Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

  • Published on
    24-Jul-2016

  • View
    214

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: A veure, aix on va? Mart Torras: Un clown no pot imitar, ha de treballar-sho des dun mateix [Rhum, al Teatre Joventut]. La lluna en un cove: torna un referent del producte de proximitat (a lapartat gastronmic). Els xiclets de la Matilde (Grup Botigues del Centre i Sant Josep). La convivncia entre el dolor i lesperana (sobre lexposici de fotografia de Gervasio Snchez a la Tecla Sala). 9SON: La msica s el nostre fil conductor. El vitalisme de Joan Salvat-Papasseit al Sabies que... Passatemps. El mercat s el dilluns / el dilluns en compra llums! (collaboraci del CNL). En la propera edici...

Transcript

<ul><li><p>NM. 116 novembre 15 redaccio@viulhospitalet.com</p><p>www.elginjoledicions.com</p><p>'LA LLUNA EN UN COVE', EN L'APARTAT GASTRONMIC - ELS XICLETS DE LA MATILDE - LA CONVIVNCIA ENTRE EL DOLOR I L'ESPERANA - ENTREVISTA A 9SON - </p><p>COMPRAR AL GRUP BOTIGUES T PREMI!</p><p>Una tarda amb... </p><p>Mart Torras, que arriba al Teatre Joventut amb Rhum </p></li><li><p>VIU L'HOSPITALET</p><p>Revista gratuta de societat i cultura</p><p>NMERO 116, NOVEMBRE DE 2015</p><p>redaccio@elginjoledicions.com</p><p>Tel. 93 337 77 47</p><p>FOTO DE PORTADA: JOSEP AZNAR</p><p>DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO</p><p>PUBLICITAT: IVAN PUIG</p><p>IMPRESSI: IMPRINTSA</p><p> Dipsit Legal. B-20065-2005</p><p>EDITA: EL GNJOL EDICIONS, SL.</p><p> BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET</p><p> B-63785034</p><p>La redacci de Viu L'Hospitalet no coincideix necessria-</p><p>ment amb l'opini dels seus collaboradors. 3 </p><p> VIU</p><p> LHO</p><p>SPIT</p><p>ALET</p><p>ED</p><p>ITO</p><p>RIA</p><p>L</p><p>WW</p><p>W.EL</p><p>GINJ</p><p>OLED</p><p>ICIO</p><p>NS.C</p><p>OM</p><p>AM</p><p>B E</p><p>L SU</p><p>PORT D</p><p>E: </p><p>A VEURE, AIX ON VA?</p><p>Amb el seu jersei multicolor i la desimboltura, el petit podria sortir en un anunci de detergent ben arrebossat de fang. Est esperant un bus a Badalona amb el seu pare un diumenge al mat. La resta assistim a una classe prctica de civisme. </p><p>A veure, aix [un mocador] on va? </p><p>[El nano mira un avi, dubta i es decideix a anar a la paperera. Interv lhome gran]. El tens molt ben educat. </p><p>A mi respon el pare de la criatura els pares em van ensenyar a no llenar res a terra, a tenir respecte pels altres. T dos anys i mig i intento que ho faci ara perqu de gran ho tingui com a hbit. Per costa molt ensenyar-lo perqu es despista amb facilitat.</p><p>Nano, quan hagis de llenar alguna cosa ho has de fer a la paperera. All es diu pa-pe-re-ra interv una senyora gran.</p><p>El nano est encantat amb el pare i quan aquest li pre-gunta com lestima, respon amb un uaa!! El petit t una gran base per a ser un bon ciutad a tot arreu: daquells que van al gimns i no deixen lampolla buida als ves-tuaris; que no llenar lembolcall del xiclet a terra o la llauna a la platja; que reparteix la brossa en funci dels contenidors de reciclatge... </p><p>El metro s com un parc datraccions per als incvics. Fa temps mhi vaig trobar un paio sense samarreta i amb la msica amb volum de concert. Per acabar-ho dadobar, tamb interpretava la can, s clar, sense dicci ni cap criteri. A les escales mecniques hi ha qui desconeix aquella norma no escrita que lesquerra s per a qui t pressa, i molts es moriran sense haver cedit el seu seient a persones grans, lesionades, embarassa-des... De fet, el mateix dia de la classe prctica de civis-me a Badalona vaig veure com una mare collocava la lliure. A dues passes un avi estava dempeus, aferrat a la barra i amb el mnec de la maleta a la m. </p><p> mataria en certs moments pel que fan, per no puc tenir una actitud revengista. S quin s el meu pa-per, explica un altre pare, lIvan, lendem. s consci-tu ms o per replicar els altres. Tampoc es posar a cridar-les durant els seus partits de tennis amb exigncies irreals </p></li><li><p>NDEX5.Una tarda amb...</p><p>Fa ms de dos anys que Joan Montanys Martnez, en Monti, ens va deixar, i la millor manera de recordar-lo s anar el 28 de novembre al Teatre Joventut a gaudir de lespectacle Rhum, de Monti &amp; cia. Hem parlat amb Mart Torras, el director duna obra reconeguda amb els Premis Zirklika de Circ de Catalunya 2014. Ens parla dels den Monti. </p><p>MART TORRAS, QUE ARRIBA AL TEATRE JOVENTUT AMB RHUM </p></li><li><p> 5 </p><p> VIU</p><p> L'HO</p><p>SPITA</p><p>LET </p><p>Mart Torras: Un clown no pot imitar, ha de treballar-sho des dun mateix</p><p>Rhum. Foto: JOSEP AZNAR. </p><p>Text TONI DELGADOFotos JOSEP AZNAR</p><p>Hi apareixen les ltimes sabates del Monti [el pa-llasso Joan Montanys Martnez]; el terra dun dels seus ltims espectacles i la cortina del primer; algun instrument seu; roba... Fins i tot hi ha la seva veu, descriu Mart Torras (Barcelona, 1974), el director de Rhum, de Mon-ti &amp; cia. Lobra arriba el 28 de novembre al Teatre Joventut: la idea era que hi hagus molta veritat. Tamb hi ha vincles personals entre alguns dels actors i el Monti [mort el maig de 2013].</p><p>Com vas conixer el Monti?Abans de conixer-lo ja magradava molt. Al Monti li va agradar molt un espectacle que vaig fer amb el Jordi Martnez i el Pep Pascual, que tamb apareixen a Rhum, i em va trucar per a quedar amb ell. Vam muntar plegats una representaci per a les festes de la Merc. </p><p>I...Desprs es va posar malalt. Quan es va revifar una miqueta em va proposar fer un altre show. El que, probablement, se-Rhum no t res a veure amb aquest, que no deixa de ser un </p></li><li><p>homenatge a un amic admirat fet amb molt dafecte. El Monti hi s molt pre-sent. </p><p>Et va ensenyar a estimar encara ms intentar fer un gnere, el teatre de pa-llassos. El que em va ensenyar sobretot s que el teatre i els clowns eren la seva fer all que li agradava ms i va lluitar per a poder tirar endavant lltim espec-tacle sense saber si sen sortiria o no. El veies feli gaudint dall que ms li agra-dava: lescenari i fer riure la gent. </p><p>Li feia rbia que lexpressi fer el pa-llasso sutilitzi com un insult? Perqu hauria de ser un afalagament. S. Ell considerava que els pallassos sn uns xamans que fan que els altres visquin ms felios a costa de les seves desgrcies, les trompades, els errors... </p><p>S. El clown aconsegueix que la gent soblidi dels seus problemes durant una estona i els pugui relativitzar. Els nens i els pallassos juguen i gaudeixen, per els adults anem posant capes dactitud i de personalitat que ens impedeixen afrontar la vida duna altra manera. </p><p>El pallasso intenta treure aquestes capes?No s que les intenti treure. Penso que linteressant dels espectacles s que lespectador en faci la seva prpia lectu-ra. Probablement, sortiran del show amb ms ganes de riure. </p><p>Els pallassos de Rhum, els de Rhum &amp; cia, sn felios abans de rebre la tru-cada per al bolo? Volem explicar com est el sector de les arts escniques i com s de difcil sobre-viure. Estan hivernant, adormits i sense expectatives perqu fa molts temps que no els reclamen. Shan conformat amb aquesta vida grisa. </p><p>Loportunitat els permet reciclar-se sense perdre lessncia, recuperar els </p><p>instruments i el material ple de pols. Suposo que tamb incorporen noves idees per a comenar una nova etapa. Correcte. A ms, com et deia abans, tant elements del Monti. Vaig fer un treball de </p><p>recerca amb lescengrafa per a trobar el mxim de coses que havien format part de Monti &amp; cia perqu lespai tingus aques-ta olor. Aquesta esttica clssica amb qu el Monti sempre treballava, algun instru-ment tamb hi ha... </p><p>culturauna tarda amb...</p><p>Una escena de l'obra. Foto: JOSEP AZNAR. </p><p> 6 </p><p> VI</p><p>U L'H</p><p>OSPI</p><p>TALE</p><p>T</p><p> (passa a la pgina 8)</p><p>Un torero peculiar. Foto: JOSEP AZNAR. </p></li><li><p>De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars</p><p>C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn</p><p>onanuit.com</p></li><li><p>Com era lolor del Monti?Ostres, no ho s [riu]. </p><p>Em refereixo a la seva olor simblica. Al backstage hi ha lolor del maquillatge quan els pallassos sestan canviant. s com una litrgia abans de sortir a lesce-!"</p><p>#clssic i de clown clssic. Vas al teatre i, en canvi, viatges al mn del circ: recuperes les imatges i els sentiments de quan eres petit i hi anaves. </p><p>Qu senties quan anaves al circ? Pensaves que de gran faries algun espectacle?La veritat s que no. Magradava el circ, el trobava meravells, per no mhavia imaginat mai que seria artista de circ. La vida et porta cap a molts terrenys. Desprs vaig acabar fent teatre de clown, i all vaig trobar el meu pallasso i em vaig sentir c-mode com a actor. Vaig conixer el Monti i em vaig encapritxar un altre cop daquest mn. Intento que la gent senti el mateix que sentia jo de petit.</p><p>Com valoreu el reconeixement de Rhum com a millor es-pectacle de pallassos en els Premis Zirklika de Circ De Ca-talunya 2014?s fantstic que la gent del circ hagi benet la representaci. Pensa que nosaltres no rem del seu sector i, en canvi, han sabut valorar que parlem b dells i li donem vida al circ. Ells </p><p>el consideren seu perqu tamb consideraven seu el Monti. Crec que fem un espectacle de clowns per a adults que poden veure els nens. </p><p>Qu s el que ms tomple de Rhum?No hi ha res millor que veure la cara de felicitat del pblic quan surt del teatre i aix s el que et motiva per a intentar fer-ho cada dia millor. Lnic clown, clown de lequip s el Gui-llem Alb, que tamb fa altres tipus despectacles. La resta sn actors i el Pep Pascual, msic. Ens hem reunit persones que venim ms del mn del teatre i hem treballat el clown. El Jordi Martnez nhavia estat amb el Monti. Va ser el seu primer cara blanca, per gaireb tota la seva carrera artstica sha desenvolupat en el teatre, el cinema, la televisi... Ara ha tornat un altre cop a la pista i al teatre de pallassos. El Joan Arqu havia fet de clown i el Roger Juli, comdia de lart. </p><p>T alguna cosa a veure la posada en escena dun concert i duna obra daquest tipus? Treballo amb les posades en escena de grups com Els Catar-res, La Pegatina o els Strombers. Hi ha dos punts en com: el ritme i la msica. El ritme dun concert no pot davallar perqu si no perds latenci de lespectador. Rhum texigeix un ritme brutal. Els actors estan al lmit i a la gent no li dnes temps de pensar. A ms, els cinc pallassos toquen en directe. s quel-com que intento fer a la majoria dels meus espectacles. Per a lespectador s doblement atractiu. </p><p>cultura</p><p>(ve de la pgina 6)</p><p>una tarda amb... </p><p>8 </p><p>VIU </p><p>L'HOS</p><p>PITA</p><p>LET</p><p> (passa a la pgina 10)</p><p>Els pallassos de Rhum. Foto: JOSEP AZNAR. </p></li><li><p>ACABA AMB MURPHY I AMB EL FRED </p><p>* Vegeu-ne ms informaci i les condicions a www.calderasendesa.com</p><p>Av. Pau Casals, 15-17. LHospitalet de Llobregat 932 600 069</p><p>Informa-ten al Punt de Servei Endesa</p><p>RENOVA LA TEVA CALDERA PER NOMS</p><p>FACILITATS DE PAGAMENT + INSTALLACI + MANTENIMENT + GARANTIA</p><p>/dia*Tot incls en la teva factura1, 55</p><p>I a ms, aconsegueix el </p><p>de gas tot lhivernEn la teva factura </p><p>20%DE DESCOMPTE</p><p>INTEGRALSOLUCI</p><p>Descompte vlid ns al 31 de mar de 2016</p></li><li><p>Igual que el dactor i molts altres. Hi ha una lectura bastant tpica del clown: a lescenari s divertit i fora, un sser petit i gris, una personeta que, probablement, ja no fa grcia El Monti sempre deia que tenia una personeta dins del pallasso. Vivia per a ser pallasso, en lestat de bogeria i felicitat. Qui el va a conixer sap que era molt sensible, i aix tamb hi s a Ruhm. </p><p>Tan sensible com per a fer-li un homenatge al pallasso En-rico Jacinto Sprocani en el Rhum original. Sprocani era un dels millors augustos [el tipus de pallasso que era en Monti] dels anys 50, va tenir el mateix cncer que el Monti i va morir sol en un hospital. El Monti va voler dedicar-li un espectacle, per va acabar parlant prcticament dell. Quan va morir vaig creure que aquell Rhum era massa dram-tic i que havem de parlar de la vida, dels que es queden. Vol-em riurens de la mort, de la muehte. Fins a lltim moment, en Monti tamb sen va voler riure. </p><p>Com us rieu de la mort?Hi ha una srie de nmeros en qu sempre acaba mort un pallasso, evidentment de broma. Al Monti els millors pallas-</p><p>sos van anar a fer-li com una vetlla la nit abans que es mors i, curiosament, en el Rhum original tamb passava una cosa aix. </p><p>Quin s el llegat del Monti? Un clown no pot imitar, ha de treballar-sho des dun mateix. Una de les coses boniques que ens ha dit gent com en Tortell Poltrona s que hem muntat una tropa de pallassos que sha convertit en una famlia de cinc pallassos que funcionen en escena. Aix s molt difcil daconseguir. Al Monti li encantaria formar part daquesta tropa. Tenim ganes de seguir fent es-pectacles de clown i investigant el gnere que ell va engegar. En Monti agafava entrades clssiques i nmeros de pallassos i els modernitzava amb el seu to i msica en directe. </p><p>Pel que dius, al Monti li agradaria aquest Rhum. Volia que la gent no mirs els pallassos com un element espe-$%*+/3/"7pblic. Aquest s el llegat que ha deixat i nosaltres hem recollit el seu testimoni. Jo em vaig sentir amb lobligaci... No, amb lobligaci no, amb la responsabilitat dexalar la seva mem-ria i llegat. Ho hem fet amb Rhum. Lequip t moltes ganes de fer-ne el nombre mxim de representacions i de poder muntar, almenys, un altre espectacle. </p><p>cultura</p><p>(ve de la pgina 8)</p><p>una tarda amb... 1</p><p>0 </p><p>VIU </p><p>L'HOS</p><p>PITA</p><p>LET</p><p>La msica de Rhum Foto: JOSEP AZNAR. </p></li><li><p>Text MARIANO MARTNEZ </p><p>Consumir productes de tem-porada s recuperar all que fa </p><p>tot just unes dcades era com a les nostres llars: menjar el millor que ens ofereix la terra cada estaci de lany, productes del temps i de prop de casa. La Rosa Farrs, que ha tornat a obrir a l'octubre La Lluna en un Cove, ho ha tingut clar, gaireb 16 anys desprs d'haver obert el seu restaurant: la cui-na a casa ha estat molt present. Jo no venia del mn de l'hostaleria. Vaig aca-bar els estudis universitaris i va coincidir que el local estava en trasps. I va ser l'oportunitat de fer un pas endavant.</p><p>El 2000 va arrencar la seva aventura i els primers cursos a la Hofmann. El que era una llesqueria en poc ms d'un any va crixer: jo continuava formant-me i l'oferta creixia. Al Pota Blava va en-trar-hi molt aviat: vaig adonar-me que fora del Prat estava valorat. La meva via cuinava Pota Blava a casa i no li fiem cas. El producte s'ha convertit en una de les estrelles del restaurant: sempre parteixo del rostit tradicional. I a partir d'aqu, experimento: treballo amb croquetes, raviolis, caramels, ca-nelons, la coca, i el milfulles, que s un dels clssics de La Lluna.</p><p>Amb el producte de temporada va ser un procs similar: vaig adonar-me que durant tot l'any hi havia de tot i no m'agradava. Ara, per exemple, el tomquet no el menjo. Vinc de famlia </p><p>de pagesos, a casa i al restaurant tre-ballo amb productes de temporada, perqu s tot ms natural. I al nal el client acaba valorant aquest treball. Ara comenar a treballar amb la Car-xofa Prat, i tamb permet moltes pos-sibilitats, com les croquetes, la crema, el carpaccio... La carabassa m'agrada molt quan toca: els xips i les cremes agraden molt. Al final, cuinar amb aquest producte s una manera fcil de treballar que tens al costat de casa i ens assegura que el que mengem est en el seu millor moment. </p><p>All que la terra ens dna en cada moment coincideix amb all que ens demana el cos segons lpoca de lany. I aix coincideix tamb amb els pro-jectes amb els quals ha collaborat la Rosa, tant am...</p></li></ul>