46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ

  • Published on
    17-Jul-2015

  • View
    548

  • Download
    4

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>46. Casa Mil - La Pedrera Antoni Gaud </p><p>Concepci Gen Cerd </p><p>2n batxillerat B, curs 2014-15 </p><p>Assumpci Granero Cueves </p><p>IES Ramon Llull </p></li><li><p>ART MODERNISTA MODERNISME </p><p>46.- Antoni Gaud i Cornet: La Pedrera. 1 (2007, juny). </p></li><li><p>46 CASA MIL O LA PEDRERA </p><p>(1907-1910). BARCELONA </p><p>ANTONI GAUD I CORNET </p><p>(1752-1926) 1v </p></li><li><p>FITXA TCNICA (documentaci general) </p><p>Catalogaci i anlisi formal </p><p>Ttol Casa Mil (o La Pedrera) </p><p>Arquitecte Antoni Gaud i Cornet (1752-1926) </p><p>Cronologia 1907-1910 </p><p>Estil Modernisme </p><p>Localitzaci Barcelona, xamfr entre Passeig de Grcia i carrer Provena. </p><p>Tipologia Arquitectura civil </p><p>Materials Pedra, ma, cermica i ferro </p><p>Sistema constructiu Amb nous materials </p><p>Funci Casa particular </p><p>Importncia Lany 1984 ha estat declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic (1 p) </p><p>2. Anlisi formal (2 p) </p><p>2.1. Qestions constructives i tcniques (1 p) </p><p> A. Elements de suport i suportats </p><p> B. Espai exterior i interior </p><p>2.2. Aspectes funcionals i simblics (1 p) </p><p>3. Larquitecte i les seves obres. Models i influncies (1 p) </p><p>3.1. Models i influncies </p><p>3.2. Antoni Gaud i les seves obres </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic (1 p) </p><p>2. Anlisi formal (2 p) </p><p>2.1. Qestions constructives i tcniques (1 p) </p><p> A. Elements de suport i suportats </p><p> B. Espai exterior i interior </p><p>2.2. Aspectes funcionals i simblics (1 p) </p><p>3. Larquitecte i les seves obres. Models i influncies (1 p) </p><p>3.1. Models i influncies </p><p>3.2. Antoni Gaud i les seves obres </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic (1 p) </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic Catalunya va viure lltim ter del XIX una gran renovaci cultural, reflectida sobretot en la literatura, </p><p>la msica, les arts plstiques i larquitectura. Tot plegat formava part de la Renaixena, que va fer </p><p>ressorgir els valors catalans, juntament al creixement </p><p>de Barcelona per la indstria i el comer. </p><p>ngel Guimer Jacint Verdaguer </p><p>Laparici del catalanisme poltic </p><p>foment un </p><p>nacionalisme que </p><p>sestengu a tots els mbits. </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic El 1888, Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya. </p></li><li><p>El 1888, Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>El 1888, Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>El 1888, Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>LAjuntament va emprendre grans transformacions urbanstiques, que varen convertir Barcelona en una gran ciutat europea. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p><p>Barcelona va crixer en poblaci i extensi, sobretot a principi del segle XX. </p></li><li><p>Hotel Internacional, Llus Domnech i Montaner </p><p>Arc de Triomf, Llus Domnech i Montaner </p><p>Castell dels dragons, Llus Domnech i Montaner </p><p>Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontser i Mestre, i Josep M Cornet i Mas </p></li><li><p>Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontser i Mestre, i Josep M Cornet i Mas </p></li><li><p>Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontser i Mestre, i Josep M Cornet i Mas </p></li><li><p>Pavell de la Companyia Transatlntica per a lExposici de Barcelona de 1888, Antoni Gaud i Cornet </p></li><li><p>Laprovaci del pla urbanstic dIldefons Cerd (1859) unia el nucli antic de la </p><p>ciutat amb els municipis dels voltants </p><p>Pla Ildefons Cerd </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>Aprovaci del pla urbanstic dIldefons Cerd (1859). </p><p>Pla Ildefons Cerd (1859) </p><p>Passeig de Grcia </p><p>1. Context histric i estilstic </p><p>Aix va nixer el passeig de Grcia, </p><p>que anava del casc antic al municipi </p><p>de Grcia. </p></li><li><p>El passeig de Grcia es convert en la principal arteria de la ciutat, triada per </p><p>la burgesia per construir-hi les seves residncies. Aquesta via, el 1905, ja </p><p>estava llavorada i illuminada, i hi varen comenar a circular els principals </p><p>mitjans de transport. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>Anys desprs de lExposici Universal (1888), les cases del </p><p>Passeig de Grcia es van anar </p><p>transformant en edificis amb </p><p>tallers a les plantes baixes. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>El pla Cerd, aprovat el 1859, consistia en </p><p>una gran xarxa de carrers perpendiculars i </p><p>parallels, on les illes tenien els angles tallats, </p><p>formant xamfrans. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>En un mateix grup de cases del Passeig de Grcia i compartint faana </p><p>es troba, tamb, la denominada Illeta (manzana) de la discrdia: La Casa Lle Morera (Llus Domnech i Montaner), la Casa Ametller </p><p>(Josep Puig i Cadafalch) i la Casa Batll (Antoni Gaud i Cornet). </p><p>Casa Ametller Casa Batll Casa Lle Morera </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>Casa Lle Morera Llus Domenech i Montaner </p><p>Casa Ametller Josep Puig i Cadafalch </p><p>Casa Batll Antoni Gaud i Cornet </p><p>Illeta de la discrdia Totes aquestes construccions pertanyents </p><p>al modernisme catal. </p></li><li><p>Casa Lle Morera, Llus Domenech i </p><p>Montaner </p><p>Casa Ametller, Josep Puig i Cadafalch </p><p>Casa Batll, Antoni Gaud i Cornet </p></li><li><p>Casa Lle Morera, Barcelona, 1902, Llus Domnech i Montaner </p></li><li><p>Casa Ametller, Barcelona, 1898, Josep Puig i Cadafalch </p></li><li><p>Casa Batll, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaud i Cornet </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>Casa Batll, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaud i Cornet </p></li><li><p>Casa Batll, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaud i Cornet </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic La Pedrera o la casa Mil, projectada per Antoni Gaud i Cornet, es troba a </p><p>Barcelona i ocupa part duna de les illes de lEixample, en la cantonada o el xamfr entre Passeig de Grcia i carrer Provena. </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>Emper, els anys de construcci de la casa Mil (1907-1910), es va produir </p><p>a Barcelona una crisi que va afectar a la situaci poltica general i a la </p><p>societat catalana, en particular. Fou la de 1909. </p><p>Conferncia </p><p>dAlgesires (1906) </p><p>Territori del </p><p>Rif per Espanya </p><p>Repartiment del Marroc </p><p>entre Frana i Espanya </p><p>Atacs dels nadius </p><p>rifenys(cabdiles) </p><p>Barranco del </p><p>Lobo (1909) </p><p>Reforos </p><p>Regiments dhomes cap al Rif per ajudar a controlar des de Barcelona </p><p>1. Context histric i estilstic </p><p>Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura </p></li><li><p>Embarcament des de </p><p>Barcelona (18 de juliol 1909) </p><p>Revolta popular Tensions acumulades... </p><p>govern conservador </p><p>Antoni Maura </p><p>Vaga general 26 juliol (republicans, anarquistes, </p><p>socialistes) </p><p>Barricades </p><p>Enfrontaments a les </p><p>forces dordre pblic </p><p>Incendi dEsglsies </p><p>Repressi </p><p>Morts i ferits </p><p>Grups de forces dordre pblic sense control ni ordres clares </p><p>Processos penals: </p><p>- 217 afectats </p><p>- 17 penes de mort </p><p> (5 executades) </p><p>Protestes contra el govern de Maura </p><p>(CRISI) </p><p>Recuperaci durant la Gran </p><p>Guerra dEuropa grcies a la neutralitat espanyola </p><p>1. Context histric i estilstic </p><p>Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura </p><p>Gran moviment obrer a causa de </p><p>la gran industrialitzaci (molt </p><p>proletariat) de la capital catalana. </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic CRISI: Durant el segle XIX, </p><p>comencen les disputes entre </p><p>les potncies europees per </p><p>repartir-se el territori afric. </p></li><li><p>Per la Conferncia </p><p>dAlgeciras (1906), el Marroc passa a </p><p>ser protectorat </p><p>francoespanyol. </p><p>El Rif va ser per </p><p>Espanya. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic A partir de 1909, les cabiles dels nadius rifenys ataquen per sorpresa un </p><p>exrcit espanyol i el derroten, a la batalla del Barranco del Lobo (27 juliol 1909). </p></li><li><p>Varen morir uns 1200 soldats espanyols. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>Varen morir uns 1200 soldats espanyols. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>Per a fer front als avanos dels rifenys, el president del govern, Antoni Maura, </p><p>va mobilitzar els reservistes, que havien dembarcar a Barcelona cap al Rif, el 18 de juliol 1909, per aquest fet provoca una important proposta popular: s la </p><p>Setmana Trgica de Barcelona (26-31 juliol agost de 1909). </p><p>1. Context histric i estilstic </p><p>Cal explicar aquesta revolta pel quantis moviment obrer a causa de la gran </p><p>industrialitzaci (molt de proletariat) de la capital catalana i per les tensions </p><p>acumulades durant el govern conservador dAntoni Maura. </p><p>Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic Setmana Trgica de Barcelona (26-31 juliol agost de 1909). </p><p>Per tota Barcelona, es produeixen incidents </p><p>al carrer, barricades, enfrontament amb les </p><p>forces dordre pblic, atacs i incendis a esglsies i convents. </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic La revolta acab amb la declaraci destat de guerra per part del govern i la durssima intervenci de lexrcit (grups de forces dordre pblic actuen sense control ni ordres clares). </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic La repressi posterior va ser </p><p>extrema, sobretot contra el </p><p>moviment anarquista: </p><p> 216 consells de guerra (processos penals), que afecten a 1700 </p><p>persones processades per </p><p>tribunals militars, </p><p> 53 cadenes perptues,..., </p></li><li><p>La repressi posterior va ser extrema, sobretot contra el moviment anarquista: ..., de 17 </p><p>condemnes a mort 5 anarquistes executats, entre ells el fams pedagog lliurepensador i </p><p>fundador de lEscola Moderna laica, Francesc Ferrer i Gurdia. </p><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>El fams pedagog lliurepensador i fundador de lEscola Moderna laica, Francesc Ferrer i Gurdia, que s jutjat i executat com a inductor de la revolta. </p><p>LEscola Moderna era una escola de Barcelona on saplicaven sistemes pedaggics anarquistes. </p><p>1. Context histric i estilstic </p><p>Setmana Trgica de Barcelona (1909), Francesc Ferrer i Gurdia </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic </p></li><li><p>Santa Maria del Mar </p><p>Barricades Esglsies en flames </p><p>Setmana Trgica de Barcelona (1909), Francesc Ferrer i Gurdia </p></li><li><p>CONSEQNCIES POLITIQUES. La dura repressi provoca: </p><p>- Protestes generals a tota Europa i a Espanya contra el govern de Maura </p><p>1. Context histric i estilstic </p><p>Setmana Trgica de Barcelona (1909), Francesc Ferrer i Gurdia </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic CONSEQNCIES POLITIQUES. La dura repressi provoca: </p><p>- Comena la campanya MAURA NO!, que acabar amb la dimissi del poltic mallorqu, pel trencament del PACTE DEL PARDO, en unir-se els liberals de </p><p>Jos Canalejas i Segismundo Moret als partits desquerres i republicans, s a dir, amb els partits no dinstics. </p><p>- La recuperaci no </p><p>vindr fins a la Gran </p><p>Guerra dEuropa (1914-18), grcies a la </p><p>neutralitat espanyola. </p><p>Barranco del Lobo (1909), Setmana Trgica, Antoni Maura </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic (1 p) </p><p>2. Anlisi formal (2 p) </p><p>2.1. Qestions constructives i tcniques (1 p) </p><p> A. Elements de suport i suportats </p><p> B. Espai exterior i interior </p><p>2.2. Aspectes funcionals i simblics (1 p) </p><p>3. Larquitecte i les seves obres. Models i influncies (1 p) </p><p>3.1. Models i influncies </p><p>3.2. Antoni Gaud i les seves obres </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic (1 p) </p><p>2. Anlisi formal (2 p) </p><p>2.1. Qestions constructives i tcniques (1 p) </p><p> A. Elements de suport i suportats </p><p> B. Espai exterior i interior </p><p>2.2. Aspectes funcionals i simblics (1 p) </p><p>3. Larquitecte i les seves obres. Models i influncies (1 p) </p><p>3.1. Models i influncies </p><p>3.2. Antoni Gaud i les seves obres </p></li><li><p>2. Anlisi formal (2 pt) </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) </p><p> A. Elements de suport i suportats </p><p> B. Espai interior i exterior </p></li><li><p>La SINGULARITAT de lltima obra civil de Gaud no rau exclusivament en la seva FAANA i en els ELEMENTS DECORATIUS, sin tamb en el SISTEMA de </p><p>CONSTRUCCI summament auda i avanat per la seva poca. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>Tot el pes de ledifici se sustenta en un senzill i enginys entramat de pilars, columnes i bigues. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>Senzill i enginys entramat de pilars, columnes i bigues. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>Senzill i enginys entramat de pilars, columnes i bigues. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>Tot el pes de ledifici se sustenta en un senzill i enginys entramat de pilars, columnes i bigues. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>Senzill i enginys entramat de pilars, columnes i bigues. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p><p>Sostre de lescala principal, Antoni Gaud </p></li><li><p>La substituci </p><p>dels murs de </p><p>crrega per </p><p>estructures de </p><p>ferro permet jugar </p><p>amb la distribuci </p><p>de la planta de </p><p>forma capritxosa, </p><p>organitzant ledifici amb formes </p><p>irregulars al </p><p>voltant de dos </p><p>patis desiguals </p><p>(circular i ovoide). </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>Dos grans patis (circular i ovoide), Antoni Gaud </p></li><li><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>Aix permet distribuir </p><p>lliurement cada planta. </p><p>Les distintes plantes es </p><p>recolzen en pilars i </p><p>jsseres (bigues que </p><p>en sostenen altres). </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>La FAANA s una estructura autnoma, feta amb </p><p>blocs de pedra de formes ondulants, que foren </p><p>acuradament projectats i tallats a peu dobra (daqu ve el nom popular de LA PEDRERA). </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p><p>Construcci Casa Mil, Antoni Gaud </p></li><li><p>FAANA: una estructura autnoma de blocs de pedra ondulants, tallats a </p><p>peu dobra (daqu ve el nom popular de LA PEDRERA). </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p><p>CASA MIL o LA PEDRERA: estructura autnoma de blocs de pedra ondulants, tallats a peu dobra. </p></li><li><p>Aquesta gran massa ptria foradada per les obertures de les finestres i </p><p>animada pels ferros recargolats dels ampits dels balcons, suneix o est connectada al cos de ledifici per un sistema de bigues i tirants de ferro. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>El primer plnol, dissenyat per Gaud per construir la Casa Mil, data del 1906. El projecte </p><p>primitiu de Gaud incloa una rampa que, des del garatge, permetia pujar amb el vehicles </p><p>fins els pisos superior; la gran quantitat despai que havia docupar la rampa va fer que es renuncis a aquest projecte. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>Els MATERIALS NOUS utilitzats (alguns provinents de la industrialitzaci) sn la pedra </p><p>calcria del Garraf i de Vilafranca i el ma combinats amb el ferro (bigues de sostres i </p><p>terres). Tamb la cermica com a decoraci. MATERIAL que conforma una FAANA </p><p>contnua, que eludeix angles, tret caracterstics de les cantonades barcelonines. </p><p>2.1. Qestions constrictives i tcniques (1 p) A. Elements de suport i suportats </p></li><li><p>1. Context histric i estilstic (1 p) </p><p>2. Anlisi formal (2 p) </p><p>2.1. Qestions constructives i tcniques (1 p) </p><p> A. Elements de suport i suportats </p><p> B. Espai exterior i interior </p><p>2.2. Aspectes funcionals i simblics (1 p) </p><p>3. Larquitecte i les seves obres. Models i influncies (1 p) </p><p>3.1. Models i influncies </p><p>3.2. Antoni Gaud i les seves obres </p></li><li><p>1. Context hist...</p></li></ul>