MODERNISME CATALÀ

Embed Size (px)

Text of MODERNISME CATALÀ

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • 46 CASA MIL O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA

    ANTONI GAUD I CORNET (1752-1926) 1v

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • NOMS: Espanya: Modernisme. Frana i Blgica: Art Nouveau. ustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.

  • Histria de lart contemporani

  • Modernisme europeu

    (2a meitat segle XIX principi segle XX)

  • Modernisme catal i mallorqu

    (2a meitat segle XIX principi segle XX)

  • ndex

    Modernisme

    Modernisme ondulant Blgica - Vctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art

    Nouveau)

    Frana - Hctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro

    Modernisme geomtric Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de t, Escola Art Glasgow ustria - Otto Wagner: Metropolit de Viena, Estacions, Casa Majlica,

    Caixa dEstalvis - Olbrich: Edifici Seccesi - Hoffmann: Palau Stoclet

    Modernisme catal i mallorqu Llus Domnech i Montaner: Editorial Montaner i Simn, Caf-

    restaurant de lExposici Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Msica, Casa de Lle Morera, Gran Hotel Palma

    Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Mart Antoni Gaud i Cornet: Faroles Plaa Reial, Casa Vicens, Finca i

    Palau Gell, Parc Gell, Sagrada Famlia, Casa Batll i Casa Mil (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lle, El Capricho Cantbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc

  • Europa a finals del segle XIX. Explosi de llibertat. Ruptura amb els estils dominants.

    Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.

    Brusselles. Viena. Barcelona.

  • Inspiraci en la naturalesa.

    Tendncia a ls dimatges femenines.

    Preferncia de lornamentaci curvilnia.

    Gran preocupaci por fusionar la vida quotidiana amb lart.

  • Blgica: Victor Horta

    Frana: Hector Guimard

    Viena: Otto Wagner

    Barcelona: Antoni Gaud i Cornet

  • ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS

    WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)

  • Catalunya

  • La recuperaci de la cultura catalana, iniciada amb la Renaixena, s una tasca en qu estaran ocupats la major part dels artistes fins els anys 30 del segle XX.

    En el terreny artstic, el catalanisme de la Renaixena shavia relacionat amb el romanticisme historicista, per, a partir de 1880 la generaci de modernistes substituir la nostlgia historicista. Aquesta modernitat, en arquitectura, ve marcada per les estructures de ferro i vidre dun marcat carcter funcional (Mercat del Born i Mercat de Sant Antoni a Barcelona).

    Catalunya

  • MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSER I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS

  • MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSER I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS

  • MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA

  • MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA

  • MERCAT DE SANT ANTONI, BARCELONA

  • Catalunya El Modernisme es planteja a Catalunya com la sntesi entre:

    Aquesta nova modernitat i...

    La tradici constructiva, sobretot del gtic. Dacord amb aquesta tradici de recuperaci, sutilitza la tpica volta catalana, de rajola amb tirants de ferro, i tamb es recupera el ma com a material fonamental de la construcci. La volta de rajola sintrodueix en Catalunya en el segle XIV. s un sistema senzill a base de maons plans lligats en ciment, que es basteixen amb guies de fusta. A finals del segle XVIII era un sistema molt emprat, i tot bon paleta dominava la seva tcnica. La novetat introduda en el segle XIX s la utilitzaci de tirants de ferro.

  • Catalunya El Modernisme va arrelar fortament a Catalunya. La burgesia industrial

    prspera, culta i nacionalista del segle XIX dna suport als arquitectes modernistes pels segents motius:

    Les seves obres satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia, per les seves innovacions tcniques i esttiques.

    s un art refinat que permet lostentaci de riquesa i bon gust.

    Enllaa amb la tradici gtica nacional del segles XIV i XV.

    CASA BATLL. ANTONI GAUD

    CASA MIL (LA PEDRERA, 1907-1910).

    ANTONI GAUD

  • Catalunya Un gran nombre darquitectes i artistes composen el

    panorama MODERNISTA, entre els que cal destacar:

    Llus Domnech i Montaner (1850-1923)

    Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)

    Antoni Gaud i Cornet (1852-1926)

  • LLUS DOMNECH I MONTANER Llus Domnech i Montaner (1850-1930). Arquitecte,

    historiador, humanista i poltic catal, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i illustrador. Fou un dels principals protagonistes del modernisme catal, com a arquitecte es va avanar a les propostes arquitectniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts, i una concepci global de ledifici.

    Va estudiar arquitectura en Barcelona i Madrid. Fou director de lEscola darquitectura de Barcelona. Era un home molt culte que, de tant en tant, tamb escrivia articles de premsa.

    Sn obres teriques seves: En busca duna arquitectura nacional (1878) i una monumental Histria general de lart, que va continuar Puig i Cadafalch.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    EDITORIAL MONTANER I SIMN. SEU DE LA FUNDACI TPIES A BARCELONA.

    Les obres de joventut mostren una clara preferncia pel ma i els ornaments de cermica. En la construcci daquest edifici va emprar elements tradicionals, per tamb nous materials com el ferro i el vidre. La decoraci s vegetal i molt modernista. Actualment, seu de la Fundaci Tpies a Barcelona.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    EDITORIAL MONTANER I SIMN. SEU DE LA FUNDACI TPIES A BARCELONA.

  • s un edifici fet de ma vist i de ferro, ubicat en Barcelona.

    T planta quadrada amb quatre torres.

    La decoraci a base de cermica blanca i blava amb motius vegetals.

    LLUS DOMNECH I MONTANER

    CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA) o CAF RESTAURANT

    DE LEXPOSICI UNIVERSAL DE BARCELONA.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER Castell dels Tres Dracs o caf-restaurant de lExposici Universal de Barcelona

    (1888)

    Aquest edifici se li encarreg en 1888 i s la seva primera obra madura. Construt en forma dun castell medieval, amb merlets i torres. T planta quadrada amb quatre torres. La decoraci de la part superior est realitzada en cermica blanca i blava amb motius vegetals. Lexterior de ledifici s de ma vist i de ferro, excepte en els elements decoratius que sn de cermica. Utilitza el ferro en lestructura, cosa que li permet una gran amplitud i illuminaci. Tamb empra el ferro per a la decoraci. T arcs dinfluncia islmica, i daltres molt simples i sense decoraci ornamental. El castell dels Tres Dracs, com sel coneix, consta de dos pisos i avui s el Museu de Zoologia, al Parc de la Ciutadella.

  • HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • Est realitzat amb ma vist, cont elements gtics, i neogtics, mossrabs i destils arquitectnics germnics com la torre del rellotge.

    Es troba a Barcelona.

    LLUS DOMNECH I MONTANER

    HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1902-30)

    s en realitat una ciutat sanitria perqu ocupa nou illetes del Pla Cerd. Per com que no estava molt dacord amb aquest pla, va disposar lhospital en diagonal. El va dividir en diverses parts. En leix es troba el pavell dadministraci, el quirrgic i un altre edifici. Els diversos pavellons tenen una disposici lgica, entre jardins, intentant unir els espais amb la natura.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1902-30)

    Ell va realitzar uns vint pavellons units pels soterranis mitjanant uns passadissos. La decoraci s riqussima (rajoles, escultures dArnau i Gargallo, vitralls), a destacar la gran policromia, grcies a la cermica.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • PALAU DE LA MUSICA CATALANA (1905-1908)

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    El Palau de la msica (1905-1908)

    Encarregat per lOrfe Catal, Domnech ho va acceptar no per la remuneraci, sin pel prestigi i per lamor a la msica i a Catalunya.

  • PALAU DE LA MSICA CATALANA (1905-1908) (PLANTA I ALAT)

    LLUS DOMNECH I MONTANER A lhora de la construcci, va tenir dos problemes: un solar petit i poc de pressupost. A la planta baixa va situar els banys, el bar

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    El Palau de la msica (1905-1908) A la planta baixa va situar els banys, el bar, i en la primera planta la sala daudicions a la qual