Taller 0.0 d'arquitectura (IV Edició)

  • Published on
    22-Jul-2016

  • View
    218

  • Download
    5

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Curs d'arquitectura per a futurs arquitectes (2015)

Transcript

  • ESCOLA TCNICA SUPERIOR DARQUITECTURA DEL VALLS (ETSAV)

    Docncia i coordinaci: Juliol 2015

    Berta Bard i Mil, Daniel Garca-Escudero, Carles Marcos Padrs, professors

    TALLER 0.0 DARQUITECTURAIV Curs darquitectura per a futurs arquitectes

  • PROGRAMA I MATERIAL DOCENT, 2015

    ESCOLA TCNICA SUPERIOR DARQUITECTURA DEL VALLS (ETSAV)

    Berta Bard i Mil, Daniel Garca-Escudero, Carles Marcos Padrs, professors

    TALLER 0.0 DARQUITECTURAIV Curs darquitectura per a futurs arquitectes

  • cursfutursarquitectes.tumblr.comfacebook.com/volsestudiararquitectura@CursFutursArqui

    Taller 0.0 darquitectura. Curs darquitectura per a futurs arquitectes

    Programa de la 4 edici: del 6 al 10 de Juliol del 2015

    Autors i professors del cursBerta Bard i Mil

    Daniel Garca-Escudero

    Carles Marcos Padrs

    els autors i fonts originals de les imatges i textos de referncia

    EstudiantsAriadna Aguilella Fuentes

    Paula Andreu Gordillo

    Imma Bigas Andols

    Clara Gonzlez Grau

    Isaac Gultresa Boada

    Oriol Gutirrez Torra

    Ralf Merten Modolell

    Sergi de Moner Sayrach

    Lemmy Ruy Nuijens Fontanals

    PortadaOver Your Cities Grass Will Grow, Joao Serrano

    EdiciJuliol de 2015

    ETSAV

  • ndex

    09 Per qu un curs com aquest?11 Quins sn els objectius del curs?13 Com es treballa?

    15 Sobre el programa

    17 Dibuixar un plnol20 Imprescindible XIX

    23 Illuminar un espai26 Imprescindible XX

    29 Organitzar una casa32 Imprescindible XXI

    35 Pensar la ciutat38 Imprescindible XXII

    41 Construir una estructura44 Imprescindible XXIII

    47 Bibliografi a general48 Imprescindible XXIV

    51 Selecci darticles67 Calendari general62 Quadern de dibuix83 Pla destudis 2010

  • 6Louis Kahn

    Casa Fisher. Hatboro, 1960-67

  • 7

    Amo los inicios. Los inicios me llenan de maravilla. Yo creo que el inicio es lo

    que garantiza la prosecusin. Si sta no tiene lugar, nada podra ni querra existir.

    Tengo un gran respeto por la instruccin porque es una inspiracin fundamental.

    No es slo una cuestin de deber; es innata a nosotros. La voluntad de aprender,

    el deseo de aprender, es una de las mayores inspiraciones.

    Louis Kahn Amo los inicios

  • 8TALLER 0.0 DARQUITECTURA (IV edici) | Programa i material docent | Juliol 2015

  • 9

    Per qu un curs com aquest?

    El taller sorgeix en un moment de necessria refl exi sobre el paper de larquitecte i de

    larquitectura en la societat actual. Un paper que ha de superar la banalitzaci de la professi que

    ha suposat lauge dels arquitectes estrella i les caduques obres dautor dels ltims anys.

    Aix doncs, el curs respon, per una banda, a la necessitat -ara ms que mai- dapropar larquitectura

    a la societat. Per laltra, refl exa la voluntat de mostrar, refl exionar i experimentar larquitectura

    de la manera ms senzilla possible. Tamb s objectiu del curs anticipar, afavorir que el futur

    estudiant es familiaritzi amb lentorn universitari, experimenti la manera de treballar dun estudiant

    darquitectura i conegui de primera m lexperincia daltres alumnes que estudien o han cursat

    els estudis recentment. En defi nitiva, es volen proporcionar arguments objectius perqu la tria de

    cada participant sajusti als seus interessos, a les seves capacitats i condicions personals.

    En aquesta lnia, el taller semmarca en la tradici docent de lETSAV engegada el 1994 pel Curs

    dintroducci a la carrera darquitectura. Llavors, noms dos anys desprs de la inauguraci

    del Campus de Sant Cugat, els professors Isabel Crespo, Magda Mria, Iaki Alday i Pere

    Fuertes, coordinats per en Xavier Monteys, inicien una assignatura no troncal adreada a

    aquells estudiants que comencen els estudis darquitectura al febrer i que tenen en el primer

    quadrimestre (setembre-gener) una oportunitat per comenar a desenvolupar les habilitats que

    seran necessries durant la carrera. Aquesta assignatura, que encara simparteix en lactualitat

    com a assignatura optativa, va ser pionera a lestat espanyol i va iniciar una clara voluntat de

    lETSAV per facilitar lingrs dels nous estudiants.

    Tanmateix, el taller que aqu es presenta se situa en un estadi previ a linici de la carrera,

    concretament, en el moment que lestudiant dESO, Batxillerat o Cicle formatiu es planteja la

    cabdal decisi de quina carrera escollir. En aquest sentit, forma part i semparenta dalguna

    manera amb les activitats dorientaci de la UPC. Una delles s el Campus Cientfi c dEstiu,

    que t la fi nalitat de potenciar linters destudiants de 4t dESO i 1r de Batxillerat per la cincia,

    la tecnologia i la innovaci. Es tracta dun programa organitzat per la Fundacin Espaola

    para la Ciencia y la Tecnologa (FECYT), el Ministeri dEducaci, Cultura i Esports i el Ministeri

    dEconomia i Competitivitat amb el suport de lObra Social la Caixa.

    Louis I. Kahn. Parlant amb estudiants

  • 10

    TALLER 0.0 DARQUITECTURA (IV edici) | Programa i material docent | Juliol 2015

  • 11

    Quins sn els objectius dels curs?

    El taller est adreat a possibles estudiants darquitectura i t com a objectiu principal ajudar-los

    a decidir sobre el seu futur universitari. La decisi de quina carrera triar determinar, en gran

    part, la seva vida acadmica i professional. s per aix que es proposa donar suport a la decisi

    mitjanant una breu experincia prvia a la prpia universitat. En concret, es pretenen donar

    les bases necessries a lestudiant de 4t ESO, Batxillerat o Cicle Formatiu que ha descollir

    una carrera properament perqu pugui respondre de forma clara a la pregunta: vols estudiar

    arquitectura?

    Aix doncs, el Taller 0.0 dArquitectura pretn convertir a un grup dalumnes dinstitut en

    estudiants de Grau, amb la fi nalitat que durant una setmana experimentin qu signifi ca estudiar a

    la universitat, i especialment la carrera darquitectura. Per aquest motiu, el curs es porta a terme

    a les aules de taller de lETSAV, de la mateixa manera que ho fan els estudiants darquitectura,

    aix poden treballar en equip i alhora disposar de lespai individual sufi cient. Totes les activitats

    sn prctiques i en grup, i van precedides per una petita classe instrumental que emmarca els

    objectius de cada dia. Durant els exercicis, es treballa incentivant el dileg, la presa de decisions

    en equip i largumentaci ordenada didees. Un tret distintiu dels estudis darquitectura s lexercici

    del debat i lexposici pblica com a vehicles per a evolucionar en la formaci personal i la refl exi

    collectiva.

    Conseqentment, es tracta de descobrir al futur estudiant universitari el mn de larquitectura a

    travs duna srie dexercicis prctics, que li permetin adquirir coneixements i destreses bsiques.

    Aspectes com la mida i la proporci dobjectes i elements, la utilitat i el confort dels espais, el

    nexe entre ordre estructural i composici, ladequada relaci entre interior i exterior, el vincle entre

    sistema constructiu i expressi plstica, i la relaci entre larquitectura i la ciutat. En defi nitiva, es

    tracta de donar un bagatge arquitectnic inicial que pot ser til a aquells que fi nalment acabin

    triant aquesta carrera.

    Per altra banda, laugment de les matrcules i les taxes universitries han convertit lelecci dels

    estudis de grau en un tema no nicament vocacional sin tamb econmic. s per aquest motiu

    que sembla raonable oferir un curs com el que aqu es presenta, on el futur alumne universitari

    t loportunitat de conixer lentorn fsic i treballar els continguts amb qu es trobar en el cas

    que decideixi estudiar arquitectura. Daquesta manera, saconsegueix que lalumne tingui un

    coneixement mnim previ de la carrera en el moment descollir la millor opci per al seu futur.

    Tercera edici del taller. Alumnes treballant en el primer exercici

  • 12

    TALLER 0.0 DARQUITECTURA (IV edici) | Programa i material docent | Juliol 2015

  • 13

    Com es treballa?

    El taller sorganitza en cinc temes de treball independents, un per cada dia lectiu. El temes

    afronten aspectes diversos i essencials dels estudis darquitectura: dibuixar un plnol, illuminar

    un espai, organitzar una casa, pensar la ciutat i construir una estructura. Aquests temes

    senuncien a travs de verbs, daccions concretes que es poden portar a terme a laula. Sevita

    aix una aproximaci purament conceptual o terica, ms prpia del cursos de Grau. En lacci

    refl exiva recau, en gran mesura, la capacitat daprendre, com ja va indicar Joseph Albers: En lloc

    de preparar noms lintellecte i la memria, hem de considerar tamb el desenvolupament de la

    voluntat, demostrada en la iniciativa i lacci, ja que s la nostra tasca principal.

    Per altra banda, cadascun dels temes es pot abordar des de les disciplines clssiques que

    conformen larquitectura. Aquestes disciplines sorganitzen en diferents departaments: Projectes

    Arquitectnics, Urbanisme i Ordenaci del Territori, Construccions Arquitectniques,

    Estructures a lArquitectura, Composici Arquitectnica i Expressi Grfi ca Arquitectnica.

    s aix com es pretn donar una imatge transversal i heterognia duna activitat, la de larquitecte,

    que interv en la realitat des de la seva complexitat i les seves diferents escales, que van des del

    projecte a lurbanisme, de la tecnologia a la teoria, i del paisatgisme al disseny.

    Cada tema es treballa durant una jornada de cinc hores que es divideix en tres parts. Una

    primera part de refl exi terica (20 minuts), en la que es presenta el tema a travs de diversos

    exemples i obres darquitectura de tots els temps, fent bona aquella dita den Gaud: La cincia

    saprn amb principis i lart amb exemples. Desprs duna primera i breu introducci, en la que

    sexplica lexercici, es dna pas a la part prctica, que es desenvolupa per equips i amb el suport

    dels professors. Tots els exercicis estan pensats per obtenir resultats tangibles, en forma de

    dibuixos o maquetes, que permetin que al fi nal de cada sessi de treball es pugui fer una darrera

    part de refl exi conjunta. Aix, lalumne s capa de veure refl ectit lesfor en un material fsic i

    pot treure conclusions del procs de treball i dels resultats.

    La complexitat i durada de cada exercici sha adaptat al format redut del curs i als coneixements

    de lalumnat, per sense oblidar en cap moment que, el que volem, s parlar darquitectura.

    Daquesta manera, es pretenen desenvolupar especialment algunes de les capacitats que ha de

    tenir un arquitecte: imaginaci espacial i visual, destresa manual, pensament analtic i raonament

    crtic, coordinaci i organitzaci dequips, planifi caci del treball, i un inters equilibrat entre la

    cultura artstica i la cientfi ca.

    *El taller proporciona a cada estudiant el material necessari per desenvolupar les activitats.

    Tercera edici del taller. Alumnes construint una estructura

  • 14

    TALLER 0.0 DARQUITECTURA (IV edici) | Programa i material docent | Juliol 2015

  • 15

    Sobre el programa

    Programa de la Tercera edici del taller. Conjunt de llibrets

    En el programa es recull una breu descripci de cadascuna de les activitats, conjuntament amb

    un petit horari, un llistat dels materials a utilitzar i una imatge evocadora del que sexperimentar.

    A ms a ms, cada descripci sacompanya dun text de referncia que recull una refl exi

    interessant sobre el tema a tractar. Aquests textos i una breu bibliografi a pretenen donar unes

    primeres pistes sobre el transfons teric que tamb sustenta la tasca de larquitecte i que cal

    comenar a conixer.

    Entre activitat i activitat, el programa incorpora petites pauses grfi ques que anomenem

    imprescindibles. Sota aquest ttol sagrupen una srie dexemples dobres reconegudes

    darquitectura que illustren el programa, alhora que mostren a lestudiant referncies bsiques.

    Sn exemples darquitectes amb els que els estudiants shaurien de comenar a familiaritzar.

    En la primera edici, els imprescindibles van consistir en obres dels anomenats mestres de la

    modernitat: Frank Lloyd Wright, Adolf Loos, Le Corbusier, Mies van der Rohe, Alvar Aalto i Louis

    Kahn. En la segona edici, la tria dobres va atendre a cases duna segona generaci de mestres,

    com Luis Barragn o Jrn Utzon. A la tercera edici es va optar per mestres moderns espanyols

    de meitat del segle XX, com Jos Antonio Coderch o Josep Maria Sostres. En aqueta quarta

    edici es recullen cases contempornies dels nous mestres, com Enric Miralles o Juan Navarro

    Baldeweg.

    Finalment, el programa incorpora lapartat de selecci darticles. En ell apareixen dos textos

    adreats a estudiants darquitectura. Ja siguin articles, conferncies o fragments de llibres, es

    recullen refl exions sobre la tasca de larquitecte i el seu paper cultural i social.

  • 16

    TALLER 0.0 DARQUITECTURA (IV edici) | Programa i material docent | Juliol 2015

  • 17

    DIA 1

    Dibuixar un plnol

    Lescriptura i les seves regles constitueixen un mtode de pensament i comunicaci articulat

    i precs. Comprendre i entendre la codifi caci que suposa qualsevol llengua i els seus signes

    resulta un vehicle i un fi en s mateix. En el mn de larquitectura, un dels principals mitjans

    -tot i que no lnic- per projectar i interpretar la realitat s el dibuix. Reconixer i representar

    lentorn immediat suposa un aprenentatge que tot estudiant darquitectura ha demprendre per

    tal de desenvolupar un pensament grfi c. Aquest li ha de permetre iniciar-se en les estratgies,

    convencions i tcniques de representaci de formes i espais. Aix doncs, aprendre a realitzar

    un dibuix, dordre tcnic o artstic, suposa aprendre a mirar, imaginar i comunicar. Aquesta

    darrera tasca, la de comunicar, resulta imprescindible no tan sols per explicar-nos a nosaltres

    mateixos qu estem projectant i pensant, sin tamb per mostrar-lo a la resta de persones. s

    una caracterstica particular dels arquitectes el desenvolupar un pensament grfi c que transforma

    en dibuixos i plnols all que el client desitja i ens demana.

    El primer exercici del curs planteja una activitat prctica i refl exiva que intentar reunir diversos

    aspectes bsics de la representaci arquitectnica. A partir de la interpretaci dunes fotos

    descriptives duna casa, ens haurem de fer una imatge mental de lespai i dibuixar-lo mitjanant

    les convencions grfi ques habituals: planta, alat, secci, perspectiva i/o maqueta. Aix doncs,

    a partir dun petit reportatge fotogrfi c, shaur de refl exionar mitjanant esbossos sobre la

    interpretaci de les imatges i posteriorment shauran delaborar els plnols i una petita maqueta

    de la casa. Caldr desenvolupar la imaginaci arquitectnica necessria per assimilar les imatges

    com a un conjunt que representa un espai ms enll del paper.

    Horari

    10.00h - 10.30h: Presentaci ofi cial de la quarta edici del curs

    10.30h - 11.00h: Presentaci dels continguts del curs

    11.00h - 11.30h: Classe terica sobre el dibuix arquitectnic

    11.30h - 14.00h: Dibuixos a partir de les fotos duna casa

    14.00h - 14.30h: Refl exi fi nal conjunta

    Material

    Estris de dibuix: llapissos, regles, escaires, cartabons, paper de gran format i cartr

    Bibliografi a

    LAPUERTA, Jos Mara de. El Croquis: proyecto de arquitectura: scintilla divinitatis. Madrid: Celeste, 1997.

    GMEZ MOLINA, Juan Jos (coord.). Las Lecciones del dibujo. Madrid: Ctedra, 1995.

    Le Corbusier. Villa Savoye. Poissy, Pars, 1928-31

  • 18

    T...

Recommended

View more >