Viu L’Hospitalet – edició desembre 2015

  • Published on
    24-Jul-2016

  • View
    220

  • Download
    8

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: Les llavors del ram i la Super Nintendo. Jordi Purt: El secret de Concerto a tempo dumore sn les ganes de jugar. Vanessa Martn: El Festival Acrbates sha convertit en una marca de lHospitalet. OMG Centre dEsttica i Cosmtica estrena perruqueria. Un sorteig delicis i una fotografa mgica (sobre els detalls del Grup Botigues Centre i Sant Josep). Especial Eleccions Generals. Tenim solucions #FemRajoy (Merc Perea, PSC). Transfuguismo o regeneracin democrtica (Miguel Garca, Ciutadans). La pobresa (Ana Gonzlez, CanviemLH). Espaa va en serio (Sonia Esplugas, PPC). Treballem per fer un nou lHospitalet (Antoni Garcia, ERC). Unes noves eleccions, un nou repte. Democrcia i Llibertat! Crida a al solidaritat amb les treballadores vaguistes dEulen (Khristian Gimnez, CUP-Poble Actiu). El conte de La nit santa al Sabies que Darrere de la barra del Fira Tapa Pota Blava i Carxofa Prat. Benvolguts Reis Mags, o millor Hola, Reis, Reis Mags?

Transcript

<ul><li><p>NM. 117 desembre 15 redaccio@viulhospitalet.com</p><p>www.elginjoledicions.com</p><p>ELS DETALLS DEL GRUP BOTIGUES CENTRE I SANT JOSEP - VANESSA MARTN, DIRECTORA DEL FESTIVAL ACRBATES - LA NOVA PERRUQUERIA D'OMG - ESPECIAL ELECCIONS GENERALS</p><p>CONEIX ELS NOUS SERVEIS D'OMG!</p><p>Una tarda amb... </p><p>Jordi Purt, de Concerto a tempo d'umore, que arriba al Teatre Joventut</p></li><li><p>VIU L'HOSPITALET</p><p>Revista gratuta de societat i cultura</p><p>NMERO 117, DESEMBRE DE 2015</p><p>redaccio@elginjoledicions.com</p><p>Tel. 93 337 77 47</p><p>FOTO DE PORTADA: DAVID RUANO</p><p>DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO</p><p>PUBLICITAT: IVAN PUIG</p><p>IMPRESSI: IMPRINTSA</p><p> Dipsit Legal. B-20065-2005</p><p>EDITA: EL GNJOL EDICIONS, SL.</p><p> BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET</p><p> B-63785034</p><p>La redacci de Viu L'Hospitalet no coincideix necessria-</p><p>ment amb l'opini dels seus collaboradors. 3 </p><p> VIU</p><p> LHO</p><p>SPIT</p><p>ALET</p><p>ED</p><p>ITO</p><p>RIA</p><p>L</p><p>WW</p><p>W.EL</p><p>GINJ</p><p>OLED</p><p>ICIO</p><p>NS.C</p><p>OM</p><p>AM</p><p>B E</p><p>L SU</p><p>PORT D</p><p>E: </p><p>LES LLAVORS DEL RAM I LA SUPER NINTENDO </p><p>El Fernando, el Tito Ros, era el programador dels petits actes de Cap dAny: parava la taula i obria lampolla de cava amb la sensibilitat del millor cambrer; i li treia les llavors al ram perqu el comena-ment dany no fos perills. Es desvivia per ajudar-me a muntar els regals dels Reis Mags i era el conductor de les xerrades de Sant Esteve. Continua sent protagonista del meu Nadal, malgrat que fa uns anys que no hi sigui. </p><p>El Tito Ros mai va conixer el Vctor Delgado, a qui no puc oblidar atabalat, removent els papers de diari duna immensa capsa per a trobar cotxes i altres regals en el seu cinqu aniversari. Per sobretot el recordo parlant dels ltims videojocs i secrets de la darrera ocurrncia dAkira Toriyama i el seu equip de Bola de Drac al ritme dels comentaristes narrant un gol [del seu equip]. Sen-tn la seva energia perqu les transformacions dels su-</p><p>Al Vctor i a un servidor ens creix un comandament de la Super Nintendo en les mans la diada de Reis. Juguem al Super Mario World, imprescindible per als amants dels jocs de plataformes, i des de fa uns quants anys, a El Rey Len. El repte sempre s el mateix: arribar a enfrontar-!"#$%meu cos Vctor. Com cada 1 de gener, el repte tornar a ser passar-nos El Rey Len desprs dhaver devorat els torrons, les neules i els canelons i el seu butllet tecno-lgic. </p><p>Magrada el Nadal dels moments i de les persones, i tamb la cara dincertesa i illusi dalg a punt dobrir els regals. s la millor excusa de fer famlia i ciutat apostant pels comeros de proximitat, que, en molts casos, funci-onen com a segona famlia. Aquells que saben el nostre nom i gustos i que, per tant, ens poden aconsellar i asses-</p><p>&amp;"()*local s lal del barri i les ciutats. </p><p>Des de la famlia El Gnjol Edicions, pares dels Viu [Viu LHospitalet, Viu Cornell i Viu El Prat] us desitgem que passeu un Nadal molt feli amb els vostres i comenceu amb bon peu el 2016. Tamb, s clar, que compliu tots o gaireb tots els reptes que us proposeu per als propers 12 mesos. En molts casos, aix dependr de la vostra voluntat. El 80% de lxit consisteix a estar all, sol dir Woody Allen. </p></li><li><p>NDEX5.Una tarda amb...</p><p>Els premis i els reconeixements sn benzina per a continuar?Des de la distncia penso no nhi ha perqu estigui emocionat o plorant o amb tantes dedicatries respon Jordi Purt, autor i director de Concerto a tempo dumore, que arriba al Teatre Joventut el 18 de desembre. En canvi, quan hi ets tu i et premien pel millor muntatge, direcci... s una festa per a la companyia. Per no ens enganyem, els bolos no surten dels premis. Prefereixo una bona actuaci, que ens programin a un bon festival. El premi s que la gent aplaudeixi dempeus. Aix s que s benzina i droga pura. Enganxa. </p><p>JORDI PURT, DIRECTOR DE CONCERTO A TEMPOD'UMORE, QUE ARRIBA AL TEATRE JOVENTUT </p></li><li><p> 5 </p><p> VIU</p><p> L'HO</p><p>SPITA</p><p>LET </p><p>Jordi Purt: El secret de Concerto a tempo dumore sn les ganes de jugar</p><p>Concerto a tempo d'umore. Foto: DAVID RUANO. </p><p>Text TONI DELGADOFotos DAVID RUANO</p><p>A lentrada del teatre un nen plora pel que considera una desgrcia. Jordi Purt (Manre-sa, 1960) sapropa als pares. </p><p>Qu li passa? s que no vol entrar...[Jordi Purt sajup i es dirigeix al nano]. Escolta, que tho passars molt b, ja ho veurs. Lespectacle lhe es-crit i el dirigeixo jo. Si no tagrada, a la sortida em claves una puntada de peu al cul. Ah, val! respon el marrec, que comen-a a riure.</p><p>Quan acaba el bolo, el nano abraa lautor i director de Concerto a tempo dumore: mho he passat molt b, eh! Per... Qu et puc clavar la puntada de peu igualment? Aix no t preu. Sen-</p><p>tir els nens rient i saltant amb els pares desprs descoltar 15 peces de msica clssica s fantstic, Purt, trempat un dilluns a primera hora malgrat haver patit una punxada a lau-</p><p>topista a la nit: tots estem b, cansats, per b. </p><p>Uns i altres necessitaran descansar molt per a recuperar forces perqu Con-certo a tempo dumore, el 18 de desem-</p></li><li><p>bre al Teatre Joventut, exigeix el mxim de concentraci, energia i habilitat. s teatre de gest ple de gags protagonit-zats per dotze msics i un director dor-questra que mostren peces de la msi-ca clssica entre escenes surrealistes. El segell s de Jordi Purt i a lescena tenim lOrquestra de Cambra de lEm-pord. </p><p>Concerto a tempo dumore s un es-pectacle pensat perqu lentengui tot-hom. s una de les premisses que em marco quan escric. Vull que tothom pugui sen-tir el que sento per la msica clssica. Necessito que magradi el que faig, i quan preparo espectacles ho faig per-qu els entengui tant un nen com un japons. Qui coneix la msica clssica hi valorar un virtuosisme, uns arranja-ments i un treball musical i de partitura molt fort. Si qui no la coneixia arriba a casa i lescolta, ja haurem triomfat [del tot]. </p><p>Est tot improvisat al millmetre. El ms maco s que la gent pensi osti, que b que us ho passeu, com gaudiu, eh! Que tot sembli fresc. Lactor ho t fcil, per el msic s msic. Com que coneixen molt b la msica, fem que la segueixin amb el gest. Aix que les situa-cions estan ballades a partir de la msi-ca, i no al revs. </p><p>Suposo que hi ha dhaver una gran sintonia amb Carles Coll, fundador i director de lOrquestra de Cambra de lEmpord. Molta. A vegades tant ell com els m-sics em deien: aix s impossible, no? Impossible? Provem-ho, al-menys, no?, els responia. I ells matei-xos descobrien les seves possibilitats. El treball de lorquestra amb les adap-tacions i les versions de les peces ha estat molt enriquidor. A Les quatre estacions de Vivaldi el director marxa descena i els msics dirigeixen la pea a la seva manera: un s ms romntic; laltre, ms violent; un tercer, ms heavy; un altre ms dhabaneres... Cada un dels msics hi </p><p>dos espectacles en un: el musical i el teatral. </p><p>Un dels moments ms surrealistes s quan truquen per telfon al director </p><p>dorquestra i aquest dirigeix amb els gestos de la conversa telefnica. Es posa a parlar pel mbil i, com fem tots, va desplaant-se duna banda a laltra, i lorquestra va de blit seguint- -</p><p>culturauna tarda al...</p><p>Felicitat. Foto: DAVID RUANO. </p><p> 6 </p><p> VI</p><p>U L'H</p><p>OSPI</p><p>TALE</p><p>T</p><p> (passa a la pgina 8)</p><p>Espontanetat. Foto: DAVID RUANO. </p></li><li><p>De dimarts a dissabtes, sopars | Dissabtes, diumenges i festius, dinars</p><p>C Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat Bcn | onanuit com</p><p>Feli 2016!</p></li><li><p>tn la situaci, per inconscientment ha estat parlant i dirigint. </p><p>Et va costar molt convncer els membres de lorquestra perqu fessin tot aix durant el show? El secret de lespectacle sn les ganes de jugar i de deixar la cadira amb el faristol, que et protegeix molt, i que el director et doni les entrades i et marqui els tempos. Aquesta nova si-tuaci texigeix treballar la posici del cos, el cara a cara amb lespectador, fer teatre... Pensa que el msic t les mans ocu-pades, i el cantant t linstrument a dins, i li queden les mans i les cames lliures, i el cos i lexpressi. Creem una energia molt bona: hi ha un virtuosisme, una generositat de treball, sobre lescena... I lespectador ens ho agraeix. </p><p>Concerto a tempo dumore arribar al Teatre Joventut en dates nadalenques... En lmbit musical no hi ha res ms nadalenc que la Marxa Ra-detzky, aquella del cap dany amb qu la gent pica de mans [la taralleja]. La farem amb el pblic duna manera que no lhan fet mai. Els convertirem amb msics. </p><p>La prpia Orquestra de Cambra de lEmpord es planteja que aquest pugui ser un cam de futur.I ho s. El Festival dAviny [hi van actuar el passat estiu] ens ha obert Frana de bat a bat. Els bolos et surten de cara a la temporada que ve, tot i aix, estem fent dues o tres actuacions cada mes a Frana i per a desprs de lestiu de 2016 ja tenim programada una gira forta pels pasos francfons: Frana, Su-</p><p>ssa, Blgica i Canad. A ms, estem treballant en el proper espectacle, tamb amb lOrquestra de Cambra de lEmpord. El Concerto, per, t vida per a quatre o cinc anys llargs. </p><p>Encara haurem desperar bastant per al projecte de lor-questra simfnica, doncs.s el proper somni, i no el descarto. De moment, tot el que he anant somiant se mha complert: amb el Concerto a tempo dumore vam actuar al Palau de la msica; al Liceu ho vaig fer amb Operettasuperant. I aquest de lorquestra simfnica a veure quan sali-nen els astres... </p><p>Parlant descenaris, tamb vau actuar al metro de la Plaa Universitat. A vegades mhe de parar al metro perqu el que sento s bri-"#York, Pars o Berln. El concert tamb va servir com a reivindi-caci per lIVA, la manca de subvencions culturals... Ats que ens agrada apropar-nos a la gent, ens agradava fer-ho en un escenari aix. La gent ubica al msic clssic en llocs pomposos i molt luxosos, i el metro tamb ho s. Per qu no? Ho pot ser. A ms, va ser divertssim. </p><p>Has fet espectacles de clown, dpera, de teatre del gest... Tagrada molt el repte, experimentar amb gremis diferents? S. s una necessitat. Sempre he estat una mica eclctic. Sc del 1960 i lpoca de les cercaviles, de la transici i la festa aquesta al carrer em va agafar de ple. Al </p><p>cultura</p><p>(ve de la pgina 6)</p><p>una tarda al... </p><p>8 </p><p>VIU </p><p>L'HOS</p><p>PITA</p><p>LET</p><p> (passa a la pgina 10)</p><p>Una escena de l'espectacle. Foto: DAVID RUANO.</p></li><li><p>Si tothom recicla, el planetaestar ms sa. Daix depn el nostre futur.La Jlia i el Roger fan dagents superverds durant lhora del pati. La seva feina s ajudar els seus companys descola a separar b els residus que generen quan esmorzen. Tots tenen clar que no hi ha cap altre cam.</p><p>Recorda que el blau s per als envasos de paper, cartr, revistes i diaris.</p><p>#pqreciclem</p><p>Amb la collaboraci de:Descarregat lApp Residusper saber on va cada residu</p></li><li><p>carrer et trobaves Els Comediants, La Fura dels Baus, que va comenar al carrer... Molta gent no ho re-corda, per els de La Fura anaven amb xancles i bombo, trom-petes... Sentem que, desprs del que venem, aquesta, entre cometes, explosi de vida era la llibertat total. </p><p>Aix et va canviar la vida.Vaig comenar amb tcniques molt de circ, fent trapezi, mono-cicle, malabars... Vaig entrar a lInstitut del teatre per a estu-diar Mim i Pantomima i vaig estar amb Els Joglars cinc anys. Lexperincia em va marcar molt. La meva escola va ser el car-rer, el circ, la pantomima; el meu institut, lInstitut del Teatre; i la meva universitat, Els Joglars, amb qu vaig fer espectacles de teatre i dues sries de televisi. Imaginat el que s per a un tio de 20 i pico anys entrar en aquesta dinmica creativa. </p><p>Mimagino. No tagrada tenir una zona de confort, oi? No. Sc de Manresa i all vaig fundar lentitat El Galliner, que va recuperar el Teatre del Kursaal. Quan portvem dos o tres anys al teatre, men vaig anar. Venia molta gent i qu, mhavia de quedar all programant al Kursaal? No. Tinc la necessitat danar obrint portes i necessito entrar-hi. s cert que a vega-des tamb les tanco. Em passa tamb a la muntanya. Magra-da molt anar-hi i quan veig un rac, vull veure qu hi ha a laltra $ $ b, haur de tornar de dia, no?</p><p>Daqu que tagradi dirigir i escriure els teus espectacles, per a conixer-los i creure-tels millor. Exacte. Jo ja em conec molt i en funci de lequip amb qu treballo dirigeixo el muntatge duna manera o duna altra. Tot depn de tu, pots fer el que vols, per tamb s dolent perqu ests sol i no tens ning al costat. La llum, el so... Tocupes de moltes coses... La solitud de la direcci s terrible, i continues estant sol per molt que hi hagi molta gent. Potser com ms gent hi ha, ms sol hi ests. </p><p>La responsabilitat de dirigir molta gent. Cada un necessita missatges i nims diferents. Aix s el que magrada. Una vegada, abans duna estrena meva, un crtic de teatre de La Vanguardia sem va apropar i em va dir: b, qu veur avui? s que quan vinc a una obra teva mai s que qu mhi trobar. S que hi haur un tre-ball de gent important i msica clssica o pera, per no s qu mesperar. I li vaig dir: grcies, ja has comenat b la crtica. Per a mi s molt positiu que em diguis aix. Em va mirar com dient s veritat. Repetir amb els actors i amb el mateix format em cansa. Mex-plico: si en una companyia estic a gust, la relaci s rica i la gira, repeteixo. Per a vegades hi ha muntatges que han fun-cionat molt b, per sense aquest feedback democi, creaci o treball... Quan no hi sn aquests elements, s millor no in-sistir-hi. </p><p>cultura</p><p>(ve de la pgina 8)</p><p>una tarda al... 1</p><p>0 </p><p>VIU </p><p>L'HOS</p><p>PITA</p><p>LET</p><p>Concerto a tempo d'umore. Foto: DAVID RUANO.</p></li><li><p>SOM LA SOLUCI#FemForaRajoy</p></li><li><p> 12 </p><p> V</p><p>IU L'</p><p>HOSP</p><p>ITALE</p><p>T </p><p>gastronomia</p><p>Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / RUBN FNEZ / VANESSA MARTN</p><p>Com tants invents i relats, el Festival Acrbates va comenar amb una pregunta. Qu passaria si a la poesia li oferssim lespai habitual dels con-certs?, es van preguntar, una nit dagost de 2006, els mem-bres de la productora Les Nits de lArt. Era el punt de partida del Festival Acrbates, que acaba de celebrar la seva de-sena edici. A la productora apostvem i apostem per la can dautor i ja rem uns grans consumidors de poesia, explica la seva directora Vanessa Martn. La idea inicial del Festival Acrbates sassembla a lactu-al? Lessncia s, per s que les expectatives shan desbordat. Sincerament, pensava que el festival naixeria i moriria en una primera edici, i el que va passar s que va sorgir a Gav i va %"$braos oberts. La gent de Cultura de lAjuntament ens va dir que s a la primera i el pblic respon cada any millor. El Festival &amp;$</p><p>s el segon any que heu fet lAcrbates Kids. Sembla molt complex apropar la poesia als nens. La setmana...</p></li></ul>