Simpatia moral

  • Published on
    11-Jul-2015

  • View
    664

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>El criteri per dividir els captols del llibre pot ser el dels personatges que comparteixen un mateix temps i espai. Quan canvien els personatges o canvien els moments i lespai que els envolten, podem dir que ha canviat tamb lescena. Una mateixa qesti pot ocupar diferents escenes o en una nica escena els personatges poden plantejar ms duna qesti. Una de les activitats que hem de fer al llarg del trimestre s dividir els captols del llibre en escenes a partir del criteri que hem plantejat.Activitat 1</p><p>Quantes escenes podem descobrir en el captol 7?Quines sn les problemtiques tiques que es plantegen?De quina pgina a quina pgina es distribueixen les escenes?</p></li><li><p>En tota confrontaci ideolgica, els personatges de mica en mica es van definint cada vegada que intervenen a favor o en contra duna tesi. Les representacions daquestes controvrsies a laula ser una de les activitats que realitzarem al llarg del curs. Un dels exercicis ser com es planteja el debat a partir de les intervencions dels personatges i de quina manera es va estructurant tota largumentaci fins arribar a una ltima conclusi. </p></li><li><p>Diferncies entre altruisme i egoisme:</p><p>Lobjectiu de la moral:</p></li><li><p>No es pot parlar de moral animal:</p><p>Caracterstiques de les normes morals:</p></li><li><p>Lsser hum pot actuar de forma altruista per no moral:</p><p>Laltruisme hum per amor o per simpatia s sempre limitat:</p></li><li><p>Altruisme animalGuiat pels instintsConducta fixada prviamentNo poden reflexionar si volen actuar aixNo poden actuar duna forma diferentAquests actes no es generen pel respecte que els animals es tenen entre siNo s producte de les obligacions, perqu no ho necessiten.Sanomena tamb altruisme instintiu</p><p>Altruisme humGuiat per la reflexis una conducta adquiridaPoden reflexionar abans dactuar daquesta maneraSn comportaments lliures: hom podria actuar de forma diferentSn actes que es generen pel respecte als altresNecessita de les obligacions, de les normes morals per reforar-lo, perqu els humans podrien actuar en sentit contrari.Sanomena tamb altruisme normatiu.</p></li><li><p>Sobre un documental Poltica animal, de la srie: Animales como nosotros de National Geographic Chanel.Destaqueu cinc comportaments de cinc animals que apareixen al documental.En qu consisteix el seu altruisme?Per qu aquests actes no poden ser considerats morals?</p></li><li><p>Sobre les diferents combinacions entre estimar i respectar:</p><p>Estima-no respectaRespecta-no estimaEstima-respectaRespecta-estimaNo respecta-no estimaNo estima-no respectaDes del punt de vista moral, s a dir, de la generalitzaci dels comportaments resultantsles combinacions 5 i 6 sn rebutjables sense ms,les 3 i 4 hauren de ser lideal ms ptim, tot i que resulta difcilment assolible,la 2 s un mnim ptim assolible,mentre que la 1 s la que ms problemes planteja.</p></li><li><p>lvar: Per, com se tacut que alg que estima a una altra persona no la va a respectar?Aqu es planteja la qesti: com s possible que el respecte no vagi indissociablement relacionat amb lamor? Sembla clar que si tu estimes a alg, alhora el respectes.Daltra banda hi ha dites populars contrries a aquesta relaci tan estreta:Hay amores que matanEl camino del infierno est empedrado de buenas intenciones</p></li><li><p>Alguns casos dels personatges que intervenen en el dileg refuten amb exemples aquesta vinculaci que sembla indeslligable:Camilla: Tinc un amic a qui no li agrada que els seus familiars el besin, Sembla que la seva mare i els seus germans lestimen tant que no poden parar de donar-li petonets i fer-li carcies tot el dia. Jo crec que ell se sent tractat com si fos una nina. Manel: Fins i tot si una persona estima molt a una altra, pot passar que tracti dimposar-li els seus gustos i, daquesta manera, va a limitar lautonomia de laltra persona.Glria: Al meu cos li passa una cosa semblant. Quan la seva mare li acompanya a lescola, sempre li dna uns grans petons de comiat. Per a ell li desagrada molt i jo crec que s perqu els seus companys se nenfoten dell. Sebasti: Aix tamb es veu quan alguns pares obliguen als seus fills a estudiar una determinada carrera, perqu consideren que aix s el que els far felios quan siguin adults. Per no consideren el que els seus fills realment volen fer. </p></li><li><p>El paternalismo consiste en sustituir esa capacidad de error y maldad que tipifica a cada individuo (y a la que podemos llamar libertad) por la providente buena voluntad de unos funcionarios que saben lo que nos conviene mejor que nosotros mismos. La actitud paternalista ayuda a quien no lo haba pedido, peor, a quien no quera ser ayudado ni en broma y se empea en que el ciego cruce la calle aunque se defienda a bastonazos. Pero no toda la culpa la tienen los pobres funcionarios, claro. Hay una insidiosa demanda general de paternalismo: ... y no nos deje caer en la tentacin. O como dira Schopenhauer: Por favor, no me permitas ser quien soy ni mucho menos quien quiero ser! La injerencia paternalista cuenta con la complicidad de todos los entusiastas del no le deje, oblguele, es por su bien.</p><p>Fernando Savater, Paternalismo, El Pas Semanal, 23/09/1990</p></li><li><p>Activitats:En quina declaraci dels personatges del llibre es manifesta el paternalisme?Podeu posar alguns altres exemples de paternalisme?Qu creieu que s el pitjor del paternalisme?</p></li><li><p>Camilla: no nhi ha prou amb estimar a altra persona, perqu lamor no eximeix de lobligaci de respectar-la.Aquesta s a la conclusi que shi arriba al final de lescena 2.El filsof Juan Antonio Rivera distingeix dos tipus de moralitat fonamentades en dos conceptes diferents:la moralitat calenta, basada en laltruisme ila moralitat freda, basada en el respecte.</p></li><li><p>Moral clida1. El seu objectiu s un repartiment igualitari de les conseqncies beneficioses dels nostres actes, sense discriminar entre aquelles persones que volem i aquelles persones que ni tan sols coneixem2. Pretn universalitzar lamor3. Deriva de la versi positiva de la regla dor: Fes als altres el que vols que a tu et facin.Moral freda1. El seu principi fonamental s abstenir-se de causar mal amb la nostra manera dactuar a qualsevol persona, sigui la que sigui.2. Pretn universalitzar el respecte3. Deriva de la versi negativa de la regla dor: No facis als altres el que no vols que et facin a tu</p></li><li><p>Moral clida La moral damor universal i imparcial s una aspiraci desproporcionada i que ning est en condicions de satisfer.Moral freda La moral universal del respecte als drets universals de qualsevol persona, a banda de ser el mnim moral desitjable, est dintre de les possibilitats de la condici humana.</p></li><li><p>Per qu s ms fcil que les nostres tendncies altruistes sactivin davant una persona que trobem accidentada en el cam que a una poblaci que pateix una gran necessitat daliments en un pas lluny?Hi ha persones que el seu benestar ens preocupa ms que el daltres (...) No som altruistes perfectes, quan actuem, tendim de forma natural a discriminar i donar ms importncia a la nostra felicitat i a la felicitat dels ms propers a nosaltres.</p><p>Juan Antonio Rivera, ob. cit.</p></li><li><p>Activitats:Llegiu el text del Francisco Mora </p><p>http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/calidesa-i-fredor-moral.html</p><p>En qu estan dacord un filsof com Juan Antonio Rivera i un neurleg com Francisco Mora?Com explica la neurocincia laltruisme hum?Esteu dacord en qu ltica tingui en compte el que diu la cincia? Per qu?Francisco Mora</p></li><li><p>Diuen que molestem als altres mentre encara no hem desenvolupat un sentit del valor propi. Volem saber qui som i quin valor tenim, per aix necessitem delimitar-nos dels altres. Burlar-se dels altres s una manera de desvaloritzar-los. Aix, quan ho fem, ens sentim, en comparaci, una mica ms segurs del nostre valor. (Senyoreta Mnica)Activitats:Per afirmar-nos necessitem negar els altres. Podeu explicar aquesta frase?Qu succeiria si no hi hagus que aturs aquesta tendncia a menysprear els altres?</p></li><li><p>Jo crec que el que passa en els camps de futbol s un bon exemple. Els seguidors dun equip diuen coses molt fortes als seguidors de laltre equip, per afirmar el valor del seu equip. (lvar)s veritat. El que passa en el futbol s similar a les burles dels nens petits. (Senyoreta Mnica)Activitats:Podem dir que el que fan els seguidors radicals dun equip de futbol s una forma dinfantilisme? Per qu?</p></li><li><p>... els Estats sn com els individus. Desenvolupen un orgull nacional que refora el seu sentiment de valor propi i que pot convertir-se fcilment en agressi contra lEstat ve. Samenaa i es provoca igual que als nens. Aix s perills perqu les amenaces poden sortir de mare i acabar en guerres. Per tamb s perills, perqu en la bogeria de les guerres es desfiguren els conceptes morals. (Senyoreta Mnica)Activitats:</p><p>Per qu les relacions internacionals poden explicar-se de la mateixa manera que expliquem com els nens petits es fan mal entre si?</p></li><li><p>Llegiu el text de Sigmund Freud:</p><p>http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/narcisisme-de-les-petites-diferencies.html</p><p>Activitats:Qu vol dir narcisisme de les petites diferncies?Com sorgeix? Per qu serveix?Quina relaci pot tenir amb el sentiment de valor propi?</p></li><li><p>El estadio es un vomitorio de agresividad social. A travs de las patadas de los jugadores, del tenso ejercicio de confrontacin fsica reglamentada que es un partido de ftbol, se proyectan fantasas y se derrotan fantasmas que por otras vas podran conducir a batallas feroces. En la grada, personas de orden y reputacin sueltan sin miramientos los demonios que llevan dentro, evitando quiz que stos vayan directamente al rostro de la mujer, de un hijo o de un empleado. De modo que grandes cantidades de violencia potencial latentes en la sociedad se desbravan entre los muros del estadio, para que el lunes por la maana la vida siga rodando razonablemente. Josep Ramoneda, A por ellos, El Pas, 07/10/2008</p></li><li><p>Qu vol dir que lestadi s un vomitori de lagressivitat social?Quina relaci hi ha entre el futbol i la violncia, segons lautor daquest article?</p></li><li><p>Conclusions captol 71 Un dels objectius de ls moral s fer compatible la necessitat de convivncia i de cooperaci amb lantipatia que poden sentir uns humans envers uns altres.2 Laltruisme hum est guiat per la reflexi, no per linstint.3 Els ssers humans sn lliures perqu podien actuar duna manera diferent a la que obliguen les obligacions morals.4 Les obligacions morals sn adquirides (saprenen)5 Respectar els altres s reconixer els seus drets.6 El respecte i la simpatia sn coses diferents, i gual que lamor i el respecte sn diferents entre si.7 La maduresa moral saconsegueix quan la conscincia moral t prou fora per frenar la tendncia a desvaloritzar els altres.8 Leducaci moral no ha de pretendre simplement reprimir lagressivitat, lha de canalitzar sviament.9 El respecte ha d atravessar els lmits de les persones que formen part de la nostra comunitat, el nostre pas o la nostra cultura.10 La percepci de la diferncia s una de les causes de laparici de la tendncia a menysvalorar als altres.11 El reforament del sentiment dels valor propis va en detriment de la valoraci dels que no sn com nosaltres.</p><p>***************************</p></li></ul>