Gaudí: La pedrera

  • Published on
    30-Jun-2015

  • View
    9.768

  • Download
    6

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li> 1. Casa Mil La Pedrera Documentaci general Catalogaci: Autor: Antoni Gaud(1752-1926) Nom de ledifici: Casa Mil(o La Pedrera) Cronologia: 1907-1910 Localitzaci: Barcelona Estil: modernisme Anlisi material Materials: pedra, ma, cermica i ferro Sistema constructiu: amb nous materialsLany 1984 ha estat declarada per la UNESCO"Patrimoni de la Humanitat"</li></ul> <p> 2. Context histricCatalunya va viure lltim ter del XIX una gran renovaci cultural, reflecti-da sobre tot en la literatura, la msica, les arts plstiques i larquitectura.Tot plegat formava part de la Renaixena, que va fer ressorgir els valorscatalans, juntament al creixement de Barcelona per la indstria i el comerLaparici del catalanisme poltic foment un nacionalisme que sestengu atots els mbits.El 1888 Barcelona organitz la primera Exposici Universal dEspanya. LAjuntament va emprendre grans transformacions urbanstiques que varen convertir Barcelona en una gran ciutat europea. Els anys de construcci de la casa Mil es va produir a Barcelona una crisi que va afectar a la situaci poltica general i a la societat catalana en particular. Fou la de 1909. 3. Barcelona va crixer en poblaci i extensi, sobre tot a comenament delsegle XX. Laprovaci del pla urbanstic de Cerd (1859) unia el nucliantic de la ciutat amb els municipis dels voltants. Aix va nixer el passeigde Grcia que anava del casc antic al municipi de Grcia. Aquest passeig esconvert en la principal arteria de la ciutat, triada per la burgesia perconstruir-hi les seves residncies. Aquesta via el 1905 ja estava llavordadai illuminada i hi varen comenar a circular els principals mitjans detransport. 4. Pla Cerd, aprovat el 1859. Consistia en una gran ret de carrersperpendiculars i parallels, on les illes tenien els angles tallats, formantxamfrans. 5. Pere Mil era un important home de negocis de laburgesia catalana. Juntament amb la seva donaRoser Segimon, encarregaren a Gaud que projectsla seva casa en un terreny que havien comprat en unacantonada del passeig de Grcia. El Sr. Mil haviaquedat enlluernat per lobra que Gaud estava fent ala Casa Batll. 6. La maana de la discrdiaCasa Lle Morera Casa AmatllerCasa BatllDomenech i Puig i Cadafalch GaudMontaner 7. Influncies rebudes per Gaudal llarg de la seva vida 8. Construcci de laCasa MilPrimer plnol dissenyat per Gaud el 1906 9. Anlisi formal http://www.lapedreraeducacio.org/cat/index.htm 10. Elements de suport i suportats Els materials sn la pedra i el ma combinats amb el ferro (bigues de sostres i terres). Tamb la cermica com a decoraci.Tot el pes de ledifici se sustenta en un senzill ienginys entramat de pilars, columnes i bigues.Aix permet distribuir lliurement cada planta.Aquests es recolzen en pilars i jsseres (biguesque en sostenen altres).(Veure pg. web anterior) 11. La faana s una estructura autnomaconnectada a ledifici amb bigues itirants de ferro.A les golfes lestructura est formadaper arcs catenaris de ma. 12. Espai exterior i interiorLedifici s format perdues cases adossades Passeig deamb accs independent, Grciaque sorganitzen alsvoltant de dos patis queproporcionen aire i llumals diferents espaisinteriors.T dues faanes. entrada principal entrada Provenapaticircular pati ovoide Carrer de Provena 13. La faana s completament ondulada per la qual cosa dna la sensaci de movimentconstant, ja que, degut als les entrades i sortides de les seves ones es percep diferenten moments diferents, segons la llum. El que es veu s pedra i ferro als balcons,juntament amb cermica en llocs concrets. Portes, finestres i balcons segueixen el ritme ondulant de tota la faana, la qual s independent del cos de ledifici. 14. Les finestres sn totes de diferent mida, fent-se ms petites a mesura que els pis s ms elevat, degut a laugment de la intensitat de la llum.Ritme marcat perlhoritzontalitat Pedra calcria del Faana contnua, Garraf i deeludeix angles Vilafranca.caracterstics de lescantonadesbarceloniness com una escultura abstracta monumental 15. tic fet darcs Golfes parablics i ambrecobert amb terrat tessel.les decermicablanca Cinc pisos Pis nomenat Principal (pelsEntresl senyors Mil)Planta baixaGaratge, anticipata lpoca Baranes de ferro forjat amb formes orgniques que imiten algues marines, crustacis, cavallets de mar i gavines 16. Entrada del xamfr 17. Ledifici t dos celoberts que aportenventilaci i llum natural a linteriorAl seu voltant sarticula la distribuci de lesplantes, compartimentades de manerairregular, produint-se habitatges amb cambrespoligonals. El mobiliari shi hagu dadaptar. 18. Els patis de la Pedrera 19. Escala principal, que donava accs al pisde la famlia Mil. Columnes de pedra ioriginals capitells recorden formesnaturals, i els sostres, ondulats,recorden linterior duna cova. Parets isostres estan pintats amb motiusvegetals (florals) 20. LESPAI GAUD amb exposici permanent on es presenta el context histric i biogrfic de GaudLa sevaconstrucci esbasa en 270arcs catenarisde ma pla dediferent aladaper aix nohaverdutilitzarbigues Arcs catenaris: forma de cadena suspesa pels extrems i girada al revs. Les crregues es reparteixen per igual sent larc una estructura resistent per ella mateixa. 21. Les golfes formen una planta continuada,sense columnes ni parets. Els arcsgeneren un canvi de lespai constant, isemblen inspirats en les costelles dungran animal o dun vaixell, o linteriorduna cova. 22. El terrat, esglaonatCoronaci en forma de creuen diferents nivells Sortides descales formes helicodals Xemeneies i que recorden obertures degrans ventilacicristallitzacions volcniquesBosc de formes mgiques que en algun moment podenrecordar el conjunt de peces dun escaquer o un exercit deguerrers medievals. 23. La planta s lliure, perqu ledifici saguanta sobre pilars i jsseres, estructura que elimina la necessitat de murs de crrega. Els habitatges tenen cambres poligonals, cosa que obliga a moblar-los amb mobles adaptats a cada espai, dissenyats pel mateix Gaud. (Veure El pis de la Pedrera)Ledifici no t la caracterstica escala devens, de tal manera que noms es pot accedirals habitatges mitjanant lascensor o per lesescales de servei 24. Interpretacis el millor exemple de larquitectura orgnica de Gaud. Per evitar qualsevolnoci duniformitat prescind de la lnia recta, cosa que li dna aquest aspectesinus, ple de moviment, com si shagus modelat en argila. La faana scompletament ondulada, recordant un mar de pedra que dna la sensaci demoviment constant, ja que, degut a les entrades i sortides de les seves ones espercep diferent en moments diferents, segons la llum. Se la considera unafaana orgnica, amb gran poder evocador, que ha donant lloc a moltesinterpretacions. Per a molts s com una escultura gegant. La seva forma ondulant pot recordar lonatge del mar Mediterrani o evocar una naturalesa de muntanyes, de penya- segats o de roques erosionades, dunes del desert Tamb una gran escultura abstracta 25. Les dunes del desert, les ones del mar 26. Imatges de la Capadocia, Turquia 27. La Pedrera va ser lltima obra civil de Gaud. La influncia del mn naturales troba prcticament en totes les seves obres, per fou en la Casa Mil onaquesta es plasm ms clarament. En ella hi trobem la mutabilitat i perfeccide la natura, com hem vist, juntament amb la tcnica ms avanada i lallibertat esttica ms atrevida.Gaud va fer un edifici totalment ondulat, que palpita com un sser viu, que esconvert en un dels monuments ms importants i controvertits del segle XX.Les formes corbes i els jocs de llum no eren noms elements decoratius, sinque a linterior els utilitz Gaud per donar funcionalitat a ledifici, destinanta pisos de lloguer. Al voltant dels patis interiors, que illuminen idistribueixen les estances, Gaud hi ide una innovadora estructura decolumnes i bigues que, al no tenir murs de crrega, van permetre disposatlliurement de lespai. 28. La Casa Mil responia tamb a la profunda religiositat de Gaud. El projecteinicial disposava collocar un gran conjunt escultric a la part superior dedicata la Mare de Du de Grcia, de la qual ledifici feia com una gran base depedra. El fort anticlericalisme de lpoca (Setmana Trgica, 1909) va fer queels propietaris decidissin eliminar les referncies religioses de ledifici. Ave (Maria) Gratia plena Dominus tecum 29. Cada bloc de pedra fou tractatindividualment. Els detalls erenconsiderats fonamentals. Lesxemeneies evoquen un mn fantsticdinspiraci medieval... Tot plegat sel resultat de la desbordantimaginaci del seu autor. 30. FunciOriginriament eraexclusivamentresidencial. Elmatrimoni Mil la vaencarregar perquedar-se ells el primerpis (el principal) i llogarla resta de pisos afamlies burgeses.Certificat autgraf deGaud 31. Antoni Gaud i Cornet (1852-1926)Va nixer a Reus. De petit va haver deguardar reps al camp per una malaltiaarticular, i aix el convert en un granobservador de la natura. El 1869 estrasllad a Barcelona, on estudiarquitectura, obtenint el ttol en 1878.Aviat varen morir la seva mare, el seugerm i la seva germana, deixant unaneboda que sempre viuria amb Gaud,com el seu pare. Va treballar ambdiferents arquitectes i tallers. La sevaprimera obra important fou la CasaVicens, iniciada el 1883 i acabada en1888. Tamb constru El Capricho, aComillas (Santander).El novembre de 1883 fou nomenatarquitecte cap del temple expiatori dela Sagrada Famlia, substituint a F.Villar, que havia iniciat les obres lanyanterior. El 1885 va fer-ne els primersplnols. 32. 1883, El Capricho. Edifici del marqus de Comillas a Santander 33. 1887, Finca Gell,construda per al quidesprs seria el seuprincipal mecenes i amic.En ells hi apareixenmolts elements tpics deGaud:-Maons, cermica.-Ferro forjat-Elements mudjarsDrag alat 34. 1889, Collegi de les Teresianes, Barcelona 35. Palau Gell 1886-89, construt dins el casc antic de Barcelona, al carrer Nou de la Rambla, prop del Liceu. Havia de ser la casa de la famlia Gell, enriquida amb la indstria txtil. s la primera obra en la qual utilitz materials costosos, com marbres, fusta dbano, ivori i ferro forjat. 36. Casa Botines a Len (1891) 37. Palau Episcopal dAstorga (1889-1913). Abandon les obres al morir elbisbe dAstorga, amic seu, I lacabaren altres arquitectes 38. 1898-1900, Casa Calvet, Barcelona.(Carrer Casp, 48). Guany el premi delAjuntament del millor edifici de lany. 39. 1900, rep lencrrec del comte Eusebi Gell dunprojecte de ciutat-jard a la muntanya Pelada, alslmits de Barcelona. El projecte sabandon, incomplet,el 1914. s el Parc Gell. 40. Jocs Florals fets al Parc Gell 41. Esglsia de la colnia Gell, 1908-1916 42. 1900-1901Torre delBellresguard,Barcelona 43. 1905-1907, Casa Batll, Barcelona 44. A partir de 1914, Gaud abandonqualsevol projecte, per dedicar-se nomsa la construcci de la Sagrada Famlia.Xiprers amb coloms 45. La Sagrada Famlia el 1915 46. Maqueta de la Sagrada FamliaFaana del Naixement 47. Interior i faana de la Passi, deSubirachs 48. Lany 1926, en plena construcci de la Sagrada Famlia, Gaud va moriratropellat per un tramvia, als 74 anys.</p>