Beca Codina edició 2013

  • Published on
    11-Apr-2017

  • View
    92

  • Download
    7

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>Beca Jaume Codina de Recerca dHistria Local 1</p><p>A lombra de Barchinona Antecedents i gnesi </p><p>de la societat feudal a lentorn del delta del </p><p>Llobregat (segles vi-xi)</p><p>Jordi Gibert Rebull</p><p>Beca Jaume Codina de </p><p>Recerca dHistria </p><p>Local (2013)</p></li><li><p>Beca Jaume Codina de Recerca dHistria Local 1</p></li><li><p>Autors varis2</p></li><li><p>Beca Jaume Codina de Recerca dHistria Local 3</p><p>Jordi Gibert Rebull</p><p>Beca Jaume Codina de Recerca dHistria Local (2013)</p><p>EL PRAT DE LLOBREGAT, 2016</p><p>A lombra de BarchinonaAntecedents i gnesi de la societat feudal a </p><p>lentorn del delta del Llobregat (segles vi-xi)</p></li><li><p>Collecci de Textos Locals</p><p>Coordinaci: Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. del text: Jordi Gibert Rebull</p><p>Edici: Ajuntament del Prat de LlobregatPlaa de la Vila, 1. El Prat de Llobregat</p><p>Document portada: Espaa. Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. Archivo de la Corona de Aragn (ACA,ORM,Monacales-Hacienda,Volmenes,Cartulario Sant Cugat, fols. 263r-v.). Document de lany 965, on es fa la primera referencia al lloc de Llanera, el precedent aproximat del Prat de Llobregat.</p><p>Disseny, maquetaci, producci i impressi: Rbrica Editorial </p><p>ISBN: 978-84-87486-35-7 Dipsit Legal: B. 23454-2016</p></li><li><p>Beca Jaume Codina de Recerca dHistria Local 5</p></li><li><p>A lombra de Barchinona... 7</p><p>NDEX</p><p>Prleg de Josep Maria Solias.............................................................................................................................9</p><p>IntroducciObjectius, metodologia i fonts ................................................................................................................15Un entorn fsic canviant: la formaci del delta del Llobregat ........................21</p><p>1. Els antecedents: lextinci de lImperi Rom i la gnesi del poblament altmedieval (segles v-viii) .............................31</p><p>1.1. Els precedents imperials: poblament, territori i xarxa viria en poca antiga ...........................................................................................311.2. La fi del sistema de villae i el nou poblament altmedieval ................361.3. Dun mn a un altre: transformacions socioeconmiques a la fi de lAntiguitat i a linici de lEdat Mitjana .......................................46</p><p>2. La conquesta islmica i la integraci a al-Andalus ...............................552.1. Larribada dels musulmans i la intervenci carolngia ........................552.2. La toponmia dpoca islmica .........................................................................................582.3. Un(s) dirham(s) dpoca omeia al Garraf .................................................................63</p><p>3. La formaci de la societat feudal .........................................................................................653.1. La conquesta comtal i lestabliment de la frontera ms enll del Llobregat ...............................................................................................................653.2. Lentorn del delta del Llobregat en els segles x-xi: relacions de poder i propietat de la terra ..............................................................70</p><p>3.2.1. El Portum de Montjuc .......................................................................................713.2.2. Provenana .....................................................................................................................783.2.3. Cornell ..............................................................................................................................99</p></li><li><p>Jordi Gibert Rebull8</p><p>3.2.4. La villa dAlcal i els prats de Llanera ...................................1073.2.5. El castell dErampruny i el seu terme ....................................141</p><p>4. Cloenda: sobre feudalisme, la formaci del deltai lombra de Barchinona ............................................................................................................................171</p><p>5. Annex: arbres genealgics ............................................................................................................189</p><p>6. Fonts i bibliografia .....................................................................................................................................191</p><p>Agraments .....................................................................................................................................................................209</p></li><li><p>A lombra de Barchinona... 9</p><p>Prleg</p><p>Per a mi s motiu de gran alegria el fet de poder presentar aquesta obra, fruit de les recerques den Jordi Gibert i de la iniciativa de lAjuntament del Prat de convocar la seva Beca de Recerca dedicada al mestre Jaume Codina. I ho s per diferents motius que passar a exposar.</p><p>Lestudi ens ajuda a emplenar un buit historiogrfic important a la comarca. Si b ja disposvem dinvestigacions en el camp de la histria antiga i en el de lpoca medieval, encara mancava un estudi que servs per bastir un pont entre aquests dos mons, separats molts cops per tradicions historiogrfiques diverses. La utilitzaci de fonts diferents, les escasses possibilitats de professionalitzaci duna part dels estudiosos i erudits locals i la manca dinterrelaci entre els especialistes han fet que aquesta poca, entre els segles vi i x, shagi arribat a convertir en la darrera frontera del coneixement de la histria del Pla del Llobregat. En aquest sentit, per, encara que en daltres comarques ja disposem destudis histrics relatius a aquest moment, tampoc no hem doblidar lestat embrionari dels estudis sobre aquesta poca a Catalunya. </p><p>s per aix que em sembla important aquesta investigaci, ja que no noms comena a omplir el forat negre en el coneixement de la comarca sin que ho fa de manera brillant: genera una base slida de coneixement respecte dels inicis del procs feudal a casa nostra i segueix la lnia que en aquests moments sest treballant en grups de recerca consolidats. Com molt b diu lautor, ens trobem en una poca convulsa des dun punt de vista de la superestructura poltica, passem dun imperi rom que es troba en un estat de descomposici avanada a un regne visigtic que, en un moment donat, fixa la seva capital a Barcelona, abans de decantar-se per </p></li><li><p>Jordi Gibert Rebull10</p><p>una localitzaci ms central en la pennsula Ibrica, per passar, tot seguit, a una fase andalusina, seguida de la conquesta carolngia i dun posterior moment comtal. </p><p>Com afecta aquesta inestabilitat la comarca? de quina manera canvien les estructures nuclears en les quals sarticula? com varia la propietat? o, fins i tot, quins sn els sistemes efectius de domini de la poblaci? sn qestions que han amonat i dirigit la recerca den Jordi Gibert i han perms oferir uns interessants resultats, especialment rellevants en parlar de finals del segle x i del segle xi. </p><p>El treball presenta com a preludi una descripci acurada de lestat actual dels coneixements de levoluci fsica del delta del Llobregat i dels seus estanys i llacunes, entre els darrers segles del mn antic i aquests primers segles medievals. Els estudis geolgics i pollnics amb datacions absolutes han perms iniciar una descripci ms acurada de lespai que la clssica de zona daiguamolls que fins fa pocs anys era, encara, la tnica dominant. </p><p>Lestudi de les restes arqueolgiques, toponmiques i fsiques de les darreres fases docupaci tardoantiga, amb la constataci del trencament del model econmic dintercanvis comercials mediterranis, que realitza lautor aporta una nova llum sobre com haurem dinterpretar lestructura de poblament i les estructures que han aparegut datables en aquell moment. Lexplicaci de lpoca dintegraci de la nostra comarca en lemirat dna un nou marc explicatiu a una realitat en qu, fins ara, shavia anat poc ms enll de constatar la presncia de monedes a can Sadurn (Begues) i la permanent cita a Alcal i Almafar, sense aprofundir en un intent dexplicaci histrica. Fins i tot lexistncia duna almnia a la riba esquerra del Llobregat pot obrir camins per explicar lexplotaci del territori en aquest moment.</p><p>Per el gruix del treball lhem de situar en lestudi, fil per randa, de lestat del territori entre Provenana i Castelldefels al llarg dels segles x i xi. Es tracta de la part fonamental del treball i la que aporta ms novetats. Lanlisi documental detallada revela com es va estructurant la propietat i la seva evoluci, en un moviment parallel al procs feudal. Si b ja coneixem les operacions de compravenda dels comtes i altres nobles, aix com de les grans corporacions (el monestir de Sant Cugat en seria el mxim exponent, per no lnic), la recerca den Jordi Gibert fa aparixer una classe social formada per individus que deixen un rastre feble si sanalitzen particularment, per que estudiats en conjunt conformen una classe elitista vinculada als territoris al voltant de la ciutat de Barcelona. </p><p>Aquests personatges actuen directament sobre el terreny i amb una clara voluntat dobtenir rendes de la seva actuaci. s evident que aquests </p></li><li><p>A lombra de Barchinona... 11</p><p>moviments havien de ser promoguts des del poder comtal, com una forma dassegurar-se que cap poder senyorial massa fort no li fes ombra prop de la ciutat. </p><p> Caldr veure ms endavant si aquesta elit terratinent, que es va afermant al llarg de lpoca medieval, formava part dun nou entramat social aparegut amb larribada dels francs o b s hereva de les antigues estructures de poder de la zona i de la ciutat (els descendents dels honestiores romans i gots) amb tot el que aix pot implicar per entendre aquesta evoluci histrica. En tot cas, aix ser una altra recerca. </p><p>En definitiva, ens trobem davant dun treball que ajuda a omplir un buit important en el nostre coneixement i que, tamb, ajuda a formular-nos noves preguntes i hiptesis que, de ben segur, marcaran la investigaci en els propers anys.</p><p>Josep Maria SoliasMuseu de lHospitalet</p></li><li><p>Jordi Gibert Rebull12</p></li><li><p>A lombra de Barchinona... 13</p><p>JORDI GIBERT REBULL</p><p>Any 2013</p><p>A lombra de BarchinonaAntecedents i gnesi de la societat feudal a </p><p>lentorn del delta del Llobregat (segles vi-xi)</p></li><li><p>Jordi Gibert Rebull14</p></li><li><p>A lombra de Barchinona... 15</p><p>Introducci1</p><p>Objectius, metodologia i fonts</p><p>En termes generals, sortosament, aquell tpic que concebia els primers segles medievals com una poca fosca i mal coneguda, caldo de cultiu de tot tipus de mites locals o nacionals i dapriorismes historiogrfics de diversa mena, sest convertint, poc a poc, en aix, simplement, en un lloc com que, potser massa lentament, sanir erosionant fins a, finalment, desaparixer. Laposta decidida per larqueologia i les seves mltiples possibilitats analtiques, la combinaci crtica de fonts materials i textuals i la renovaci dels marcs terics sn elements que estan contribuint enormement a superar un bloqueig que fins fa no gaire semblava insalvable, generant en parallel, com tot procs renovador, debats historiogrfics de vegades ben vius i persistents.</p><p>Ara b, aquesta tendncia no es produeix a tot arreu amb el mateix dinamisme i els desequilibris territorials sn ben palpables i responen a raons diverses. Lrea avui catalana, aquella que durant lalta edat mitjana form part de la Tarraconesa a excepci dels territoris nord-pirinencs, de la frontera superior dal-Andalus i, finalment, dels comtats carolingis i postcarolingis presenta, com era desperar, divergncies clares pel que fa a lestat de la recerca, en un marc en el qual, com acostuma a passar, surten ms ben parades les comarques litorals davant de les interiors o les pirinenques.</p><p>Aquesta perspectiva general no pot amagar, per, desigualtats a dins mateix daquests sectors litorals i, en particular, dels que envolten la ciutat de Barcelona. I s que, en comparaci, per exemple, amb lrea vallesana, el Pla del Llobregat presenta seriosos dficits pel que fa a la recerca sobre aquests primers segles </p><p>1 A banda dhaver-se realitzat grcies a la Beca Jaume Codina, aquest treball sinsereix en el marc investi-gador del Grup de recerca consolidat en Ocupaci, organitzaci i defensa del territori medieval (OCORDE, 2014 SGR 1454), reconegut per la Generalitat de Catalunya i dirigit pel professor Ramon Mart Castell, de la Universitat Autnoma de Barcelona. En concret, shi desenvolupen algunes de les lnies de recerca traades al projecte ministerial Gnesis de la nobleza medieval: fortificaciones y poderes territoriales en el nordeste peninsular durante los siglos VIII-XI (HAR2015-63661-P).</p></li><li><p>Jordi Gibert Rebull16</p><p>medievals. Ms enll de les dinmiques i dels interessos propis de cada sector, amb els seus museus i centres destudis, o de la vinculaci amb institucions de recerca, hi ha un motiu ben clar que respon al poc abast i recorregut que han tingut les intervencions arqueolgiques a la nostra comarca. En ella, la urbanitzaci del territori preco, massiva i descurada ha anat molts anys per davant dels arquelegs, arribant prcticament a tots els racons de la comarca i destruint o sepultant per sempre una informaci enorme i preciosa noms cal veure el que han aportat darrerament els jaciments altmedievals daltres indrets. Tant s aix que, al marge de les intervencions desenvolupades sobretot recentment en centres histrics com els de Gav, Sant Boi o Cornell, sn prcticament inexistents els projectes de recerca arqueolgica, de la natura que sigui, que hagin aportat un conjunt de dades prou significatiu per al perode. </p><p>Els primers segles comtals, per als quals ja es disposa duna documentaci escrita ms que notable, han rebut, en conseqncia, una major atenci. Estudis monogrfics com els treballs sobre art i feudalisme de M. Pags, els dA. Mauri sobre el territori, les recerques sobre Erampruny efectuades tant des del Museu de Gav com des del Centre dEstudis de la mateixa vila o les iniciatives dinvestigadors locals que serien llargues de citar, per que figuren a la bibliografia han situat, dalguna manera, la comarca en el debat sobre la formaci del feudalisme a Catalunya. A aix hi han ajudat, evidentment, altres investigacions externes que han treballat, en major o menor mesura, els textos altmedievals relatius a la comarca, entre els quals podem citar les tesis i els treballs de P. Bonnassie o de G. Feliu.</p><p>En qualsevol cas, en una comarca que ha orientat majoritriament la recerca sobre si mateixa vers lpoca contempornia per raons fcils dentendre, vinculades a la histria immediata, lestudi de lalta edat mitjana ha revestit habitualment una importncia ben secundria. La mateixa baixa edat mitjana i lpoca moderna han suscitat majors atencions, a partir de les quals shan generat treballs com els del mateix Jaume Codina en qu els segles x-xi restaven com un lluny i trbol punt de partida2. Tamb lAntiguitat ha rebut la seva quota dinters, amb lexcavaci de jaciments dpoca ibrica i romana que han fornit un cert gruix de dades que han possibilitat, si ms no, la realitzaci de trobades cientfiques, dexposicions monogrfiques i dhuc duna tesi doctoral per part den J.M. Solias, malauradament indita com a conjunt.</p><p>2 Lhistoriador pratenc dedicava en la seva monografia sobre la gent del fang poc ms de dues mitges pgines als segles X i XI mitja ms si hi comptem el segle XII dun total dunes 240. En el seu amplssim i minucis estudi...</p></li></ul>