Revista ELS CINGLES - n48 Desembre 2002

  • Published on
    12-Nov-2014

  • View
    168

  • Download
    1

DESCRIPTION

La revista "ELS CINGLES de Collsacabra" es publica en paper a Tavertet des de fa 30 anys.

La Associació Amics dels Cingles del Collsacabra esta satisfeta amb la tasca feta al llarg d’aquests 30 anys i, el conjunt dels 60 exemplars publicats de la Revista ELS CINGLES son un llegat per a tota la societat, tot gracies a la constància i a la bona feina feta per l’equip de redacció i a tots els col•laboradors que, de manera desinteressada i any rere any, han omplert de contingut els mes de 500 articles publicats que constitueixen un patrimoni de gran valor per a les generacions actuals i venidores.

Al portal web de la revista: www.elscingles.org, podreu consultar tot el material publicat i també fer recerques dels seus continguts per trobar més fàcilment allò que cerqueu.

Transcript

Any XXIII, Núm. 48. DESEMBRE DE 2002 Redacció i administració: C. de les Escoles, s/n. 08511 - TAVERTET tel i fax: 93 856.52.24 E-mail: redacció@elscingles.org subscripcions@elscingles.org EGPAGES@terra.es Pàgina web: www.elscingles.org Director: Xavier Viladomat i Gil Consell de redacció: Joan Reixach i Curtó, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Col·laborador habitual: Jordi Sanglas i Puigferrer. Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Disseny: Albert Majoral. Maquetació i impressió: Impremta Planàs - St. Hipòlit de Voltregà Publicació a Internet: Jordi Mas Caballé. Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch. Corresponsal a Cantonigròs: Isabel Corominas Corresponsal a l'Esquirol: Mar Saborit La redacció de la revista no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen l’opinió dels seus autors. La revista «Els Cingles», editada per l’associació «Amics dels Cingles de Collsacabra», es publica sense cap finalitat de lucre. Dipòsit legal: B-8.390-79. Preu d’aquest exemplar: 2,4 euros NORMES DE PUBLICACIÓ DE «ELS CINGLES». Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, han de tenir present el següent: • Els articles cal que siguin escrits correctament en català i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4, deixant uns marges laterals de 2 cm. S'aceptaran preferentment en format de disquet Pc. • Els peus de les il·lustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part, precedits per un número que es repetirà a la fotografia o dibuix corresponent. EL MUSEU DE TAVERTET Museu: Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria) Hores de visita: Festius i dissabtes: d'11 a 2/4 de 2. També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 93 856 51 66 S U M A R I Editorial .............................................................................................................. 1 Altars antics a l'església de Tavertet .... Jordi Sanglas .............................. 2 Restes dels nostres avantpassats a Cantonigròs Isabel Corominas i Carles Comella................ 5 Vivències matinals .................................... Jordi Sanglas ............................... 7 Masos, terres i topònimis de Tavertet...... Rafael Ginebra ............................. 9 Un auditori ................................................ Jordi Gumí .................................. 15 Antics oficis al Collsacabra: El moliner .... Miquel Banús .............................. 16 Per les muntanyes de Tavertet ................ Rafael Sevilla ............................. 20 Crònica del Collsacabra .................................................................................. 24 Racó del poeta ........................ Miquel Banús i Salvador Sunyer ............... 28 Fitxes de les plantes .............................................. Santi Jàvega LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES»: Amer: Llibreria Ca l'Olmo Barcelona: Llibreria Quera. Llibreria la Pleta Cantonigròs: L’Estanc. l'Esquirol: Estanc La Baldufa Llibreria El Detall. Manlleu: Benzinera Feixas Aulet Llibreria Contijoch Roda de Ter: Benzinera Feixas Aulet Llibreria Can Manolito Rupit: Ca l’Ample. Susqueda: Restaurant Coll de Condreu Tavertet: El Rebost de la Isabel Torelló: Llibreria Xicoi. Vic: Llibreria La Tralla. Llibreria Impremta Joan Campà PORTADA: Sant Joan de Fàbregues, església romànica dels segles XI-XII i antiga parròquia del terme de Rupit. Foto: Antoni Trujols EDITORIAL El fenomen de concentració al voltant de les grans ciutats, porta evidentment a la despoblació del camp i especialment dels pobles de muntanya. Aquest fenomen que ja s’arrossega des de fa 150 anys es va accelerà els anys 60 del segle passat de forma extraordinària. Aquesta massiva despoblació no ha permès, en alguns aspectes, conduir la nova forma de vida dels pobles de muntanya a les exigències de la modernitat. El dret a l’ensenyament, a la medicina gratuïta, a l’accés a la cultura i a les vacances anuals, no són renunciables per a aquells que viuen als pobles de muntanya. En una època en què les comunicacions han fet petit el territori i permeten el contacte instantani mitjançant el telèfon fix o mòbil, el fax i Internet, creiem que no és ni bo ni desitjable que la diferència de serveis i de forma de vida entre el món de muntanya i la gran ciutat sigui tan abismal. Els pobles de muntanya tenen dret a rebre els serveis de telecomunicació en unes condicions que realment acostin el poble als centres de decisió. No és lògic que les poblacions més allunyades tinguin més problemes per comunicar-se que les veïnes a la ciutat. Per això cal adequar el màxim possible les vies de comunicació dels pobles més aïllats per tal que la dificultat de trasllat a la ciutat es vegi minimitzada. La solució que de moment s’ha pensat per a aquests pobles ha estat el turisme, transformant una realitat de vida en quelcom folklòric, que pot deixar els habitants del poble de muntanya com a ciutadans de segona i com una atracció antropològica més dins del paisatge. Hem d’aconseguir que la igualtat de drets i obligacions de tots sigui una realitat i que alhora hi hagi un tracte recíproc de respecte mutu entre els habitants de fora i els autòctons. El creixement dels pobles mitjançant el turisme, tan estès actualment i com a única sortida, ha de ser solament la primera baula de la cadena que ha de portar els pobles de muntanya a un desenvolupament seriós i a una qualitat de vida immillorable. En el fons el turisme, en general i el de muntanya especialment, és un parany; la facilitat d’arribada del turista pot produir una manca d’idees per a l’aprofitament del recursos propis, que són els que enfortiran la població rural i la faran econòmicament autònoma. El turisme no és més que la solució a l’estrés i al mal viure que produeix la ciutat a aquells que han perdut les arrels de camperol i tenen la necessitat de trobar el repòs en la natura. D’altra banda, l’aproximació de la forma de vida de la ruralia a la de les ciutats pot no ser adequada per millorar el nivell de vida dels pobles de muntanya. Un esforç global d’aquells que estan orgullosos de la seva condició de Camperol, amb majúscula, pot aconseguir nous cultius i noves formes de tractar els productes del camp. Un bon exemple n’és el curs que s’està preparant a través de l’Oficina de Promoció Econòmica del Collsacabra: “Alternatives de les Explotacions Rurals Tradicionals” en el qual es faran xerrades i debats que, entre altres temes, faran referència a l’agricultura i la ramaderia ecològiques. Un altre tema a tenir en compte és la cultura. És necessari incrementar els actes culturals i buscar temes que facin referència a la muntanya i crear institucions dedicades a donar a conèixer el territori a fi de poder-lo estimar i ajudar a respectar-lo. Afortunadament, en el Collsacabra comptem amb bones manifestacions culturals: el Festival Internacional de Música de Cantonigròs, la Fira del Llibre de Muntanya, el projecte de l’Avenc de Tavertet, el concurs de Bolets de Cantonigròs, el Pessebre Vivent de Rupit, els estudis antropològics del Amics de Tavertet, concerts, exposicions… Així doncs, creiem que és important lligar quatre temes bàsics: les comunicacions de noves tecnologies, la promoció de l’agricultura i de la ramaderia ecològica, el foment de la cultura de muntanya i finalment l’impuls d’un turisme sostenible. FEIXAS • Estacions de Servei AULET • Distribució de Gas-oils ENERGIA PER A OSONA 1 Tels. 93 850 01 21 - 93 850 00 68 ALTARS ANTICS DE L’ESGLÉSIA DE TAVERTET L’església parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet tenia uns quants altars que li donaven una esplendidesa remarcable. Diem “tenia” perqué, dissortadament, avui no existeixen ja que foren destruïts durant la guerra del 1936. Amb el propòsit d’explicar en aquestes línies com eren aquells altars, hem tingut unes converses amb la senyora Magdalena del Jofré per tal de fer un recull de tot el que hem pogut recordar i fer-ho constar aquí per a la memòria històrica del nostre poble. ALTAR DE LA MARE DE DÉU DEL COR Es trobava en entrar a l’església, després de la pica d’aigua beneïda. No podem recordar si era barroc o gòtic, potser més aviat era gòtic. Tenia una fornícula a la paret i l’ara, que sortia uns centímetres per cada costat de la fornícula, era balmada per sota i amb algun ornament. La imatge de la Mare de Déu, gòtica d’alabastre i policromada, del segle XV, és la mateixa que es guarda avui dintre de la vitrina, asseguda damunt una peanya. Als peus de la Mare de Déu hi havia la imatge de santa Filomena que, igualment que la Verge, tenia les seves pabordesses, les quals es cuidaven de posar-hi flors en dies de festa i també recollien almoines. La família del Jofré tenia cura de la roba de l’altar. ALTAR DE LA PURÍSSIMA Era situat enfront de l’entrada de l’església, dintre la nau gòtica i adossat a la paret de cara a tramuntana. Sembla que era molt senzill, ja que consistia en un domàs de color blau o verd, aplicat a la paret, recobert d’estrelles platejades. La Verge duia un vestit blau cel amb daurats. El dia de la Immaculada, i també pel mes de Maria, se li posava un vestit propi de les diades. Sota els peus mostrava una mitja lluna. Les pabordesses i les filles de Maria es cuidaven d’aquest altar i el dia de la Puríssima i l’últim diumenge de maig es feia la processó amb una imatge més petita posada sobre un tabernacle ben adornat, acompanyada del pendó de l’associació. ALTAR DE SANT ISIDRE Era situat a la mateixa paret i a poca distància de l’altar anterior, a llevant. Era més antic i podria ser que fos gòtic. Hi tenia una imatge del sant força alta, que anava amb calça curta i amb la seva rella a la mà on, per la seva diada, se li posava un grapadet d’espigues de blat. Crec que a aquest altar s’hi havia afegit un sant Antoni abat o del porquet, de baixa estatura. Per la festa de sant Isidre, el dia 15 de maig, que igualment era la festa dels pagesos, se Bancs actuals de l’església amb el nom del seu propie-tari. Foto: Xavier Coll ALTAR DEL SANT CRIST Aquest altar tenia un santcrist bastant alt i antic amb els pals pintats de negre. Al seu costat s’hi trobava la Mare de Déu dels Dolors, que duia una capa negra i un cor de metall amb sagetes grogues clavades. De l’altar i del retaule no n’hem pogut recordar gran cosa, però podria ser que hagués tingut algun cortinatge negre. Estava posat en una petita nau o creuer que, com una capella fonda, s’estirava cap a la banda de migdia. Tenia adossada, per la banda de llevant, la paret de la sagristia que, amb una porta, comunicava amb el presbiteri. Fa uns trenta o quaranta anys que la sagristia es va enderrocar, ja que tapava una part de l’absis, i avui ocupa el lloc on hi havia aquest altar que hem descrit. 2 El desaparegut retaule barroc de l’altar major de l’església de Tavertet, dedicat a Sant Cristòfol. Foto: Arxiu Mas. Institut Amatller d’Art Hispànic. Barcelona. Ref. G/ A-4205 RESTAURANT SAU VELL CLUB NÀUTIC VILANOVA DE SAU - TEL. 93 744 71 30 3 celebrava una processó pels carrers del poble amb una imatge petita del sant sobre un tabernacle ben enramat i sostingut per dos pabordes i dos pagesos; també sortia la bandera pròpia. Recordo, quant a les banderes, que també en tenien de pròpies els altars del Roser i del Santíssim, així com gonfanons(*) que es portaven a les processons més importants. Tots els primers diumenges de mes, en acabar la missa major, tenia lloc la processó del Roser, sense banderes ni gonfanons, amb el recorregut curt, o sigui que només donava una volta a la plaça, i en tornar a l’església es cantaven els tradicionals goigs del Roser. ALTAR DEL SAGRAT COR En el pany de paret entre l’altar del Roser i el de sant Isidre s’hi va excavar una fornícula on hi havia un Sagrat Cor d’estatura regular, però sense ornaments i s’hi posaven flors. Pensem aue el motiu d’instal·lar aquest altar deuria ser el costum que, pels voltants de l’any 1921, es va practicar d’entronitzar el Sagrat Cor de Jesús a totes les cases del poble que ho van desitjar. L’ALTAR MAJOR Últimament, i gràcies de la recerca del senyor Rafael Ginebra, es va poder localitzar una valuosa fotografia de l’altar major i el seu bonic retaule barroc que ja parla per ella mateixa, cosa que ens ha alegrat. La fotografia deuria ser presa a darreries dels anys vint o a primeries dels trenta del segle XX, ja que s’hi veuen els actuals bancs de l’església amb els noms dels seus propietaris, copiats dels antics. El canvi dels bancs es va fer entre els anys 1927 i 1928. Antigament, si entrava a l’església el propietari d’un banc per assistir a la missa i es trobava el seu banc ocupat, calia que algun dels que hi seien s’aixequés per deixarli el lloc, i, si estava de sort, buscar un altre seient. Naturalment, alguns dels propietaris ja han passat a millor vida i, malgrat que es conservin els noms, ara tothom seu al banc que vol. Caldria, però, que els bancs es restauressin. Una cosa ben curiosa i bona de recordar és la colla de captaires que per les festes anyals es congriaven a l’església a pidolar 4 cadascun pel seu altar o sant que li tocava. Si no recordem malament en passaven d’onze a dotze, uns amb safates i altres amb paneres o senalles. Començaven els que captaven per les Ànimes del purgatori, deprés els de l’Obra, els del Roser, els de sant Isidre i així anaven captant per tots els sants i santes, i tots, un darrere l’altre, repetien cada set o vuit passes: caritat pel Roser, caritat per la Mare de Déu, caritat per sant Cristòfol i així fins a l’últim. Després passaven comptes del que havien recollit. Pensem que en aquell temps abundaven més les peces de dos, cinc i deu cèntims que no pas els duros i pessetes. Arrambada a la paret del capdavall de la nau gòtica de l’església es trobava una gran arca on es guardava el fustam amb què es muntava el que se’n deia el “moniment” que, pel Dijous Sant, tapava gairebé tot l’altar major. Durant els dies del novenari es col·locava un gran llençol negre que mostrava una colla d’ànimes socarrimant-se enmig de les flames. Penjat a la paret de l’escala del cor hi havia el que en dèiem el “rotllo”, que era una roda de fusta voltada de picarols de diverses mides, cadascun amb un so diferent. Tibant d’una corda es feia voltar la roda i els picarols sonaven amb tons variats, d’una manera curiosa i alegre. Especialment es tocaven a les festes importants, al moment de la consagració a la missa, i també a l’hora de l’al·leluia de Pasqua. Tot això, més o menys, és el que hem pogut recordar d’aquelles èpoques passades que, vulguem o no, formen part de la nostra història particular i col·lectiva. Jordi Sanglas (*) El gonfanó, d’origen medieval, és un estendard que penja d’un pal travesser i que sol ser la insígnia d’una confraria o corporació. (N. de la R.) Hostal Restaurant Can Pascual Des de 1944 AL SEU SERVEI Cuina tradicional i de mercat Amb reservats Plaça Verdaguer, 3 - 08519 FOLGUEROLES Tel. 93 812 21 18 - Fax 93 812 22 75 e-mail: jaumepascual@jazzfree.com web: www.osonaweb.com/pascual RESTES DELS NOSTRES AVANTPASSATS A CANTONIGRÒS Desgraciadament coneixem ben poques coses dels remots avantpassats que visqueren al Cabrerès; aquests pocs coneixements provenen en gran part del descobriment de sepultures, entre les quals figuren una sèrie de dòlmens, alguns força estudiats com el de Sant Corneli o el de Puigsespedres. Però també han aparegut diversos enterraments anomenats de camps d’urnes, dits així perquè incineraven els cossos i les cendres eren dipositades dins d’unes urnes que podien ser o bé de fang assecat o bé de terra cuita. Moltes vegades dins d’aquestes urnes eren dipositats diversos objectes d’ús personal, com podien ser braçalets, agulles, penjolls etc... que podien ser de bronze o de ferro. Per desgràcia d’aquests camps d’urnes en queden ben pocs, ja que han estat destruïts pel conreu de la terra. A l’any 1988, a Cantonigròs, al capdavall del carrer de Sant Bartomeu, sobre la carena del serrat de Balà, quan el senyor Valentí Villanueva va voler fer uns arranjaments al jardí de casa seva, aparegueren uns enterraments per incineració que es poden datar sobre la segona meitat del segle VIII a.C., és a dir, cap a finals de l’edat del bronze. Aquesta possible necròpolis confirma que els habitants de tota aquesta contrada tenien uns establiments propis i autòctons. Per les peces que s’hi trobaren es pot establir una relació amb diferents enterraments dels Pirineus amb els quals sens dubte existien relacions comercials. A l’àrea del Cabrerès s’han trobat diferents necròpolis, totes d’incineració, si bé la de Cantonigròs és molt interessant a causa de les restes de metall que s’hi van recollir, les més nombroses de totes les d’aquesta zona, ja que, per exemple, en el camp d’urnes de Collsavenc, de trenta urnes estudiades tan sols es trobaren dues peces de metall, mentre que tan sols en una urna recuperada sencera al serrat de Balà s’hi varen trobar unes quinze peces. Axí doncs, quan es varen remoure les jardineres que es varen fer per respectar unes alzines, en Francesc Puntí veié unes terres negres i unes cendres que el van moure a avisar al grup arqueològic Cota Zero, de Vic, que tot seguit es varen fer càrrec d’una petita excavació, i dic petita perquè la situació de les troballes no els permeté fer-hi més. Es varen trobar tres enterraments en tres jardineres. En una d’elles va aparèixer una urna de forma troncocònica amb plat tapadora, situada pràcticament al mig de l’estructura que varen obrir. També aparegueren diversos fragments de ceràmica, algunes restes d’ossos cremats, però col·locats fora de l’urna, possiblement perquè aquesta estava trencada, un gran fragment de ceràmica decorat i uns petits fragments de metall. En el segon enterrament trobaren també una urna que conservava el fons i una part de la panxa. Segurament aquesta segona Urna cinerària de forma bitroncocònica, de boca ampla i base plana, amb una decoració linear. R e v i s t a “Empúries”. Núm. 48-50. Dipu-tació de Barcelona. Pàg. 229 fossa era molt petita, tan sols per poder-hi posar l’urna que contenia uns quants ossos cremats, dues agulles, una de cap rectangular i una altra amb un forat amb forma de rombe a la part de dalt, cosa que ens indica que era una agulla de cosir. A la tercera jardinera varen aparèixer diversos fragments ceràmics; l’enterrament probablement tenia unes mides semblants a 5 Una interessant agulla de cap enrotllat forma part d’una cadeneta d’anelles i un original sistema de tanca-ment. Penjoll de rodeta de tres anells concèn-trics i una petita anella per penjar-lo. R e v i s t a “Empúries”. Núm. 48-50. Pàg. 230. Article: El Serrat de Balà. Una necròpolis d’incineració a Cantonigròs, Osona. Autors: Josep Cas-tells, Walter Cruells i Miquel Molist. les de la segona jardinera però es trobava en molt mal estat. No hi ha cap dubte que aquests tres enterraments pertanyien a la mateixa època. La ceràmica trobada a la primera jardinera consisteix com ja hem dit en una urna troncocònica amb la boca en forma d’embut ample i una decoració de dues línies dobles formades per òvuls que s’alternen amb tres línies de petites estries, totes situades a la part alta del vas. La pasta és de color vermellós, més marró a l’exterior. Dintre d’aquesta urna hi havia dos penjolls molt semblants, el que està més ben conservat està format per tres anells concèntrics, amb unes línies helicoïdals unides per quatre raigs llisos, i una anella per poder-lo penjar, una agulla amb cap rectangular decorat per les dues cares, amb una tija circular acabada en punta molt semblant a la trobada a la segona jardinera. Una segona agulla, de característiques ben significatives, té el cap enrotllat en forma d’anella que està unida a un cadena que acaba amb una tanca de doble anell d’on penja una peça al capdamunt formant una anella i al capdavall una “U” més tancada per la punta. Van aparèixer, també, cinc braçalets tots amb una decoració molt semblant, dos dels quals, però, estan deformats i en comptes de ser circulars o ovalats com els altres, tenen forma de “V”, fragments d’un collaret o “torques”, tres anelles que no se sap ben bé si eren penjolls, arracades o anells. Dispersos pels voltants de les tombes es va trobar un gratador de pedra tallada. Les persones que varen fer l’excavació es varen endur totes aquestes peces per estudiar-les i catalogar-les, però mai més se n’ha sabut res. Atès que aquestes restes, encara que petites, són força significatives, i a més són les úniques que s’han trobat a Cantonigròs, el Grup d’Acció Cultural, recolzat per l’Associació de Veïns, està intentant localitzar-les amb l’esperança que un dia puguin ser exposades en el petit museu monogràfic, el muntatge del qual està en estudi, com a mitjà per recuperar una part important de la nostra història com a poble. Isabel Corominas Carles Comella Bibliografia: COTA ZERO núm. 4, abril de 1988 (pàgs. 6 i 7) EMPÚRIES núm. 48-50, 1986-1989 (pàgs.224 a 236) Construcció en general Especialitat en pedra Venda de cases i terrenys c. del Mig, 10 — Tel. i Fax 93 856 50 16 08511 TAVERTET HOSTAL ** ESTRELLA RUPIT Tel. 93 852 20 05 www.hostalestrella.com 6 BAR - L'ERA - FORN DE PA COQUES DE FORNER I DE LLARDONS CARQUINYOLIS DE RUPIT RECORDS I EMBOTITS ERA NOVA, S.C. - Pl. Era Nova, 1 Tels. 93 852 20 34 - 93 852 20 50 RUPIT I PRUIT VIVÈNCIES MATINALS L’alba apunta, els primers raigs del sol naixent dauren els turons i serralades tot donant el bondia a la natura que s’està deixondint, encara endormiscada; les exquisides floretes comencen a desplegar els seus pètals i exhalen riques flaires que ens ofereix la generosa natura: tot convida a sortir a fer un passeig pel camp entre prats i boscúries, a gaudir del joliu ambient que a cada instant ens ofereix l’oratge matinal, del qual he gaudit aquest matí. M’he llevat de bon matí, he agafat la meva companya, la gossa, la Lira, i muntats damunt el vell Panda hem pujat a Collsaplomera per emprendre la marxa i fer la volta al puig de les Baumes. Quantes recordances de la meva adolescència i ja de més gran! He recordat que quan tot just era un vailet, per aquests verals hi guardava el bestiar: les vaques, la ruca i a voltes també cabres. Allà ens ajuntàvem els guardians de la Perereda, del Crous i de vegades també del Sunyer i fèiem una bona xerinola mentre el bestiar pasturava tot junt, sense respectar termenatges com si tot fos de comú. També he recordat que quan ja era gran, amb el meu germà hi tallàvem les alzines per fer carbó i fèiem les piles per al carboneig, les carboneres. Tot seguit m’he dirigit cap a les lleixes de Collsaplomera per rodejar el puig de les Baumes mentre passava arran d’una de les antigues carboneres, tot deixant a mà dreta, sota la cinglera del puig, la balma on en altre temps s’hi havia tallat moles de molí. Ben aviat hem arribat al pla de les roques dels Bugaders passant pel davant d’una balma on més d’una vegada m’hi havia aixoplugat quan guardava les vaques i també quan carbonejàvem el bosc. Tot seguit, pel damunt de la carbonera dita del pla esmentat, el camí es fica entre les dues grans roques dels Bugaders que ja hem descrit en el llibre Tavertet i els seus verals; més tard, però, s’hi feren prospeccions i s’ha pogut comprovar que hi ha restes d’un antic habitatge. No cal dir que mentre fèiem camí també he pogut gaudir de les meravelloses vistes del poble de Tavertet, dels paratges de Monteis i de la Finestrica, i també cap als sots de Querós i les serres que els envolten. Camí enllà, la gosseta al davant meu a cada moment trobava un lloc apropiat per esgarrapar a terra i arrencar arrels amb les dents, el seu divertiment. Així, tot passejant, ben aviat hem arribat a la balma de les Piques. Bonica i espaiosa, té setanta metres de llargada seguint pel repeu del cingle, i de cinc a set metres de fons, segons els llocs, amb les boniques piques cap a la meitat, que li han donat el nom. Són dues piques bessones sobre les quals goteja l’aigua, igual a l’estiu que a l’hivern. Com les recordo aquestes piques, de les vegades que n’havia begut aigua fresca i quan s’hi abeurava el bestiar! A l’hivern, les candeles de gel que penjaven de la balma s’ajuntaven amb les piques. En tinc unes meravelloses fotografies. Després m’he abocat per damunt d’una roca vora la rostada per contemplar la casa o el niu on vaig veure la primera llum del sol i on em vaig mantenir fins al trenta-un anys amb penes i alegries, tal com és la vida en qualsevol lloc on es visqui; també he comtemplat els camps i feixes que em van donar, com és natural, a costa de suades, el pa i altres aliments necessaris per a la vida i, a més, he gaudit de les belles panoràmiques de les Guilleries i el Montseny, la Plana de Vic, altiplans de Savassona i el pantà de Sau mig ple. Tot seguit, continuant la ruta, he passat entre les roques dites del Collet i pel Caramells de gel a la balma de les Piques. F o t o : Jordi Sanglas 7 Tavertet des del puig de les Baumes. Foto: Anna Borbonet mateix collet, coll o estrenyall que separa el puig de les Baumes del d’en Perereda, del qual ja n’hem fet una glossa al llibre mencionat més amunt. En aquest collet encara s’hi mantenen les restes d’una paret que servia de tanca perquè el bestiar de les Baumes no pogués passar a l’altra banda, que és del terme de la Perereda, i el d’aquesta no pogués anar a la de les Baumes, per a més tranquilitat dels guardians. Bé, doncs amb la Lira hem passat a l’altre cantó, on es troben rics planells, que en el temps en què hi pasturaven les vaques i altre bestiar eren atapeïts d’herbei, però avui les alzines i les bardisses ho acaben d’envair tot; les roques des de dalt de les quals es veien les cases del Crous, la Corbera, la Serra i l’Aubert i belles panoràmiques i on també hi jugàvem els vailets, estan totes tapades per branques i romegueres, sols queda mig obert el camí que porta des del pla de l’Alzina de Sant Joan, damunt de la Perereda, fins a Collsaplomera Mentre passava pel lloc on havia hagut una carbonera, m’he recordat de l’última vegada que nosaltres, el meu germà i jo, el dia que vàrem posar foc a la pila, mentre hi estàvem treballant, tot i ser plena primavera, l’1 de maig del 1945, se’ns va posar a nevar, amb gran gresca, fins que amb poques hores ja hi havia més de vint centímetres de neu i a la nit següent una glaçada va matar tots els blats, ja espigats. Bé, estant immers en aquestes recordances i fent camí m’he trobat de nou al collet de Collsaplomera on ens esperava el Panda per tornar a casa després de passar un matí feliç fruint de la natura i de bells i vells records. Jordi Sanglas i Puigferrer REPARACIÓ DE COTXES J J Josep Juvanteny Taller: C. Pedró, s/n Tel. 93 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ Formatgeries artesanes de Cantonigròs Ctra. de Vic a Olot, Km 24 08569 Cantonigròs (Osona-Barcelona) Tel. 93 852 50 06 RESTAURANT CAN BAUMES C. de Baix, 2 Tel. 93 856 52 07 08511 TAVERTET Restaurant COLL DE CONDREU Ctra. Vic-Olot Tel i Fax 972 44 43 19 17166 SUSQUEDA (Girona) 8 Hostal Collsacabra BAR-RESTAURANT • HABITACIONS Passeig de les gorgues, 6 Tel. 93 856 81 53 08511 SANTA MARIA DE CORCÓ - L'ESQUIROL MASOS, TERRES I TOPÒNIMS DE TAVERTET SEGONS EL CAPBREU DE 1523 Durant l’època medieval i moderna els senyors jurisdiccionals rebien rendes i prestacions de totes les possessions que la gent tenia sota els seus dominis. Amb el pas del temps, però, i amb els canvis de possessors per herència o per compravenda, sovint hi havia conflictes sobre què havia de pagar i prestar cadascú per les diferents terres o possessions, i per això periòdicament els senyors feien una capbrevació: obligaven a tothom que tenies terres sota el seu domini a fer un document davant de notari reconeixent totes i cada una de les propietats que tenien i el que pagaven (en diners o en espècie), per cada una d’elles. En casos en què el possessor no tenia documents o els havia perdut o en què es volien renegociar les condicions i les prestacions, el senyor feia un nou establiment del mas o terra en qüestió o una confirmació d’establiment, fixant aquests aspectes. El document que recollia aquestes confessions i establiments s’anomenava, i s’anomena, capbreu. Seguint aquest ús, l’any 1523, Antoni de Vila, cavaller domiciliat a Vic (baró de Savassona), i Miquel de Malla, donzell domiciliat a Girona (successor de la nissaga osonenca), senyors per indivís del terme del castell de Tavertet, van efectuar una capbrevació del terme. Cada un dels propietaris va detallar davant del notari, Bernat Alegret, tots els béns pels quals tenien obligacions envers els senyors del terme, precisant i descrivint cada una de les terres o propietats i el que en pagaven. Així, en el capbreu, conservat junt amb els altres llibres del notari esmentat a l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (amb el topogràfic provisional ACF- CB/33), queda recopilada una quantitat ingent de topònims del terme. També, lògicament, s’hi recullen els tipus de prestacions, que van des de quantitats en diner a parells de gallines, pernils, costelles de porc o caps de costella, l’obligació de tenir el mas habitat, etc., però en aquest cas ens hem volgut limitar a recollir de forma el més concisa possible les diferents propietats que esmenta cada un dels propietaris, amb les afrontacions que s’esmenten en el document. Això proporciona, a banda dels topònims en si, la possibilitat de situar-los en funció de les relacions entre ells, cosa que ha de permetre avançar una mica més en el coneixement de la toponímia tant actual com històrica del terme de Tavertet, que afortunadament disposa ja de treballs cabdals com els de Quirze Parés i de Jordi Sanglas i Anna Borbonet, entre d’altres. Segueix, doncs, la llista de propietaris, amb les propietats que reconeixen tenir i les afrontacions que hi consten (abreujades E: est, S: sud, O: oest, N: nord). Seguirem l’ordre del document; en aquest resum n’hem actualitzat l’ortografia però hem respectat la grafia del topònim. Joan de s’Avenc Mas Rajols. E: coll de Morena; S: coll de Rajols, O: honors del mas Avenc, a N: honors del mas Cornudells. Mas Ricart. E: riba del camp de terra anomenat d’Era Bona; S: torrent de l’Avenc; O: honor de la Balma; N: honor de l’Avenc. Terra abans plantada de vinya. E: honor d’en Vilaspinosa, S: honor de mas Jofré; O: roca; N: honor d’en Vilaspinosa. Torre de la Perereda, masia que ja existia al segle XIV. Foto: Anna Borbonet 9 Escut de la família Avenc, al portal adovellat de la masia. Foto: Anna Borbonet Terres del Quer ses Eres ençà cap a l’església de Tavertet. Camp del mas Rajols al lloc de Quer Gallerench. Afronta per tot amb terres de l’Avenc. Peça del mas Cornudelles. Afronta per tot amb terres de l’Avenc Mas de l’Avenc d’Allà (on habita Joan de s’Avenc) Mas de l’Avenc. Joan des Perer Mas des Perer. E: torrent del molí del Perer; S: honor mas de Camilonga i en una coma de terra de propietat del Perer; O: l’esmentada coma; N: dita coma. Coma del Perer: E en honor de la Fredera; S: cases del mas Perer; O: la muntanya; N: bosc anomenat Bosc sa Vila. Mas Fredera i Mas Camilonga. E: honor del mas de la Fàbrega; S: honors del mas Cornudels i d’en Pujol. O: en la Muntanya o en honors d’en Calm i d’en Monells; al N: honor d’en Vila de Sant Llorenç o en un bosc del dit Vila. Joan Monteys i el seu fill Joan Mas Monteys. E: honor de l’Avenc i de la Balma; S: camí que va del mas Avenc a l’església de Tavertet. O: honor de la Riba. N: honor del Gronys d’Allà. 10 Feixa al lloc anomenat la Balma E: torrent de l’Avalanosa. S: honor de la Balma. O honor de Monteys; N: honor de l’Avalanosa. Boscs sota la roca. E: la roca; S: honor de la Coromina. O: la roca; N: honor des Roser. Feixa a la canal de les Gotes. E: (no consta); S: honor de la Coromina; O: Balma de les Gotes; N: honor que és de l’església de Tavertet. Feixa de terra o bosc sota la roca: E: honor de Tuvira; S: amb un serrat; O: la roca Roja; N: honor dels Gronys. Peça al bosc de Balà. E: la roca; S; honor de la Coromina; O: riera de Balà. N: honor del Sunyer. Peça al bosc de Balà, a l’Esqueleta, sota la roca. Les afrontacions s’ignoren. Peça sota la riera de Tavertet . E: la riera de Tavertet i amb una terra dels mateixos; S: honor d’en Pontí; O: en part amb honor d’en Pontí i en part amb honor d’en Novelles d’Allà; N: part amb en Novelles i part amb en Novelles de Munt. Climent Parareda Mas de Parereda, de Capussol i des Collell. Mas de sa Calm (es refereix a la Cau): E, S i ponent: honors de Novelles; N: amb honor d’en Perer i amb Reveleus. Molí fariner amb casal derruït en possessions del mas Crosos (es refereix al Crous), a la riera de Balà. Miquel Pontí i el seu fill Gaspar Mas Pontí. E: en honor del castell de Tavertet i en honor de Novelles i en part en honor de Casarajola; S: amb el castell; O: la riera; N: honor de Novelles de Munt mitjançant un torrent. Mas Ses Cases. E: part amb una riba i en part amb el camí públic o missader que hi ha allà; S: part amb el torrent i part amb una feixa de terra de la Riba; O: amb la riera i amb les Esplugues, i part amb la Fàbrega; al N: honor de les Esplugas i amb el castell. Possessions al bosc de Balà Tros de terra al lloc anomenat Les Valls Masada anomenada de Ses Canals Mas anomenat sa Closa Peça del Vinyal. E: honor dels Gronys; S: honor de ses Novelles; O i al N amb en Novelles. Peça de Balma Cortesa Peça de n’Ententes Peça sobre l’honor del castell de Tavertet. E: honor del Correu i amb altres; S: honor del camp de Casarajola; O: honor del castell; N: honors de Novelles de munt. Peça sobre el camp de Casarajola: E: honor de Novelles i d’en Monteys; S: honor de la Boixeda; O: honor de Casarajola; N: honor de la Riba. Peça a les Coromines de Tavertet. E: honor d’en Coromina; S: honor d’en Jofré; O: honor d’en Dalmau; N: honor d’en Coromina. Masoveria de ses Canals, ermes i boscoses. E: Riera de l’Arcatera; S: honor del mas Pontí; O: honor de la Guardiola; N: honor de Novelles d’Allà. Pere de Crosos i el seu fill Tomàs Masos Crous de Vall i de Munt: E: honor de les Balmes; S: honor d’en Parereda; O: honor d’en Noguer i honors de Casacuberta. N: honor del mas de Massaguda. Mas Queroller, rònec i deshabitat Molí a la riera de Balà, derruït Joan Serra Masoveria de la Serra Tria sobre el quer Borrell, sota les roques. E: honor des Roser; S i O: honor del mas Jofré; N: honor del Pontí. Peça de terra anomenada Corbatera. E: coma de Turtures; S: serrat d’en Plana; O: alou de Sant Cristòfol; N: la roca. Terra a Tuura, que fou de la masada del Roser d’Allà, del mas des Bosc. E: honor del mas Jofré i honor des Bosc; S: honor d’en Plana; O: el torrent del Roure i en honor del Gronys i dels Monteys. Peça anomenada al Pla de ses Basses, en la qual passa un camí públic que va a l’església, una altra que hi ha al roure Martorench sota la roca de l’hort de ses Basses, i una altra a la costa de Cayer, tal com és dividida, per dalt i per baix, amb l’honor de la serra. Una feixa anomenada Quer des Carols Feixa als Ginebres i feixa a les Moles Bartomeu Sunyer Mas Sunyer. E: honor des Correu; S: honor de sa Balma; O i N: la roca. Erms i boscos de propietat del mas Sunyer. E: honor de les Canals; S: honor d’en Pontí; O: honor d’en Crous. N: honor d’en Vilarnó i de s’Albert mitjançant un torrent. Terra plantada de vinya. E: honor del Correu. S: honor des Portell; O: honor de la Balma. N: honor de la Balma i en part amb en Crous. Masada anomenada ses Esplugues. E: honor del castell de Tavertet; S: honor de la Fàbrega i honor d’en Pontí; O: honor d’en Pontí. Masoveria anomenada sa Closa de Vall. E: amb en Pontí; S: honor de n’Esplugues; O: honor de la Plana des Reig; N: honor d’en Sunyer. Masoveria anomenada ça Guardiola. E: honor de la Canal; S i O: honor d’en Sunyer; N: honor de la Serra. Feixa anomenada la Rovira de las Esplugues. E: honor de la Serra; S: balma Forquesa, en honors d’en Pontí; O: honor d’en Pontí; N: honor d’en Sunyer i amb la roca. Feixa de terra a les Muntadelles. E: honor mas Company; S: honor d’en Jofré; O: honor del mas Company; N: honor de Bartomeu Sunyer. Camp anomenat Camp ses Peres. E i S: cases d’en Pontí; O: honor del mas Company; N: honor d’en Pontí. Tres feixes al lloc anomenat Balà: una anomenada l’Artiga del Sunyer: E amb la roca; O amb la riera i al N amb el salt. Una altra sota les Gleves: E: amb la riera de Balà; S: honor del mas Company; O: la roca; N: honor de les Balmes. La tercera és a Balma Llonga i se n’ignoren les afrontacions. Dues feixes a les Esplugues. Una és sota el mas de ses Esplugues, l’altra sota el Quer Major. Totes afronten per tots cantons amb honors del mas Esplugues. Honor anomenat Escanyaboc o a Banyaboc. E: honor dels Gronys. S honor del Bosc i masoveria de la Plana; O: honor d’Oliu i honor del mas Company; N: honor de la Fradera. 11 Reproducció d’un fragment del capbreu de 1523 (ACF-CB/33) Foto: Rafel Ginebra Bernat Novelles de Vall Mas Novelles de Vall, Mas Vilarell i mas des Quers (units). E: honor de Novelles de ça i dels Gronys; S: honor de la Quereda; O: honor de Fradera; N: honor de ses Canals i de Maneges. Molí derruït que fou del mas de la Calm, junt amb un camp contigu. Pastures a les muntanyes que arriben fins al coll de ses Lleceres i fins al Portell des Parer i fins la feixa de terra anomenada Maneges i fins el quintà d’en Calm. Sota la roca, una terra o bosc. E i S: honor anomenat d’Albareda. Les altres afrontacions les ignora. Mas Llobet Camp del Cortó Feixa anomenada les Tries. Miquel Castell Mas Castell Mas des Gronys de ça. E i S: mas Grony d’allà; O: honor d’en Novelles; N: honor del mas Gronys. Terra. E i S: mas Gronys: O: la roca; N: honor de la Closa. Una tria. E: el riu; S: honor d’en Portell; O: honor d’en Sunyer; N: feixa d’en Sala. 12 Peçola de terra anomenada sa Closa. E: honor del mas Novelles; O: honor del mas des Llobet; N: honor del mas Novelles. Feixa al lloc de s’Olivar des Sunyer. E: honor del mas Avenc; S: el serrat de la Plana; O: honor del mas del Pujol; N: honor de l’església de Tavertet Feixes al cingle de Boixeda. E: honor del mas de la Riba i amb la roca; S: honor d’en Boixeda; O i N: la roca. Feixa de terra. E: honor dels Gronys; S: honor d’en Bruguer; O: la roca; N: honor dels Gronys. Feixa al Pla de Castell. E: la roca de Font Padrosa; S: feixa de Sant Cristòfol; O: la roca de les Balmes. N: honor d’en Jofré. Peçola de terra al lloc anomenat les Balmes del coll de l’església. Afronta per totes bandes amb honors del mas Company. Un tros de terra a la vall de Balà. E: honor d’en Jofré; S: honor d’en Coll; O: honor d’en Balmes; N: honor d’en Castell Feixa de sa Mola, sobre el molí des Roser. E i S: honor que fou de Pere des Roser. Feixa a les Fonts. E en el camí públic; S honor d’en Coromina; O: honor que fou del mas Sunyer; N: honor d’en Bruguer. Feixa que fou del mas Sunyer. E: feixa de les Fonts; S: honor d’en Fàbrega; O: la riera que va per la balma avall; N: honor d’en Fàbrega. Feixa al Comellar de Tartures. E: torrent de Tuura; S: mas Company; O: el serrat d’en Plana; N: honor de sa Boixeda a la roca blanca. Un lloc al costat de les meves cases, i una era, tot a la sagrera de Tavertet. Possessions que foren de la Casarajola. E: un camp de pertinences de Casarajola que és de Lluc de Montpaxent mestre de cases, i en part amb honor d’en Jofré; S en part amb honor d’en Coromina i en part amb honor meu; a O in honor d’en Coromina; N: honor d’en Jofré. Tres cases a la sagrera, derruïdes, que foren de la casa de Casarajola. E: Casarajola àlias Graver (o Graner); S: honor meu; O: hort de la rectoria; N: cementiri de l’església de Tavertet. Una feixa amb hort, a la sagrera. E: clos de l’església; S: via pública que va al portell de ses Gotes; N: feixa d’en Coromina. Feixa de terra prop l’hort que fou d’Elisenda, esposa de Bernat Esqueric. E: honor d’Esqueriga. Bartomeu Pontí àlias Manages i Sagimona, propietària del mas de Menages. Mas de Menages. E: la Plana; S: n’Aubert; O: el torrent de Balà; N: en Cos. Terra a la Plana. E: honor de Novelles de Vall; S: honor d’en Sunyer; O: una balma anomenada del Sunyer; N: honor nostre. Jaume Jofré Mas Jofré Mas Riba. E: honor d’en Monteys; S: honor del mas Jofré; O: mas Capmany; N: honor d’en Pontí. Feixa als Clapers. E i N: honor d’en Jofré. Terra que fou del mas Portell. E: honor del mas nomenat de Somisol; S i O: amb la roca de Balà; N: honor del mas de la Fàbrega. Peça de terra sota el Camprodonell. E: en un honor i amb la roca; S, O i N: honor del mas de la Fàbrega. Terra plantada de vinya anomenada ses Fontanelles. E: la tria de Ses Cases i en honor de l’Avenc que fou de pertinences del mas Bosc; S: honor del mas Roser vers lo roure gros i amb termes que hi ha fixades; O: la serra del puig s’Arola i l’honor del mas Vilardell; N: la roca. Bosc al lloc anomenat Contiu. E: honor del mas Vilaspinosa i d’en Roser; S i O: honor del mas Roser; N: honor d’en Roser. Un Honor al lloc de Centiu, de la masada del Roser. E, S i O: en honor de Vilaspinosa i des Roser; N: honor d’en Vilardell de munt. Feixa sota el coll de l’església. E: honor d’en Riba. S: honor d’en Capmany tal com està termenat amb fites; O: el torrent; N: honor de la Riba. Mas anomenat Roser Mas de la Fàbrega. E: honor mas Company; S: honor d’en Sunyer; O: la riera; N: honor de les Esplugues. Una peça de terra de pertinences del mas Roser. S: honor del mas Plana; O: honor mas Bosch; N: honor del mas Conquer. Dues parts del camp que hi ha entre el mas de la Riba i el mas Cases. E: honor d’en Pontí; N: honor d’en Pontí. Feixa a Tuura, que fou del mas Jofré. E: honor del mas Jofré. S: honor de la Plana; O: honor de la Fredera o de na Micona. N: honor dels Gronys. Dues feixoles de terra: un saió de terra al mig del quintà i del Roser de munt de sa Porta d’un petit i interessant edifici, anomenat la Casica, al costat de la masia de Monteis. Foto: Anna Borbonet 13 Plana. E: el Roser de munt; S: torrent del molí; O; quintà de la Plana; N: honors de l’Albareda. L’altra feixola és al mig de la coma del Roser de munt. E: el Serrat Mig; S: el Roser de Munt; O: honors de l’Albareda; N: honors del Roser de Munt. Molí que fou de Bertran de Sunyer hereu del mas de ses Esplugues, a la riera de Balà. Joan de Coromina, de la sagrera. Mas Capmany derruït i deshabitat. E: camí que va de la sagrera al mas de l’Avenc; S: el clos que es té per l’església de Tavertet; O: honor d’en Castell àlias Correu; N: honor d’en Jofré. Feixes entre la creu des coll s’Església. E: honor d’en Jofré; S: honor d’en Castell àlias Correu; O: lloc anomenat Morral del Puig; N: honor d’en Jofré. Feixes. E i S: la roca; S: honor de sa Lambrusquera; N: camí públic que va de la sagrera al mas de s’Avenc. Feixes. E: la roca; S i O: honor d’en Castell; N: honor de l’església de Tavertet. Terra al bac de les Fonts. E: honor d’en Correu; S: honor d’en Graell; O: la roca; N: honor d’en Bruguer. Terra anomenada Coromines del mas Capmany. E: honor del Benifet; S: honor d’en Fàbrega; O: la riera; N: honor de n’Esplugues. Feixa. E: honor del mas Jofré; S: honor de Salom; O: honor d’en Bruguer; N: honor mas Jofré. Dues feixes vers Novelles, una que fou de possessions del mas Fredera i l’altra de possessions del mas Llobet. E: l’era del mas de Novelles i baixa per l’hort; S i N: honor del mas Novelles; O: honor que fou de sa Fredera. Honor al lloc anomenat Clapés i envers les fonts de sota l’església i cap a ponent i cap al N. O: Coromines del mas Capmany; S: honor d’en Dalmau i d’en Jofré; O: honor d’en Fàbrega. Feixa sobre el mas del Pontí. E: honors del Llobet; S: honor dels Gronys; O: honor de Ses Cases; N: honor dels Gronys. Feixa o tria sota la roca. E: honor de n’Avenc; S: honor del Vilardell; O: honor d’en Jofré; N: la roca. Peça de terra a Aiguabona. E i N: honor de Plana; S: mas Roser; O: honor del mas Llobet. Mas de la Coromina Mas de sa Boixeda, aterrat i deshabitat. E: honor d’en Jofré; S i O: castell de Tavertet; N: camp de Novelles. Feixa al Sòl del Comellar d’en Tortures. E: honor d’en Novelles; S: el Serrat d’en Plana; O: honor d’en Tortures; N: el serrat d’en Tuura. Feixa al lloc del Tuura que fou del Graell. E: honor d’en Bach; O: honor del Tuura; N: honor d’en Jofré. Bosc o tros de terra sota la roca, anomenat los Vinyets. E: honor d’en Novelles; S: el bac del mas Rossell; O: la roca; N: el serrat de Plana. Hort o tros de terra sota la sagrera de Tavertet. E: carrera (camí de carro) pública que passa per la sagrera de Tavertet; S: honor meu; N: les coromines del benifet de Santa Maria. Lluc de Montpaxent, mestre de cases del bisbat de Sant Flor, regne de França, habitant i casat a la sagrera de Tavertet. Casa anomenada Casarajola, a la sagrera. E: la roca que hi ha sobre l’honor d’en Coromina; S: una era de roca; O: uns casals o cases derruïts d’en Castell àlias Correu, fins a la calç de les parets de les dites cases; N: cementiri de l’església. Camp de terra sota la creu del coll s’Església. E: la creu del coll s’Església i part la via pública; S i O: honor d’en Correu; N: honor d’en Coromines. Genís Balmes Molí amb la seva casa, a la riera de Balà, el qual és a punt per moldre ja que té de tot menys l’aigua per poder moldre. Mas Portell. E: riera de Balà; S: la roca de Balà; O: honor d’en Sunyer; N: honor d’en Castell. Mas del Coll Mas de ses Balmes Mas des Portell. Rafel Ginebra i Molins 14 UN AUDITORI Per a moltes persones, sobretot per a habitants de ciutat, el Collsacabra és un país singularitzat per muntanyes, cingles, camins encisadors, natura verge i moltes altres característiques que l’han definit com a lloc de pelegrinatge per gaudir de la flaire bosquetana i contemplar l’arquitectura o el tipisme popular. Algú, però, s’ha adonat que, a més, hi ha unes forçes tel·lúriques que donen vida, atrauen, captiven i “obliguen” a fer-hi més estada que la d’un simple itinerari encuriosit de cap de setmana. Així ha nascut, al llarg dels anys, una comunitat, paral·lela a l’autòctona que, integrant-se en el medi, i valorant tot el seu contingut material i humà, fa estada total o periòdica, indentificant-se amb aquesta terra. Alguns components del nou grup han aportat valors complementaris adients als trets personals de cada individualitat, potenciant, i en certs casos introduint, uns aspectes culturals no previsibles en dècades passades. Si volem especificar, podem parlar d’un ventall força nodrit d’activitats que van de la poesia a la filosofia, del teatre a la dansa, del fet tradicional a la ciència pura; però avui ens abelleix referir-nos concretament a un vessant de la música. Només cal seguir els precedents d’orquestres i cobles a l’Esquirol, o l’esclat que representen els festivals internacionals de Cantonigròs, per adonar-nos que al Collsacabra, s’estima, es cultiva, es produeix i s’escolta la música. Aquest art d’arrels íntimes que algú el qualifica com a “aliment imprescindible per a poder viure”. Parlarem d’un d’aquests múltiples aspectes musicals: ens referim a un lloc característic, singular, poc conegut i en certa forma sorprenent: un auditori. Se’ns havia indicat més d’una vegada que seríem benvinguts a l’auditori d’en Valentí, però sempre existia una interferència inajornable que ho impedia; fins que, fa poc temps, vàrem poder acceptar l’amable invitació. Constatem que després d’un quart de segle llarg de moure’ns per aquí, encara hem fet una insospitada descoberta, agradable i portadora de sensacions molt apreciables. Aquest auditori es troba a Cantonigròs. És una edificació construïda expressament per tal d’escoltar música, i que fa uns anys també va servir per a enregistraments i gravacions de grups que participaven al Festival Internacional del poble. La impressió que es constata en veure’l per primera vegada és la d’un “santuari” erigit per gaudir d’un espai singular on la música, la imatge i el suport de l’entorn s’agermanen envoltant-nos amb un sentiment de plenitud. L’artífex d’aquest conjunt, d’aquest ambient tan ben estructurat, en Valentí Villanueva, no ha escatimat detalls, tant decoratius com tècnics; ha assolit un ambient confortable i tranquil que predisposa l’esperit a la percepció i captació del món musical de manera molt completa. En Valentí ens explica que periòdicament va actualitzant els sistemes de reproducció aprofitant la tecnologia que fa depurar la transmissió de la música. Si en un principi havia instal·lat un equip de reproducció estereofònica d’alta fidelitat, evolucionant del vinil al disc compacte, més endavant afegí la projecció de diapositives per complementar els temes audibles. D’un temps ençà l’ha fornit d’un sistema modern de DVD equipat amb una pantalla gegant que magnifica la imatge. Immers en la intimitat de l’auditori, amb l’apreciable companyia d’uns quants amics, hom es troba envoltat de les notes d’una (continuació a la pàgina següent) L’auditori de Canto-nigròs Foto: Jordi Gumí 15 ANTICS OFICIS AL COLLSACABRA EL MOLINER El Collsacabra, ja de molt antic, era un indret sembrat d’esglesioles, ermites i masies que amb els seus camps i quintans alegraven el paissatge, ja de per si bucòlic, donant-li vida i color. Era una terra ufana, sembrada de boscos, fonts, recs i rierols, de prats, camps i artigues. Encara que la majoria dels seus habitants visquessin del terròs, o sigui de l’agricultura, també s´hi podien trobar un gran nombre d’artesans. Als segles XVI, XVII, i XVIII, anys del seu creixement, hi trobem: fusters, ferrers, moliners, mestres de cases, sastres, sabaters, paraires, carreters, basters… Hi ha constància d’un apotecari que exercia a la vila de Rupit. També trobem notícies d’una Avui ens recrearem en l’ofici de moliner, de com era un molí, de com treballava, etc. MOLINER: El qui es dedica al treball de moldre. Pocs indrets trobaríem a Catalunya que en tan poca extensió de terreny hi hagués tanta quantitat de molins com ho trobem al Collsacabra. Deixarem per una altra ocasió els de la riera de les Gorgues (l´Esquirol), que és pregona i rica en cascades, salts i molins. Tampoc parlarem dels del municipi de Tavertet. Avui ens ocuparem dels de la part de llevant del Collsacabra. Farem un passeig per la riera de Rupit, que neix sota el massís d´Aiats i desguassa al riu Ter, dins el pantà de Susqueda. La conca d´aquesta riera, encara que força reduïda, ja que sols compta amb uns 40 km de superfície, generalment porta un bon cabal d´aigua. L´índex pluviomètric del Collsacabra sol ser d’uns 1.000 mm anuals. El recorregut de la riera de Rupit és d´uns 17 km. Des del Torrentó, on neix, passant per les Viles, on comencen els molins, fins al salt de Sallent té 7 km, amb un desnivell de més de 500 m i d´aquí fins al pantà de Susqueda, uns altres 7 km. A causa de la seva escabrosa i abrupta orografia, feia cantar, i treballar, infinitat de salts i espectaculars cascades que l´home va saber aprofitar per construir-hi molins fariners, avui gairebé tots esmicolats o desapareguts. La presència, encara que ruïnosa, de rescloses, recs, basses, pous, parets, cubs, algun tros de Mola del molí de Sobiranes al jardí de la masia d’aquest nom, a Tavertet. Foto: Borbonet Anna important notaria: els Soler, que començaren a exercir l´any 1356 i s´anà transmetent, de pares a fills, fins al 1835. Ens n’ocuparem en un altre apartat. UN AUDITORI (continuació) gran orquestra i de les variacions visuals d’una cambra que s’apropa als intèrprets: gran conjunt, transmutat de la sala de concerts en aquest recinte tan ben adaptat. La combinació no pot ser més encertada, suggeridora i equilibrada, perquè so i visió flueixen subtilment cap al nostre interior, obrint camins plens d’aquelles sensacions tan complaents i tan pròpies de qui estima la música. 16 És ben cert que en aquest indret d’Osona es troba una mica de tot. És possible aconseguir racons fascinants que ens ompliran de natura viva i, com hem pogut comprovar, es pot obrir la percepció al fet musical. Si es fa a redós d’aquest auditori, de la mà d’una persona sensible, assolirem un dels gaudis més apreciats que ens ofereix el Collsacabra màgic. Jordi Gumí Molí d’en Marandes, a la dreta de la fotografia. Foto: N. Ricart. Estudi de la Masia Catalana (CEC) mola, forats al llit de la riera i a les penyes, són muts testimonis d´una glòria passada – sic transit gloria mundi. Sant Martí és el patró dels moliners. Hi ha algunes dites populars referents als molins: —Per Sant Martí ni mola ni molí —Pots canviar de moliner que de lladre, no. —Arribar i moldre —Fer combregar amb rodes de molí. COM ERA UN MOLÍ ? La resclosa és el primer i més vistós que trobem en un molí. La resclosa no és res més que un obstacle al curs de l´aigua que, com una barrera, a més d’emmagatzemar aigua, la desvia, i així dóna al molí l´energia que li cal per moldre. De rescloses n´hi havien de dues maneres: les fetes amb grosses pedres i morter de calç i sorra i les fetes amb bigues, troncs, lloses i terra. De les primeres sols en queden: la de la Sala, la del Molí Nou, la d´en Marandes i, en part la del molí del Rodor. Les pedres solien “casar-les”, això és, unir-les per la part de dalt, amb un ferro gruixut i ficat a cada dues pedres. L’altre tipus de resclosa, més primitiva i rudimentària, ha desaparegut totalment. Sols en donen testimoni, al lloc on varen ser construïdes, una renglera de forats (molts de quadrats i altres de rodons), picats dins el llit de la riera o d’un rec. L´aiguat del dia 18 d’octubre de 1940 (festivitat de Sant Lluc i fira a Olot), és viu encara dins el record dels més vells. Va ser una data de trista recordança per a la gent de la comarca; a més dels molts perjudicis que va ocasionar la forta tromba d’aigua, ja fos a cases particulars, vessanes, camps, feixes i horts, destrossà també camins i carreteres. Aquesta data firmà la sentència de mort a molts d´aquests molins. Pocs varen ser els que resistiren la forta embranzida de les aigües que, d´una manera dantesca, assolaren tot el que trobaven al seu pas. Després de l’aiguat sols es reconstruïren i tornaren a treballar el Molí Nou i el molí d’en Marandes. Al molí del Soler s’hi posà una turbina i s´hi generà electricitat per a l´enllumenat públic del poble de Rupit, i per a algunes cases benestants. Dels altres molins sols en quedaren les ruïnes d´unes rònegues edificacions que el pas del temps ha acabat de fer desaparèixer fins a perdre’s gairebé la seva ubicació. Només forats i algun rec picats a la penya viva són muts testimonis del que un dia varen ser. Moltes pedres i cairats es feren servir com a material de reconstrucció en algunes cases de Rupit. 17 MOLINS DEL COLLSACABRA: Al Collsacabra hi ha 45 molins entre existents, amb restes o ruïnes totals. Existents Rieres de les Gorgues, Paganes l´Esquirol Sant Julià i Cabrera Cantonigròs Trasserra Sobiranes Tavertet Pruit Rupit Falgars Total: — 2 1 1 — — — — 4 2 10 Ruïnes 15 3 — 4 2 1 2 1 4 3 35 Total 15 5 1 5 2 1 2 1 8 5 45 10- Molí d´en Patrones. Restes. 11- Molí de Sallent, o Molí Vell. Malmès l´any 1940. 12- Molí de Paderneres. No localitzat, però citat en documents. Per la proximitat i història comú, mencionarem també: Molí de l´Om de Vallissana, pròxim a la casa, i a la riera de l’Om que desguassa a la riera de Rupit. Terme de Susqueda. Molí del Roure, en ruïnes, sota la casa del mateix nom, i prop del castell de Fornils. Terme de Susqueda. Molí del Barri. Terme de Rupit. Ruïnes totals. MOLINS DE FALGARS (conca del Fluvià): Molí de la Faja. Existent, però no funciona. Molí de la Codina. Ruïnes. Molí de la Coromina. Ruïnes totals. Molí de la Batllia. Ruïnes. La família Pijoan l´arreglà l´any 1953, i el feren treballar fins al 1961. Molí del Salt de la Batllia. Restes. INVENTARI DELS MOLINS SITUATS A LA RIERA DE RUPIT Ara és hora de recuperar, si encara hi som a temps, o almenys fer que en quedi constància, tot allò que la civilització moderna i la tècnica han deixat arraconat pel desús i que el pas dels anys va fent desaparèixer. Aquest és el cas de la indústria farinera que utilitzava la força motriu de l´aigua com a font d´energia i que temps enrere gaudí d´una gran importància en l´economia d´aquesta petita comarca del Collsacabra. En aquest humil, però ambiciós, treball, vull fer una recerca de totes les dades possibles, dibuixos, croquis, mapes, fotografies... de tots els molins que antany i en època més esplendorosa, havien funcionat al llarg de la riera de Rupit. El recorregut s’inicia en el seu naixement, a les fonts del Torrentó, i de les masies de Comajoan, el Bosc, el Collell i l’Alou, sota del Pla d´Aiats, i passant per la vila de Rupit i per l´espectacular salt de Sallent, acaba al riu Ter, dins el pantà de Susqueda, pantà que Trobem també alguna mola sencera i alguna de trossejada, com a element de decoració, en jardins: Can Xumetre, Santa Llúcia, Sobiranes, l´Om, molí del Soler, Can Llorenç, etc. D´on sortiren aquestes moles? A Tavertet, a un tirat de roc de la masia del Crous, encara s´hi pot veure una pedrera de moles de molí. N´hi ha alguna de mig escalabornada, agafada a la penya, restes per terra, i algun niu mig començat. A Rupit, sota els Solans, en una grossa pedra dolça, s´hi veu, encastat a la paret, l´escalaborn d´una mola i les restes d´algun niu d´on n’havien extret d´altres. Sobre el grau del Salt de Sallent, en una grossa pedra dolça, també s´hi veu un escalaborn de mola. MOLINS A LA RIERA DE RUPIT: 1- Molí de Noufonts o de les Viles. Pas Ample, forats a la penya del llit del riu. 2- Molí de la Sala o de la Conillera. Rec i forats cavats a la penya viva del llit del riu. 3- Molí Vell de la Sala. Resclosa i turbina dins una caseta. 4- Molí Nou de la Sala. Existent en part: resclosa, bagant, rec, bassa, turbina… 5- Molí del Soler. Existent en part. 6- Molí d´en Marandes. Deixà de funcionar a la dècada dels anys seixanta. 7- Molí d´en Feliu Castellet. Sota Can Vicari. S´hi feien botons. Malmès per l´aiguat de 1940. 8- Molí del Rodor. Ruïnes totals. Deixà de funcionar per l´aigüat de 1940. 9- Molí del Tornall 18 Molí del Rodor Foto: Albert Oliveras (1930) Estudi de la Masia Catalana (CEC) manlleva el nom a aquest petit poble, avui submergit dins les aigües. L´ORIGEN DEL MOLÍ, l´hem d´anar a buscar en el fet que l´home primitiu esclafava grans i llavors per al seu aliment, picant-los entre dues pedres. Al pas dels anys aquesta tècnica s´anà perfeccionant fins a construir els actuals molins. En un temps en què la gent vivia de la terra i del bestiar, la feina dels molins i dels ferrers era un complement més de les feines del mas. Gairebé totes les masies importants tenien el seu molí. Aquest molins, de bon començament, solien tenir només l´obrador com a edifici, però més tard s´anaren independitzant del mas i ampliaren l’edifici amb una petita estada sobre l´obrador. Els molins són màquines per trinxar i moldre grans i materials. N’hi ha de diferents tipus segons l´energia que els faci treballar: De sang (eren els que funcionaven gràcies a bestiar, esclaus…), d´aigua, de vent, elèctrics. Segons la matèria que treballaven podien ser: fariners, d´oli, paperers, drapers, d´escorça (com el del molí del Rodor, en un començament), d’arròs, etc. El Collsacabra, dins la Catalunya vella, es troba, com ja he dit, en una regió on plou força, i és un indret abundant en salts, torrents, rieres i recs. Així doncs, és natural que els molins fossin d’aigua i com que la comarca era agrícola i s’hi conreaven cereals, els molins eren fariners. Miquel Banús Hostal Can Nogué C. del Mig, 2 Tel. 93 856 52 51 TAVERTET BAR BOTIGA CAN MIQUEL ESMORZARS I BEREN ARS, RECORDS , PA, COQUES I EMBO TITS ARTESANS CARRER LES FONTS, 4 TEL. 93 856 50 83 08511 TAVERTET 19 PER LES MUNTANYES DE TAVERTET ITINERARIS PER FER EN FAMÍLIA Dos són el motius que ens han impulsat a fer aquest petit recull d’itineraris senzills per les muntanyes de Tavertet. Per una banda, darrerament s’està parlant molt sobre qüestions relacionades amb la coeducació dels infants, la falta d’il·lusions creatives del però no de temps, perquè considerem que això és una dada totalment relativa. A cada itinerari hi haurà la següent informació: descripció, comentari, distància i desnivell totals, a nivell general. Per a cada punt: número de relació amb el mapa, distància parcial amb el punt anterior, acumulat de distància total, altitud i descripció. ITINERARI 1: La Corbera - la Corbera Vella – roques de la Corbera – balma del Castell de la Fossa - Casacoberta - Cal Gavatx - pont de Baumadestral - balma dels Carlins - la Serra - el Crous - balmes del Miolar - la Corbera. Distància: 8 Km Desnivell: 349 m Es tracta d’un itinerari molt complet, que recorre indrets de una gran bellesa natural per vells camins avui dia pràcticament oblidats i impregnats del misteri dels vells habitacles troglodítics, amb àmplies vistes i densos boscos. 0 - La Corbera. 0 km - 0 km - 693 m L’itinerari comença al costat de la casa de la Corbera, a la carretera de Tavertet a l’Esquirol, prop del km 6,5. S’ha de prendre un petit camí a la banda dreta de la carretera, a la vora d’un senyal de ‘despreniments’. El camí es dirigeix, en suau pujada, cap al morro de les roques de la Corbera 1 - Balma de la Corbera Vella. 0,4 km - 0,4 km - 780 m Sota mateix del morro del cingle es troba la balma de la Corbera Vella, balma situada en un indret molt enlairat, dominant tota la petita vall del Noguer. A la balma es poden veure moltes restes del que va ser l’antic habitacle troglodític. Per continuar el camí s’ha de passar la balma i donar la volta al morro. 2 - Roques de la Corbera. 0,4 km 0,8 km - 828 m El camí continua per un bosquet d’alzines, pel vessant esquerre del torrent de Baumallera. Després de passar per una antiga carbonera s’enfila cap al cingle per un terreny amb fort pendent. S’arriba a les La Corbera vella, balma que fou habitada, situada sota les roques de la Corbera. Foto: Rafael Sevilla jovent i la importància d’ensenyar als més petits el que es podria dir com ‘lleure sa’. Per una altra banda, Tavertet, i tot el Collsacabra en general, és un territori farcit de petits indrets mig amagats, de vells camins transitats durant segles, de cingles i estimballs per arreu, d’espessos i encisadors boscos, etc. que fan que la seva descoberta sigui una tasca veritablement emocionant Des d’aquests dos punts de vista complementaris, plantegem un conjunt d’itineraris per les muntanyes de Tavertet per fer en família. Això vol dir, recorreguts d’una llargada i desnivell assequibles per a la mainada, sense cap perill i que pretenen mantenir viu l’interès de tots, recorrent els indrets més insospitats, característics o emblemàtics del terme de Tavertet. Els itineraris proposats seran circulars i tindran indicacions de desnivells i distàncies, 20 roques de la Corbera amb fantàstiques panoràmiques cap a la vall del Noguer, puig de la Força, etc. 3 - Balma del Castell de la Fossa. 0,1 km - 0,9 km - 810 m Continuant pel camí que va prop de la vora del cingle, en direcció nord, s’arriba al pla de la Fossa. En aquest moment s’ha de baixar una mica pel cingle, en direcció al torrent de Baumadestral, per cercar una petita senda que porta directament a la balma del Castell de la Fossa, en direcció sud, invertint el sentit de la marxa. Aquesta balma és una de les més impressionants de tot el terme. Està literalment penjada de la paret del cingle, justament a sobre de la casa de la Corbera, i encara s’hi poden veure les restes de murs fortificats. 4 - Casacoberta. 0,7 km - 1,6 km 861 m Es torna per la mateixa senda al pla de la Fossa i es continua per un camí ben marcat, en direcció nord, fins a arribar a Casacoberta, masia abandonada, del terme de l’Esquirol. 5 - Cal Gavatx. 1,4 km - 3 km - 866 m Es continua per una pista ampla que porta a la carretera de Cantonigròs a Can Codina. Abans d’arribar a la primera casa, Cal Gavatx, s’ha de prendre un camí que baixa a la dreta, cap al torrent de Cal Gavatx, i que ens portarà fins a la Serra, passant pel pont de Baumadestral. 6 - Pont de Baumadestral. 1 km - 4 km - 780 m Bonic pont medieval situat en un indret molt feréstec, prop de la confluència dels torrents de Baumadestral i de Cal Gavatx. 7 - La Serra. 1,7 km - 5,7 km - 936 m El camí puja per suaus pendents cap a la casa de la Serra, passant a la vora de la balma dels Carlins. Es tracta d’una balma més aviat petita, però on encara es poden veure restes dels seus murs i del que podria haver estat el seu quintà. La Serra és un mas antic, habitat temporalment, situat a sobre un serrat, amb unes vistes molt àmplies. Per continuar l’itinerari s’ha de seguir en direcció sud, vora mateix de la cinglera, fins arribar a la punta del morro. El morro es baixa per un petit camí que hi ha a la seva dreta, pel cantó de ponent. De seguida s’arriba a una pista més ampla, que s’ha de travessar. Aquest punt és una mica conflictiu, perquè la continuació no és pas gaire clara. S’ha de cercar l’antic camí del baixant de la Fontanella, que servia de comunicació entre les cases de la Serra i el Crous. El començament d’aquest camí no es veu gaire i s’han de buscar unes fites que el senyalen. 8 - El Crous. 1,6 km - 7,3 km - 725 m Un cop trobat l’inici del baixant de la Fontanella és senzill de seguir-lo. Es tracta d’un bonic camí, que comença a la nostra dreta arrecerant-se a la vegetació i que transcorre per un bosc d’alzines atapeït i misteriós. El camí finalitza prop del torrent del Molí Vell, en un camí més ample, que s’ha de seguir cap a la dreta, fins arribar a la casa del Crous. El Crous és una casa preciosa, bastida a sobre d’una gran roca, i està molt ben conservada. 0 - La Corbera. 0,7 km - 8 km - 693 m Seguint la pista d’accés a la casa s’arriba, en uns minuts, al punt de partida. Vora la pista, a l’esquerra, es troben les boniques balmes i roques del Miolar. ITINERARI 2: Sobiranes - la Creu de Sobiranes - castell de Sorerols - Sant Miquel de Sorerols - cova de la Bora Fosca - solella de la Bora Fosca - serra d’en Coll - balmes de les Baconeres - solella de la Cavorca dolmen de Can Tafura - Sobiranes Distància: 7,1 Km. Desnivell: 304 m. La masia del Crous es troba sota els cingles del mateix nom i a la dreta del torrent del Crous. Foto: Rafael Sevilla 21 Espectaculars i curioses roques que s’aixequen sobre la solella de la Bora Fosca, on hi ha la famosa cova. Foto: Rafael Sevilla Una de les singulars balmes de les Baco-neres, amagades en un fondal del torrent de Sobiranes. Bonic itinerari que transcorre per zones molt obertes i que passa per indrets emblemàtics del terme de Tavertet, com ara l’antic mas de Sobiranes, l’església de Sant Miquel de Sorerols, la cova de la Bora Fosca i les balmes de les Baconeres. 0 - Sobiranes. 0 km - 0 km - 777 m L’itinerari comença a la casa de Sobiranes, bonica i antiga masia on es dóna el fet curiós que el propietari porta el mateix cognom que el mas; per tant, la casa ha pertangut durant segles a la mateixa família. Per arribar al punt de partida s’ha de prendre una pista que surt a mà esquerra de la carretera de Tavertet a l’Esquirol, al km 5, i seguir-la sense pèrdua durant 2 km. Es comença a caminar seguint la pista que surt a l’esquerra de la casa i que passa al costat d’una granja de porcs. Hem de tenir en compte que per visitar l’església de Sant Miquel o la cova s’han de demanar les claus aquí. 1 - La Creu de Sobiranes. 0,4 km 0,4 km - 749 m Cruïlla de camins en un petit collet. S’ha de prendre el que surt a mà esquerra en forta pujada, per la banda de llevant del puig Corbat. 2 - Castell de Sorerols. 0,4 km - 0,8 km - 775 m El camí passa sota el puig del castell de Sorerols, on es poden veure restes de les parets del castell. 3 - La Creu del Castell. 0,1 km - 0,9 km - 771 m Cruïlla de camins. El de l’esquerra baixa fins a Santa Cília, pel serrat de Santa Cília. El nostre és el de la dreta, que segueix de dret fins a l’església de Sant Miquel de Sorerols. 4 - Sant Miquel de Sorerols. 0,7 km - 1,6 km - 774 m Preciosa església consagrada al segle XI, molt ben conservada, que bé es mereix una pausada visita. Boniques vistes de la Plana de Vic. Es continua la pista, seguint unes marques vermelles que porten fins a la mateixa cova. Després d’uns centenars de metres, es deixa la pista i es pren una senda per un bosc molt bonic. 5 - Cova de la Bora Fosca. 0,9 km 2,5 km - 655 m Cova molt impressionant per l’alçada de les seves galeries, molt interessants de visitar perquè no tenen cap perill, fins a arribar al pou que hi ha al final de la galeria principal. Per continuar l’itinerari s’ha de baixar un metres des de la porta de la cova, fins arribar a una pista més ampla, que s’ha de prendre cap a la dreta. Aquesta pista voreja la muntanya de Sant Miquel pels vessants de migdia i de ponent. 6 - Solella de la Bora Fosca. 0,4 km - 2,9 km - 611 m Es continua per la pista fins trobar una cruïlla que s’ha de prendre cap a la dreta. 7- Serra d’en Coll. 1,5 km - 4,4 km 777 m La pista continua ben marcada i remunta la serra d’en Coll, fins a arribar prop del puig Foto: 22 Sevilla Rafael del castell de Sorerols. En una cruïlla hem de prendre la pista de l’esquerra, que continua en direcció nord, vorejant el puig per la banda de ponent. 8 – Cruïlla. 0,1 km - 4,5 km - 725 m Un cop passat un petit torrent es deixa la pista i s’agafa una sendera que surt a mà esquerra, una mica tapada per la vegetació. La sendera està senyalitzada amb fites i baixa decidida cap al torrent de Sobiranes, paral·lela al torrent que hem passat anteriorment. 9 – Balma de les Baconeres. 0,4 km - 4,9 km - 650 m Després de travessar una roca per una gran esquerda, s’arriba a la primera de les impressionants balmes de les Baconeres. Per continuar, s’ha de creuar la balma i sortir per la banda dreta, i baixar cap al torrent de Sobiranes. 10 – Balma de les Baconeres (de ponent). 0,2 km - 5,1 km - 650 m Un cop al torrent s’ha de remuntar uns metres la seva llera. Després de passar per sota una gran roca, cal grimpar cap a l’esquerra (banda dreta del torrent) entre la vegetació, fins a trobar la segona de les balmes de les Baconeres. 11 – Solella de la Cavorca. 0,3 km 5,4 km -715 m Se surt de la balma pel mateix lloc per on s’ha entrat i es continua grimpant una mica, fins a arribar al sostre de la balma. Des del torrent fins a aquí no hi ha camí, però la pujada és senzilla. Es continua, primer entre matolls i després per l’eixuta solella. Es troba una pista que cal prendre cap a la dreta, en direcció nord-est. 12 – Dolmen de Can Tafura. 0,6 km - 6 km - 730 m Seguint la pista assolim un petit pla on hi ha les restes del dolmen de Can Tafura. Cal continuar pel camí que va cap a llevant. 0 – Sobiranes. 1,1 km - 7,1 km - 777 m El camí es perd una mica en arribar a uns camps de conreu, però l’objectiu ja és a la vista i no hi ha cap problema. Es travessa una altra vegada el torrent de Sobiranes i es torna al punt del començament. Rafael Sevilla Extret del mapa EL COLSACABRA. Mapa topogàfic/excursionista. Escala 1:25.000. Editorial Piolet - Els Cingles de Collsacabra. Maig 2001 ITINERARI 1 ITINERARI 2 23 CRÒNICA DEL COLLSACABRA Primera Fira del Llibre de Muntanya. Els dies 5 i 6 d’octubre es va celebrar, a Tavertet, la primera edició de la Fira del Llibre de Muntanya, que va ser tot un èxit d’organització i assistència. La inauguració fou presidida per l’escriptor Joan Triadú, President d’Honor de la Fira, Sebastià Alzamora en representació del Conseller de Cultura, pels tres alcaldes de l’Esquirol, Rupit i Tavertet, pel vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Francesc Guillamon, i Joaquim Pla del Centre Excursionista Esquirol en representació de l’euip organitzador. A la sala de l’Ajuntament, amb molt bona assistència de públic, van tenir lloc quatre Taules Rodones, tres conferències i presentacions de llibres, que van aplegar diverses personalitats sobre temes relacionats amb la muntanya. L'any vinent la segona Fira del Llibre de Muntanya, es farà a l'Esquirol i les dates seran el dia 4 i 5 d'octubre de 2003. Homenatge del Collsacabra a Jacint Verdaguer El diumenge 18 d’agost d’enguany, a les 6 de la tarda, va tenir lloc un homenatge a mossèn Cinto que se celebrà a l’envelat de l’Associació de Veïns de Cantonigròs. La gent del Collsacabra va voler honorar així la memòria del poeta que va tenir relació amb la comarca pels seus sojorns a la casa del Bac, del terme de Rupit i Pruit. La taula era formada per Joan Triadú, escriptor; Mn. Josep Cruells, rector de Cantonigròs; Miquel Banús, de Rupit i Ernest Gutiérrez, de Tavertet. Presentà l’acte la senyora Carme Muntades i la introducció anà a càrrec de Mn. Josep Cruells. A continuació l’escriptor Joan Triadú va fer un parlament en el qual glossà la figura de Jacint Verdaguer de qui enguany commemorem el centenari de la seva mort. Després va tenir lloc la projecció del vídeo “Verdaguer, poeta de Catalunya”, presentat per Ernest Gutiérrez i tot seguit hi va haver un recital poètic d’obres de Verdaguer a càrrec de Miquel Banús amb l’acompanyament musical amb violoncels de Marta Roma i Eulàlia Subirà. L’emotiu acte es va cloure amb el cant col·lectiu de L’emigrant, lletra de Mn. Cinto i música d’Amadeu Vives. L’acte era organitzat per la Parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, l’Associació de Veïns de Cantonigròs, Amics dels Cingles (Tavertet), Centre Cultural i Parroquial de Rupit i el Centre Excursionista de l’Esquirol. Teresa Clota, Premi Jaume I d’Actuació Cívica Un detall de la Fira amb els estands. Foto: Maurici Albarado Tal com estava previst, van acudir a la fira les més prestigioses editorials que publiquen llibres de muntanya o bé que hi estan relacionades. Tots els expositors va quedar molt satisfets de la Fira, de forma que a l’any vinent molts ja n’han reservat l’espai pertinent. 24 Ens plau fer esment que entre els guardonats en la XX edició dels Premis Jaume I d’Actuació Cívica atorgats per la Fundació Jaume I, lliurats enguany el passat 12 de novembre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, hi figurava Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, que en fou mereixedora per la seva infatigable tasca com a mestra de català, la seva producció de materials didàctics per a l’ensenyament de català basats en la cultura popular i per la seva perseverant promoció de la figura i l’obra del poeta Jacint Verdaguer. La nostra enhorabona! CANTONIGRÒS Antigues escoles parroquials Gràcies a les gestions de Mn. Josep Cruells, el bisbat ha lliurat a l’Associació de Veïns, per un període de 20 anys, les antigues escoles parroquials. Després d’uns arranjaments, més que res de conservació, les escoles es convertiran en un edifici polivalent. Entre altres activitats s’hi podran fer conferències, exposicions o projeccions cinematogràfiques. XX Festival Internacional de Música de Cantonigròs Durant els dies 18, 19, 20 i 21 de juliol va tenir lloc la vintena edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs inaugurat pel president de la Generalitat, Molt Honorable senyor Jordi Pujol, amb l’assistència de la senyora Marta Ferrusola. Entre altres il·lustres visitants van destacar les visites del Conseller en Cap i del conseller de Cultura. El Jurat de música estava format pels senyors Jordi Colomer, Malcom Goldring, Thrassos Cavouras, Carles Gumí, Valentí Miserachs, Alfred Cañamero, Oscar Boada, Andrea Angelini, Conxita Garcia i Francesc Busquets com a secretari. El Jurat de dansa estava format per: Narendra S.Kotiyan, Pilar Domínguez, Pascual Ventura Pons, Marjolijin Van Der Meer i Josep Mas Pineda com a secretari. Entre els cors mixts que varen competir, el COR JOVE VALENJE d’Eslovènia va ser-ne el guanyador, mentre que el COR INFANTIL SASKATOON de Canadà va ser el guanyador de la seva categoria. El premi de cors femenins va ser per al COR DE NOIES DE L’ESCOLA KOSSUTH d’Hongria i el de música popular per al COR FEMENÍ RUSTIKO de Macedònia .El guanyador del grup de danses va ser el grup GRABROVCHE de Bulgària. Aquesta edició del Festival va rebre a un gran nombre de visitants. Trobada d’antics estiuejants El dia 19 d’octubre va tenir lloc una trobada d’aquells que durant els anys 50 i 60 formaven les colles de joves estiuejants. A les postres del dinar, que va tenir lloc a Can Puntí, el senyor Ignasi Duran va llegir un poema en el qual recordava aquells anys, amb un emotiu record per als que ja no hi són. Les organitzadores de la trobada van ser molt felicitades. La trobada es va acomiadar amb el compromís de repetir-la d’aquí a dos anys. Concurs de bolets El dia 26 d’octubre va tenir lloc el concurs de bolets que es fa cada any. Es van presentar unes 156 espècies de bolets diferents; el guanyador va ser Aniol Borràs, amb 72 espècies. El bolet més original el va presentar Joan Colom i la guanyadora a la millor presentació ve ser Alba Cardona amb una original “Paella de bolets”. L’exposició va ser com sempre força interessant, per l’acurat estudi dels micòlegs que explicava les propietats de cada una de les espècies. Les 250 persones que van anar al Un moment del parlament del rector de Cantonigròs, Mn. Josep Cruells. Foto: X. Viladomat 25 “Tastet” van poder gaudir d’una excel·lent mostra de la cuina de bolets, presentada pels diferents restauradors de la vila. VII Concurs de gossos de pastoreig especial Border Collie Aquest concurs se celebrà el dia 1 de novembre entre nou participants, dels quals cinc eren bascos, un navarrès, i tres catalans. El jutge va ser el francès Jean François Calmet, que va donar el primer premi a Imanol Echevarria, el segon a Víctor Bengoechea i el tercer a Alejandro Ibarra, premis que es varen repartir gràcies a la col·laboració de l’Associació de Comerciants, la Cooperativa Agrària Comarcal (C.A.C.) i les Viles de Collsacabra. És també molt estimable la cooperació de l’Associació de Veïns de Cantonigròs i del Club Espanyol Border Collie. Es calcula que unes 500 persones van seguir les diverses actuacions dels gossos. Celebració dels 10 anys de l’Esplai El dia 29 de setembre es van commemorar els deu anys de funcionament de l’Esplai. Va ser un dia dedicat a la quitxalla, celebrat amb un dinar preparat pels pares i criatures a les instal·lacions municipals del camp de futbol. Raid Hípic Com en anys anteriors, el Raid Hípic de Cantonigròs va assolir un gran nivell tant de participació com d’organització, de tal manera que algunes revistes dedicades a l’hípica li han dedicat elogiosos articles. L’ESQUIIROL. Gran trobada de gegants El dia 21 de juliol passat un seguit de colles geganteres de la comarca es varen reunir per retre un homenatge a en Ramon Capdevila, el que fou el principal impulsor de l’activitat gegantera a l’Esquirol. A les 10 del matí els gegants van fer una plantada davant de les escoles i tot seguit van passar i van ballar acompanyats amb els sons de les gralles pels carrers del poble, fins arribar a la Plaça Nova, on oferiren una ballada que va fer gaudir a tothom d’aquesta tradició tan singular catalana.. Hi van participar els Gegants de Catalunya, que només surten en comptades ocasions, els quals van ballar amb els Gegants de l’Esquirol: l’ Ermengol i l’Adelaïs. Als voltants de la una del migdia, per cloure l’acte, es va oferir un aperitiu a tots els assistents. Cal afegir que l’11 de setembre d’enguany, la colla de Geganters va posar una placa commemorativa a Cabrera, per recordar que l’any passat els gegants van aconseguir pujar a aquest cim del Collsacabra. Concert de Maria Molet i Pau Codina al Sindicat El passat dia 18 d’agost, Maria Molet al piano i Pau Codina al violencel van oferir un gran concert al Sindicat. Aquest acte fou organitzat per la Coral Lorelei que enguany celebra el seu 20è aniversari. El públic va poder escoltar obres de Saint-Säens i Beethoven, entre altres destacats compositors europeus. Com a cloenda del concert, Pau Codina va tocar el Cant dels Ocells. Al final de l’acte es va oferir un aperitiu a tots els assistents. III Nit de guitarres a la Pollancreda El passat 7 de setembre l’Associació d’Agermanament amb San Juan de Limay va organitzar la tercera nit de guitarres a la Pollancreda de l’Esquirol. Els grups, en general de rock, que van tenir més bona acollida per part del públic foren “Els ojo por ojo” i els “Makbeth”. Els diners que es van obtenir al bar, de la venda de begudes i d’entrepans, es van destinar en benefici de l’Agermanament amb San Juan de Limay. Aplec de Sardanes de Tardor El 14 de setembre va tenir lloc a la Plaça Nova el tradicional Aplec de Sardanes de Tardor amb la Cobla Vila Cassà d’Olot i la Cobla Genisenca. A la mitja part es va fer un sorteig de productes típics del Collsacabra. Trobada de Puntaires L’endemà de l’Aplec de Sardanes hi va haver l’anual Trobada de Puntaires. Les puntaires, vingudes d’arreu de la comarca d’Osona, van exposar les seves treballades puntes de coixí a la Plaça Nova. A la sala d’exposicions de la Caixa de Manlleu va tenir lloc una mostra de labors. Festa de comiat de Mn. Xavier El mateix dia 15 de setembre es va organitzar una festa de comiat per a Mn. Xavier; que havia estat durant vuit anys rector de les parròquies de Santa Maria de Corcó i de Tavertet. L’Ajuntament el va obsequiar amb una placa commemorativa i a continuació diverses persones del poble el van homenatjar per la seva feina feta durant tot el temps que va estar al capdavant de la parròquia. Festa d’homenatge als avis El passat 21 de setembre l’Ajuntament va retre un homenatge a la gent gran del poble. Primer es va fer una missa i després el consistori 26 va convidar els avis a un dinar i tot seguit es va organitzar un ball a la pista de la Cooperativa. SUSQUEDA Homenatge a Verdaguer al santuari del Far El dia 28 de juliol d’enguany es va fer un homenatge a Jacint Verdaguer al santuari de la Mare de Déu del Far, un indret privilegiat del Collsacabra. Com a testimoni de l’acte es va descobrir un monòlit en honor del poeta, en commemoració del centenari de la seva mort. Per a aquesta ocasió es va imprimir un bell poema, escrit per Salvador Sunyer i dedicat al monument, que reproduïm a la secció “Racó del Poeta”. TAVERTET Concert de piano Amb motiu de la celebració del vintè aniversari de la fundació de la Coral Lorelei de l’Esquirol va tenir lloc , el dia 31 d’agost passat i a la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet, un singular concert de piano protagonitzat per dues joves i preparades pianistes: Elisabet Pujol i Núria Serrat. Núria Serrat interpretà, a la primera part, obres de J.S. Bach, F. Chopin i J. Turina i a la segona part vàrem poder sentir Elisabet Pujol en obres de M. de Falla, M. Ravel i F. Schubert. Desitgem de cor nous èxits en les seves carreres. II Concurs de Pintura Ràpida El dia 18 de setembre es va celebrar el segon concurs de Pintura Ràpida organitzat per la parròquia de Tavertet. Enguany ha tingut un notable èxit, ja que s’hi van inscriure 50 pintors d’arreu de Catalunya i també 5 concursants infantils, categoria que pensem impulsar l’any vinent. Es van donar deu premis amb un total de 3.000 euros aportats per la parròquia, l’Ajuntament, entitats, particulars i establiments de Tavertet. Els premiats foren: 1er Premi: Vila Rozas, 2on Premi: Germà Xerta i 3er Premi: Vila Arimany. Tavertet Extrem 2002 Durant els dies 18, 19 i 20 d’octubre i organitzat pel Cau de l’Aventura de Tavertet, ha tingut lloc a Tavertet el II Raid d’Aventura, que ha comptat amb una important assistència d’equips, concretament 37 classificats. La competició d’enguany ha estat inclosa en la Copa de Raids d’Aventura a Catalunya. Els raids d’aventura són competicions per a esportistes preparats i amb experiència, que es desenvolupen a la natura on es disputen diverses modalitats esportives englobades en els esports de terra, aire i aigua, sempre en equip i amb una duració variable (des d’unes hores fins a més de 15 dies). Aquest tipus de competició té per objectiu aconseguir un esportista polivalent, capaç de moure’s en tot tipus de terrenys, cosa que l’obligarà a tenir una gran capacitat de improvisació i a la vegada ser hàbil en la interpretació de mapes. En el raid de Tavertet es va competir dins les modalitats de BTT, tir amb arc, escalada, ràpel, cursa a peu d’orientació, canoa, orientació urbana, tirolina, crono escalada, espeleologia, via ferrada, barranquisme i orientació nocturna. Els tres primers equips classificats foren: 1er.- Star Byke 12 h 45 min. 20 seg. 2on.- ProBike 14 h 20 min. 37 seg. 3er.- UEV 15 h 06 min. 41 seg. La Riba La Formatgeria Bar Restaurant P U N Ctra. de Ta Olot, Km 24Í Vic 08569 Cantonigròs (Osona-Barcelona) Tel. 93 852 50 69 Elaboració pròpia CARNISSERIA TOCINERIA Montserrat Colomer - CAN CAREDA C. Major, 99 - Sta. Maria de Corco - l'Esquirol Tel. 93 856 81 18 27 RACÓ DEL POETA MOLÍ DEL RODÓ A sopluig d´una cinglera, sota d´un antic camí, tot jugant amb la riera hi havia un vell molí. Sa rialla dolça i franca no parava ni un moment trinxolant farina blanca de blat, xeixa o forment. El molí ara no canta tal com feia en temps passats; cap paret no se l´hi aguanta, tot està ple de forats. Res en queda de ses portes, ni ampits ni finestrals, les ocelles en ses voltes hi pengen els seus nials. “Tota ma vida he lluitat, però ara és ben acabada. Deixeu-me morir tranquil dins de la nit estrellada”. Patriarca solitari d´aquests cingles i camins. El molí era un sagrari amb blanc pa guardat a dins. Miquel Banús (2002) AL MONUMENT A MOSSÈN CINTO La roca honora el sacerdot poeta amb bloc massís com ell, pedra picada; espígols per companys, olor d’asceta, alegries i flors de la contrada. Per salver-nos la llengua literària, per ser un excels poeta, Verdaguer, i per fer catalans cant i pregària, el coronà la terra de llorer. Que nostra llengua, usada i enaltida, florint en cada llar, en cada boca, cobriceli el país mil anys de vida i enduri els catalans com eixa roca! Salvador Sunyer Santuari del Far, 28 de juliol de 2002 EMBOTITS MANUEL COLOM, S.L. Restauració, reparació i potenciació Recanvis per a motos clàssiques C. Major, 28-30 08569 CANTONIGRÓS Tel. 93 856 50 58 (Barcelona) C. Pelics, 83 - 08510 RODA DE TER Tel. i Fax 93 854 20 13 - 93 850 05 56 Aprenentage - Audiovisuals Col·loquis - Cursos Excursions Expocisions - Fires - Tallers Xerrades Santa Maria, 16 - 08519 VILANOVA DE SAU Tel. 937 430 104 - 659 494 459 28 FUMÀRIA FUMARIA OFFICINALIS Sinonímia: fumdeterra, fumaterra, fumisterra, herba de fum, herba de colom, colomets, julibert bord, peuets de Nostre Senyor, sang de Crist i angelets. fumariàcies. herba erecta o difusa, amb els peduncles més curts que els raïms florals. Les flors fan de 5 a 7 mm i són de color rosa vinós amb l'àpex porpra. conreus, erms, marges, vores de camí. Té una distribució molt amplia. depurativa, tònic hepàtic i enfortidora dels cabells. de març a juliol. Família: Descripció: Localització: Propietats: Recol·lecció: CUA DE GUILLA Sinonímia: Família: Descripció: VERBASCUM THAPSUS tripó, joanal, jovenal. escrofulariàcies. herba de cicle biennal erecta. Les fulles basals mesuren de 8 a 50 cm, són enteres, de color grisós i presenten un tacte vellutat. Les flors són de color groc pal·lit i fan de 12 a 35 mm. clarianes de bosc, marges, pastures i vores de camins. expectorant, sedant i emolient. de maig a octubre. Localització: Propietats: Recol·lecció: • FUMÀRIA (Fumaria officinalis ) LA PLANTA DETALL DE LA FLOR • CUA DE GUILLA (Verbascum thapsus) LA PLANTA DETALL DE LA FLOR