Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

  • Published on
    24-Jun-2015

  • View
    730

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Introducci a la histria de la cultura i la literatura catalanes en el context europeu entre finals del segle XIX i el 1936.

Transcript

<ul><li> 1. LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL TRNSITCAP A LA PLENITUD (1880 1936)Joan Buades, 2014</li></ul> <p> 2. En poc ms de quaranta anys es produeix en la literatura catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents.Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i conviuen o coexisteixen, i tamb hi ha alguns autors que s'escapen de la classificaci dins d'aquests moviments.123MODERNISMENOUCENTISMEAVANTGUARDES 3. EL MODERNISME 1892 - 1911 4. A finals del segle XIX comen als Pasos Catalansun moviment cultural anomenat coincidint amb altres modernismes d'Europa. Abast tots els camps artstics: la pintura,l'escultura, l'arquitectura, l'orfebreria, el moblisme... i tamb la literatura. Tot i ser complex i contradictori, el Modernismepretenia una transformaci de la societat a travs de la cultura. Volia passar d'una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees. Un grup d'intellectuals sorgits de la burgesias'enfronta crticament a la seva prpia classe i reclama un lloc dirigent en el procs cultural per tal de treure Catalunya del seu endarreriment en relaci a Europa. En els inicis, l'enfrontament amb la burgesia s tanradical que es produeix un trencament amb la societat per part del artistes que amb el temps s'anir esvaint.Generalitats 5. Noves contradiccions van guaitant 6. El Progrs topa amb lmits i fabrica monstres 7. Grand Hotel de Palma Llus Domnech i Montaner 8. Pintura modernista catalanaEliseu Meifrn,Badia de Palma, 1907/1908Joaquim Mir, Reflexos. Mallorca, 1901Isidre Nonell, petit vailet, 1903 9. Ramon Casas, La crrega, 1902 10. CORRENTS IDEOLGICS I ESTTICS Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme) Literatura compromesa Renovaci de la societat Jaume Brossa, A. Cortada, Ignasi Iglsias, Pere CorominaConfrontaci amb la burgesia Individualisme Joan Maragall Miquel dels Sants Oliver Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per lArt) Art = Refugi, religi, valor absolut Postura apoltica Pilar GobiernoSantiago Rusiol, Raimon Casellas i Adri Gual. 11. CENTRES DE COHESI Revista LAvenFundador: Jaume Mass i TorrentsJoaquim Casas-Carb i Pompeu Fabra promuen la Campanya lingstica (reforma ortogrfica) Programa modernista: de Jaume Brossa (1892)Introducci de les novetats literries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche... 1983: Radicalitzaci de la revista (Brossa i Cortada) 12. Les Festes modernistes de Sitges (1892 1899) 13. Els Quatre Gats Famosa cerveseria situada al carrer Montsi. Lloc de reuni dels artistes modernistes. 14. Segona etapa: Consolidaci i triomf (1900-1911) Prdua dagressivitat. Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa Joventut (1900-1906) Nacionalista i individualista. Temtica ruralista. Vctor Catal.1911: La mort del pintor Isidre Nonell i del poeta Joan Maragall marquen la data de dissoluci del Modernisme. 15. Lanarquisme individualista El Futurisme (1904)Jaume Brossa (Sant Andreu, 1868 Barcelona, 1919)Gabriel Alomar(Palma, 1873 - El caire, 1941) 16. Slvia MontalsJOAN MARAGALL La poesia den Maragall no es limitava a la seva obra escrita: era al seu esperit obert i franc, a tota la seva vida. Josep Maria Capdevila 17. JOAN MARAGALL - Barcelona, 10 doctubre de 1860. - Fill dun pare barcelon i una mare de Sabadell. - Desprs del batxillerat, el seu pare el volia incorporar a la indstria txtil. - La poesia fou el seu refugi. El cop fou terrible i retruny en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'al, portant lestendard de la rebelli, ma passi per la poesia [...]. L'amor a la poesia es manifest en una espcie de fria per a omplir de muni de versos, amb fecunditat verament assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball, llibretes que amagava entremig d'altres ms prosaiques i plenes de nmeros referents a la nostra indstria. 18. - Al final el deixaren estudiar Dret. - Un cop llicenciat, treball a lempresa paterna (la qual estava a punt de fer fallida) i lenfort. - Adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista. - Sincorpor a tots els escenaris culturals de Barcelona: Ateneu Barcelons Aven Teatre Liceu Diario de Barcelona. 19. El 1894 s premiat en la tercera Festa Modernista des Sitges, per Estrofes decadentistes. Lany 1895 public a LAven, i grcies alseu pare, Poesies, la seva primera obra potica. - Va tenir 13 fills amb Clara Noble (filla dun angls i una andalusa). - El 20 de desembre de 1911 mor. 20. OBRES: Poesia: - Poesies (1895) - Visions &amp; Cants (1900) - Les Disperses (1911) - Enll (1906) - Seqncies (1911) 21. - Visions &amp; Cants (1900) Visions: volen actualitzar i depurar les figures llengedries de la tradici popular catalana. Simbolitzen els trets de carcter nacional. El llibre t 5 herois: Mal caador Joan Gar Comte Arnau Don Jaume Serrallonga.Homes dacci, apassionats en lamor que sovint han fet profanacions. Estan orgullosos de la seva llibertat i a vegades han pecat 22. - Intermezzo: delicis calaix de sastre. Es mantenen en un to menor. Exemples: Sol solet A la mare de Du de Montserrat. Lesposa parla A la muntanya 23. Cants: tracten el carcter misteris i revelador de la poesia associat al geni nacional i popular. Tipus: - Combatius - Polititzats - patriticsEntre els quals: Oda a Espanya: reflecteix el desencant dels catalanistes respecte la poltica espanyola 24. Seqncies (1911) - ltim recull potic. - Cont: La 3a part del comte Arnau La fageda den Jord Oda nova a Barcelona Cant espiritual 25. ELOGI DE LA PARAULA VIVA Maragall va exposar la seva concepci sobre: La creaci potica (Elogi de la paraula, 1903) El concepte de lart (Elogi de la poesia, 1907) La poesia per Maragall ha de tenir 3 condicions: - Espontanetat - Puresa - sinceritat 26. Pensament basat en la paraula viva (inspirat amb el romanticisme): els poetes, que viuen en la natura, expressen la vida i la bellesa a travs de la paraula que es converteix en poesia desprs de contemplar-la. Poetesveuen la vida a travs dela paraula la qual converteixen enPOESIA 27. Maragall proposa: - Les paraules vives dels grans poetes - La poesia popular com a suprema escola de poesia. I menysprea: - La poesia pensada desprs de grans reflexions. 28. CONCLUSI Teoria maragalliana: - La poesia s una forma de coneixement de la vida la qual canviar quan saconsegueixi entendre la bellesa en el mn. - Aquesta emoci neix de la percepci del mn a partir dels paisatges o escenes. - La comunicaci es far traslladant les formes del mn a les formes de la poesia. 29. LEscola Mallorquina classicitzant (2) 30. Art sntesi (poesia simbolista, msica, artsplstiques). Renovaci del llenguatge narratiu: - Desaparici frontera entre vers i prosa - Ritme potic gaireb musical - Inclusi en la prosa dimatges i metfores- Personatges femenins plens de misticisme ierotisme (cabellera llarga i roja i pell blanca, signe derotisme maligne, com a sinnims de bagassa o verge). - Tendncia naturalista (a la Zola) : DETERMINISME Lartista (individu diferenciat i intelligent) vs. Natura cega i destructiva [sovint: societat burgesa i MASSA] 31. Esteticista o simbolista Exposa realitats simbliques Vol commoure amb suggeriments i impressions Personatges idealitzats, tristos i amb gran riquesainterior Regeneracionista/naturalista/vitalista Teatre social i didees Conflicte entre artista i societat o entre individu imassa Tcniques naturalistes (versemblana delspersonatges, problemes quotidians, la realitat en escena) 32. "Sou tots aiges mortes, aiges encantades per tota l'eternitat [ Aiges mortes (1908)]</p>