Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii

  • Published on
    10-Jul-2015

  • View
    2.105

  • Download
    3

Transcript

  • UNITAT 2. LA POESIA DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVIII

  • ndex

    1. Context histric i social

    2. Context literari 2.1. El Renaixement 2.2. El Barroc 2.3. La poesia de tradici popular

    3. Fonts consultades

  • 1. Context histric i social Al segle XVI la cultura catalana va entrar en crisi (segle XV: segle dor de les lletres catalanes). Als segles XVI-XVIII hi va haver poca producci literria culta (dautor conegut), de poca qualitat, i una producci abundant de literatura popular (dautor annim i de tradici oral). Per aquesta ra, el terme Decadncia, que sutilitza sovint per fer referncia a aquest perode, no s prou adequat ja que decadncia significa o implica desaparici duna cultura, i la cultura catalana no va pas desaparixer. Lany 1469, Ferran (el futur Ferran II dArag), fill de Joan II, es va casar amb Isabel, futura reina de Castella. Amb aquest matrimoni es va iniciar la uni dels regnes hispnics i, doncs, la introducci dinstitucions i crrecs castellans a Catalunya. El segle XVIII i la dinastia dels Borb van representar una repressi cultural i lingstica a Catalunya, amb el Decret de Nova Planta, amb el qual Felip V va imposar labsolutisme monrquic i, en conseqncia, va anullar les institucions catalanes i es va suprimir el catal com a llengua oficial.

  • 2. Context literari A ledat moderna (segles XVI-XVIII) es van succeir dos moviments esttics arreu dEuropa que abraaven la literatura i lart.2.1. El Renaixement (segle XVI) El Renaixement s un moviment cultural que va sorgir a Itlia i que es va difondre arreu dEuropa. La visi teocntrica del mn medieval (Du: el centre de lunivers) va ser substituda per la visi antropocntrica (lhome: el centre de lunivers). Lhome renaixentista es caracteritzava per ser un home amb llibertat, amb curiositat cientfica en totes les branques del saber, un home prctic, que rebutjava la fe com a nica explicaci del mn, substituda per la ra humana. El Renaixement va recuperar linters pels autors clssics grecs i llatins, (ja iniciat amb lHumanisme al segle XV). Aquest moviment tamb va potenciar els descobriments cientfics i tcnics (lobservaci de lespai per part de Coprnic i Galilei, per exemple). I es va caracteritzar per lactitud racionalista; per linters pel cos i per la natura; per la preocupaci per lobra ben feta.

  • A Catalunya cap escriptor va ser representatiu del Renaixement, tot i que molts escriptors catalans daquesta poca van mostrar inters pels autors clssics (a tall dexemple, Pere Seraf, poeta que tamb va rebre la influncia dAusis March i de la lrica trobadoresca).

    2.2. El Barroc (segle XVII) Context histric, social i cultural Al llarg del segle XVII es van accentuar les guerres entre protestants i catlics (la Reforma protestant de Luter va significar una ruptura amb lEsglsia catlica i, aquesta, com a reacci, va iniciar la Contrareforma, amb la collaboraci del tribunal de la Inquisici). Tamb hi van haver molts enfrontaments civils i socials arreu dEuropa que, en conseqncia, van provocar la sensaci que es vivia una situaci lmit. Aquesta crisi generalitzada va comportar una prdua de loptimisme renaixentista, substitut per un sentiment profund de desengany. I les reaccions davant daquest desengany van ser diverses: els escrits poltics, religiosos i morals, levasi de la realitat o lacceptaci dels esdeveniments.

  • El pensament barroc era pessimista, dominat per la idea que la vida s una illusi, una mena de somni, i que lnica realitat palpable s la mort. Els temes de la poesia barroca, molt artificiosa, eren la mort, el pas del temps, la fugacitat de la vida (tpics literaris: carpe diem; tempus fugit), expressats a travs de diversos recursos retrics (anttesis; metfores; hiprboles; hiprbatons...). Francesc Vicent Garcia Vida Va nixer a Tortosa entre els anys 1579 i 1582. Va estudiar a la Universitat de Lleida i va ser ordenat sacerdot a Vic. A partir de lany 1607 va ocupar el rectorat de Vallfogona de Riucorb, on va comenar a escriure poesia. De la seva activitat com a rector li ve el nom de Rector de Vallfogona, amb el qual era conegut popularment. Va morir lany 1623.

  • Obra literria Lobra de Francesc Vicent Garcia s molt extensa i variada. Va escriure poesia de tema amors, elegant, dexpressi artificiosa, una caracterstica prpia de lpoca. Tamb, per, va compondre poesia satrica, escatolgica (relatiu als excrements, a la lletjor), cruel. I aquesta s la seva poesia ms coneguda i ms divulgada, que va generar un corrent literari anomenat vallfogonisme.

    2.3. La poesia de tradici popular Al llarg dels segles XVI-XVIII va aparixer a Catalunya un tipus de poesia popular que va compensar la mediocritat i la pobresa de la poesia culta daquesta poca. Les composicions potiques dorigen popular (annimes) solien ser de transmissi oral. Amb tot, per, grcies a la impremta es van publicar alguns canoners. Aquestes composicions estaven vinculades a les creences, als costums i a les activitats de treball i de lleure prpies de la gent del poble, i es cantaven en festes assenyalades, en celebracions...

  • Cal distingir entre:poesia religiosa els goigs: canons de lloana a la Verge o a un sant, als quals els habitants duna localitat concreta demanaven ajut. les nadales: canons prpies de les festes de Nadal, amb una llargada i una estructura potica diverses. Sn un gnere que sha mantingut vigent fins als nostres dies.b) poesia profana els romanos: composicions de carcter narratiu, de llargada diversa, formades per un nombre indeterminat de versos de catorze sllabes dividits en dos hemistiquis. Els romanos catalans narren fets histrics contemporanis a la seva creaci (per exemple, canons de bandolers inspirades en el personatge de Joan de Serrallonga). les corrandes: canons breus formades per quatre versos heptasllabs, de temtica diversa (damor, de feina...), que sovint acompanyaven els balls. les canons de pandero: canons semblants a les corrandes, anomenades aix perqu es cantaven amb lacompanyament del pandero.

  • 3. Fonts consultades

    ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Castellnou, 2008.

    CARBONELL, A. i altres. Entre lnies. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Teide, 2000.

    GUILUZ, T. ; JUANMART, E. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Text. La Galera, 2006.