MODERNISME CATALÀ

  • Published on
    09-Jul-2015

  • View
    279

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>Histria de lart </p><p>IES RAMON LLULL (PALMA) </p><p>Ma Assumpci Granero Cueves </p></li><li><p>46 CASA MIL O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA </p><p>ANTONI GAUD I CORNET (1752-1926) 1v </p></li><li><p>Histria de lart </p><p>IES RAMON LLULL (PALMA) </p><p>Ma Assumpci Granero Cueves </p></li><li><p>Histria de lart </p><p>IES RAMON LLULL (PALMA) </p><p>Ma Assumpci Granero Cueves </p></li><li><p>Histria de lart </p><p>IES RAMON LLULL (PALMA) </p><p>Ma Assumpci Granero Cueves </p></li><li><p>NOMS: Espanya: Modernisme. Frana i Blgica: Art Nouveau. ustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil. </p></li><li><p>Histria de lart contemporani </p></li><li><p>Modernisme europeu </p><p>(2a meitat segle XIX principi segle XX) </p></li><li><p>Modernisme catal i mallorqu </p><p>(2a meitat segle XIX principi segle XX) </p></li><li><p>ndex </p><p> Modernisme </p><p> Modernisme ondulant Blgica - Vctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art </p><p>Nouveau) </p><p> Frana - Hctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro </p><p> Modernisme geomtric Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de t, Escola Art Glasgow ustria - Otto Wagner: Metropolit de Viena, Estacions, Casa Majlica, </p><p>Caixa dEstalvis - Olbrich: Edifici Seccesi - Hoffmann: Palau Stoclet </p><p> Modernisme catal i mallorqu Llus Domnech i Montaner: Editorial Montaner i Simn, Caf-</p><p>restaurant de lExposici Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Msica, Casa de Lle Morera, Gran Hotel Palma </p><p> Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Mart Antoni Gaud i Cornet: Faroles Plaa Reial, Casa Vicens, Finca i </p><p>Palau Gell, Parc Gell, Sagrada Famlia, Casa Batll i Casa Mil (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lle, El Capricho Cantbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc </p></li><li><p> Europa a finals del segle XIX. Explosi de llibertat. Ruptura amb els estils dominants. </p><p> Es desenvolupa en tres ciutats, principalment. </p><p>Brusselles. Viena. Barcelona. </p></li><li><p> Inspiraci en la naturalesa. </p><p> Tendncia a ls dimatges femenines. </p><p> Preferncia de lornamentaci curvilnia. </p><p> Gran preocupaci por fusionar la vida quotidiana amb lart. </p></li><li><p> Blgica: Victor Horta </p><p> Frana: Hector Guimard </p><p> Viena: Otto Wagner </p><p> Barcelona: Antoni Gaud i Cornet </p></li><li><p>ANTECEDENTS: ARTS &amp; CRAFTS </p><p>WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya) </p></li><li><p>Catalunya </p></li><li><p> La recuperaci de la cultura catalana, iniciada amb la Renaixena, s una tasca en qu estaran ocupats la major part dels artistes fins els anys 30 del segle XX. </p><p> En el terreny artstic, el catalanisme de la Renaixena shavia relacionat amb el romanticisme historicista, per, a partir de 1880 la generaci de modernistes substituir la nostlgia historicista. Aquesta modernitat, en arquitectura, ve marcada per les estructures de ferro i vidre dun marcat carcter funcional (Mercat del Born i Mercat de Sant Antoni a Barcelona). </p><p>Catalunya </p></li><li><p>MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSER I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS </p></li><li><p>MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSER I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS </p></li><li><p>MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA </p></li><li><p>MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA </p></li><li><p>MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA </p></li><li><p>Catalunya El Modernisme es planteja a Catalunya com la sntesi entre: </p><p> Aquesta nova modernitat i... </p><p> La tradici constructiva, sobretot del gtic. Dacord amb aquesta tradici de recuperaci, sutilitza la tpica volta catalana, de rajola amb tirants de ferro, i tamb es recupera el ma com a material fonamental de la construcci. La volta de rajola sintrodueix en Catalunya en el segle XIV. s un sistema senzill a base de maons plans lligats en ciment, que es basteixen amb guies de fusta. A finals del segle XVIII era un sistema molt emprat, i tot bon paleta dominava la seva tcnica. La novetat introduda en el segle XIX s la utilitzaci de tirants de ferro. </p></li><li><p>Catalunya El Modernisme va arrelar fortament a Catalunya. La burgesia industrial </p><p>prspera, culta i nacionalista del segle XIX dna suport als arquitectes modernistes pels segents motius: </p><p> Les seves obres satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia, per les seves innovacions tcniques i esttiques. </p><p> s un art refinat que permet lostentaci de riquesa i bon gust. </p><p> Enllaa amb la tradici gtica nacional del segles XIV i XV. </p><p>CASA BATLL. ANTONI GAUD </p><p>CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910). </p><p>ANTONI GAUD </p></li><li><p>Catalunya Un gran nombre darquitectes i artistes composen el </p><p>panorama MODERNISTA, entre els que cal destacar: </p><p> Llus Domnech i Montaner (1850-1923) </p><p> Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) </p><p> Antoni Gaud i Cornet (1852-1926) </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER Llus Domnech i Montaner (1850-1930). Arquitecte, </p><p>historiador, humanista i poltic catal, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i illustrador. Fou un dels principals protagonistes del modernisme catal, com a arquitecte es va avanar a les propostes arquitectniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts, i una concepci global de ledifici. </p><p> Va estudiar arquitectura en Barcelona i Madrid. Fou director de lEscola darquitectura de Barcelona. Era un home molt culte que, de tant en tant, tamb escrivia articles de premsa. </p><p> Sn obres teriques seves: En busca duna arquitectura nacional (1878) i una monumental Histria general de lart, que va continuar Puig i Cadafalch. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>EDITORIAL MONTANER I SIMN. SEU DE LA FUNDACI TPIES A BARCELONA. </p><p> Les obres de joventut mostren una clara preferncia pel ma i els ornaments de cermica. En la construcci daquest edifici va emprar elements tradicionals, per tamb nous materials com el ferro i el vidre. La decoraci s vegetal i molt modernista. Actualment, seu de la Fundaci Tpies a Barcelona. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>EDITORIAL MONTANER I SIMN. SEU DE LA FUNDACI TPIES A BARCELONA. </p></li><li><p> s un edifici fet de ma vist i de ferro, ubicat en Barcelona. </p><p> T planta quadrada amb quatre torres. </p><p> La decoraci a base de cermica blanca i blava amb motius vegetals. </p><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA) o CAF RESTAURANT </p><p>DE LEXPOSICI UNIVERSAL DE BARCELONA. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER Castell dels Tres Dracs o caf-restaurant de lExposici Universal de Barcelona </p><p>(1888) </p><p> Aquest edifici se li encarreg en 1888 i s la seva primera obra madura. Construt en forma dun castell medieval, amb merlets i torres. T planta quadrada amb quatre torres. La decoraci de la part superior est realitzada en cermica blanca i blava amb motius vegetals. Lexterior de ledifici s de ma vist i de ferro, excepte en els elements decoratius que sn de cermica. Utilitza el ferro en lestructura, cosa que li permet una gran amplitud i illuminaci. Tamb empra el ferro per a la decoraci. T arcs dinfluncia islmica, i daltres molt simples i sense decoraci ornamental. El castell dels Tres Dracs, com sel coneix, consta de dos pisos i avui s el Museu de Zoologia, al Parc de la Ciutadella. </p></li><li><p>HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930). </p><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p> Est realitzat amb ma vist, cont elements gtics, i neogtics, mossrabs i destils arquitectnics germnics com la torre del rellotge. </p><p> Es troba a Barcelona. </p><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930). </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1902-30) </p><p>s en realitat una ciutat sanitria perqu ocupa nou illetes del Pla Cerd. Per com que no estava molt dacord amb aquest pla, va disposar lhospital en diagonal. El va dividir en diverses parts. En leix es troba el pavell dadministraci, el quirrgic i un altre edifici. Els diversos pavellons tenen una disposici lgica, entre jardins, intentant unir els espais amb la natura. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1902-30) </p><p>Ell va realitzar uns vint pavellons units pels soterranis mitjanant uns passadissos. La decoraci s riqussima (rajoles, escultures dArnau i Gargallo, vitralls), a destacar la gran policromia, grcies a la cermica. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>PALAU DE LA MUSICA CATALANA (1905-1908) </p><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>El Palau de la msica (1905-1908) </p><p>Encarregat per lOrfe Catal, Domnech ho va acceptar no per la remuneraci, sin pel prestigi i per lamor a la msica i a Catalunya. </p></li><li><p>PALAU DE LA MSICA CATALANA (1905-1908) (PLANTA I ALAT) </p><p>LLUS DOMNECH I MONTANER A lhora de la construcci, va tenir dos problemes: un solar petit i poc de pressupost. A la planta baixa va situar els banys, el bar </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>El Palau de la msica (1905-1908) A la planta baixa va situar els banys, el bar, i en la primera planta la sala daudicions a la qual saccedia des de la planta baixa per una bella escala </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>El Palau de la msica (1905-1908) La decoraci s vegetal als scols, sostres, columnes, finestres... </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>El Palau de la msica (1905-1908) Lexterior s de ma i decorats amb motius dun grup escultric de la can catalana, aix com un mosaic i, tamb, bustos de compositors famosos. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>El Palau de la msica (1905-1908) </p><p>El que realment impacta s la sala daudicions, decorada amb grups escultrics que representen una obra musical (Gargallo), tamb lornamenta un mosaic en relleu dArnau, i destaca la cpula invertida que permet una gran illuminaci. Evoca larquitectura medieval. Decoraci de cermica i floral en el sostre. Les lmpades arriben als segons capitells, per no toquen les columnes. </p><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I M0NTANER </p><p>CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. </p></li><li><p>Casa de Lle Morera (Barcelona, 1902) </p><p>En la faana es troba lescultura de lartista Arnau. Destaca la sala amb vitralls que vol reflectir una vida familiar en consonncia amb la natura. Els mobles amb marqueteria sn de Gaspar Omar. s un art total. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. </p></li><li><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p><p>CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902. </p></li><li><p>GRAN HOTEL, PALMA (1903). </p><p>LLUS DOMNECH I MONTANER </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH Va ser alumne de Llus Domnech i Muntaner. Aquest des de la seva posici de director de l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil que hi adaptaren molts dels seus alumnes. Puig i Cadafalch considerava al mestre "l'home d'un perode i una escola artstica, que ha estat el ress de desenvolupaments artstics d'altres pasos, adaptant-los amb un carcter especial propi, amb un carcter innovador. </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p><p>CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRCIA. BARNA. </p></li><li><p>Casa Ametller (passeig de Grcia, Barna) (1898) Va ser encarregada per un industrial de la xocolata, encara que no la va construir tota, sin que va remodelar la faana, el primer pis i el vestbul. Aquest edifici s una sntesi entre elements medievals, decoraci floral i artesania. Presenta influncies del gtic nrdic en la faana escalonada, que rep el nom de remat de piny. La influncia del gtic catal es pot observar en els arcs conopials. Est decorada amb escuts i tamb relleus que ens mostren els gusts dAmetller. </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p><p>Influncies del gtic nrdic en la faana escalonada (remat de piny). </p><p> La influncia del gtic catal es pot observar en els arcs conopials. </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p><p>CASA AMETLLER. 1898. PASSEIG DE GRCIA. BARNA (M Rey). </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p><p>CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRCIA. BARNA. </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p><p>CASA AMETLLER. 1898. PASSEIG DE GRCIA. </p><p>BARNA (M Rey). </p></li><li><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p><p>CASA MART O ELS QUATRE GATS. </p></li><li><p>CASA MART O ELS QUATRE GATS. </p><p>JOSEP PUIG I CADAFALCH </p><p>Tamb coneguda com: Els Quatre Gats. Era el centre de la bohmia parisenca. Est decorada amb pintures de Ramn Casas. Aqu acudien pianistes com Albniz i Granados. Tamb aqu va exposar, les seves primeres obres, el jove Picasso. Larquitectura s modernista i destaca la utilitzaci del ferro. </p></li><li><p>CASA DE LES PUNXES (1905) JOSEP PUIG I CADAFALCH </p></li><li><p>Catalunya Un gran nombre darquitectes i artistes composen el </p><p>panorama MODERNISTA, entre els que cal destacar: </p><p> Llus Domnech i Montaner (1850-1923) </p><p> Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) </p><p> Antoni Gaud i Cornet (1852-1926) </p></li><li><p>Gaud va nixer a la ciutat tarraconense de Reus, prov duna famlia de ferrers calderers; des de petit va aprendre lofici artesanal que li donar el gust pel tractament del materials metllics i linters pels detalls. Estudi en lEscola Superior dArquitectura de Barcelona. Va treballar durant tota la seva vida. Mai es va casar. El ric industrial Eusebi Gell fou un dels seus grans amics i tamb el seu mecenes. Vivia i vestia molt pobrament, cosa per la qual quan varen trobar el seu cadver atropellat pel tramvia (1926, tenia 74 anys) el varen confondre amb un captaire fins que en lhospital el reconegueren. Home de carcter molt fort i individualista, el seu funeral fou multitudinari </p><p>ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) </p></li><li><p>ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) </p><p>ESTIL = es duna enorme originalitat. Utilitza molt, en les seves obres, els arcs parablics, els suports inclinats, els collages, les ondulacions de les faanes, les formes que semblen parts del cos hum com, per exemple, els ulls, les celles, la boca, tots ells elements emprats per Gaud. Cal remarcar la forma tan especial que t de projectar els seus edificis, no amb plnols, ni maquetes, com s habitual. </p></li><li><p>ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) </p><p>En els seus inicis reflecteix una forta influncia destils historicistes, sobretot neomudjar i goticisme (Palau episcopal dAstorga). Per junt a aquestes influncies, sent passi per la natura, les formes vives danimals i de vegetals sn la seva passi. La seva obra est lligada a la febre constructiva de lEixample de Barcelona (Casa Batll i Casa Mil), al patrocini dEusebi Gell, i a les obres de la Sagrada Famlia. </p></li><li><p>ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) La seva arquitectura es fruit duna contnua experimentaci que combina els elements moderns (estructures de ferro) amb la recuperaci de les tcniques tradicionals (voltes catalanes de ma) i la continua investigaci cercant solucions constructives (arc catenari). </p></li><li><p>ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Larc catenari segueix la curvatura duna cadena penjada pels extrems; s possible que Gaud elabors la idea daquest arc a partir de lobservaci del treball al taller de caldereria de la seva famlia. En les seves obres, ell dissenya tots els elements interiors (art total i integral). </p><p>Arcs sota la coberta. Casa Mil (o La Pedrera). Barcelona. Antonio Gaud. </p><p>Torre Agbar. Barcelona. Joan Nouvel. Basada en la forma de l'arc catenari. </p><p>Arcs parabllics a la faana. Parc Gell. Antoni Gaud. </p></li><li><p>ANTO...</p></li></ul>