13 organitzacions supranacionals copia

  • Published on
    29-Jun-2015

  • View
    6.719

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li> 1. UNITAT XIII. LES ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS </li></ul><p> 2. Una organitzaci internacional s la que inclou membres de dos pasos o ms que busquen una cooperaci poltica, econmica o d'un altre tipus.La globalitzaci ha fet evolucionar molt aquestes organitzacions. Aix, ara podem distingir:- Organitzacions internacionals pbliques (o intergovernamentals), en les que els membres sn Estats sobirans (ONU).- Organitzacions internacionals privades (o no governamentals, ONG), que tendeixen a enfocar-se ms cap a qestions mundials per en els mbits particulars. 3. Organitzacions internacionals de cooperaci poltica i militar. A ms de l'ONU, al mn hi ha moltes altres organitzacions supranacionals pbliques.D'mbit continental destaquen l'Organitzaci d'Estats Americans (OEA), la Uni Africana (UA), la Lliga rab...Tamb existeixen altres referides a aspectes poltics especfics, com la defensa dels drets humans (Consell d'Europa) o la seguretat i la cooperaci militar (Organitzaci per a la Seguretat i Cooperaci a Europa -OSCE-, Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord -OTAN-). 4. Organitzacions internacionals globalitzadores i antiglobalitzadores. El BM, FMI, l'OCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmics) i el G7 (G7+1) sn organitzacions que els pasos del nord utilitzen per pressionar i defensar els seus interessos econmics i poltics. Sn titllades de lobbies o d'organitzacions neoimperialistes i neocolonialistes, car els acords acostumen a beneficiar als pasos ms forts. En aquest grup darrerament tamb es situa a l'OMC.Al marge d'aquestes organitzacions, n'hi ha d'altres anomenades antiglobalitzadores o altermundistes. Sovint sn integrades per ONG. El Frum Social Mundial o el Frum Social Europeu sn reunions de persones i collectius que volen plantejar alternatives a l'actual sistema globalitzat. 5. El G7 s un grup de pasos industrialitzats amb gran importncia poltica, econmica i militar a escala global. Est conformat per Alemanya, Canad, EUA, Frana, Itlia, Jap i el Regne Unit. Pertnyer al grup no es basa en un criteri nic, ja que no sn ni els set pasos ms industrialitzats, ni els de major renda per cpita, ni els de major PIB.Amb la integraci de Rssia, pass a denominar-se G7+1 o G8.Els representants d'aquests pasos es reuneixen anualment en la Cimera del G7. Aquestes reunions analitzen l'estat de la poltica i les economies internacionals i intentar unir posicions respecte a les decisions sobre el sistema econmic i poltic mundial.Al llarg de l'any els ministres d'economia, comer, afers exteriors, treball... es reuneixen per tal de preparar la Cimera anual, apropant posicions i negociant acords. 6. El G20 es form el 1999 amb els set pasos ms industrialitzats del mn (G7), Rssia (G7+1 o G8) i onze pasos recentment industrialitzats de totes les regions del mn (Argentina, Austrlia, Brasil, Xina, ndia, Indonsia, Corea del Sud, Mxic, Rssia, Arbia Saudita, frica del Sud, i Turquia), i la UE com a bloc.Vol ser un forum de cooperaci i consultes entre els pasos en temes relacionats amb el sistema financer internacional. Vol mantenir l'estabilitat financera internacional. 7. UNA INSTITUCI SUPRANACIONAL:L'ORGANITZCI DE LES NACIONS UNIDES El 25 d'abril, 1945 va comenar la Conferncia Internacional de San Francisco amb la intenci de crear l'organitzaci internacional de les Nacions Unides.Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va nixer amb la ratificaci de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: Repblica de la Xina, Frana, Uni Sovitica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres membres (46). 8. Actualment es troba integrada per 192 Estats. L'afiliaci a l'ONU s oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides. L'Assemblea General determina l'admissi sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.Disposa de diversos rgans principals:L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any o quan sorgeix un conflicte; cada estat hi t un representant. s un lloc de debat que pretn organitzar un arbitratge internacional. Presentarecomanacions, aprovades com a mnim per dos teros del total de membres. 9. El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 sn permanents (els cinc grans, amb dret de veto). S'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat mundial. Ha d'aplicar les recomanacions de l'Assemblea General (pot imposar sancions econmiques, ordenar un embargament d'armes i, fins i tot, autoritzar mesures militars collectives). 10. El Consell Econmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperaci econmica, social i cultural.La Cort Internacional de Justcia (CIJ). Amb seu a l'Haia. El Secretariat de l'ONU, installada a Nova York. Actualment s el core Ban Ki-moon. La seva principal funci, a banda de representar l'ONU, s fomentar el dileg i evitar els conflictes.El Consell d'Administraci Fiduciria (actualment les seves activitats es troben en suspens).L'ONU utilitza 6 llenges oficials: angls, rab, xins, castell, francs i rus. 11. Aquests sn alguns dels objectius de l'ONU:Fomentar el desarmament. El propsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulaci i/o limitaci de la fabricaci d'armament, especialment de les armes atmiques i "altres armes de destrucci massiva".Manteniment de la pau: promouen la pau per mitj d'un exrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar- se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; s a dir, l'ONU no t un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau (cascos blaus) han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.Proporcionar assistncia Humanitria: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la poblaci que pateix de fam, que ha estat desplaada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algun desastre natural. 12. Promoure el respecte als Drets Humans. Aquest va ser un dels objectius principals de la creaci de les Nacions Unides desprs del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.Fomentar el Desenvolupament Sostenible de tots els pobles del mn.L'any 2000, a la Cimera del Millenni, s'establiren els anomenats Objectius de Desenvolupament del Millenni. 13. Els objectius del millenni sn:- Reduir la pobresa extrema i la fam. - Aconseguir l'ensenyament primari universal. - Aconseguir la igualtat de gne. - Reduir en dos teros la mortalitat infantil. - Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna. - Reduir la propagaci de malalties, especialment el paludisme i la SIDA. - Garantir la sostenibilitat ambiental. - Crear una associaci mundial per al desenvolupament. 14. L'ONU va sorgir per garantir la pau al mn. Caldria per tornar a definir el seu funcionament i acabar amb el poder de vet que tenen alguns estats membres. Pasos com Jap, ndia, Alemanya o Brasil demanen un seient permanent al Consell de Seguretat.Igualment, caldria acabar amb la reduda capacitat d'implementar les seves decisions. 15. UNA INSTITUCI SUPRANACIONAL: LA UNI EUROPEAEl 1957, amb la signatura del Tractat de Roma, es va crear la Comunitat Econmica Europea (CEE) formada per Alemanya, Frana, Itlia, Blgica, els Pasos Baixos i Luxemburg.Malgrat la diversitat, els pasos de la CEE es regeixen per uns mateixos valors fonamentals: la pau, la democrcia, lEstat de dret i el respecte dels drets humans. De fet, per ser membre cal respectar aquests valors i tenir una economia consolidada de base capitalista.Durant mig segle, la UE ha augmentat el nivell de vida dels seus ciutadans fins a nivells sense precedents. Ha creat un mercat com sense fronteres interiors i una moneda nica, leuro. 16. 11 El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la ComunitatEconmica Europea (CEE) dependria dun mercat interior nic(Mercat Com).Per aconseguir-ho, la CEE establ una srie de poltiquesconcretes sobre la lliure circulaci de bns, serveis, persones icapitals (uni duanera).La CEE tamb foment la llibertat de competncia i eldesenvolupament dunes lleis comunes per les quals esgovernarien els Estats membres. Amb el temps, la CEE es va anar ampliant i consolidant. Actualment, t 27 membres i arriba als 493 milionsdhabitants. Sn candidats a ingressar Turquia, Crocia iMacednia. 17. 111957, Frana,Itlia ,Alemanya, Pasos Baixos,Blgica i Luxemburg. 1973, Dinamarca, R. Unit iIrlanda. 1981, Grcia. 1986, Espanya i Portugal. 1995, Finlndia, Sucia iustria. 2004,Estnia, Litunia,Letnia, Polnia, Txquia,Eslovquia, Eslovnia, Xipre,Malta i Hongria. 2007, Romania i Bulgria. 18. 11LActa nica Europea de 1987 va incorporar el principi de cohesieconmica i social per tal que fos possible un desenvolupamentequilibrat de tots els membres El 1992, amb el Tractat de la Uni Europea (Maastricht), lespai delliure circulaci va comenar a ser una realitat. Aquest Tractatdecid la uni monetria, cre mecanismes de participaciciutadana a travs de les eleccions al Parlament Europeu, establnous drets per als ciutadans, etc. Una de les iniciatives ambefectes ms importants ha estat laprovaci de la Uni Econmicai Monetria (UEM). El Conveni de Schengen, 1995, preveu la supressi dels controlsa les fronteres interiors i una intensificaci dels controls exteriorsper a un major control de les migracions. El Tractat dAmsterdam, 1997, modificava el de Maastricht. Shiratifica el calendari previst de la uni econmica i monetria i senva fixar el funcionament en qestions poltiques i econmiques. 19. En el Tractat de Nia, 2001, shi acord la reforma de les institucions de la Uni amb vista a la seva futura ampliaci cap a lEuropa de lEst.Per arranjar lestructura i el funcionament duna uni dEstats cada vegada ms nombrosa es va desenvolupat el 2004 el projecte de la Constituci Europea (volia aconseguir una major integraci poltica). Un altre cop a de Roma, el 2004, es va redactar un Tractat Constitucional que havia de substituir tots els anteriors. Calia que els estats el ratifiquessin. Alguns estats van optar per referndums. El rebuig de Frana i Pasos Baixos va provocar una greu crisi.Davant el fracs del projecte de Constituci Europea, i el 2009 es sign el Tractat de Lisboa. Modernitz les institucions i el funcionament de la UE. 20. 11La Uni Europea s un conjunt heterogeni dEstats.Lheterogenetat es manifesta tant en els seus nivells dedesenvolupament com en la seva diversitat cultural. Amb lentrada en vigor del Tractat de la Uni Europea es vafer ms urgent la necessitat de reduir les difernciesregionals. Les darreres ampliacions de la UE han remarcatlexistncia de desequilibris entre els nous i els anticsmembres. Per corregir els desequilibris dintre dels pasos de la UE,actualment existeix una poltica econmica regional. Aquestapoltica econmica es basa en el desenvolupament dels fonsestructurals i els fons de cohesi, partides del pressuposteuropeu que es destinen a diferents fins. 21. 11Les noves incorporacions ala UE sn pasos amb ungrau de desenvolupamentmolt diferent, tant social,com poltic, econmic, etc.Per aix i per poder reduirdiferncies, unapar timportant dels fonscomunitaris es destinaranals nous pasos membres. 22. 11 Les institucions de la Uni Europea 23. El triangle en la presa de decisions correspon a:- El Consell de Ministres de la Uni Europea, que representa als Estats Membres. s el principal rgan decisori de la Uni. Quan es reuneixen a nivell de Caps dEstat o de Govern, es converteix en el Consell Europeu, que la seva funci s dotar a la UE dimpuls poltic en qestions fonamentals. - El Parlament Europeu, que representa als ciutadans, es reparteix les competncies legislatives i pressupostries amb el Consell de la Uni Europea. - La Comissi Europea, que representa linters com de la UE, s el principal rgan executiu. T dret a proposar legislaci i es preocupa per que les poltiques de la UE sapliquin adequadament. 24. 11El Consell Europeu i El Consell de Ministres El Consell Europeu est format pels caps dEstat o de Governdels estats membres, acompanyats dels seus ministresdAfers Exteriors. s el mxim organisme poltic de la UE i sencarrega dedefinir les orientacions generals dactuaci i dedesenvolupament. 25. 11El Consell de Ministres est format per representants delsEstats que integren la UE. Generalment, es reuneixen aBrusselles els ministres dAfers Exteriors dels pasosmembres. Quan l'afer ho requereix, assisteixen a la reunialtres ministres. Al Consell de Ministres es prenen les decisions msimportants i es coordinen les actuacions dels diferents estatsde la UE. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria. Elnombre de vots de cada Estat depn de la quantitat depoblaci de cada pas. 26. T poder legislatiu, compartit amb el Parlament en el marc del procs de codecisi. Tamb comparteix la responsabilitat de ladopci del pressupost. Els acords poden ser per majoria simple, majoria qualificada (la majoria de les vegades; no hi ha ca decisi del Consell que pugui adaptar-se si no rep el nmero mnim de vots especificats) o per unanimitat (Modificaci Tractats. Noves adhesions,...) Nmero de votos correspondientes a cada pas en el Consejo (en funcin de los habitantes) Alemania, Francia, Itlia y Reino Unido:29 Espaa y Polonia: 27 Rumana:14 Pases Bajos: 13 Blgica, Repblica Checa, Grecia, Hungra y Portugal: 12 Austria, Bulgaria y Suecia: 10 Dinamarca, Irlanda, Lituania, Eslovaquia y Finlandia: 7 Chipre, Estonia, Letonia, Luxemburgo y Eslovenia: 4 Malta:3 TOTAL 345 votos Para alcanzar la mayora cualificada, se requiere un mnimo de 255 votos de los 345 (el 73,9%). Adems: Cualquier decisin debe ser aprobada por la mayora de los Estados miembros (en algunos casos dos tercios) y Cualquier Estado miembro puede solicitar que se compruebe que los votos a favor representan como mnimo al 62% de la poblacin total de la Unin 27. 11 El Parlament Europeu El Parlament Europeu, situat a Estrasburg, s elegit per sufragiuniversal. Cada Estat tria els seus eurodiputats, s a dir, als seusrepresentants al Parlament Europeu. Per exemple, sobre un totalde 751, Espanya en tria 54. La circumscripci electoral per cada pas s nica. Els parlamentaris s'organitzen per ideologia, no per pas. El Parlament exerceix la funci legislativa, s a dir, pot fer ireformar lleis i aprova els pressupostos de la UE. Sorganitza encomissions per treballar temes concrets. 28. 11 La Comissi Europea s el tercer element del triangle institucional que gestiona idirigeix la UE. T la seva seu a Bruselles.Els seus membres sn escollits pels Estats membres de comacord i el seu nomenament (per 5 anys) sotms a laprovaci delParlament europeu.La Comissi ha de presentar la dimissi collectiva si elParlament aprova moci de censura en contra.Des del 2004, hi ha 1...</p>