Bourdieu5 L'art per l'art

  • View
    33

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

  1. 1. Com funciona el Camp literari Formaci, limitacions i caracterstiques Des de la Revoluci de 1848 fins a final del s. XIX)
  2. 2. La RUPTURA AMB EL BURGS El CAMP LITERARI es constitueix en oposici a un mon burgs que manifesta duna manera oberta la seva pretensi de controlar-ho tot (fins i tot els instruments de legitimaci en el camp de lart i la literatura) (p. 95)
  3. 3. Es crea un mn a part de La burgesia sense gust ni cultura La Cort (que atorga prestigi a les obres ms banals, sense exigncia esttica, que exala la premsa) El materialisme vulgar dels nous amos de leconomia El servilisme cortes de bona part descriptors i artistes
  4. 4. Conjuntura poltica Fracs de les revolucions europees de 1848 (antiabsolutistes, democrtiques, apareix el moviment obrer) Desolaci del Segon Imperi (Frana) Societat industrial anglesa i poca VICTORIANA Liberalisme espanyol: progressistes i moderats. El carlisme. Final de les eufries i les il.lusions
  5. 5. Flaubert: aix sha acabat, s lhora de tancar-se a treballar, reclosos en la prpia obra, com els talps neix lart independent, lart PUR
  6. 6. Per aquesta ruptura no hauria tingut conseqncies si shagus tractat dun gest individual, espordic Baudelaire
  7. 7. 2 meitat del s. XIX Els qui intenten afermar-se en el mn de lart Els qui pretenen aconseguir-hi posicions dominants Se senten obligats a manifestar la seva independncia dels poders externs poltics econmics
  8. 8. Simposen com prctiques i conductes legtimes La indiferncia respecte de Poders Honors (fins i tot lAcadmia o el Premi Nobel) Lallunyament dels poderosos i els seus valors Aquests rebuigs seran compresos, respectats i recompensats a linterior del Camp Literari
  9. 9. Una srie dartistes se senten empesos a fer una obra que se situa als antpodes del que dicten els poders del mercat
  10. 10. Flaubert 1857 Baudelaire Ocupen una situaci similar en el camp Aprofiten de manera diferent els seus contactes socials durant el judici Flaubert fa valdre lhonorabilitat burgesa del seu llinatge Baudelaire, sense el suport de la seva famlia, encarna lavantguarda extrema (pp. 104-105)
  11. 11. Per Baudelaire es deslliga de la Bohmia realista (marginal) A travs del simbolisme de la seva aparena fsica: Lelegncia del dandi Senfronta a laspecte malgirbat i astrs dels seus companys de la bohmia
  12. 12. Charles Baudelaire diu: Hi ha alguna cosa en un premi oficial que fa violncia a lhome i a la humanitat i ofn el pudor i la virtut [] pel que fa als escriptors, el seu premi consisteix en lestimaci dels seus iguals i en la caixa de les llibreries
  13. 13. Salvador Espriu 1982 Renuncia a honors i prebendes que li ofereixen: Molt ms tard en el temps,
  14. 14. Baudelaire tria una editorial petita per publicar Les fleurs du mal El seu gest institueix la ruptura entre ledici Popular Davantguarda Contribueix que sorgeixi Un camp dels editors homleg al dels escriptors Una relaci estructural entre un editor i un autor de combat
  15. 15. Baudelaire obre el cam a una nova crtica Denuncia la incompetncia duna crtica que pretn mesurar lobra particular amb criteris universals Desposseeix al crtic del poder de jutge que li ha conferit lAcadmia: El crtic es dedica a fer parfrasis de lobra El crtic noms informa del contingut s el creador el qui aporta els criteris de la persepci de la seva obra
  16. 16. Segons Bourdieu, la Histria Literria ens dna una visi esbiaixada de la literatura Ens dna la nmina dels escriptors que shan imposat en el camp literari en una poca Ignora els autors enfront dels quals shan construt I el com i el perqu de les seves lluites per imposar-se als seus rivals Dna per bona la sanci i ofereix una versi deformada del que ha passat
  17. 17. A partir de 1840, conviuen: Art burgs Art social Art per lart
  18. 18. A lAnglaterra victoriana Revoluci industrial i social Conviuen escriptors burgesos (valors victorians), realistes (compromesos) i esteticistes Charles Dickens A. Conan Doyle Emily, Charlotte i Anne Bront Lewis Carroll Bram Stoker H.G. Wells R. Louis Stevenson Hilda Doolittle etc. Oscar Wilde
  19. 19. Lart burgs La major part dels seus conreadors sn dramaturgs vinculats a les classes dominants Per procedncia social Per costums i estil de vida Els proporciona Beneficis materials Beneficis simblics: consagraci burgesa, accs a lAcadmia
  20. 20. Lart burgs Canta les excel.lncies de La bona administraci del patrimoni El matrimoni La bona col.locaci dels fills
  21. 21. Franz Liszt Fantasising at the Piano (1840) in a Parisian salon on a grand piano made by Conrad Graf
  22. 22. Lart social Rebutja lart egoista dels partidaris de lart per lart Exigeix que la literatura acompleixi una funci Social Poltica A partir de 1840: manifestos fourieristes, saintsimonians, etc., propugnen lart social Cenacles de la bohmia: cafs
  23. 23. Lart social Els seus defensors formen grups oberts de gent jove Escriptors, periodistes, pintors, estudiants Ambient dexaltaci intel.lectual oposat a latmosfera reservada i exclusiva dels salons Pel lloc de procedncia social i econmica dels autors: Sense influncies ni capital
  24. 24. Lart per lart Trenca amb el conformisme moral de lart burgs Sense caure en la complaena de lart realista i social quan exala la virtut superior dels oprimits s una posici per construir No t un equivalent en el camp del poder
  25. 25. Lart per lart Sha dinventar la figura de lescriptor- artista modern Professional Que treballa a jornada completa Dedicat a la seva cativitat de manera exclusiva Indiferent a les exigncies de la poltica i de la moral No reconeix altra jurisdicci que la norma especfica del seu art
  26. 26. Lart per lart En contra de Lart til Lart social Rebutgen la vida burgesa Per no accepten les servituds de la indstria literria i el periodisme Ni posar-se al servei duna causa, per noble o generosa que sigui consignes: investigaci, treball, rebuig de la transgressi fcil
  27. 27. Al CENTRE hi ha el PODER Distribuci del poder a la societat A la Perifria/marges, trobem els marginats
  28. 28. LArt burgs s al costat del PODER Relaci entre el camp artstic i la societat LArt social es mou pels marges
  29. 29. ART PER LART AVANTGUARDES ART SOCIAL ART COMPROM S PODER ART BURGS
  30. 30. ART COMPROMS CIRC MEDITIC BEST SELLERS I PRODUCTES DE CONSUM PODER PROPOSTES ELITISTES O MINORITRIES ART OFICIAL