Sobre la llibertat (capítol IV)

  • Published on
    22-Mar-2016

  • View
    216

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Explicaci de les idees ms importants del filsof Sturat Mill del captol IV de la seva obra On Liberty

Transcript

  • John Stuart Mill 1Sobre la llibertat (1859)Captol IV

  • IntroducciSobre la llibertat es public en 1859 i va ser escrita per John Stuart Mill (1806-1873) amb la collaboraci de la seva dona Harriet Taylor, una de les primeres lluitadores per al reconeixement dels drets poltics i socials de les dones. La seva influncia es va deixar notar en el pensament de Mill; la implicaci de la seva dona en la defensa dels drets de les minories possiblement determin que el problema moral al que senfrontava ja no fos com lindividu ha de transcendir els estrets lmits dels seus interessos particulars per involucrar-se en lesfera collectiva, com va ser en Lutilitarisme, sin com el collectiu ha de ser capa de respectar els interessos privats, les diferncies individuals.

  • La llibertat de MillLa llibertat que tracta Mill en aquest assaig, com ell mateix diu en el seu inici, no s el lliure albir, sin la llibertat social o civil, s a dir, la naturalesa i els lmits que pot exercir legtimament la societat sobre lindividu.

  • La llibertat de MillLa llibertat que interessa a Mill no s una llibertat kantiana, una llibertat metafsica. No es planteja la possibilitat duna voluntat completament autnoma, que pren decisions sense cap condicionament.Aquesta llibertat s la llibertat que Isaiah Berlin en Els dos conceptes de llibertat (1958) caracteritzar com a llibertat negativa: lespai amb qu un individu compta per actuar sense els entrebancs de ning.

  • La llibertat de MillIsaiah Berlin (1909-1997) distingeix dos tipus de llibertat:

    Isaiah Berlin

  • La defensa del pluralisme Tot i que Mill qestiona la teoria del contracte, la relaci entre individu i societat s explicada per Mill en termes contractualistes: la societat procura uns beneficis per als individus (protegeix els seus drets), mentre que a canvi els exigeix unes contrapartides, unes obligacions (deures).

  • La defensa del pluralisme Diferents versions del contractualisme:Hobbes (vegeu pgina 170 del llibre)Locke (vegeu pgines 172-173 del llibre)Rousseau (vegeu pgina 197 del llibre)Recordeu la polmica phisis-nomos (sofistes)(La societat s producte dun pacte entre individus amb el qual pretenen assolir uns beneficis, renunciant a part de la seva llibertat original)

  • La defensa del pluralismeEls beneficis que procura la societat s la de poder assolir la felicitat individual. La llibertat s condici de la felicitat. Si no existeix un espai lliure de les intromissions dels altres, queda amenaada la possibilitat que cadasc t de decidir per ell mateix qu fer per ser feli. Lestat (la societat) noms pot interferir quan la felicitat dun pot minvar la felicitat dels altres.

  • La defensa del pluralismeNo pot existir una sola concepci de la felicitat que simposi sobre les altres. Tothom ha de tenir el dret de buscar la seva felicitat com li sembli. Aquest s un dels principis definidors del liberalisme, el principi de la defensa del pluralisme. A cadasc li correspon fixar-se els seus propis objectius i de tractar de realitzar-los a la seva manera, sense que aix impliqui la negaci de les aspiracions daltres membres de la comunitat.

  • La defensa del pluralismeLa moral defensada per Mill en Sobre la llibertat est fonamentada en la versi negativa de la regla dor: All que no vols per a tu no ho vulguis per als altres.La moral liberal, que s la que es vol defensar en aquest assaig, no s una moral altruista: has de fer el b als altres, sin una moral fonamentada en el respecte de la individualitat i dels drets de laltre, que es consideren sagrats.

  • La distinci entre lesfera pblica i lesfera privadaLa defensa del pluralisme necessriament va acompanyada dun altre dels principis bsics del liberalisme: la separaci de lesfera privada de lesfera pblica. Lesfera privada possibilita lexistncia dun territori on un individu s lliure de poder organitzar la seva vida com li sembli. Segons el liberalisme no pot haver una sola resposta a la pregunta: com hem de viure? (principi pluralista).

  • La distinci entre lesfera pblica i lesfera privadaEn Plat, recordem, no existia aquesta separaci; sestablia un isomorfisme o correspondncia entre el b pblic i el b individual, lorganitzaci virtuosa de lnima havia dadequar-se a lorganitzaci justa de la polis i viceversa. En Mill, en canvi, aquesta distinci garanteix la pluralitat de projectes vitals, cada individu madur t el poder de decidir el ms convenient per a ell sense la interferncia de lestat.

  • La distinci entre lesfera pblica i lesfera privadaEn lestat platnic els filsofs definien qu era el ms convenient per als membres de la comunitat i sencarregaven dexercir sobre ells una tutela paternal al llarg de tota la vida.Lestat liberal, en canvi, t delimitat clarament el seu territori: la de garantir la prctica de la llibertat dels individus i la de vigilar que ning amenaci la llibertat de la resta.Lestat liberal no pot ficar-s'hi on se suposa el sobir s lindividu i no la comunitat: les llibertats individuals, els seus projectes individuals de felicitat.

  • La distinci entre lesfera pblica i lesfera privadaEl resultat daquesta distinci permet formular dues idees claus del plantejament liberal de Mill:Una acci amb repercussions sobre els altres que vulneri les normes generals que expressen deures socials exigeix laplicaci de sancions legals per part de lestat.Una acci amb unes repercussions limitades a un mateix sn fruit de lespontanetat de lagent, tan sols lobliguen a ell mateix i, per tant, noms pot suscitar la desaprovaci dopinions contrries (llibertat dexpressi) per mai no justificar una sanci legal per part de lautoritat civil.La distinci entre les dues esferes obre pas a altres distincions en diferents mbits: les normes, els deures i les sancions (vegeu diapositiva segent).

  • CONDUCTAESFERESNORMESDEURESSANCIONSPUBLICA(repercussions sobre els altres)generalsSn socialment obligatorisLincompliment suscita la intervenci legal de lestatPRIVADA(repercussions sobre un mateix)particularsNoms obliguen a un mateixNo susciten cstigs legals, noms opinions desfavorables daquells que no comparteixen els mateixos valors i gustos

  • El principi dindividualitatEl principi dindividualitat o dautopreferncia deriva dels dos principis anteriors: el de defensa del pluralisme i el de la distinci entre lesfera pblica i lesfera privada.Aquest principi afirma que sobre actes que no comprometen a cap altre noms un mateix sap valorar el que s millor per a ell.

  • Els principis liberals

  • Els principis liberalshttp://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/els-limits-del-poder-politic.html

    Sobirania de lEstat: lnica finalitat per la qual el poder pot, amb dret, ser exercit sobre un membre duna comunitat civilitzada contra la seva voluntat, s evitar que perjudiqui els altres.

    Sobirania de lindividu:En la part que li concerneix a ell, la seva independncia s, de dret, absoluta sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, lindividu s sobir.

  • Auto-objeccions als principis liberalsMill es fa ress de dues objeccions als principis liberals:Si lindividu s un sser social qualsevol acci pot incidir sobre els altres, tota acci va ms enll de lesfera privada,La societat no pot mantenir-se indiferent quan hi ha persones adultes que tenen dificultats per dirigir racionalment la seva vida.

  • Auto-objeccions als principis liberalsA la primera objecci es pot respondre amb un exemple.Un exemple actualitzat podria ser el duna persona que li agrada beure fins al punt d'emborratxar-se sovint. En un principi, aquest acte noms afecta a la seva esfera privada: s lliure de ser feli bevent sense lmits. Per si la seva afecci desmesurada a la beguda afecta a daltres, posem el cas que s conductor dautobusos, aleshores requereix la intervenci de lestat perqu afecta lesfera pblica.

  • Auto-objeccions als principis liberalsA la segona respon afirmant que les obligacions de la societat de vigilar i atendre de lindividu estan circumscrites a la seva minoria dedat. La societat t la missi deducar els seus ciutadans perqu superin aquest estat i actun en el futur de forma autnoma. Si lautoritat poltica amb les seves lleis tracta els ciutadans adults com si fossin menors dedat, aquest tenen dret de rebellar-se contra uns dictmens contraris al principi dindividualitat. Lestat no pot ficar-se en lesfera privada de les persones, ni tan sols pel seu propi b.

  • Text: Fernando Savater, Paternalismo, El Pas Semanal, 23/09/1990

    El paternalismo consiste en sustituir esa capacidad de error y maldad que tipifica a cada individuo (y a la que podemos llamar libertad) por la providente buena voluntad de unos funcionarios que saben lo que nos conviene mejor que nosotros mismos.Continueu llegint enhttp://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/lactitud-paternalista.html

  • Contra lamenaa totalitriaEls ltims pargrafs del quart captol estan dedicats a aplicar els seus principis liberals a casos concrets. El principal objectiu de Mill s combatre el fanatisme i la intolerncia. Igual que altres liberals contemporanis, com el francs Tocqueville, desconfia que la sobirania popular allunyi el perill del despotisme, al contrari, les majories populars poden esdevenir tan tirniques o ms que qualsevol monarquia o oligarquia absolutista.

  • Contra lamenaa totalitriaLa principal amenaa de les societats liberals no prov dels sectors reaccionaris i conservadors de la societat sin dun dels efectes collaterals de les revolucions liberals: la passi per la igualtat. Aquesta passi contradiu el principi del pluralisme, ja que anivella tots els individus, anulla tot el que destaca o sobresurt per diferent o per excntric.

  • Contra lamenaa totalitriaAplicant una de les seves freqents distincions abordar una de les principals fonts dintolerncia davant la diferncia, la religi. Mill distingeix implcitament entre pecat i delicte. El pecat s una transgressi duna norma religiosa instituda per Du. El delicte, una vulneraci duna norma poltica instituda per un parlament hum.

  • Contra lamenaa totalitriaSegons Mill, la norma religiosa noms obliga els correligionaris de la creena, per molt majoritria que sigui. Una norma poltica obliga a tothom, sigui de la religi que sigui. Lautoritat civil legisla imparcialment, al marge dels interessos dels diferents cultes (principi de tolerncia) i reivindica la necessria separaci de la religi del poder poltic.Aquest principi est inspirat en el principi que John Locke va defensar en la seva Carta sobre la tolerncia (1689).

  • Contra lamenaa totalitriaSi lestat esdev un estat religis, una teocrcia, estendr lobligaci dels preceptes religiosos a la totalitat de la poblaci, traspassant la frontera que divideix lesfera privada de la pblica. En un estat teocrtic el pblic esdev privat i el privat, pblic.Es dilueix la frontera entre all pblic i all privat (principi de separaci de les dues esferes)

  • Contra lamenaa totalitriaEl mateix esquema explicatiu s aplicable a altres mbits: el poltic, leconmic, els costums, els gustos ... Una ideologia majoritria, que considera que les seves conviccions sn superiors a la de la resta, pot no respectar les minoritries. Contradient el principi de distinci de les dues esferes, tractar d imposar, si cal per la fora, el seu model de vida a tothom. Aquest s el fonament dun estat totalitari.

  • Contra lamenaa totalitriaTota opini, convicci ideolgica, creena religiosa, gust esttic pertany a lmbit del privat. No existeixen en aquests mbits criteris universals que provin la superioritat duna opini sobre laltra. El fet que unes opinions siguin majoritries no prova que siguin millors o ms vertaderes que les altres. Aquestes conviccions noms obliguen a les persones que les comparteixen. Les lleis, en canvi, obliguen a tothom perqu sn les que fan possible que cadasc pugui tenir la seva opini i no ser molestat per tenir-la. Quan es perd de vista la distinci entre les dues esferes la conseqncia s una tirania de la majoria.

  • Contra lamenaa totalitriaQuan es perd de vista la distinci entre les dues esferes la conseqncia s una tirania de la majoria. Les lleis liberals serveixen per a la protecci dels individus dels possibles abusos dels collectius. Aquestes lleis obliguen les majories respectar les minories.

  • Contra lamenaa totalitriaTamb obliguen les cultures respectar les altres cultures. En aquest sentit una dona que accepta sense imposicions portar vel no pot ser obligada a treure-sel, de la mateixa manera que un seguidor dun equip de futbol pot portar insgnies representatives del seu club favorit sense ser agredit pels seguidors de lequip contrari; una cultura no pot ser obligada a canviar els seus costums si els seus membres no el consideren oport, de la mateixa manera que un grup religis o poltic pot definir-se per una colla de conviccions compartides, sense interferncies dels altres.

  • TEXT: Javier Maras, La intromisin que no para, El Pas semanal, 09/01/2006

    Parece que en los actuales tiempos no existe Gobierno, casi ni Estado, sin tendencias totalitarias. Da lo mismo que sea de derechas, centro o izquierdas, que tenga mayora absoluta o pelada, que sea americano, europeo, africano o asitico, que haya alcanzado el poder en las urnas o mediante un golpe.Continueu llegint el text en http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/el-perill-de-lintervencionisme-estatal.html

  • Textos per comentarText 1. Els lmits de lacci individual, p. 3Text 2. El principi dindividualitat, p. 4Text 3. Quan la injerncia del poder pblic est justificada, p. 10Text 4. El perill teocrtic (lamenaa totalitria), p. 18Text 5. Tolerncia cultural, p. 23

    *********************************