Elles i l'Art

  • Published on
    20-Jul-2015

  • View
    117

  • Download
    8

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>DONES ILLUSTRADORES</p><p>Projecte ELLES I LART, 5 Cas Capiscol 2014-2015</p></li><li><p>PER COMENAR...</p></li><li><p>Feim recerca</p><p>De petita, sempre li havien agradat els contes plens de dibuixos. Tant li feia si eren de persones o danimals, si hi sortien vehicles, edificis, invents... Desconeixia qu eren els gneres.</p><p>Mai shavia parat a pensar amb la feinada que hi havia darrera de tots aquells contes. Recordava quan passejava de la m de la seva padrina davant daquells prestatges plens de llibres de totes mides i de mils colors. I recordava com desprs, un cop a casa, totes dues llegien el llibre que havia triat.</p><p>Cada cop que compraven un llibre se sentien com a dues herones que havien rescatat un tresor perdut i frissaven darribar a casa i descobrir tot el que samagava entre les seves pgines: viatges, aventures, emocions... Cada llibre era una nova sorpresa.</p><p>En canvi, a la seva germana petita no sempre li havien agradat els llibres. De fet, quan era petita no li agradaven gens i senfadava cada vegada que nhi compraven un, i no en volia llegir cap. A sobre a lescola li feien llegir contes! Fins que un dia, de ms gran, va descobrir que llegir no era tan avorrit com es pensava, que fins i tot podia ser interessant, o divertit, o prctic (especialment si el qu volies era aprendre a fer coses). I sabeu qu s el ms curis? Que de gran va voler estudiar biblioteconomia i ara treballava envoltada de llibres i arxius.</p><p>1</p><p>[Font de la imatge]</p></li><li><p>Feim recerca1. Qu s una illustraci?</p><p>2. En qu consisteix la feina dun illustrador?</p><p>3. Sabries anomenar 10 tipus dillustracions? (per ex: un llibre cientfic)</p><p>4. Quines passes hem de seguir per illustrar un conte?</p><p>5. Taller: illustrau el text</p><p>El taller amb la illustradora Margalida Vinyes ens donar resposta a aquestes preguntes. A ms, els alumnes illustraran una de les lectures treballades a classe.</p><p>1</p></li><li><p>Feim recerca1</p><p>Taller amb Margalida Vinyes, illustradora (20 octubre 2014)</p><p>Coses que ens ha explicat na Margalida...</p><p>Un illustrador/-a s un professional que ha de comunicar amb la imatge.</p><p>Per poder dedicar-te al dibuix has de tenir vocaci.</p><p>Vocaci s sentir-se inspirat per fer el que ms tagrada. No poder dedicar-se al que ms tagrada pot conduir a una frustraci.</p><p>La majoria dillustradors actualment sn Free Lance (fan feina pel seu compte).</p></li><li><p>Feim recerca1</p><p>Tipus dillustracions:</p><p> Il.lustracions cientfiques Portades de revista Per editorials Pictogrames per a hotels... Contes (infantils...) Cmics Retrats Mapes Mascotes</p><p> Emoticones Premsa Logo o anagrama Merchandasing Lmines Inventar personatges Felicitacions Publicitat Grfics en moviment</p></li><li><p>Feim recerca1</p><p>Passes per a illustrar un conte:</p><p> Llegir el text o la lectura a illustrar Decidir lestructura del conte Contar les pgines (ha de ser mltiple de 4) Cercar documentaci (llocs, personatges, objectes...) Realitzar esbossos (Pensar amb la m) Decidir les illustracions i calcar-les (taules de llum) Original a color (tcnica de color digital amb tauletes) Decidir tipografies Corrector lingstic Impremta (cal revisar els colors) Presentaci del llibre Altres: anacronismes, glossari, portada i contraportada, logos...</p></li><li><p>Feim recerca1</p><p>Muntatge amb illustracions fetes pels alumnes a partir de la lectura Una excursi accidentada (Santillana, 5 de Primria)</p></li><li><p>Vocabulari</p><p>Aquell mat es va aixecar inspirada, havia dormit molt b i, en somnis, havia imaginat un seguit didees que volia plasmar. Va entrar al seu estudi i, desprs de deixar lou i el tass daigua damunt la taula, es va posar el davantal. Per les claraboies comenaven a filtrar-se els primers raigs de sol. Va anar directament a la calaixera, i va obrir el primer calaix, amb una m va agafar un papir i amb laltra el pergam, per de seguida els va deixar anar. Aquesta vegada aprofitaria aquell tros de fusta que havia estat reservant durant tant de temps, seria el suport ideal.Asseguda a la taula, va agafar lou, el va picar a la cantonada, amb molta cura, va separar-ne la clara. Ara comenava la part ms delicada, amb les mans lleugerament humides, shavia de passar el rovell dun palmell a laltre, per tal de deixar-lo ben net. Les seves mans semblaven les dun mag, fent un joc de mans. A continuaci, va pinar-ne la bosseta i va vessar el contingut dins dun bol. Hi va afegir un poc daigua i ho va remenar suaument. Tot seguit va obrir el primer pot de pigments amb molt de compte, gaireb no gosava ni respirar, mentre que amb una cullereta extreia un poc daquella pols blavosa i labocava al mateix bol en qu hi tenia la mescla. Dolament, mentre pensava amb les imatges que li venien al cap, va acabar de barrejar-ho.Ho tenia tot a punt per comenar.</p><p>2</p><p>[Font de la imatge]</p></li><li><p>RECORREGUT HISTRIC</p></li><li><p>Taller amb Diana Farrs (19 novembre 2014)</p><p>Recorregut histric</p></li><li><p>Les primeres illustracions3Alguna vegada shavia demanat don li venia aquella passi pels contes que compartia amb la seva padrina. La seva padrina li havia explicat que a ella tamb li agradava molt llegir i dibuixar. Una vegada, la padrina va treure una carpeta vella dun calaix i li va mostrar unes illustracions que hi guardava, i que havia dibuixat ella feia molts danys.</p><p>Si a ella li agradava tant dibuixar, com a la seva padrina, potser a la padrina de la seva padrina tamb, i a la repadrina de la seva repadrina. Des de quan hi podria haver hagut dones illustradores, a la seva famlia?</p><p>Es va imaginar volant a travs del temps, passant enrere, fins els orgens, fins a la prehistria. I si aquella dona que jugava amb els seus fills volgus fer un dibuix per ells com ho hagus fet? Potser hauria agafat un tronquet i hauria dibuixat una gallina en terra, per aquell dibuix shauria esborrat tot duna. Daquesta poca feia tant de temps que avui en dia noms es podrien conservar els dibuixos amagats de la pluja, del vent, de les trepitjades...</p><p>I es va imaginar aquella dona, dins la cova illuminada per un foc central i els seus fills que la miraven. Havia estat tallant un tros de carn per donar de menjar als seus fills i ara volia jugar amb ells. Els faria un dibuix a la paret amb all que tenia ms a m i els pinzells serien els seus propis dits. El negre el podria aconseguir amb la cendra de la foguera per era pols, com ho podria fer per convertir-lo en pintura? Amb greix animal. Va mesclar el greix amb la cendra i li va quedar una pasta, hi va sucar els dits i va deixar la empremta a la paret. Els nins la miraven bocabadats. I ella va continuar...</p><p>La Histria de lArt. Ed Andantino</p></li><li><p>Les primeres illustracions3Estudis recents suggereixen que la pintura rupestre trobada a les coves haurien estat majorment realitzades per dones (pel tamany de la m i les empremtes dels dits).</p><p>Font de les imatgesFont de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p></li><li><p>4 Els primers texts illustrats</p><p>Les primeres civilitzacions van ser, per tant, les primeres ciutats, que es varen crear quan la gent va deixar de viure en petits grupets per passar a conviure plegats en un gran poble. La gent que hi vivia shavien de passar missatges dels uns als altres, o entre un poble i un altre. Hi havia qui, per exemple, necessitava sumar els doblers que guanyava en el seu negoci venent menhirs. La gent va comenar agafant all que tenia ms a m: una escora darbre, una placa de cera, una llosa de fang o un tros de metall, i, amb un punx, hi gravaven all que volien deixar anotat.Les ciutats creixien i evolucionaven, sobretot en civilitzacions com la grega, legpcia o la romana. Els escrits sacumulaven, uns parlaven de cincies, altres dels astres, altres de normes i de lleis per conviure tots plegats, altres darquitectura i urbanisme, altres deducaci, altres volien deixar escrit tot all que havien viscut... Els suports van haver d evolucionar, havien de ser ms prctics, ms bons de transportar i ms fcils demmagatzemar i aix van passar a fer servir papirs enrotllats.Els textos sillustraven per a fer-los ms entenedors, per explicar amb imatges all que era difcil dexplicar amb paraules, per plasmar una idea o un descobriments o una fantasia... I els rotlles de papirs sacumulaven en els prestatges de les biblioteques. I si una avantpassada seva hagus pogut custodiar la biblioteca ms gran daquell temps?</p><p>Llegint havia descobert el significat de paraules que en un primer moment li sonaven estranyes, com civilitzaci. De petita, la seva mare li havia dit que quan trobs una paraula estranya no sespants, que la llegs a poc a poc ci-vi-lit-za-ci i que penss don podria venir, que com ms llegs ms fcil li seria. Era com un joc, i cada vegada que hi jugava li semblava ms fcil: en aquest cas, civilitzaci venia de ci-vi-tat (que llegit en llat sonaria: qui-ui-tat), s a dir: ciutat.</p><p>[Font de la imatge] gora,2009</p></li><li><p>4 Els primers texts illustrats</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatge</p><p>Font de la imatgeUn carrer al llarg del temps. Ed. Blume</p></li><li><p>CRDITS</p></li><li><p>Amb la participaci de les il.lustradores:Margalida VinyesAna BuendaBeatriz ColomCristina TorbellinaEva BarcelMarga Roig</p><p>Redacci i coordinaci del projecte: Diana Farrs i ngela Artigues</p><p>CP Cas Capiscol, 2014-2015</p></li></ul>