Treball Modernisme Socials

  • Published on
    26-Nov-2014

  • View
    105

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

<p>MODERNISME</p> <p>Nria Snchez Andrea Vidal Nria Ortega Nadia Garcia Nolia Vallverd 4t B</p> <p>NDEX.</p> <p>1.- Aspectes generals del modernisme1.1.- Caracterstiques generals del moviment 1.2.- poca histrica 1.3.- Pasos ms afectats pel moviment 1.4.- Caracterstiques de l'arquitectura modernista 1.5.- Caracterstiques de la pintura modernista</p> <p>2.-Elaboraci de fitxes biogrfiques dels principals autors modernistes catalans que incloguin referncia a algunes de les seves obres prin cipals 3.La Ruta Modernista a Barcelona3.1-El Xamfr de la Discrdia. 3.2-Anlisi de diferents tipus dedificis(habitatges, palaus, bars, museus, esglsies, parcs).</p> <p>4.Elaboraci d'una ruta d'arquitectura modernista per Catalunya i per Espanya.4.1Anlisis d'alguns edificis modernistes catalans fora de Barcelona. 4.2Anlisi d'alguns edificis modernistes situats fora de Catalunya.</p> <p>5.Valoraci. 6.Bibliografia.</p> <p>1.- Aspectes generals del modernisme</p> <p>L'any 2002 en el que s'ha commemorat el 150 Aniversari del naixement d'Antoni Gaud, parlar de MODERNISME ha estat inevitable. Aix i tot, quan parlem de Modernisme a Catalunya pensem en Arquitectura, i altres formes d'expressi com la Literatura i la Msica ens passen desapercebudes. Si b, s cert, que va ser en l'Arquitectura i en la figura de Gaud, on el Modernisme va aconseguir les ms altes cotes d'expressivitat i originalitat, actualment universals, com a moviment artstic va tenir la seva repercussi en altres mbits com la Pintura, les Arts decoratives, la Literatura i la Msica. En aquest espai intentarem endinsar-nos en el Modernisme Musical, els seus representants ms destacats i les aportacions de la msica al moviment modernista a Catalunya.1.1.- Caracterstiques generals del moviment Caracterstiques: - Predomini de la corba sobre la recta. - Riquesa i detallisme de la decoraci. - s freqent de motius vegetals. - Gust per la asimetria. - Esteticisme refinat. -Dinamisme de les formes. 1.2.- poca histrica</p> <p>El modernisme s el terme amb el que es designa a una corrent de renovaci artstca desarrollada a finals del segle XIX i principis del XX.1.3.- Pasos ms afectats pel movimenty y y y y y y</p> <p>Blgica Frana Alemanya Gran Bretanya Catalunya ustria Itlia</p> <p>1.4.- Caracterstiques de l'arquitectura modernista</p> <p>L'Arquitectura Moderna s'ha caracteritzat per la simplificaci de les formes, l'absncia d'ornament, i la renncia conscient a la composici acadmica clssica, la qual fou substituda per una esttica amb referncia a les diverses tendncies de l'art modern com el cubisme, l'expressionisme, el neoplasticisme, el futurisme i altres; per s sobretot, l's dels nous materials : com el ferro i el formig armat i l'aplicaci de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana.1.5.- Caracterstiques de la pintura modernista</p> <p>y y y y y y y y y y</p> <p>Es respondre al desig de superar el academicisme i l' Impressionisme. Abandonament de lo quotidi en pro de temes de contingut simblic- conceptual Insistncia en la lnia i en el dibuix molt expressiu. s una pintura de carcter lineal i bidimensional. Formes orgniques Formats allargats i apasats Se recrea en el tema de la dona, la perversi i l' erotisme. Excessiu decorativisme, que pot avanar l'abstracci. La lnia independent que avana cap a l 'Expressionisme posterior. Adquireixen gran importncia les illustracions grfiques, el cartell i la litogrfica.</p> <p>2. FITXES BIOGRFIQUESLlus Domnech i Montaner Barcelona, 1850-1923. Va ser arquitecte, historiador, humanista, poltic, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i illustrador. Va ser un dels principals protagonistes del modernisme catal i algunes de les seves obres sn patrimoni de la humanitat ( Palau de la Msica Catalana, Hostipal Sant Pau...) Domnech va collaborar amb les principals publicacions catalanes: La Renaixena, Lo Catalanista, Revista de Catalunya, El Diluvio i La Veu de Catalunya. L'any 1891 va fund la Unio Catalanista i un any ms tard va ser el seu primer president. L'any 1901 va ingress a la Reial Acdemia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.</p> <p>Josep Puig Cadafalch</p> <p>Matar 1867- Barcelona 1956. Va ser arquitecte modernista, historiador de l'art i poltic catal. Va exercir la poltica com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat de les Corts Espanyoles, diputat provincial i president de la Mancomunitat de Catalunya. Les seves obres ms destacades sn la Casa Amatller i la Casa de les Punxes. Era un home especialista en art romnic de fama internacional amb moltes obres publicades i promotor de les excavacions d'Empries a l'any 1908. Diverses universitats li van concedir el nom de Doctor honoris causa.</p> <p>Antoni Gaud Reus 1852- Barcelona 1926. Va ser un arquitecte catal reconegut internacionalment con un dels genis ms rellevants de l'arquitectura. Es va traslladar a Barcelona per realitzar els seus estudis d'arquitectura on les seves obres tenien estils diferents com el neogtic, mudjar o barroc. Amb l'arribada del modernisme va aconseguir un estil propi. La seva contribuci a l'arquitectura s nica. Des de l'infantesa va ser un atent observador de la natura. L'edifici que ms fama li ha donat ha sigut la Sagrada Famlia, una obra que encara est en construcci.</p> <p>Ramon Casas i Carb. Nom: Ramon Casas i Carb. Naixement: 5 de gener de 1866 Barcelona. Nacionalitat: espanyola. Ramon Casas i Carb va ser un pintor espanyol clebre pels seus retrats, caricatures i pintures de l'elit social, intel lectual, econmica i poltica de Barcelona, Madrid i Pars. Tamb es va fer fams per les seves pintures sobre revoltes, com el quadre sobre la repressi d'una manifestaci als carrers de Barcelona. Va ser dissenyador grfic i els seus cartells i postals van servir per definir el moviment artstic catal conegut com modernisme. El 1877, Casas va abandonar l'escola per estudiar art en l'estudi de Joan Vicens. El 1881, sent encara un adolescent, va ser cofundador de la revista L'Aven, el nmero publicat el 9 octubre 1881 incloa un esbs del claustre del monestir de Sant Benet de Bages. Aquest mateix mes acompanyat del seu cos Miquel Carb i Carb, un estudiant de medicina,</p> <p>va iniciar la seva primera estada a Pars. El mn de l'art modernista establir el seu centre d'operacions a Els Quatre Gats, un bar a l'estil de Le Chat Noir de Pars. Per a l'exposici universal de 1900 a Pars, el comit espanyol va seleccionar dos retrats a l'oli realitzat per Casas: un retrat de 1891 d'Eric Satie i un altre de la germana de Casas, Elisa. La mare de Casas va comprar el monastir de de Sant Benet a lany 1907. Cinc anys ms tard, a la mort de la seva mare, va heretar el monestir. El 1916 Casas i Deering van viatjar a Tamarit (Tarragona). Deering va comprar el poble sencer i va col.locar a Cases a la direcci del projecte de restauraci del mateix. Anys ms tard, el 1924, Cases tornar a Tamarit per pintar diversos paisatges.</p> <p>Santiago Rusiol i Prats. Santiago Rusiol i Prats, va ser pintor, escritor i dramaturg espanyol en llengua catalana. Va nixer en el si d'una famlia d'industrials del txtil, procedents de Manlleu. Es va formar al Centre de aquarellistes de Barcelona i va ser deixeble de Toms Moragas. Va viatjar a Pars el 1889, on va viure a Montmartre juntament amb Ramn Casas i amb Ignacio Zuloaga. Es va familiaritzar amb el simbolisme i la pintura a l'aire lliure. Desprs de tornar a Espanya funda a Sitges el taller-museu de "Cau Ferrat", i freqenta a Barcelona les tertlies del caf Els Quatre Gats. La seva posici social i econmica acomodada li va permetre fer freqents viatges. L'any 1908 va rebre la medalla de l'Exposici Nacional de Belles Arts. La seva pintura est molt influda pels impressionistes i t temtica paisatgista, tant rural com urbana, retrats i composicions simbliques d'inspiraci modernista. Al comenament de la seva carrera incloa figures humanes. En les etapes finals noms pintava paisatges, especialment dels Reals Llocs com Aranjuez o La Granja. Entre les seves obres ms destacades figuren La morfina i La medalla, ambdues de 1894. En la seva obra literria, sempre en catal, s'inclouen poemes en prosa ("Oracions", 1987), drames com "L'alegria que passa" (1898), "Cigals i formigues" (1901), "La bona gent" (1906) i novel constumbristas com "L'auca del senyor Esteve" (1907), que va ser adaptada al teatre pel mateix Rusiol el 1917, "La nena Grossa" (1914), "El catal de la Manxa" (1917) o "En Josepet de Sant Celoni". Tamb va escriure per a diaris com La Vanguardia o revistes com L'Esquella de la Torratxa.</p> <p>Isidre Nonell. Isidre Nonell va ser un pintor espaol del segle XlX pertanyent al modernisme. Pertanyia a una famlia relativament benestant. Es va formar en diverses acadmies, entre elles la de Luis Graner (1889). Va formar part del grup Els Quatre Gats, amb Picasso, Rusiol i altres. Va viure al marge de la societat burgesa, a la qual criticava en les seves pintures. Cap a 1891 forma un petit grup de paisatgistes, conreant aquest gnere en petit format. El 1893 estudia a l'Escola de la Llotja de Barcelona i celebra la seva primera exposici. El 1894 comena a dibuixar petits quadres de cretins, que realitza especialment quan se'n va, dos anys ms tard, amb Ricard Canals a Caldes de Bo. Aquest temps a Caldes el dedica a pintar paisatges i cretins. Al febrer de 1897 marxa a Pars amb Canals. All exposa, comparteix estudi amb Picasso i realitza les seves quadres sobre les classes socials ms baixes. Torna a Barcelona el 1900. A partir de 1901 realitza quadres de figures femenines, com gitanes, i bodegons. El 1910 exposa a faience Catal. Va morir el 1911 de febre tifoide. Marcat per l'impressionisme, se li adscriu al modernisme. Forma part de l'anomenada "pintura negra" espanyola, al costat de Regoyos o Solana. Realitza retrats, especialment les sries sobre cretins i gitanes. Mostra les classes ms baixes de la societat, en la misria i dolor. La seva obra s acolorida. De vegades fa servir tons foscos, gaireb marronosos, amb una pinzellada solta. Posteriorment, en els quadres de gitanes, dones i bodegons, usa colors ms clars. Tamb se li coneix pels seus dibuixos, en els quals domina la stira. Retrata la situaci social de Catalunya. Col aix en revistes com Papitu.</p> <p>3.La Ruta Modernista a BarcelonaLa Ruta del Modernisme de Barcelona s un itinerari per la Barcelona de Gaud, Domnech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del Modernisme. Amb aquesta ruta pots conixer a fons impressionants palaus, cases sorprenents, el temple smbol de la ciutat i un immens hospital, i tamb obres ms populars i quotidianes com ara farmcies, comeros, botigues, fanals o bancs, fins a 115 obres que demostren que el Modernisme va arrelar amb fora a Barcelona i que encara avui s un art viu i viscut.</p> <p>3.1-El Xamfr de la Discrdia.</p> <p>El xamfr de la discordia s el conjunt dels segents edificis: la Casa Lle-Morera, la Casa Amatller i la Casa Batl, en el Passeig de Grcia de Barcelona, ns lexemple que millor representa la forta personalitat i els trets prpis daquests tres arquitectes dins de la corrent modernista i com el modernista va contribuir a embellir la ciutat.3.2-Anlisi de diferents tipus dedifici s(habitatges, palaus, bars, museus, esglsies, parcs).</p> <p>-CASA BATLL La Casa Batll s un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaud, mxim representant del modernisme catal, i est situat en el nmero 43 del passeig de Grcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample. CARACTERSTIQUES: -Tipus : Habitatge immoble. -Arquitecte : Antoni Gaud . -Comenament: 1905. -Acabament: 1907. -Localitzaci: Barcelona. -Estil: modernisme catal. -Materials utilitzats: pedra , ma, cermica i ferro.El ms destacat s, sens dubte, la faana, considerada una de les ms espectaculars i brillants del mn; combina la pedra, el ferro forjat i la cermica policromada. Inicialment, als baixos s'hi establ la botiga fotogrfica Lumire; uns anys ms tard, la productora cinematogrfica Path Frres i, finalment, la Galeria Syra, adequada per l'arquitecte Pere Ricart Biot i decorada per Alexandre Circi.</p> <p>-PALAU DE LA MSICA El Palau de la Msica Catalana s un auditori de msica situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barcelon Llus Domnech i Montaner, un dels mxims representants del modernisme catal. L'auditori va ser destinat a concerts de msica coral, orquestral i instrumental, aix com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'mbit de la msica clssica com el de la msica moderna. Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relaci del Patrimoni Com de la Humanitat.</p> <p>CARACTERSTIQUES: -Tpus: Auditori. -Arquitecte: Lluis Domnech i Montaner. -Comenament :1905 -Acabament :1908 -Localitzaci :Barcelona -Estil :Modernista -Materials Utilitzats :Ferro, vidre, cermica i maons</p> <p>-CAF DE LPERA. Aquest caf, originari de 1929, va ser fundat com a Xocolateria la Mallorquina cap a lany 1890. A la porta principal destaca un emmarcament de fusta, amb motius naturalistes tallats, combinat amb dos brancals de marbre. Linterior s destil vuitcentista, amb s de columnes de foneria, plafons pintats sobre tela i miralls amb dibuixos gravats a lcid que representen figures femenines que fan referncia a personatges femenins de diverses peres.</p> <p>-FARMCIA BOLS. La farmcia Bols (antiga farmcia Novellas), est situada al nmero 77 de la Rambla de Catalunya de Barcelona. El seu primer propietari, el farmacutic Antoni Novellas i Roig, va encarregar la seva decoraci l'any 1902 a l'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla, venent-la a la famlia Bols l'any 1927. L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Domnech i Estap, la realitzaci de la farmcia, situada a la planta baixa de l'edifici la va fer Antoni de Falguera seguint les indicacions del primer propietari Novellas. La porta d'accs est formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat amb la representaci del dibuix d'un taronger i el nom de Novellas. A l'interior, a pesar de les reformes, es conserven excellentment les vitrines, el taulell de caoba, les pintures</p> <p>murals en els sostres -obra de Llus Bru i Marcell Gelabert i els vitralls modernistes de l'poca original. -COLLEGI DE LES TERESIANES. El Collegi de les Teresianes s una obra de l'arquitecte modernista catal Antoni Gaud. Situat a l'antiga localitat de Sant Gervasi de Cassoles (avui part integrant de Barcelona), fou concebut per Sant Enric d'Oss per a allotjar un collegi i el convent de la congregaci de religioses teresianes (Companyia de Santa Teresa de Jess), que ell mateix havia fundat. -PARC GELL. Aquest parc s el feli resultat d'un fracs comercial, ja que, a la pineda que avui ocupa el parc, estava previst de construir-hi una urbanitzaci de gran categoria, amb aproximadament 86 habitatges disseminats en un immens jard, als voltants de la ciutat i amb una vista panormica sobre tot Barcelona. Per, a caus...</p>