MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ

  • Published on
    26-Jun-2015

  • View
    3.035

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li> 1. Modernisme catal i mallorqu Histria de lart IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpci Granero Cueves</li></ul> <p> 2. Modernisme catal i mallorqu 3. Modernisme Histria de lart IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpci Granero Cueves 4. Histria de lart contemporani 5. Modernisme europeu (2a meitat segle XIX principi segle XX) 6. Modernisme catal i mallorqu (2a meitat segle XIX principi segle XX) 7. ndex </p> <ul><li>Modernisme </li></ul> <ul><li><ul><li>Modernisme ondulant </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Blgica </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>- Vctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>- Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art Nouveau) </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Frana</li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>- Hctor Guimard: Castel Berenguer, les estacions </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Modernisme geomtric </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Gran Bretanya </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>- Charles R. Mackintosh: Salons de t, Escola Art Glasgow </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>ustria</li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>- Otto Wagner: Metropolit de Viena, Estacions, Casa Majlica, Caixa dEstalvis </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>- Olbrich: Edifici Seccesi </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>- Hoffmann: Palau Stoclet </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Modernisme catal i mallorqu </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Llus Domnech i Muntaner: Editorial Montaner i Simn, Caf-restaurant de lExposici Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Msica, Casa de Lle Morera, Gran Hotel Palma </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Mart </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Antoni Gaud i Cornet: Faroles Plaa Reial, Casa Vicens, Finca i Palau Gell, Parc Gell, Sagrada Famlia, Casa Batll i Casa Mil (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lle, El Capricho Cantbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <p> 8. </p> <ul><li>Europa a finals del segle XIX. </li></ul> <ul><li>Explosi de llibertat. </li></ul> <ul><li>Ruptura amb els estils dominants.</li></ul> <ul><li>Es desenvolupa en tres ciutats, principalment. </li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Brusselles.</li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Viena. </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Barcelona. </li></ul></li></ul></li></ul> <p>Modernisme 9. </p> <ul><li>Inspiraci en la naturalesa. </li></ul> <ul><li>Tendncia a ls dimatges femenines. </li></ul> <ul><li>Preferncia de lornamentaci curvilnia. </li></ul> <ul><li>Gran preocupaci por fusionar la vida quotidiana amb lart. </li></ul> <p>Caracterstiques 10. </p> <ul><li>Blgica:Victor Horta </li></ul> <ul><li>Frana: Hector Guimard </li></ul> <ul><li>Viena: Otto Wagner </li></ul> <ul><li>Barcelona: Antoni Gaud i Cornet </li></ul> <p>Artistes principals 11. ANTECEDENTS: ARTS &amp; CRAFTS WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya) 12. Catalunya 13. LLUS DOMNECH I MONTANER EDITORIAL MONTANER I SIMN.SEU DE LA FUNDACI TPIES A BARCELONA. 14. LLUS DOMNECH I MONTANER 15. </p> <ul><li>s un edifici fet de ma vist i de ferro, ubicat en Barcelona. </li></ul> <ul><li>T planta quadrada amb quatre torres. </li></ul> <ul><li>La decoraci a base de cermica blanca i blava amb motius vegetals.</li></ul> <p>LLUS DOMNECH I MONTANER CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA) o CAF RESTAURANT DE LEXPOSICI UNIVERSAL DE BARCELONA. 16. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).LLUS DOMNECH I MONTANER 17. </p> <ul><li>Est realitzat amb ma vist, cont elements gtics, i neogtics, mossrabs i destils arquitectnics germnics com la torre del rellotge. Es troba a Barcelona. </li></ul> <p>LLUS DOMNECH I MONTANER HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930). 18. LLUS DOMNECH I MONTANER 19. LLUS DOMNECH I MONTANER 20. LLUS DOMNECH I MONTANER 21. LLUS DOMNECH I MONTANER 22. LLUS DOMNECH I MONTANER 23. LLUS DOMNECH I MONTANER 24. LLUS DOMNECH I MONTANER 25. LLUS DOMNECH I MONTANER 26. LLUS DOMNECH I MONTANER 27. LLUS DOMNECH I MONTANER 28. PALAU DE LA MUSICA CATALANA (1905-1908) LLUS DOMNECH I MUNTANER 29. PALAU DE LA MSICA CATALANA (1905-1908) (PLANTA I ALAT) LLUS DOMNECH I MONTANER 30. LLUS DOMNECH I MUNTANER 31. LLUS DOMNECH I MUNTANER 32. LLUS DOMNECH I MUNTANER 33. LLUS DOMNECH I MUNTANER 34. LLUS DOMNECH I MUNTANER 35. LLUS DOMNECH I MUNTANER 36. LLUS DOMNECH I MUNTANER CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. 37. LLUS DOMNECH I MUNTANER CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. 38. LLUS DOMNECH I MUNTANER CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. 39. LLUS DOMNECH I MUNTANER CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. 40. GRAN HOTEL, PALMA.LLUS DOMNECH I MUNTANER 41. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRCIA. BARNA. 42. JOSEP PUIG I CADAFALCH 43. JOSEP PUIG I CADAFALCH 44. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRCIA. BARNA. 45. JOSEP PUIG I CADAFALCH 46. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA MART O ELS QUATRE GATS. 47. CASA MART O ELS QUATRE GATS. JOSEP PUIG I CADAFALCH 48. CASA DE LES PUNXES (1905) JOSEP PUIG I CADAFALCH 49. ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) FAROLES PLAA REIAL 50. ANTONI GAUD CASA VICENS(1883-1888) 51. CASA VICENS(1883-1888) ANTONIGAUD 52. ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) 53. ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) 54. FINCA GELL. PALAU I ESGLSIA. ANTONI GAUD. 55. PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 56. ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) PARC GELL (1900-1910) 57. DETALLS PARC GELL (1900-1910).ANTONI GAUD 58. EL DRAC. PARC GELL (1900-1910) ANTONI GAUD 59. DETALLS PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 60. 61. PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 62. DETALLS PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 63. PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 64. PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 65. PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 66. PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 67. PARC GELL (1900-1910) 68. DETALLS PARC GELL (1900-1910). ANTONI GAUD 69. Sagrada Famlia 70. SAGRADA FAMLIA (1884- ). ANTONI GAUD 71. LA SAGRADA FAMLIA 72. SAGRADA FAMLIA (1884- ).ANTONI GAUD 73. Sagrada Famlia 74. Sagrada Famlia 75. SAGRADA FAMLIA (1884- ). ANTONI GAUD 76. Sagrada Famlia 77. Sagrada Famlia 78. Obra: La Sagrada Famlia (Gaud) 79. </p> <ul><li>Dades de lobra: </li></ul> <ul><li>- Autor: Gaud </li></ul> <ul><li>- Nom: La Sagrada Famlia </li></ul> <ul><li>- Data inici en 1883 </li></ul> <ul><li>Caracterstiques que la situen en aquest moviment: </li></ul> <ul><li>Lobra mestra de Gaud, que no va poder veure acabada. Plasma completament la naturalesa, en aquesta obra, i encargola de tal manera les formes que semblen arbres doblegant les seves branques.</li></ul> <ul><li>La faana est completamente coberta amb el mxim de detalls rompedors, s ledifici per excellncia que marca una altra poca en el mn de larquitectura. </li></ul> <ul><li>Comentari: </li></ul> <ul><li>No es tracta dun edifici ms, traspua tota la concepci de larquitectura, s una obra en si mateixa. Transmet el sentiment de qu la natura s grandiosa i bella, i complicada a la vegada. Mirar-la produeix una sensaci de menudesa, s com si tota la natura emergs en forma dedifici per a mostrar-nos: tan petits com som, i tan superior com s ella. </li></ul> <p>Obra: La Sagrada Famlia (Gaud) 80. Ildefons Cerd. Eixample de Barcelona 81. 82. CASA BATLL 83. CASA BATLL. ANTONI GAUD 84. CASA BATLL. ANTONI GAUD 85. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRCIA. BARNA. 86. CASA BATLL. ANTONI GAUD 87. Casa Batll 88. 89. CASA BATLL. ANTONI GAUD 90. CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 91. Casa Mil. Pati interior. 92. CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 93. CASA MIL (1907-1910). ANTONI GAUD 94. Casa Mil 95. CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 96. Casa Mil. Terrat 97. Casa Mil. Detalls 98. CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 99. CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 100. CASA MIL(LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 101. CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 102. Casa Mil. Balcons 103. CASA MIL (1907-1910). ANTONI GAUD(INTERIOR I DETALL) 104. CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 105. CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUD 106. CONVENT DE LES TERESIANES. ANTONI GAUD 107. PALAU EPISCOPAL , ASTORGA(1889-1915) 108. PALAU EPISCOPAL , ASTORGA(1889-1915) 109. PALAU EPISCOPAL , ASTORGA(1889-1915) 110. LA CASA DELS BOTINES, LLE 111. EL CAPRICHO. COMILLAS. CANTBRIA. 112. EL CAPRICHO. COMILLAS. CANTBRIA. 113. El Capricho. Comillas 114. ANTONI GAUD I CORNET</p> <ul><li>Es tracta dun edifici de planta rectangular que t adossada una torre destil persa, totalment revestida de cermica. La decoraci uneix tots els elements: el cadiram, el ma, la forja i la cermica, amb motius que sn els gira-sols. Est situada en la localitat cntabra de Comillas. </li></ul> <p>El Capricho (1883) 115. Mallorca 116. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD. 117. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD. 118. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD. 119. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD. 120. SEU DE PALMA. TORNAVEU ACTUAL. SEGONS REFORMA ANTONI GAUD. 121. GRAN HOTEL, PALMALLUIS DOMNECH I MONTANER 122. G R A NH O T E L 123. GRAN HOTEL, PALMALLUIS DOMNECH I MONTANER 124. G R A NH O T E L LLUIS DOMNECH I MONTANER 125. G R A NH O T E L 126. GRAN HOTEL, PALMALLUIS DOMNECH I MONTANER 127. GRAN HOTEL, PALMALLUIS DOMNECH I MONTANER 128. G R A NH O T E L LLUIS DOMNECH I MONTANER 129. GRAN HOTEL, PALMALLUIS DOMNECH I MONTANER 130. G R A NH O T E L G R A NH O T E L LLUIS DOMNECH I MONTANER 131. G R A NH O T E L LLUIS DOMNECH I MONTANER 132. GRAN HOTEL, PALMALLUIS DOMNECH I MONTANER 133. GRAN HOTEL, PALMALLUIS DOMNECH I MONTANER 134. G R A NH O T E L LLUIS DOMNECH I MONTANER 135. Elsarcssnlobulats . En lapart inferiorelsarcs sn de ferradura . Lescolumnessn deferro . s pot considerar compremodernista per la dataci i lesttica historicista de carcter neomudjar . Elsvitralls i lornamentacidenoten la presncia delmodernismeen Mallorca. La construcci i el disseny del segle XIX. s troba entre laplaa de Cort i el xamfr amb Jaume II i carrer Santo Domingo . Ledifici est format per unaplanta baixa i quatre pisos . A ms, la casa est dotada dunatorre destil rab .CAN CORBELLA.MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS 136. CAN CORBELLA.MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS 137. Construt durant la Renaixena catalana per un ajudant de Gaud, Bellver. Edifici plurifamiliar de 5 plantes, en qu la planta baixa est destinada al comer, i presenta arcs de fusta de colors.La resta de plantes presenten finestres separades per columnes ornamentades de fusta.CAN CORBELLA.NICOLAU LLITERAS 138. CAN CORBELLA.MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS 139. CAN CORBELLA.MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS 140. CAN CORBELLA.MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS 141. BAR TRIQUET 142. Projectat per Gaspar Bennazar, utilitza principalment una estructura metllica. Ttres plantes .El ferro permet la installaci de grans vitralls, els balcons amb baranes de ferro ondulades, produeixen dinamisme.Cermiques policromes i decoraci vegetal i floral.Es troba devora deCan Fortezai s un obra, per as comercial dels magatzems .LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEAR 143. LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEAR T elements modernistes detendncia vienesa .s ledifici on perprimera vegada es va utilitzar el ferrocom element estructurador, aix com per a la decoraci. Tamb va emprar elvidre . La decoraci esbicroma amb maons vermells que alternen amb blancs .Destaca larc decorat per dins amb trencads . Aquest motiu central de ledifici, amb larc de mig punt, el tractament i la coronaci del conjunt recorda l estaci de metro Karlplatz de Viena , projecte dOtto Wagner . 144. ESTACI DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influir en la coronaci de mig punt dels Magatzems lguila de Palma, devora Can Forteza). 145. ESTACI DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influir en la coronaci de mig punt dels Magatzems lguila de Palma, devora Can Forteza). 146. LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEAR 147. SESCORXADOR. PALMA. 148. CAN CASSALLES I PENSI MALLORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA SIM. 149. CAN CASSALLES I PENSI MALLORQUINA 150. CAN CASSALLES I PENSI MALLORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA SIM. 151. CAN CASSALLES I PENSI MALLORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA SIM. 152. CASA DE FORTEZA REY 153. CASA FORTEZA REY 154. CASA FORTEZA REY 155. CASA FORTEZA REY 156. CASA FORTEZA REY 157. CASA FORTEZA REY 158. CRCULO MALLORQUN 159. CRCULO MALLORQUN 160. CRCULO MALLORQUN 161. CRCULO MALLORQUN 162. FORN DES TEATRE 163. 164. Altres obres artstiques 165. CASA CHAPA (1914). EN LEIXAMPLA 166. MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSER I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS 167. 168. </p> <ul><li>Construt devora el llac artificial del Retiro, com un hivernacle per a plantes. La seva estructura s totalment de ferro, i est recobert de plaques de cristall. </li></ul> <ul><li>Recorda qualsevol palau de conte o de somni.</li></ul> <ul><li>s un obra de Ricardo Velzquez Bosco. </li></ul> <p>EL PALAU DE CRISTALL (1887). MADRID. 169. PALAU DE CRISTALL. MADRID. RICARDO VELZQUEZ BOSCO 170. </p> <ul><li>Lautor s larquitecte Joaqun de Vargas Aguirre. Es tracta duna planta rectangular amb quatre entrades principals. Edifici realitzat amb ferro fos i ma. Cal destacar els vitralls de les finestres. </li></ul> <p>MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909) 171. </p> <ul><li>Lautor daquesta obra arquitectnica s el mateix que el del mercat central de Salamanca, Joaqun de Vargas Aguirre. En aquest cas, fou un encrrec de lindustrial Miguel de Lis. La seva estructura s de ferro i destaquen les seves enormes vidrieres policromades i lescalinata de lentrada principal. Actualment s un museu dArt-Nouveau. </li></ul> <p>LA CASA LIS. SALAMANCA. 172. ESTACI DEL NORD DE VALNCIA (1906-1917) 173. </p> <ul><li>Fou construda per Demetri Ribes. El seu estil ja s modernista. La seva estructura s metllica, i la seva decoraci combina la cermica, les vidrieres i la forja. s unedifici que encara avui t la mateixa funci, s lEstaci del Nord. </li></ul> <p>ESTACI DEL NORD DE VALNCIA (1906-1917) 174. ESTACI DEL NORD DE VALNCIA (1906-1917) 175. MERCAT CENTRAL (1914). VALNCIA. 176. MERCAT CENTRAL (1914). VALNCIA. 177. MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALNCIA 178. MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALNCIA 179. </p> <ul><li>Imatges: Google i Flickr </li></ul> <ul><li>Assumpci Granero.www.slideshare.net </li></ul> <ul><li>Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. </li></ul> <ul><li>Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt.Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. </li></ul> <ul><li>SALV LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) </li></ul> <ul><li>http://www.wikipediaenciclopedia libre </li></ul> <ul><li>sapiens.ya.com </li></ul> <p>BIBLIOGRAFIA 180. </p> <ul><li>quedearte.blogspot.com </li></ul> <ul><li>arteenlasculturas.8m.com </li></ul> <ul><li>www.artehistoria.jcyl.es </li></ul> <ul><li>www.artecreha.com </li></ul> <ul><li>http://es.wikipedia.org </li></ul> <ul><li>Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat </li></ul> <ul><li>ciencias.sociales2006.googlepages.com </li></ul> <p>BIBLIOGRAFIA 181. Modernisme catal i mallorqu Histria de lart IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpci Granero Cueves</p>