Unitat 2. La Poesia Trobadoresca

  • Published on
    03-Jul-2015

  • View
    19.124

  • Download
    0

Transcript

  • 1. UNITAT 2. LA POESIA MEDIEVAL. LA POESIA TROBADORESCA

2.

  • NDEX
  • 1. Context histric
  • 2. La poesia trobadoresca
  • 2.1. Origen
  • 2.2. Caracterstiques
  • 2.3. Lamor corts
  • 2.4. Els estils potics
  • 2.5. Els gneres trobadorescos
  • 2.6. Els trobadors catalans
  • 3. Fonts consultades

3.

  • 1. Context histric
  • Els territoris catalans van experimentar importants transformacions a ledat mitjana. Abans del segle IX existien nou comtats catalans vassalls dels monarques francesos. Al segle X, sota Borrell II, es van independitzar.
  • Ms tard, al segle XIII, les tropes del rei de Frana van atacar els comtats occitans amb lobjectiu dimpedir la creaci dun estat occitanocatal: la batalla de Muret (1213); una nova situaci que va trencar la relaci entre Occitnia i Catalunya dels segles anteriors (relaci que havia afavorit el desenvolupament de la poesia trobadoresca).
  • 2. La poesia trobadoresca
  • 2.1. Origen
  • La poesia trobadoresca va nixer a les corts occitanes al segle XII, una poesia expressada en una llengua romnica (loccit o el provenal), de temtica profana (lamor corts). Ben aviat, aquesta manifestaci literria es va estendre a Catalunya i al nord dItlia.
  • Cal fer una diferncia entre els poetes, que escrivien en llat, i els trobadors, que escrivien poesies en occit i, a ms, en componien la msica. Les composicions dels trobadors eren difoses pels joglars, amb acompanyament dinstruments musicals.

4.

  • 2.2. Caracterstiques
  • La poesia trobadoresca: molt lligada a la societat que la va crear (la societat feudal). Reflectia les lluites de lpoca, els seus ideals (lhonor, la guerra...) i la seva religiositat.
  • poesiaculta : poesia artificiosa, textos molt elaborats.
  • poesialrica : expressi dels sentiments de lautor, pel que fa a lamor, a la mort i a la religi.
  • poesia enllengua occitana : llengua literria comuna acceptada tamb pels trobadors catalans i pels trobadors del nord dItlia.
  • 2.3. Lamor corts
  • El tema central de la poesia trobadoresca era lamor corts (sentiment amors refinat, adient a lambient de les corts). Reflectia les normes i lestructura de la societat medieval (les relacions de vassallatge entre el senyor i el vassall, lligats pel jurament de fidelitat).

5.

  • En la composici potica, la dama ( domina / midons ) i el seu enamorat estaven units per un jurament de fidelitat amorosa. Aquesta dama estava casada (per aquesta ra el seu nom samagava amb unsenhal , un pseudnim) i el trobador representava el seu vassall. Els altres personatges que hi intervenien eren els acusadors ( lausengiers ), que feien saber al marit gels ( gils ) lengany del qual era vctima.
  • 2.4. Els estils potics
  • En la poesia trobadoresca, cal diferenciar , bsicament, dos estils, segons ls del llenguatge i dels recursos retrics:
  • eltrobar lleu : estil potic senzill i clar.
  • eltrobarclus : estil potic hermtic, ple de paraules de gran dificultat en el seu sentit.

6.

  • 2.5. Els gneres trobadorescos
  • Lacan : gnere amors per excellncia. Les seves estrofes ocobles(entre cinc i set) expressaven el procs denamorament i fidelitat del trobador vers la dama. La tornada solia presentar elsenhal , el pseudnim que amagava el nom de la dama.
  • Ladansai labalada : gneres de temtica amorosa per a ser ballades, amb un refrany breu, que sanava repetint, cantat pel cor.
  • L albao l albada : gnere que expressava amb tristesa el comiat dels enamorats desprs dhaver passat la nit plegats.
  • Lapastorella : dileg amors entre un cavaller i una pastora, ambientat, generalment, en el mn rural.
  • Elsirvents : poema de tema moral o poltic que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge o per fer-ne la stira.
  • Elplany : elogi fnebre en record del senyor o dun amic mort.
  • Latenojoc partit :debat literari entre trobadors.

7.

  • 2.6. Els trobadors catalans
  • Trobadors catalans ms destacats:
  • Guillem de Bergued (1138-1192). Va compondre, bsicament, canons de temtica amorosa i *sirventesos (el ms *conegut de tots s el que satiritza el marqus de Mataplana).
  • Cerver de Girona(nom potic de Guillem de Cervera) (1259-1285?). Va compondre canons amoroses, pastorelles...
  • Guillem de Cabestany(final del segle XII i principi del segle XIII): trobador clebre per les seves canons amoroses en estil senzill ( trobar lleu ) i per la llegenda del cor menjat.

8.

  • 3. Fonts consultades
  • ARMENGOL, R. i altres.Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008.
  • CARBONELL, A. i altres.Entre lnies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000.
  • GUILUZ, T. ; JUANMART, E.Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Text. La Galera, 2006.