescolta la msica. Aquest art darrels ntimes que alg el qualifica com a aliment imprescindible per a poder viure. Parlarem dun daquests mltiples aspectes musicals: ens referim a un lloc caracterstic, singular, poc conegut i en certa forma sorprenent: un auditori. Sens havia indicat ms duna vegada que serem benvinguts a lauditori den Valent, per sempre existia una interferncia inajornable que ho impedia; fins que, fa poc temps, vrem poder acceptar lamable invitaci. Constatem que desprs dun quart de segle llarg de mourens per aqu, encara hem fet una insospitada descoberta, agradable i portadora de sensacions molt apreciables. Aquest auditori es troba a Cantonigrs. s una edificaci construda expressament per tal descoltar msica, i que fa uns anys tamb va servir per a enregistraments i gravacions de grups que participaven al Festival Internacional del poble. La impressi que es constata en veurel per primera vegada s la dun santuari erigit per gaudir dun espai singular on la msica, la imatge i el suport de lentorn sagermanen envoltant-nos amb un sentiment de plenitud.

Lartfex daquest conjunt, daquest ambient tan ben estructurat, en Valent Villanueva, no ha escatimat detalls, tant decoratius com tcnics; ha assolit un ambient confortable i tranquil que predisposa lesperit a la percepci i captaci del mn musical de manera molt completa. En Valent ens explica que peridicament va actualitzant els sistemes de reproducci aprofitant la tecnologia que fa depurar la transmissi de la msica. Si en un principi havia installat un equip de reproducci estereofnica dalta fidelitat, evolucionant del vinil al disc compacte, ms endavant afeg la projecci de diapositives per complementar els temes audibles. Dun temps en lha fornit dun sistema modern de DVD equipat amb una pantalla gegant que magnifica la imatge. Immers en la intimitat de lauditori, amb lapreciable companyia duns quants amics, hom es troba envoltat de les notes duna(continuaci a la pgina segent)

Lauditori de Canto-nigrs Foto: Jordi Gum

15

ANTICS OFICIS AL COLLSACABRA EL MOLINEREl Collsacabra, ja de molt antic, era un indret sembrat desglesioles, ermites i masies que amb els seus camps i quintans alegraven el paissatge, ja de per si buclic, donant-li vida i color. Era una terra ufana, sembrada de boscos, fonts, recs i rierols, de prats, camps i artigues. Encara que la majoria dels seus habitants visquessin del terrs, o sigui de lagricultura, tamb shi podien trobar un gran nombre dartesans. Als segles XVI, XVII, i XVIII, anys del seu creixement, hi trobem: fusters, ferrers, moliners, mestres de cases, sastres, sabaters, paraires, carreters, basters Hi ha constncia dun apotecari que exercia a la vila de Rupit. Tamb trobem notcies duna Avui ens recrearem en lofici de moliner, de com era un mol, de com treballava, etc. MOLINER: El qui es dedica al treball de moldre. Pocs indrets trobarem a Catalunya que en tan poca extensi de terreny hi hagus tanta quantitat de molins com ho trobem al Collsacabra. Deixarem per una altra ocasi els de la riera de les Gorgues (lEsquirol), que s pregona i rica en cascades, salts i molins. Tampoc parlarem dels del municipi de Tavertet. Avui ens ocuparem dels de la part de llevant del Collsacabra. Farem un passeig per la riera de Rupit, que neix sota el masss dAiats i desguassa al riu Ter, dins el pant de Susqueda. La conca daquesta riera, encara que fora reduda, ja que sols compta amb uns 40 km de superfcie, generalment porta un bon cabal daigua. Lndex pluviomtric del Collsacabra sol ser duns 1.000 mm anuals. El recorregut de la riera de Rupit s duns 17 km. Des del Torrent, on neix, passant per les Viles, on comencen els molins, fins al salt de Sallent t 7 km, amb un desnivell de ms de 500 m i daqu fins al pant de Susqueda, uns altres 7 km. A causa de la seva escabrosa i abrupta orografia, feia cantar, i treballar, infinitat de salts i espectaculars cascades que lhome va saber aprofitar per construir-hi molins fariners, avui gaireb tots esmicolats o desapareguts. La presncia, encara que runosa, de rescloses, recs, basses, pous, parets, cubs, algun tros de

Mola del mol de Sobiranes al jard de la masia daquest nom, a Tavertet.

Foto: Borbonet

Anna

important notaria: els Soler, que comenaren a exercir lany 1356 i san transmetent, de pares a fills, fins al 1835. Ens nocuparem en un altre apartat.

UN AUDITORI (continuaci)

gran orquestra i de les variacions visuals duna cambra que sapropa als intrprets: gran conjunt, transmutat de la sala de concerts en aquest recinte tan ben adaptat. La combinaci no pot ser ms encertada, suggeridora i equilibrada, perqu so i visi flueixen subtilment cap al nostre interior, obrint camins plens daquelles sensacions tan complaents i tan prpies de qui estima la msica.16

s ben cert que en aquest indret dOsona es troba una mica de tot. s possible aconseguir racons fascinants que ens ompliran de natura viva i, com hem pogut comprovar, es pot obrir la percepci al fet musical. Si es fa a reds daquest auditori, de la m duna persona sensible, assolirem un dels gaudis ms apreciats que ens ofereix el Collsacabra mgic. Jordi Gum

Mol den Marandes, a la dreta de la fotografia. Foto: N. Ricart. Estudi de la Masia Catalana (CEC)

mola, forats al llit de la riera i a les penyes, sn muts testimonis duna glria passada sic transit gloria mundi. Sant Mart s el patr dels moliners. Hi ha algunes dites populars referents als molins: Per Sant Mart ni mola ni mol Pots canviar de moliner que de lladre, no. Arribar i moldre Fer combregar amb rodes de mol. COM ERA UN MOL ? La resclosa s el primer i ms vists que trobem en un mol. La resclosa no s res ms que un obstacle al curs de laigua que, com una barrera, a ms demmagatzemar aigua, la desvia, i aix dna al mol lenergia que li cal per moldre. De rescloses nhi havien de dues maneres: les fetes amb grosses pedres i morter de cal i sorra i les fetes amb bigues, troncs, lloses i terra. De les primeres sols en queden: la de la Sala, la del Mol Nou, la den Marandes i, en part la del mol del Rodor. Les pedres solien casar-les, aix s, unir-les per la part de dalt, amb un ferro gruixut i ficat a cada dues pedres. Laltre tipus de resclosa, ms primitiva i rudimentria, ha desaparegut totalment. Sols en donen testimoni, al lloc on

varen ser construdes, una renglera de forats (molts de quadrats i altres de rodons), picats dins el llit de la riera o dun rec. Laiguat del dia 18 doctubre de 1940 (festivitat de Sant Lluc i fira a Olot), s viu encara dins el record dels ms vells. Va ser una data de trista recordana per a la gent de la comarca; a ms dels molts perjudicis que va ocasionar la forta tromba daigua, ja fos a cases particulars, vessanes, camps, feixes i horts, destross tamb camins i carreteres. Aquesta data firm la sentncia de mort a molts daquests molins. Pocs varen ser els que resistiren la forta embranzida de les aiges que, duna manera dantesca, assolaren tot el que trobaven al seu pas. Desprs de laiguat sols es reconstruren i tornaren a treballar el Mol Nou i el mol den Marandes. Al mol del Soler shi pos una turbina i shi gener electricitat per a lenllumenat pblic del poble de Rupit, i per a algunes cases benestants. Dels altres molins sols en quedaren les runes dunes rnegues edificacions que el pas del temps ha acabat de fer desaparixer fins a perdres gaireb la seva ubicaci. Noms forats i algun rec picats a la penya viva sn muts testimonis del que un dia varen ser. Moltes pedres i cairats es feren servir com a material de reconstrucci en algunes cases de Rupit.17

MOLINS DEL COLLSACABRA: Al Collsacabra hi ha 45 molins entre existents, amb restes o runes totals. Existents Rieres de les Gorgues, Paganes lEsquirol Sant Juli i Cabrera Cantonigrs Trasserra Sobiranes Tavertet Pruit Rupit Falgars Total: 2 1 1 4 2 10 Runes 15 3 4 2 1 2 1 4 3 35 Total 15 5 1 5 2 1 2 1 8 5 45

10- Mol den Patrones. Restes. 11- Mol de Sallent, o Mol Vell. Malms lany 1940. 12- Mol de Paderneres. No localitzat, per citat en documents. Per la proximitat i histria com, mencionarem tamb: Mol de lOm de Vallissana, prxim a la casa, i a la riera de lOm que desguassa a la riera de Rupit. Terme de Susqueda. Mol del Roure, en runes, sota la casa del mateix nom, i prop del castell de Fornils. Terme de Susqueda. Mol del Barri. Terme de Rupit. Runes totals. MOLINS DE FALGARS (conca del Fluvi): Mol de la Faja. Existent, per no funciona. Mol de la Codina. Runes. Mol de la Coromina. Runes totals. Mol de la Batllia. Runes. La famlia Pijoan larregl lany 1953, i el feren treballar fins al 1961. Mol del Salt de la Batllia. Restes. INVENTARI DELS MOLINS SITUATS A LA RIERA DE RUPIT Ara s hora de recuperar, si encara hi som a temps, o almenys fer que en quedi constncia, tot all que la civilitzaci moderna i la tcnica han deixat arraconat pel dess i que el pas dels anys va fent desaparixer. Aquest s el cas de la indstria farinera que utilitzava la fora motriu de laigua com a font denergia i que temps enrere gaud duna gran importncia en leconomia daquesta petita comarca del Collsacabra. En aquest humil, per ambicis, treball, vull fer una recerca de totes les dades possibles, dibuixos, croquis, mapes, fotografies... de tots els molins que antany i en poca ms esplendorosa, havien funcionat al llarg de la riera de Rupit. El recorregut sinicia en el seu naixement, a les fonts del Torrent, i de les masies de Comajoan, el Bosc, el Collell i lAlou, sota del Pla dAiats, i passant per la vila de Rupit i per lespectacular salt de Sallent, acaba al riu Ter, dins el pant de Susqueda, pant que

Trobem tamb alguna mola sencera i alguna de trossejada, com a element de decoraci, en jardins: Can Xumetre, Santa Llcia, Sobiranes, lOm, mol del Soler, Can Lloren, etc. Don sortiren aquestes moles? A Tavertet, a un tirat de roc de la masia del Crous, encara shi pot veure una pedrera de moles de mol. Nhi ha alguna de mig escalabornada, agafada a la penya, restes per terra, i algun niu mig comenat. A Rupit, sota els Solans, en una grossa pedra dola, shi veu, encastat a la paret, lescalaborn duna mola i les restes dalgun niu don nhavien extret daltres. Sobre el grau del Salt de Sallent, en una grossa pedra dola, tamb shi veu un escalaborn de mola. MOLINS A LA RIERA DE RUPIT: 1- Mol de Noufonts o de les Viles. Pas Ample, forats a la penya del llit del riu. 2- Mol de la Sala o de la Conillera. Rec i forats cavats a la penya viva del llit del riu. 3- Mol Vell de la Sala. Resclosa i turbina dins una caseta. 4- Mol Nou de la Sala. Existent en part: resclosa, bagant, rec, bassa, turbina 5- Mol del Soler. Existent en part. 6- Mol den Marandes. Deix de funcionar a la dcada dels anys seixanta. 7- Mol den Feliu Castellet. Sota Can Vicari. Shi feien botons. Malms per laiguat de 1940. 8- Mol del Rodor. Runes totals. Deix de funcionar per laigat de 1940. 9- Mol del Tornall18

Mol del Rodor Foto: Albert Oliveras (1930) Estudi de la Masia Catalana (CEC)

manlleva el nom a aquest petit poble, avui submergit dins les aiges. LORIGEN DEL MOL, lhem danar a buscar en el fet que lhome primitiu esclafava grans i llavors per al seu aliment, picant-los entre dues pedres. Al pas dels anys aquesta tcnica san perfeccionant fins a construir els actuals molins. En un temps en qu la gent vivia de la terra i del bestiar, la feina dels molins i dels ferrers era un complement ms de les feines del mas. Gaireb totes les masies importants tenien el seu mol. Aquest molins, de bon comenament, solien tenir noms lobrador com a edifici, per ms tard sanaren independitzant del mas i ampliaren ledifici amb una petita estada sobre lobrador. Els molins sn mquines per trinxar i moldre grans i materials. Nhi ha de diferents tipus segons lenergia que els faci treballar: De sang (eren els que funcionaven grcies a bestiar, esclaus), daigua, de

vent, elctrics. Segons la matria que treballaven podien ser: fariners, doli, paperers, drapers, descora (com el del mol del Rodor, en un comenament), darrs, etc. El Collsacabra, dins la Catalunya vella, es troba, com ja he dit, en una regi on plou fora, i s un indret abundant en salts, torrents, rieres i recs. Aix doncs, s natural que els molins fossin daigua i com que la comarca era agrcola i shi conreaven cereals, els molins eren fariners. Miquel Bans Hostal Can Nogu

C. del Mig, 2 Tel. 93 856 52 51 TAVERTET

BAR BOTIGA

CAN MIQUELESMORZARS I BEREN ARS, RECORDS , PA, COQUES I EMBO TITS ARTESANSCARRER LES FONTS, 4 TEL. 93 856 50 83 08511 TAVERTET

19

PER LES MUNTANYES DE TAVERTET ITINERARIS PER FER EN FAMLIADos sn el motius que ens han impulsat a fer aquest petit recull ditineraris senzills per les muntanyes de Tavertet. Per una banda, darrerament sest parlant molt sobre qestions relacionades amb la coeducaci dels infants, la falta dillusions creatives del per no de temps, perqu considerem que aix s una dada totalment relativa. A cada itinerari hi haur la segent informaci: descripci, comentari, distncia i desnivell totals, a nivell general. Per a cada punt: nmero de relaci amb el mapa, distncia parcial amb el punt anterior, acumulat de distncia total, altitud i descripci. ITINERARI 1: La Corbera - la Corbera Vella roques de la Corbera balma del Castell de la Fossa - Casacoberta - Cal Gavatx - pont de Baumadestral - balma dels Carlins - la Serra - el Crous - balmes del Miolar - la Corbera. Distncia: 8 Km Desnivell: 349 m Es tracta dun itinerari molt complet, que recorre indrets de una gran bellesa natural per vells camins avui dia prcticament oblidats i impregnats del misteri dels vells habitacles troglodtics, amb mplies vistes i densos boscos. 0 - La Corbera. 0 km - 0 km - 693 m Litinerari comena al costat de la casa de la Corbera, a la carretera de Tavertet a lEsquirol, prop del km 6,5. Sha de prendre un petit cam a la banda dreta de la carretera, a la vora dun senyal de despreniments. El cam es dirigeix, en suau pujada, cap al morro de les roques de la Corbera 1 - Balma de la Corbera Vella. 0,4 km - 0,4 km - 780 m Sota mateix del morro del cingle es troba la balma de la Corbera Vella, balma situada en un indret molt enlairat, dominant tota la petita vall del Noguer. A la balma es poden veure moltes restes del que va ser lantic habitacle troglodtic. Per continuar el cam sha de passar la balma i donar la volta al morro. 2 - Roques de la Corbera. 0,4 km 0,8 km - 828 m El cam continua per un bosquet dalzines, pel vessant esquerre del torrent de Baumallera. Desprs de passar per una antiga carbonera senfila cap al cingle per un terreny amb fort pendent. Sarriba a les

La Corbera vella, balma que fou habitada, situada sota les roques de la Corbera. Foto: Rafael Sevilla

jovent i la importncia densenyar als ms petits el que es podria dir com lleure sa. Per una altra banda, Tavertet, i tot el Collsacabra en general, s un territori farcit de petits indrets mig amagats, de vells camins transitats durant segles, de cingles i estimballs per arreu, despessos i encisadors boscos, etc. que fan que la seva descoberta sigui una tasca veritablement emocionant Des daquests dos punts de vista complementaris, plantegem un conjunt ditineraris per les muntanyes de Tavertet per fer en famlia. Aix vol dir, recorreguts duna llargada i desnivell assequibles per a la mainada, sense cap perill i que pretenen mantenir viu linters de tots, recorrent els indrets ms insospitats, caracterstics o emblemtics del terme de Tavertet. Els itineraris proposats seran circulars i tindran indicacions de desnivells i distncies,20

roques de la Corbera amb fantstiques panormiques cap a la vall del Noguer, puig de la Fora, etc. 3 - Balma del Castell de la Fossa. 0,1 km - 0,9 km - 810 m Continuant pel cam que va prop de la vora del cingle, en direcci nord, sarriba al pla de la Fossa. En aquest moment sha de baixar una mica pel cingle, en direcci al torrent de Baumadestral, per cercar una petita senda que porta directament a la balma del Castell de la Fossa, en direcci sud, invertint el sentit de la marxa. Aquesta balma s una de les ms impressionants de tot el terme. Est literalment penjada de la paret del cingle, justament a sobre de la casa de la Corbera, i encara shi poden veure les restes de murs fortificats. 4 - Casacoberta. 0,7 km - 1,6 km 861 m Es torna per la mateixa senda al pla de la Fossa i es continua per un cam ben marcat, en direcci nord, fins a arribar a Casacoberta, masia abandonada, del terme de lEsquirol. 5 - Cal Gavatx. 1,4 km - 3 km - 866 m Es continua per una pista ampla que porta a la carretera de Cantonigrs a Can Codina. Abans darribar a la primera casa, Cal Gavatx, sha de prendre un cam que baixa a la dreta, cap al torrent de Cal Gavatx, i que ens portar fins a la Serra, passant pel pont de Baumadestral. 6 - Pont de Baumadestral. 1 km - 4 km - 780 m Bonic pont medieval situat en un indret molt ferstec, prop de la confluncia dels torrents de Baumadestral i de Cal Gavatx. 7 - La Serra. 1,7 km - 5,7 km - 936 m El cam puja per suaus pendents cap a la casa de la Serra, passant a la vora de la balma dels Carlins. Es tracta duna balma ms aviat petita, per on encara es poden veure restes dels seus murs i del que podria haver estat el seu quint. La Serra s un mas antic, habitat temporalment, situat a sobre un serrat, amb unes vistes molt mplies. Per continuar litinerari sha de seguir en direcci sud, vora mateix de la cinglera, fins arribar a la punta del morro. El morro es baixa per un petit cam que hi ha a la seva dreta, pel cant de ponent. De seguida

sarriba a una pista ms ampla, que sha de travessar. Aquest punt s una mica conflictiu, perqu la continuaci no s pas gaire clara. Sha de cercar lantic cam del baixant de la Fontanella, que servia de comunicaci entre les cases de la Serra i el Crous. El comenament daquest cam no es veu gaire i shan de buscar unes fites que el senyalen. 8 - El Crous. 1,6 km - 7,3 km - 725 m Un cop trobat linici del baixant de la Fontanella s senzill de seguir-lo. Es tracta dun bonic cam, que comena a la nostra dreta arrecerant-se a la vegetaci i que transcorre per un bosc dalzines atapet i misteris. El cam finalitza prop del torrent del Mol Vell, en un cam ms ample, que sha de seguir cap a la dreta, fins arribar a la casa del Crous. El Crous s una casa preciosa, bastida a sobre duna gran roca, i est molt ben conservada. 0 - La Corbera. 0,7 km - 8 km - 693 m Seguint la pista daccs a la casa sarriba, en uns minuts, al punt de partida. Vora la pista, a lesquerra, es troben les boniques balmes i roques del Miolar. ITINERARI 2: Sobiranes - la Creu de Sobiranes - castell de Sorerols - Sant Miquel de Sorerols - cova de la Bora Fosca - solella de la Bora Fosca - serra den Coll - balmes de les Baconeres - solella de la Cavorca dolmen de Can Tafura - Sobiranes Distncia: 7,1 Km. Desnivell: 304 m.

La masia del Crous es troba sota els cingles del mateix nom i a la dreta del torrent del Crous. Foto: Rafael Sevilla

21

Espectaculars i curioses roques que saixequen sobre la solella de la Bora Fosca, on hi ha la famosa cova. Foto: Rafael Sevilla

Una de les singulars balmes de les Baco-neres, amagades en un fondal del torrent de Sobiranes.

Bonic itinerari que transcorre per zones molt obertes i que passa per indrets emblemtics del terme de Tavertet, com ara lantic mas de Sobiranes, lesglsia de Sant Miquel de Sorerols, la cova de la Bora Fosca i les balmes de les Baconeres. 0 - Sobiranes. 0 km - 0 km - 777 m Litinerari comena a la casa de Sobiranes, bonica i antiga masia on es dna el fet curis que el propietari porta el mateix cognom que el mas; per tant, la casa ha pertangut durant segles a la mateixa famlia. Per arribar al punt de partida sha de prendre una pista que surt a m esquerra de la carretera de Tavertet a lEsquirol, al km 5, i seguir-la sense prdua durant 2 km. Es comena a caminar seguint la pista que surt a lesquerra de la casa i que passa al costat duna granja de porcs. Hem de tenir

en compte que per visitar lesglsia de Sant Miquel o la cova shan de demanar les claus aqu. 1 - La Creu de Sobiranes. 0,4 km 0,4 km - 749 m Crulla de camins en un petit collet. Sha de prendre el que surt a m esquerra en forta pujada, per la banda de llevant del puig Corbat. 2 - Castell de Sorerols. 0,4 km - 0,8 km - 775 m El cam passa sota el puig del castell de Sorerols, on es poden veure restes de les parets del castell. 3 - La Creu del Castell. 0,1 km - 0,9 km - 771 m Crulla de camins. El de lesquerra baixa fins a Santa Clia, pel serrat de Santa Clia. El nostre s el de la dreta, que segueix de dret fins a lesglsia de Sant Miquel de Sorerols. 4 - Sant Miquel de Sorerols. 0,7 km - 1,6 km - 774 m Preciosa esglsia consagrada al segle XI, molt ben conservada, que b es mereix una pausada visita. Boniques vistes de la Plana de Vic. Es continua la pista, seguint unes marques vermelles que porten fins a la mateixa cova. Desprs duns centenars de metres, es deixa la pista i es pren una senda per un bosc molt bonic. 5 - Cova de la Bora Fosca. 0,9 km 2,5 km - 655 m Cova molt impressionant per lalada de les seves galeries, molt interessants de visitar perqu no tenen cap perill, fins a arribar al pou que hi ha al final de la galeria principal. Per continuar litinerari sha de baixar un metres des de la porta de la cova, fins arribar a una pista ms ampla, que sha de prendre cap a la dreta. Aquesta pista voreja la muntanya de Sant Miquel pels vessants de migdia i de ponent. 6 - Solella de la Bora Fosca. 0,4 km - 2,9 km - 611 m Es continua per la pista fins trobar una crulla que sha de prendre cap a la dreta. 7- Serra den Coll. 1,5 km - 4,4 km 777 m La pista continua ben marcada i remunta la serra den Coll, fins a arribar prop del puig

Foto: 22 Sevilla

Rafael

del castell de Sorerols. En una crulla hem de prendre la pista de lesquerra, que continua en direcci nord, vorejant el puig per la banda de ponent. 8 Crulla. 0,1 km - 4,5 km - 725 m Un cop passat un petit torrent es deixa la pista i sagafa una sendera que surt a m esquerra, una mica tapada per la vegetaci. La sendera est senyalitzada amb fites i baixa decidida cap al torrent de Sobiranes, parallela al torrent que hem passat anteriorment. 9 Balma de les Baconeres. 0,4 km - 4,9 km - 650 m Desprs de travessar una roca per una gran esquerda, sarriba a la primera de les impressionants balmes de les Baconeres. Per continuar, sha de creuar la balma i sortir per la banda dreta, i baixar cap al torrent de Sobiranes. 10 Balma de les Baconeres (de ponent). 0,2 km - 5,1 km - 650 m Un cop al torrent sha de remuntar uns metres la seva llera. Desprs de passar per

sota una gran roca, cal grimpar cap a lesquerra (banda dreta del torrent) entre la vegetaci, fins a trobar la segona de les balmes de les Baconeres. 11 Solella de la Cavorca. 0,3 km 5,4 km -715 m Se surt de la balma pel mateix lloc per on sha entrat i es continua grimpant una mica, fins a arribar al sostre de la balma. Des del torrent fins a aqu no hi ha cam, per la pujada s senzilla. Es continua, primer entre matolls i desprs per leixuta solella. Es troba una pista que cal prendre cap a la dreta, en direcci nord-est. 12 Dolmen de Can Tafura. 0,6 km - 6 km - 730 m Seguint la pista assolim un petit pla on hi ha les restes del dolmen de Can Tafura. Cal continuar pel cam que va cap a llevant. 0 Sobiranes. 1,1 km - 7,1 km - 777 m El cam es perd una mica en arribar a uns camps de conreu, per lobjectiu ja s a la vista i no hi ha cap problema. Es travessa una altra vegada el torrent de Sobiranes i es torna al punt del comenament. Rafael Sevilla

Extret del mapa EL COLSACABRA. Mapa topogfic/excursionista. Escala 1:25.000. Editorial Piolet - Els Cingles de Collsacabra. Maig 2001

ITINERARI 1

ITINERARI 223

CRNICA DEL COLLSACABRAPrimera Fira del Llibre de Muntanya. Els dies 5 i 6 doctubre es va celebrar, a Tavertet, la primera edici de la Fira del Llibre de Muntanya, que va ser tot un xit dorganitzaci i assistncia. La inauguraci fou presidida per lescriptor Joan Triad, President dHonor de la Fira, Sebasti Alzamora en representaci del Conseller de Cultura, pels tres alcaldes de lEsquirol, Rupit i Tavertet, pel vicepresident de la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya, Francesc Guillamon, i Joaquim Pla del Centre Excursionista Esquirol en representaci de leuip organitzador.

A la sala de lAjuntament, amb molt bona assistncia de pblic, van tenir lloc quatre Taules Rodones, tres conferncies i presentacions de llibres, que van aplegar diverses personalitats sobre temes relacionats amb la muntanya. L'any vinent la segona Fira del Llibre de Muntanya, es far a l'Esquirol i les dates seran el dia 4 i 5 d'octubre de 2003. Homenatge del Collsacabra a Jacint Verdaguer El diumenge 18 dagost denguany, a les 6 de la tarda, va tenir lloc un homenatge a mossn Cinto que se celebr a lenvelat de lAssociaci de Vens de Cantonigrs. La gent del Collsacabra va voler honorar aix la memria del poeta que va tenir relaci amb la comarca pels seus sojorns a la casa del Bac, del terme de Rupit i Pruit. La taula era formada per Joan Triad, escriptor; Mn. Josep Cruells, rector de Cantonigrs; Miquel Bans, de Rupit i Ernest Gutirrez, de Tavertet. Present lacte la senyora Carme Muntades i la introducci an a crrec de Mn. Josep Cruells. A continuaci lescriptor Joan Triad va fer un parlament en el qual gloss la figura de Jacint Verdaguer de qui enguany commemorem el centenari de la seva mort. Desprs va tenir lloc la projecci del vdeo Verdaguer, poeta de Catalunya, presentat per Ernest Gutirrez i tot seguit hi va haver un recital potic dobres de Verdaguer a crrec de Miquel Bans amb lacompanyament musical amb violoncels de Marta Roma i Eullia Subir. Lemotiu acte es va cloure amb el cant collectiu de Lemigrant, lletra de Mn. Cinto i msica dAmadeu Vives. Lacte era organitzat per la Parrquia de Sant Roc de Cantonigrs, lAssociaci de Vens de Cantonigrs, Amics dels Cingles (Tavertet), Centre Cultural i Parroquial de Rupit i el Centre Excursionista de lEsquirol. Teresa Clota, Premi Jaume I dActuaci Cvica

Un detall de la Fira amb els estands. Foto: Maurici Albarado

Tal com estava previst, van acudir a la fira les ms prestigioses editorials que publiquen llibres de muntanya o b que hi estan relacionades. Tots els expositors va quedar molt satisfets de la Fira, de forma que a lany vinent molts ja nhan reservat lespai pertinent.

24

Ens plau fer esment que entre els guardonats en la XX edici dels Premis Jaume I dActuaci Cvica atorgats per la Fundaci Jaume I, lliurats enguany el passat 12 de novembre al Sal de Cent de lAjuntament de Barcelona, hi figurava Teresa Clota i Palls, de Cantonigrs, que en fou mereixedora per la seva infatigable tasca com a mestra de catal, la seva producci de materials didctics per a lensenyament de catal basats en la cultura popular i per la seva perseverant promoci de la figura i lobra del poeta Jacint Verdaguer. La nostra enhorabona! CANTONIGRS Antigues escoles parroquials Grcies a les gestions de Mn. Josep Cruells, el bisbat ha lliurat a lAssociaci de Vens, per un perode de 20 anys, les antigues escoles parroquials. Desprs duns arranjaments, ms que res de conservaci, les escoles es convertiran en un edifici polivalent. Entre altres activitats shi podran fer conferncies, exposicions o projeccions cinematogrfiques. XX Festival Internacional de Msica de Cantonigrs Durant els dies 18, 19, 20 i 21 de juliol va tenir lloc la vintena edici del Festival Internacional de Msica de Cantonigrs inaugurat pel president de la Generalitat, Molt Honorable senyor Jordi Pujol, amb lassistncia de la senyora Marta Ferrusola. Entre altres illustres visitants van destacar les visites del Conseller en Cap i del conseller de Cultura. El Jurat de msica estava format pels senyors Jordi Colomer, Malcom Goldring, Thrassos Cavouras, Carles Gum, Valent Miserachs, Alfred Caamero, Oscar Boada, Andrea Angelini, Conxita Garcia i Francesc Busquets com a secretari. El Jurat de dansa estava format per: Narendra S.Kotiyan, Pilar Domnguez, Pascual Ventura Pons, Marjolijin Van Der Meer i Josep Mas Pineda com a secretari. Entre els cors mixts que varen competir, el COR JOVE VALENJE dEslovnia va ser-ne el guanyador, mentre que el COR INFANTIL SASKATOON de Canad va ser el guanyador de

la seva categoria. El premi de cors femenins va ser per al COR DE NOIES DE LESCOLA KOSSUTH dHongria i el de msica popular per al COR FEMEN RUSTIKO de Macednia .El guanyador del grup de danses va ser el grup GRABROVCHE de Bulgria. Aquesta edici del Festival va rebre a un gran nombre de visitants. Trobada dantics estiuejants El dia 19 doctubre va tenir lloc una trobada daquells que durant els anys 50 i 60 formaven les colles de joves estiuejants. A les postres del dinar, que va tenir lloc a Can Punt, el senyor Ignasi Duran va llegir un poema en el qual recordava aquells anys, amb un emotiu record per als que ja no hi sn. Les organitzadores de la trobada van ser molt felicitades. La trobada es va acomiadar amb el comproms de repetir-la daqu a dos anys. Concurs de bolets El dia 26 doctubre va tenir lloc el concurs de bolets que es fa cada any. Es van presentar unes 156 espcies de bolets diferents; el guanyador va ser Aniol Borrs, amb 72 espcies. El bolet ms original el va presentar Joan Colom i la guanyadora a la millor presentaci ve ser Alba Cardona amb una original Paella de bolets. Lexposici va ser com sempre fora interessant, per lacurat estudi dels miclegs que explicava les propietats de cada una de les espcies. Les 250 persones que van anar al

Un moment del parlament del rector de Cantonigrs, Mn. Josep Cruells. Foto: X. Viladomat

25

Tastet van poder gaudir duna excellent mostra de la cuina de bolets, presentada pels diferents restauradors de la vila. VII Concurs de gossos de pastoreig especial Border Collie Aquest concurs se celebr el dia 1 de novembre entre nou participants, dels quals cinc eren bascos, un navarrs, i tres catalans. El jutge va ser el francs Jean Franois Calmet, que va donar el primer premi a Imanol Echevarria, el segon a Vctor Bengoechea i el tercer a Alejandro Ibarra, premis que es varen repartir grcies a la collaboraci de lAssociaci de Comerciants, la Cooperativa Agrria Comarcal (C.A.C.) i les Viles de Collsacabra. s tamb molt estimable la cooperaci de lAssociaci de Vens de Cantonigrs i del Club Espanyol Border Collie. Es calcula que unes 500 persones van seguir les diverses actuacions dels gossos. Celebraci dels 10 anys de lEsplai El dia 29 de setembre es van commemorar els deu anys de funcionament de lEsplai. Va ser un dia dedicat a la quitxalla, celebrat amb un dinar preparat pels pares i criatures a les installacions municipals del camp de futbol. Raid Hpic Com en anys anteriors, el Raid Hpic de Cantonigrs va assolir un gran nivell tant de participaci com dorganitzaci, de tal manera que algunes revistes dedicades a lhpica li han dedicat elogiosos articles. LESQUIIROL. Gran trobada de gegants El dia 21 de juliol passat un seguit de colles geganteres de la comarca es varen reunir per retre un homenatge a en Ramon Capdevila, el que fou el principal impulsor de lactivitat gegantera a lEsquirol. A les 10 del mat els gegants van fer una plantada davant de les escoles i tot seguit van passar i van ballar acompanyats amb els sons de les gralles pels carrers del poble, fins arribar a la Plaa Nova, on oferiren una ballada que va fer gaudir a tothom daquesta tradici tan singular catalana.. Hi van participar els Gegants de Catalunya, que noms surten en comptades ocasions, els quals van ballar amb els Gegants de lEsquirol: l Ermengol i lAdelas. Als voltants de la una del migdia, per cloure lacte, es va oferir un aperitiu a tots els assistents. Cal afegir que l11 de setembre denguany, la colla de Geganters va posar una placa commemorativa a Cabrera, per recordar que lany

passat els gegants van aconseguir pujar a aquest cim del Collsacabra. Concert de Maria Molet i Pau Codina al Sindicat El passat dia 18 dagost, Maria Molet al piano i Pau Codina al violencel van oferir un gran concert al Sindicat. Aquest acte fou organitzat per la Coral Lorelei que enguany celebra el seu 20 aniversari. El pblic va poder escoltar obres de Saint-Sens i Beethoven, entre altres destacats compositors europeus. Com a cloenda del concert, Pau Codina va tocar el Cant dels Ocells. Al final de lacte es va oferir un aperitiu a tots els assistents. III Nit de guitarres a la Pollancreda El passat 7 de setembre lAssociaci dAgermanament amb San Juan de Limay va organitzar la tercera nit de guitarres a la Pollancreda de lEsquirol. Els grups, en general de rock, que van tenir ms bona acollida per part del pblic foren Els ojo por ojo i els Makbeth. Els diners que es van obtenir al bar, de la venda de begudes i dentrepans, es van destinar en benefici de lAgermanament amb San Juan de Limay. Aplec de Sardanes de Tardor El 14 de setembre va tenir lloc a la Plaa Nova el tradicional Aplec de Sardanes de Tardor amb la Cobla Vila Cass dOlot i la Cobla Genisenca. A la mitja part es va fer un sorteig de productes tpics del Collsacabra. Trobada de Puntaires Lendem de lAplec de Sardanes hi va haver lanual Trobada de Puntaires. Les puntaires, vingudes darreu de la comarca dOsona, van exposar les seves treballades puntes de coix a la Plaa Nova. A la sala dexposicions de la Caixa de Manlleu va tenir lloc una mostra de labors. Festa de comiat de Mn. Xavier El mateix dia 15 de setembre es va organitzar una festa de comiat per a Mn. Xavier; que havia estat durant vuit anys rector de les parrquies de Santa Maria de Corc i de Tavertet. LAjuntament el va obsequiar amb una placa commemorativa i a continuaci diverses persones del poble el van homenatjar per la seva feina feta durant tot el temps que va estar al capdavant de la parrquia. Festa dhomenatge als avis El passat 21 de setembre lAjuntament va retre un homenatge a la gent gran del poble. Primer es va fer una missa i desprs el consistori

26

va convidar els avis a un dinar i tot seguit es va organitzar un ball a la pista de la Cooperativa. SUSQUEDA Homenatge a Verdaguer al santuari del Far El dia 28 de juliol denguany es va fer un homenatge a Jacint Verdaguer al santuari de la Mare de Du del Far, un indret privilegiat del Collsacabra. Com a testimoni de lacte es va descobrir un monlit en honor del poeta, en commemoraci del centenari de la seva mort. Per a aquesta ocasi es va imprimir un bell poema, escrit per Salvador Sunyer i dedicat al monument, que reprodum a la secci Rac del Poeta. TAVERTET Concert de piano Amb motiu de la celebraci del vint aniversari de la fundaci de la Coral Lorelei de lEsquirol va tenir lloc , el dia 31 dagost passat i a la parrquia de Sant Cristfol de Tavertet, un singular concert de piano protagonitzat per dues joves i preparades pianistes: Elisabet Pujol i Nria Serrat. Nria Serrat interpret, a la primera part, obres de J.S. Bach, F. Chopin i J. Turina i a la segona part vrem poder sentir Elisabet Pujol en obres de M. de Falla, M. Ravel i F. Schubert. Desitgem de cor nous xits en les seves carreres. II Concurs de Pintura Rpida El dia 18 de setembre es va celebrar el segon concurs de Pintura Rpida organitzat per la parrquia de Tavertet. Enguany ha tingut un notable xit, ja que shi van inscriure 50 pintors darreu de Catalunya i tamb 5 concursants infantils, categoria que pensem impulsar lany vinent. Es van donar deu premis amb un total de 3.000 euros aportats per la parrquia, lAjuntament, entitats, particulars i establiments de Tavertet. Els premiats foren: 1er Premi: Vila Rozas, 2on Premi: Germ Xerta i 3er Premi: Vila Arimany. Tavertet Extrem 2002 Durant els dies 18, 19 i 20 doctubre i organitzat pel Cau de lAventura de Tavertet, ha tingut lloc a Tavertet el II Raid dAventura, que ha comptat amb una important assistncia dequips, concretament 37 classificats. La competici denguany ha estat inclosa en la Copa de Raids dAventura a Catalunya. Els raids daventura sn competicions per a esportistes preparats i amb experincia, que es desenvolupen a la natura on es disputen diverses modalitats esportives englobades en els esports de terra, aire i aigua, sempre en equip i

amb una duraci variable (des dunes hores fins a ms de 15 dies). Aquest tipus de competici t per objectiu aconseguir un esportista polivalent, capa de moures en tot tipus de terrenys, cosa que lobligar a tenir una gran capacitat de improvisaci i a la vegada ser hbil en la interpretaci de mapes. En el raid de Tavertet es va competir dins les modalitats de BTT, tir amb arc, escalada, rpel, cursa a peu dorientaci, canoa, orientaci urbana, tirolina, crono escalada, espeleologia, via ferrada, barranquisme i orientaci nocturna. Els tres primers equips classificats foren: 1er.- Star Byke 12 h 45 min. 20 seg. 2on.- ProBike 14 h 20 min. 37 seg. 3er.- UEV 15 h 06 min. 41 seg.

La Riba

La Formatgeria

Bar Restaurant P U N Ctra. de Ta Olot, Km 24 Vic08569 Cantonigrs (Osona-Barcelona) Tel. 93 852 50 69

Elaboraci prpia

CARNISSERIA TOCINERIA Montserrat Colomer - CAN CAREDA

C. Major, 99 - Sta. Maria de Corco - l'Esquirol Tel. 93 856 81 18

27

RAC DEL POETAMOL DEL ROD A sopluig duna cinglera, sota dun antic cam, tot jugant amb la riera hi havia un vell mol. Sa rialla dola i franca no parava ni un moment trinxolant farina blanca de blat, xeixa o forment. El mol ara no canta tal com feia en temps passats; cap paret no se lhi aguanta, tot est ple de forats. Res en queda de ses portes, ni ampits ni finestrals, les ocelles en ses voltes hi pengen els seus nials. Tota ma vida he lluitat, per ara s ben acabada. Deixeu-me morir tranquil dins de la nit estrellada. Patriarca solitari daquests cingles i camins. El mol era un sagrari amb blanc pa guardat a dins. Miquel Bans (2002) AL MONUMENT A MOSSN CINTO

La roca honora el sacerdot poeta amb bloc masss com ell, pedra picada; espgols per companys, olor dasceta, alegries i flors de la contrada. Per salver-nos la llengua literria, per ser un excels poeta, Verdaguer, i per fer catalans cant i pregria, el coron la terra de llorer. Que nostra llengua, usada i enaltida, florint en cada llar, en cada boca, cobriceli el pas mil anys de vida i enduri els catalans com eixa roca! Salvador SunyerSantuari del Far, 28 de juliol de 2002

EMBOTITS

MANUEL COLOM, S.L.Restauraci, reparaci i potenciaci Recanvis per a motos clssiques C. Major, 28-30 08569 CANTONIGRS Tel. 93 856 50 58 (Barcelona)C. Pelics, 83 - 08510 RODA DE TER Tel. i Fax 93 854 20 13 - 93 850 05 56

Aprenentage - Audiovisuals Colloquis - Cursos Excursions Expocisions - Fires - Tallers Xerrades Santa Maria, 16 - 08519 VILANOVA DE SAU Tel. 937 430 104 - 659 494 459

28

FUMRIA FUMARIA OFFICINALISSinonmia: fumdeterra, fumaterra, fumisterra, herba de fum, herba de colom, colomets, julibert bord, peuets de Nostre Senyor, sang de Crist i angelets. fumaricies. herba erecta o difusa, amb els peduncles ms curts que els rams florals. Les flors fan de 5 a 7 mm i sn de color rosa vins amb l'pex porpra. conreus, erms, marges, vores de cam. T una distribuci molt amplia. depurativa, tnic heptic i enfortidora dels cabells. de mar a juliol.

Famlia: Descripci:

Localitzaci:

Propietats: Recollecci:

CUA DE GUILLASinonmia: Famlia: Descripci:

VERBASCUM THAPSUS

trip, joanal, jovenal. escrofularicies. herba de cicle biennal erecta. Les fulles basals mesuren de 8 a 50 cm, sn enteres, de color griss i presenten un tacte vellutat. Les flors sn de color groc pallit i fan de 12 a 35 mm. clarianes de bosc, marges, pastures i vores de camins. expectorant, sedant i emolient. de maig a octubre.

Localitzaci: Propietats: Recollecci:

FUMRIA

(Fumaria officinalis )

LA PLANTA

DETALL DE LA FLOR

CUA DE GUILLA

(Verbascum thapsus)

LA PLANTA

DETALL DE LA FLOR