46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ

Embed Size (px)

Text of 46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ

  • 46. Casa Mil - La Pedrera Antoni Gaud

    Concepci Gen Cerd

    2n batxillerat B, curs 2014-15

    Assumpci Granero Cueves

    IES Ramon Llull

  • ART MODERNISTA MODERNISME

    46.- Antoni Gaud i Cornet: La Pedrera. 1 (2007, juny).

  • 46 CASA MIL O LA PEDRERA

    (1907-1910). BARCELONA

    ANTONI GAUD I CORNET

    (1752-1926) 1v

  • FITXA TCNICA (documentaci general)

    Catalogaci i anlisi formal

    Ttol Casa Mil (o La Pedrera)

    Arquitecte Antoni Gaud i Cornet (1752-1926)

    Cronologia 1907-1910

    Estil Modernisme

    Localitzaci Barcelona, xamfr entre Passeig de Grcia i carrer Provena.

    Tipologia Arquitectura civil

    Materials Pedra, ma, cermica i ferro

    Sistema constructiu Amb nous materials

    Funci Casa particular

    Importncia Lany 1984 ha estat declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

  • 1. Context histric i estilstic (1 p)

    2. Anlisi formal (2 p)

    2.1. Qestions constructives i tcniques (1 p)

    A. Elements de suport i suportats

    B. Espai exterior i interior

    2.2. Aspectes funcionals i simblics (1 p)

    3. Larquitecte i les seves obres. Models i influncies (1 p)

    3.1. Models i influncies

    3.2. Antoni Gaud i les seves obres

  • 1. Context histric i estilstic (1 p)

    2. Anlisi formal (2 p)

    2.1. Qestions constructives i tcniques (1 p)

    A. Elements de suport i suportats

    B. Espai exterior i interior

    2.2. Aspectes funcionals i simblics (1 p)

    3. Larquitecte i les seves obres. Models i influncies (1 p)

    3.1. Models i influncies

    3.2. Antoni Gaud i les seves obres

  • 1. Context histric i estilstic (1 p)

  • 1. Context histric i estilstic Catalunya va viure lltim ter del XIX una gran renovaci cultural, reflectida sobretot en la literatura,

    la msica, les arts plstiques i larquitectura. Tot plegat formava part de la Renaixena, que va fer

    ressorgir els valors catalans, juntament al creixement

    de Barcelona per la indstria i el comer.

    ngel Guimer Jacint Verdaguer

    Laparici del catalanisme poltic

    foment un

    nacionalisme que

    sestengu a tots els mbits.

  • 1. Context histric i estilstic El 1888, Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya.

  • El 1888, Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya.

    1. Context histric i estilstic

  • El 1888, Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya.

    1. Context histric i estilstic

  • El 1888, Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya.

    1. Context histric i estilstic

  • LAjuntament va emprendre grans transformacions urbanstiques, que varen convertir Barcelona en una gran ciutat europea.

    1. Context histric i estilstic

  • 1. Context histric i estilstic

    Barcelona va crixer en poblaci i extensi, sobretot a principi del segle XX.

  • Hotel Internacional, Llus Domnech i Montaner

    Arc de Triomf, Llus Domnech i Montaner

    Castell dels dragons, Llus Domnech i Montaner

    Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontser i Mestre, i Josep M Cornet i Mas

  • Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontser i Mestre, i Josep M Cornet i Mas

  • Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontser i Mestre, i Josep M Cornet i Mas

  • Pavell de la Companyia Transatlntica per a lExposici de Barcelona de 1888, Antoni Gaud i Cornet

  • Laprovaci del pla urbanstic dIldefons Cerd (1859) unia el nucli antic de la

    ciutat amb els municipis dels voltants

    Pla Ildefons Cerd

    1. Context histric i estilstic

  • Aprovaci del pla urbanstic dIldefons Cerd (1859).

    Pla Ildefons Cerd (1859)

    Passeig de Grcia

    1. Context histric i estilstic

    Aix va nixer el passeig de Grcia,

    que anava del casc antic al municipi

    de Grcia.

  • El passeig de Grcia es convert en la principal arteria de la ciutat, triada per

    la burgesia per construir-hi les seves residncies. Aquesta via, el 1905, ja

    estava llavorada i illuminada, i hi varen comenar a circular els principals

    mitjans de transport.

    1. Context histric i estilstic

  • Anys desprs de lExposici Universal (1888), les cases del

    Passeig de Grcia es van anar

    transformant en edificis amb

    tallers a les plantes baixes.

    1. Context histric i estilstic

  • El pla Cerd, aprovat el 1859, consistia en

    una gran xarxa de carrers perpendiculars i

    parallels, on les illes tenien els angles tallats,

    formant xamfrans.

    1. Context histric i estilstic

  • En un mateix grup de cases del Passeig de Grcia i compartint faana

    es troba, tamb, la denominada Illeta (manzana) de la discrdia: La Casa Lle Morera (Llus Domnech i Montaner), la Casa Ametller

    (Josep Puig i Cadafalch) i la Casa Batll (Antoni Gaud i Cornet).

    Casa Ametller Casa Batll Casa Lle Morera

    1. Context histric i estilstic

  • Casa Lle Morera Llus Domenech i Montaner

    Casa Ametller Josep Puig i Cadafalch

    Casa Batll Antoni Gaud i Cornet

    Illeta de la discrdia Totes aquestes construccions pertanyents

    al modernisme catal.

  • Casa Lle Morera, Llus Domenech i

    Montaner

    Casa Ametller, Josep Puig i Cadafalch

    Casa Batll, Antoni Gaud i Cornet

  • Casa Lle Morera, Barcelona, 1902, Llus Domnech i Montaner

  • Casa Ametller, Barcelona, 1898, Josep Puig i Cadafalch

  • Casa Batll, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaud i Cornet

    1. Context histric i estilstic

  • Casa Batll, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaud i Cornet

  • Casa Batll, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaud i Cornet

  • 1. Context histric i estilstic La Pedrera o la casa Mil, projectada per Antoni Gaud i Cornet, es troba a

    Barcelona i ocupa part duna de les illes de lEixample, en la cantonada o el xamfr entre Passeig de Grcia i carrer Provena.

  • 1. Context histric i estilstic

  • Emper, els anys de construcci de la casa Mil (1907-1910), es va produir

    a Barcelona una crisi que va afectar a la situaci poltica general i a la

    societat catalana, en particular. Fou la de 1909.

    Conferncia

    dAlgesires (1906)

    Territori del

    Rif per Espanya

    Repartiment del Marroc

    entre Frana i Espanya

    Atacs dels nadius

    rifenys(cabdiles)

    Barranco del

    Lobo (1909)

    Reforos

    Regiments dhomes cap al Rif per ajudar a controlar des de Barcelona

    1. Context histric i estilstic

    Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura

  • Embarcament des de

    Barcelona (18 de juliol 1909)

    Revolta popular Tensions acumulades...

    govern conservador

    Antoni Maura

    Vaga general 26 juliol (republicans, anarquistes,

    socialistes)

    Barricades

    Enfrontaments a les

    forces dordre pblic

    Incendi dEsglsies

    Repressi

    Morts i ferits

    Grups de forces dordre pblic sense control ni ordres clares

    Processos penals:

    - 217 afectats

    - 17 penes de mort

    (5 executades)

    Protestes contra el govern de Maura

    (CRISI)

    Recuperaci durant la Gran

    Guerra dEuropa grcies a la neutralitat espanyola

    1. Context histric i estilstic

    Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura

    Gran moviment obrer a causa de

    la gran industrialitzaci (molt

    proletariat) de la capital catalana.

  • 1. Context histric i estilstic CRISI: Durant el segle XIX,

    comencen les disputes entre

    les potncies europees per

    repartir-se el territori afric.

  • Per la Conferncia

    dAlgeciras (1906), el Marroc passa a

    ser protectorat

    francoespanyol.

    El Rif va ser per

    Espanya.

    1. Context histric i estilstic

  • 1. Context histric i estilstic

  • 1. Context histric i estilstic A partir de 1909, les cabiles dels nadius rifenys ataquen per sorpresa un

    exrcit espanyol i el derroten, a la batalla del Barranco del Lobo (27 juliol 1909).

  • Varen morir uns 1200 soldats espanyols.

    1. Context histric i estilstic

  • Varen morir uns 1200 soldats espanyols.

    1. Context histric i estilstic

  • Per a fer front als avanos dels rifenys, el president del govern, Antoni Maura,

    va mobilitzar els reservistes, que havien dembarcar a Barcelona cap al Rif, el 18 de juliol 1909, per aquest fet provoca una important proposta popular: s la

    Setmana Trgica de Barcelona (26-31 juliol agost de 1909).

    1. Context histric i estilstic

    Cal explicar aquesta revolta pel quantis moviment obrer a causa de la gran

    industrialitzaci (molt de proletariat) de la capital catalana i per les tensions

    acumulades durant el govern conservador dAntoni Maura.

    Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura

  • 1. Context histric i estilstic Setmana Trgica de Barcelona (26-31 juliol agost de 1909).

    Per tota Barcelona, es produeixen incidents

    al carrer, barricades, enfrontament amb les

    forces dordre pblic, atacs i incendis a esglsies i convents.

  • 1. Context histric i estilstic

  • 1. Context histric i estilstic

  • 1. Context histric i estilstic

  • 1. Context histric i estilstic

  • 1. Context histric i estilstic

  • 1. Context histric i estilstic La revolta acab amb la