unidat didctica: els ssers vius a. quins sn els ssers vius?

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    219

  • Download
    5

Transcript

  • ATrompeta,UA,2014 Pgina 1

    UNIDAT DIDCTICA: ELS SSERS VIUS A. QUINS SN ELS SSERS VIUS? INFANTIL I 1ER CICLE de PRIMRIA

    Autor: Antonia Trompeta Carpintero. UA, 2014

    NDEX

    0. IMPORTNCIA DESTUDIAR EL TEMA

    1. IDEES CLAU PER A LENSENYANT

    2. CM DESCOBRIR LES IDEES DELS ALUMNES

    3. SEQNCIA DACTIVITATS PER A DESENVOLUPAR LA IDEA DE

    PERTENENA AL GRUP DSSERS VIUS

    QU SIGNIFICA ESTAR VIU?

    1. Quines coses estan vives?

    2. Cm es pot saber si una pedra s un sser viu?

    3. Cm es pot saber si una planta s un sser viu?

    4. Cm es pot saber si un animal s un sser viu?

    5. Tots els ssers vius tenen fills?

    6. Qu sabem ara del ssers vius?

    OBJETIU GENERAL: Descobrir quins ssers formen part del grup dels ssers vius. 1. IDEES CLAU PEL PROFESSOR: - Els ssers vius es distingeixen dels ssers inerts perqu els primers

    realitzen diversos processos que anomenem vitals.

    - Els processos vitals sn: Moviment, nutrici, creixement i reproducci. - Al grup dssers vius pertanyen tant els animals com les plantes - Lhome pertany al grup dels animals; no constitueix un grup diferenciat.

  • ATrompeta,UA,2014 Pgina 2

    2. COM DESCOBRIR LES IDEES DELS ALUMNES: - Qu entenen els xiquets per estar viu

    Se'ls demana que dibuixen coses que han vist vives en un passeig al voltant

    de l'escola. I se'ls pregunta per qu han decidit que sn vives.

    Se'ls mostren dibuixos, fotos de diversos tipus d'animals i plantes, objectes

    fets amb fusta, objectes de plstic, el Sol, la Lluna, un cotxe, ... i se'ls

    demana que els agrupen en coses vives i coses que no ho estan vives.

    IDEES QUE SOLEN MOSTRAR ELS XIQUETS - Alguns xiquets inclouen objectes inanimats com ara el Sol, els nvols, un

    cotxe com a ssers vius, i indiquen que ho sn perqu es mouen.

    - Els xiquets tendeixen a considerar noms els animals com a ssers vius. - Solen considerar animals al grup dels animals mamfers, pocs xiquets

    dibuixen en aquest grup els ocells i, quasi sempre exclouen els insectes i

    els peixos.

    - Quasi sempre exclouen els homes. - Respecte a les plantes, solen dibuixar plantes amb flors.

  • ATrompeta,UA,2014 Pgina 3

    3. SEQNCIA DACTIVITATS PER A DESENVOLUPAR LA IDEA DE PERTENNA AL GRUP DELS SSERS VIUS

    INFANTIL i 1r CICLE de PRIMRIA (5 a 7 anys) 1. QUINES COSES ESTAN VIVES? Creaci de la caseta de les coses vives i la caseta de les coses no vives. OBJECTIU: Descobrir que hi ha coses vives i altres que no ho estan, introduint les claus que distingeixen els ssers vius dels ssers inerts.

    Desenvolupament: Presentem als xiquets una srie d'objectes, ssers vius i inerts, i els demanem

    que els colloquen a la caixeta de coses vives o a la caixeta de coses no vives.

    Es poden presentar plantetes, algun animalet real, objectes de la classe, roba,

    pedres, trossos de fusta.

    Els demanem que expressen les seues raons per a collocar-los en un grup o

    en un altre.

    Discuteixen les idees en gran grup.

    a. Introdum la idea dalimentaci com caracterstica fonamental dels ssers vius

    Sels demana que tornen a classificar els objectes reagrupant-los amb aquesta

    consigna: Els ssers vius mengen Se suggereix treballar en equip per a compartir les idees.

    Sels demana que expressen les raons de la classificaci que han fet.

    Els xiquets disposats en gran grup discuteixen les raons.

    b. Introdum la idea dels ssers que han estat vius abans i daquells que no ho han estat mai.

    Desprs de repartir dibuixos de diferents objectes (un arbre, una flor, el sol, la

    lluna, una taula de fusta, un llapis, un bolgraf, un peix del mercat, un filet de

  • ATrompeta,UA,2014 Pgina 4

    vaca, un pernil, un paquet de papes, una crella, una pedra) , se'ls demana que

    colloquen a la caixeta dssers vius aquells que mengen i a ms a ms que

    han estat vius abans.

    En gran grup es comparteixen les idees i les raons de la classificaci.

    c. Introdum la idea de que els ssers vius es mouen i creixen. Sintrodueix la nova idea de que els ssers vius es mouen i creixen.

    Sels demana que tornen a classificar els objectes donats en vius e no vius

    atenen a que mengen, han estat vius abans, es mouen i creixen.

    Una vegada revisats els dos grups, se'ls demana que indiquen quins d'ells

    no est clar perqu es mouen per no creixen o no es mouen per s que

    mengen

    S'analitzen aquests objectes i s'introdueixen a la caixa adequada.

    d. Introdum la idea de que els ssers vius tenen fills Sintrodueix la idea de que els ssers vius tenen fills

    Sels demana que tornen a classificar els objectes donats atenent a que

    mengen, es mouen i creixen i tenen fills.

    Es comparteixen les idees i noves preguntes que pugen sorgir.

    Sacaba lactivitat elaborant un cartell amb les imatges classificades en ssers

    vius i ssers no vius.

  • ATrompeta,UA,2014 Pgina 5

    2. COM PODEM SABER SI UNA PEDRA S UN SSER VIU? Exploraci duna pedra. OBJECTIU: Dur a terme una xicoteta investigaci sobre el concepte dsser viu mitjanant

    l'estudi d'una pedra.

    DESENVOLUPAMENT: a. Es revisen les idees sobre ssers vius introdudes en la sessi anterior.

    b. Sels demana que pensen si una pedra s un sser viu.

    c. Aleshores sels demana que pensen com demostraran que ho s o no ho s:

    - Sels ajuda a planificar la investigaci: deixem una pedra en un lloc proper i observem si creix amb el temps o apareixen fills de

    pedra.

    - Mesurem la pedra en dimetre i en altura amb lajuda duna corda. Pintem la pedra i apeguem al costat les cordes. Pengem el

    cartell de la investigaci en el rac de les Cincies. Decidim quan

    la tornarem a mesurar. Ho anotem en el cartell.

    - Prenem dades regularment, anotem resultats en el cartell. - Extraiem conclusions i acabem el cartell de la investigaci.

    3. COM PODEM SABER SI UNA PLANTA S UN SSER VIU? Exploraci duna planta.

    OBJECTIU: Dur a terme una xicoteta investigaci sobre el concepte dsser viu mitjanant

    l'estudi d'una planta.

    DESENVOLUPAMENT: a. Es revisen les idees sobre ssers vius introdudes en la sessi segona.

    b. Sels demana que plantegen dos investigacions:

    - Com puc saber si la planta creix? - Com puc saber si la planta es mou?

  • ATrompeta,UA,2014 Pgina 6

    El primer grup dalumnes se centra a esbrinar si una planta creix. Sels

    demana que ens indiquen com podem saber si una planta creix. Sels

    ajuda a expressar les idees que tenen.

    - Planifiquem una investigaci sobre creixement: deixem una planta en un lloc adequat, la reguem, la cuidem i prenem nota si creix o no.

    - Mesurem la planta quan comencem la investigaci. - Tornarem a mesurar-la en diferents moments. - Anotem les dades inicials (dibuix), presa de dades i conclusions finals

    en el cartell de la investigaci.

    El segon grup dalumnes se centra a estudiar si una planta es mou.

    - Sels demana que colloquen una planta en un lloc determinat i observen si la planta canvia de lloc sola.

    - El mateix grup introduir una planta en una caixa tapada a la qual se li haja fet un forat pel qu entre llum.

    - Se'ls demana que prediguen qu li passar a la planta. - A intervals regulars, demanem als xiquets que observen si s'ha

    mogut la primera planta i qu ha passat en la segona.

    c. Demanem aleshores que extraguen conclusions sobre la forma especial

    que tenen les plantes de moures.

  • ATrompeta,UA,2014 Pgina 7

    4. COM PODEM SABER SI UN AMIMAL S UN SSER VIU? Objectiu: Descobrir que els animals i les plantes sn ssers vius perqu mengen, es mouen i creixen.

    Desenvolupament:

    - A la assemblea demanem als xiquets que pensen quins animals volen tenir a classe.

    - Invitem els experts perqu ens indiquen com cuidar-los

    - Distribum la classe en grups per a lobservaci i la cura dels animals.

    - Elaborem una taula de treballs a portar en davant amb cada animal: donar-les menjar i aigua, netejar la seua casa, portar-los a passetjar, ...

    - A la assemblea setmanal analitzem si tots els animals han menjat, begut, shan mogut, crescut.

    5. TOTS ELS ESSERS VIUS TENEN FILLS? Observem els fills de cada sser viu.

    Objectiu: Descobrir que tots els ssers vius tenen fills que els semblan. Desenvolupament: - Amb lajuda dels pares, recopilem imatges danimals amb els seus fills.

    - Visionem algun documental referent a la idea de reproducci.

    - Demanen a alguna mare que ens mostre el seu nad.

    - Recopilem plantes amb fills

  • ATrompeta,UA,2014 Pgina 8

    6. QU SABEM ARA DELS SSERS VIUS?

    Revisem tot el qu hem aprs Objetiu: Reconixer totes les caracterstiques clau dels ssers vius Desenvolupament: Recopilem fotos de:

    - Els nostres animals, menjant i bebent

    - Les nostres plantes creixent cap a la llum.

    - Nosaltres mateixos fent les mateixes funcions, donant aigua a les plantes i als animals.

    - Els animals i plantes amb els seus nadons.

    - Els xiquets des del seu naixement fins a lactualitat perqu descobrisquen la seua evoluci com ssers vius.

    Amb tota aquesta informaci elaborem un panel de comunicaci de tot el qu

    hem aprs.

    BIBLIOGRAFIA:

    The variety of life; 1995, Nuffield Project, UK, COLLINS Ed.

    COSMOS, 2000. Ciencias de la naturaleza. Ed. SM.

    SCIENCE SATS, 2005. Level 5-7. Letts and Lonsdale ed.